1912
any
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1912 (mcmxii) |
| Islàmic | 1330 – 1331 |
| Xinès | 4608 – 4609 |
| Hebreu | 5672 – 5673 |
| Calendaris hindús | 1967 – 1968 (Vikram Samvat) 1834 – 1835 (Shaka Samvat) 5013 – 5014 (Kali Yuga) |
| Persa | 1290 – 1291 |
| Armeni | 1361 |
| Rúnic | 2162 |
| Ab urbe condita | 2665 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1909 1910 1911 - 1912 - 1913 1914 1915 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 13 de maig, Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "La Tralla".
- 14 d'agost, Sabadell: Primer partit de futbol nocturn, amb el resultat de Barcelona 8 - Sabadell 2[1]
- Resta del món
- 12 de febrer, Pequín (Xina): Abdicació de Pu Yi (1906-1967), que va regnar com a Emperador Xuantong, el darrer de la Dinastia Qing.[2][3]
- 30 de març, França i Espanya: aquests dos estats signen el Tractat de Fes, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influència en el nord del Marroc en la qual s'establirà un protectorat.[4]
- 15 d'abril, Oceà Atlàntic: s'hi enfonsa el RMS Titanic, transatlàntic britànic, propietat de la companyia naviliera anglesa White Star Line, com a conseqüència d'una col·lisió amb un iceberg, mentre hi feia la seva travessa inaugural entre les ciutats de Southampton i Nova York. En la tragèdia hi perderen la vida poc més de 1500 persones.[5]
- 6 d'agost, Sabadell: es juga el primer partit de futbol nocturn il·luminat d'Espanya entre el CE Sabadell i el FC Barcelona.[6]
- 28 de novembre: Albània s'independitza de l'Imperi Otomà.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 6 de gener, Carmelita Aubert, cantant i actriu catalana de la revista de varietats dels anys trenta (m. 1979).[7]
- 14 de gener, Barcelonaː Mercè Muntanyola i Garriga, historiadora i professora universitària (m. 1997).[8]
- 18 de gener, Almacelles: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (m. 2015).
- 28 de gener, Barcelona: Isabel Pons i Iranzo, dissenyadora, il·lustradora, pintora i professora catalano-brasilera (m. 2002).[9]
- 18 de febrer, Barcelona:[10] Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
- 10 de març, Reusː Josefina Oliva i Teixell, geògrafa, arqueòloga i historiadora catalana, exiliada i nacionalitzada a Mèxic (m. 2007).[11]
- 11 de març, Girona: Xavier Montsalvatge, compositor català (m. 2002).
- 28 de maig, Barcelona: Avel·lí Artís-Gener «Tísner», escriptor, escenògraf, pintor i dibuixant català (m. 2000).[12]
- 29 de juny, Barcelonaː Emma Alonso, actriu catalana exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola (m. 2000).[13]
- 3 d'agost, Barcelona: Ruth von Wild, mestra i activista suïsa (m. 1983).[14]
- 23 de setembre, Almansa, Albaceteː Matilde Llòria, poeta valenciana que desenvolupà la seua obra en català, castellà i gallec (m. 2002).[15]
- 29 de setembre,
- Barcelona: Pere Calders i Rossinyol, escriptor i dibuixant català.[16]
- Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa.[17]
- 1 d'octubre, Palma, Mallorca: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes (m. 1937).[18]
- 9 d'octubre, Gandia, Safor: Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, escriptor valencià.
- 2 d'octubre, Esplugues de Llobregat: Josep Cruset Porqué, poeta, escriptor i articulista en llengua castellana.
- 30 d'octubre, Barcelona: Josep Ferrater i Móra, filòsof i assagista català.
- 19 de novembre, Barcelona: Joan Sales i Vallès, escriptor i editor català.
- 4 de desembre, Santa Maria del Camí, Mallorca: Miquel Dolç i Dolç, poeta i assagista mallorquí.
- 8 de desembre, Albacete: Balbina Medrano –Guillermina Supervía–, mestra, 1a regidora de l'Ajuntament de València (m. 2005).[19]
- 20 de desembre, Dusfort, Anoia: Maria Teresa Balcells i Llastarry, pianista i pedagoga catalana (m. 1996).[20]
- 25 de desembre, Barcelona: Jaume Gubianas i Jovés, pintor català.
- 27 de desembre, Terrassaː Gertrudis Galí Mallofré, escultora catalana, exiliada a França (m. 1998).[21]
- Barcelona: Ruth von Wild, mestra
- Alcanar: Trinitari Fabregat i Chimeno, escriptor.
- Manresa: Pilar Planas i Martí, pintora catalana (m. 1967).[22]
- Resta del món
- 19 de gener, Sant Petersburg, Rússia: Leonid Kantoròvitx, economista rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (m. 1986).
- 21 de gener, Nysa, Alemanya: Konrad Bloch, químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (m. 2000).
- 28 de gener, Cody (Wyoming), Estats Units: Jackson Pollock, pintor de l'expressionisme abstracte estatunidenc.
- 30 de gener, Hannover, Imperi Alemany: Horst Matthai Quelle, filòsof alemany.
- 2 de febrer, Londres: Millvina Dean, última supervivent en vida del naufragi del Titanic (m. 2009).[23]
- 3 de febrer, Montpeller, Occitània: Jacques Soustelle, antropòleg i polític francès.[24]
- 13 de febrer, Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (m. 1938).[25]
- 18 de febrer, Sevilla: Antoñita Colomé, actriu, cantant i ballarina.[26]
- 22 de març,
- Nurembergː Martha Mödl, soprano i mezzosoprano alemanya (m. 2001).[27]
- Macklin, Saskatchewanː Agnes Martin, pintora estatunidenca, expressionista abstracta (m. 2004).[28]
- 23 de març, Wyrzysk (Polònia): Wernher von Braun,va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica (m. 1977).[29]
- 27 de març, Portsmouth, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit. (m. 2005)[29]
- 29 de març, Hirschberg: Hanna Reitsch, aviadora alemanya cèlebre per l'obtenció de diversos rècords (m. 1979)[30]
- 8 d'abril, Oslo, Noruega: Sonja Henie, patinadora artística sobre gel noruega, nacionalitzada estatunidenca (m. 1969).[31]
- 9 d'abril, Saragossaː Martina Bescós García, primera cardiòloga espanyola (m. 2008).[32]
- 15 d'abril, Corea del Nord: Kim Il-sung, president de Corea del Nord (m. 1994)[33]
- 16 d'abril, El Caire (Egipte): Emond Jabès, poeta i escriptor jueu conegut per ser una de les figures literàries més conegudes en llengua francesa després de la Segona Guerra Mundial (m. 1991)[34]
- 19 d'abril, Ishperming, Michigan (EUA): Glenn Theodore Seaborg, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química 1951 (m. 1999).[35]
- 21 d'abril,
- Filadèlfia, Pennsilvània: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca que va treballar per a l'agència Magnum (m. 2012).[36]
- Londresː Rosemary Biggs, botànica i hematòloga anglesa, estudià els trastorns de la coagulació, particularment l'hemofília (m. 2001).[37]
- 22 d'abril, Preston, Lancashire, Anglaterra: Kathleen Ferrier, contralt britànica (m. 1953).[38]
- 2 de maig, Altona, Hamburg: Axel Springer, editor i empresari alemany (m. 1985).[39]
- 19 de maig, Szilasbalhàs, Budapestː Kati Horna, fotògrafa anarquista que treballà com a artista surrealista i com a fotoperiodista (m. 2000).[40]
- 22 de maig, Londres (Anglaterra): Herbert Charles Brown, químic estatunidenc d'orien britànic, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 2004).[41]
- 26 de maig, (Fiume, actualment Rijeka, Croàcia : János Kádár, és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys (m. 1989).[29]
- 27 de maig, Quincy, Massachusetts (EUA): John Cheever, escriptor estatunidenc de contes i novel·les, conegut també amb el sobrenom del "Txékhov dels suburbis" (m. 1982).[42]
- 28 de maig:
- Grafton, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (m. 1981).
- Londres, Regne Unit: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura el 1973 (m. 1990).[43]
- 30 de maig, Nova York, EUA: Julius Axelrod, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2004).[44]
- 4 de juny, Donostia, Guipúscoaː Pilar López Julvez, ballarina, una de les fundadores del ballet espanyol del segle xx (m. 2008).[45]
- 12 de juny, Londresː Eva Crane, investigadora de les abelles i eminent apicultora, a més de física i matemàtica (m. 2007).[46]
- 14 de juny, Marosvásárhely (Transsilvània)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (m. 2002).[47]
- 21 de juny, Seattle: Mary McCarthy, novel·lista, crítica i activista política estatunidenca (m. 1989).[48]
- 23 de juny, Paddington, Westminster, Londres, Regne Unit: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica.
- 4 de juliol, Roubaixː Viviane Romance, actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa (m. 1991).[49]
- 31 de juliol, Nova York, EUA: Milton Friedman, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia el 1976 (m. 2006).[50]
- 12 d'agost, Romaː Elsa Morante, escriptora italiana (m. 1985).[51]
- 13 d'agost, Torí, Itàlia: Salvador Luria, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (m. 1991).[52]
- 17 d'agost, Sallagosa, Alta Cerdanyaː Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (m. 1986).[53]
- 25 d'agost, Neunkirchen, Imperi Alemany: Erich Honecker, polític alemany, president de l'RDA.[29]
- 30 d'agost,Taylorville, Illinois (EUA): Edward Mills Purcell, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1952 (m. 1997).[54]
- 2 de setembre, Camerun: Ingeborg Syllm-Rapoport, metgessa alemanya neonatòloga, que defensà la seva tesi doctoral als 102 anys.[55]
- 5 de setembre, Los Angeles, Califòrnia: John Cage, compositor estatunidenc (m. 1992).[56]
- 14 de setembre, Nova Delhiː Kamala Sohonie, bioquímica índia pionera (m. 1998).[57]
- 15 de setembre, Cárdenas, Cubaː Gisela Hernández, compositora, pedagoga, directora coral i investigadora cubana (m.1971).[58]
- 18 de setembre, Chimbarongo, Regió d'O'Higginsː María de la Cruz Toledo, política i primera senadora xilena (m. 1995).[59]
- 3 de novembre, Encarnación (Paraguai): Alfredo Stroessner Matiauda ,militar paraguaià que dirigí el país dictatorialment entre els anys 1954 i 1989 (m. 2006).[29]
- 13 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 19 de novembre, Iași, Romania: George Emil Palade, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 2008).
- 21 de novembre, Springfield (Massachusetts): Eleanor Powell, actriu de cinema estatunidenca i reconeguda ballarina de claqué (m. 1982).[60]
- 10 de desembre de 1912, Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
- 15 de desembre, Sacramento: Ray Eames, dissenyadora estatunidenca esdevinguda clàssica del segle XX (m. 1988).[61]
- Madrid: María Braña de Diego, arqueòloga, mestra i conservadora de museus espanyola.[62]
- Nordhansen, Turíngia: Rudolf Hagelstange, escriptor i periodista alemany.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 21 de febrer, Barcelona: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català.
- 20 d'abril, Dénia, Marina Alta: Roc Chabàs Llorens, religiós i historiador valencià (67 anys).
- 26 d'abril, Sabadell: Pau Gambús i Romeu, industrial i banquer català.
- 12 de maig, Barcelona: Enriqueta Martí i Ripollés, assassina en sèrie, proxeneta i segrestadora de nens. Morta per linxament de les seves companyes de presó (n.1868).
- 10 d'agost, Barcelona: Antoni de Paula Capmany i Borri, empresari, catalanista i mecenes
- Resta del món
- 4 de febrer, París, França: Franz Reichelt, sastre austríac mort després de saltar de la torre Eiffel amb el paracaigudes que havia inventat[63]
- 10 de febrer, Kent (Anglaterra): Joseph Lister, metge cirurgià anglès (n. 1827).[64]
- 17 de març, Sant Petersburg: Anna Filossófova, filantropa i feminista russa en els darrers anys de l'època zarista (n. 1837).[65]
- 12 d'abril, Glen Echo (Maryland): Clara Barton, infermera pionera, fundadora de la Creu Roja americana (n. 1821).[66]
- 15 d'abril, RMS Titanic, Oceà Atlàntic: les 1513 persones víctimes de la tragèdia del RMS Titanic.
- 20 d'abril,
- Londres, Anglaterra: Bram Stoker, escriptor irlandès, autor de la novel·la de terror Dràcula (n. 1847).[67]
- Niçaː Marian Farquharson, naturalista britànica, activista pels drets de les dones (n. 1846).[68]
- 2 de maig, Santander, Cantàbria, Espanya: Marcelino Menéndez Pelayo, filòleg i crític literari espanyol (56 anys).[69]
- 4 de maig, Baltimore, Marylandː Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (n. 1861).[70]
- 14 de maig, Estocolm, Suècia: August Strindberg, escriptor suec (63 anys).[71]
- 12 de juny, Neuilly-sur-Seine, França: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901.
- 13 de juny, Alice Mangold Diehl, escriptora i pianista anglesa (n. 1844).[72]
- 17 de juliol, París: Henri Poincaré, matemàtic francès (n. 1854).
- 9 d'agost - Salamancaː Càndida Maria de Jesús, religiosa basca, fundadora de les Filles de Jesús (n. 1845).[73]
- 13 d'agost, París, França: Jules Massenet compositor francès de l'època romàntica sobretot conegut per les seves òperes [74]
- 3 d'octubre, Londres: Guido Papini, violinista i compositor italià (n. 1847).[75]
- 6 d'octubre, Lucerna, Suïssa: Auguste Beernaert: Advocat i polític flament, Premi Nobel de la Pau de 1909 (n. 1829).
- 2 de desembre, Califòrnia: Alice B. Stockham, obstetra estatunidenca, pionera en la defensa de la sexualitat femenina.[76]
- 12 de novembre, Madrid, Espanya: José Canalejas y Méndez, polític espanyol, President del Govern Espanyol (1910-1912).
- Lió: Alfred Fouillée, filòsof francès
ReferènciesModifica
- ↑ Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931. segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ Nelson, Harold D. Morocco, a country study. Foreign Area Studies, The American University, 1985, p. 43.
- ↑ «Titanic | History, Sinking, Rescue, Survivors, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Garcia Castel, Joan. Història del futbol català. 2a ed.. Aymà, 1968, p. 106.
- ↑ Barreiro, Javier. «Carmen Recasens Aubert» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 octubre 2022].
- ↑ Gracia Alonso, Francisco; Fullola i Pericot, Josep Maria. El sueño de una generación : el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2006, pàg. 64. ISBN 84-8338-483-3.
- ↑ «Isabel Pons Iranzo. Informações». Guia das Artes. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ Martí Gómez, José «Julio Muñoz: Águilas sin vuelo» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia, 06-11-1985, pàg. 28 [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ Tuñón, Julia. Educación y exilio español en México. El Instituto Luis Vives, 1939-2010 (en castellà). Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2019-09-27. ISBN 978-607-539-323-0.
- ↑ «Avel·lí Artís-Gener | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Alonso, Emma (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «Nachlass Ruth von Wild (1912-1983) - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ «100 anys del naixement de Pere Calders». Xarxa de Biblioteques Municipals. Biblioteca Virtual. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Fernando Alcolea - Montserrat Alberich» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Aurora Picornell i Femenias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ Jordà Gisbert, Júlia «Guillermina Medrano, mestra i política repúblicana». Clapir. Joves hisstoriadors i historiadores valencians, Octubre 2014.
- ↑ «Biografies. Maria Teresa Balcells i Llastarry». Associació musical de mestres directors. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ Álvarez, Ana Fernández «Núria Rius Vernet; Imma Gibert Jané; Gemma Rufach Noval. Manuel Viusa i Gertrudis Galí. Una parella d'artistes catalans que es van quedar a l'exili». Terme, 2010, pàg. 297–299. ISSN: 2014-9670.
- ↑ «Pilar Planas i Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Supervivientes con vida». El Titanic. Arxivat de l'original el 2021-03-07. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Jacques Soustelle» (en francès). Académie Française.
- ↑ West, Rebecca. Rinaldina Russell. Italian Women Writers: A Bio-Bibliographical Sourcebook. Greenwood Press, 1994, p. 333–343. ISBN 978-0313283475.
- ↑ «Antoñita Colomé». Enciclopedia del Cine Español, 09-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Martha Mödl | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ García Vega, Miguel Ángel. «Agnes Martin: la pintora engullida por el desierto» (en castellà). El País, 22-08-2015. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Hanna Reitsch» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Sonja Henie Biography and Olympic Results | Olympics at Sports-Reference.com», 09-03-2010. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «Martina Bescós García» (en castellà). Pioneras de la Universidad de Zaragoza. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Glenn T. Seaborg | American chemist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ Rizza, Charles. «Rosemary Peyton Biggs». Royal College of Physicians. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Kathleen Ferrier - Biografía». Decca Classics. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Axel Springer | German publisher» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Horna, Kati (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «John Cheever | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1973» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1970» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Mora, Miguel «Pilar López, maestra del baile». El País, 26-03-2008.
- ↑ Jones, Richard. «Obituary: Eva Crane» (en anglès). The Guardian, 04-10-2007. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Magda Laszlo (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Mary McCarthy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Viviane Romance» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Elsa Morante». El Boomeran(g). Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1969» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Balent, André «CLERC Georgette» (en francès). Le Maitron. Editions de l'Atelier [París], 16-12-2021.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1952» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Ingeborg Syllm-Rapoport, who earned doctorate 80 years after Nazis' denial». Jewish News, 31-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «John Cage». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kapadia, Asha. «Kamala Sohonie, 1912 - 1998». Women's Activism NYC, 11-06-2020. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ González, Roberto Antonio. «En el centenario de Gisela Hernández Gonzalo» (en castellà). El Cardenense, 15-09-2012. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «María De la Cruz Toledo. Reseñas biográficas parlamentarias» (en castellà). BCN Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2020. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Eleanor Powell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Hernández Gálvez, Alejandro. «Ray Kaiser Eames» (en castellà). Arquine, 22-08-2015. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ María Braña de Diego, una buena maestra.
- ↑ «L'inventeur d'un parachute se lance de la Tour Eiffel et s'écrasse sur le sol» (en francès). Petit parisien, 05-02-2012. [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Kaplan, Barbara. Diccionario de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 282. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La noble feminista, Anna Filosofova (1837-1912)». Mujeres en la historia, 26-03-2017. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Clara Barton | American humanitarian» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Desmond, Ray. Dictionary Of British And Irish Botantists And Horticulturalists Including plant collectors, flower painters and garden designers (en anglès). CRC Press, 2020-12-23. ISBN 978-1-000-16286-8.
- ↑ «Marcelino Menéndez y Pelayo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Nettie Stevens» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «August Strindberg | Swedish dramatist» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Alice Diehl, musician and novelist». Thurrock musical history | Thurrock Council. Arxivat de l'original el 2020-04-12. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «El Papa santificará a la beata española Cándida Cipitria y Barriola» (en castellà). ABC, 03-07-2009. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «PAPINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Alice Bunker Stockham (1833-1912) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 octubre 2022].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1912 |