1912
any
| Tipus | any i any de traspàs |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1912 (MCMXII) |
| Islàmic | 1330 – 1331 |
| Xinès | 4608 – 4609 |
| Hebreu | 5672 – 5673 |
| Calendaris hindús |
1967 – 1968 (Vikram Samvat) 1834 – 1835 (Shaka Samvat) 5013 – 5014 (Kali Yuga) |
| Persa | 1290 – 1291 |
| Armeni | 1361 |
| Rúnic | 2162 |
| Ab urbe condita | 2665 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
|
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1909 1910 1911 - 1912 - 1913 1914 1915 | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 13 de maig, Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "La Tralla".
- 14 d'agost, Sabadell: Primer partit de futbol nocturn, amb el resultat de Barcelona 8 - Sabadell 2[1]
- Resta del món
- 30 de març, França i Espanya: aquests dos estats signen el Tractat de Fes, pel qual el primer reconeix al segon una zona d'influència en el nord del Marroc en la qual s'establirà un protectorat.[2]
- 15 d'abril, Oceà Atlàntic: s'hi enfonsa el Titanic.
- 6 d'agost, Sabadell: es juga el primer partit de futbol nocturn il·luminat d'Espanya entre el CE Sabadell i el FC Barcelona.[3]
- 28 de novembre: Albània s'independitza de l'imperi Otomà.
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 18 de febrer, Barcelona:[4] Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
- 11 de març, Girona: Xavier Montsalvatge, compositor català (m. 2002).
- 28 de maig, Barcelona: Avel·lí Artís-Gener «Tísner», escriptor, escenògraf, pintor i dibuixant català.
- 29 de setembre, Barcelona: Pere Calders i Rossinyol, escriptor i dibuixant català.
- 1 d'octubre, Palma, Mallorca: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes (m. 1937).
- 9 d'octubre, Gandia, Safor: Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, escriptor valencià.
- 2 d'octubre, Esplugues de Llobregat: Josep Cruset Porqué, poeta, escriptor i articulista en llengua castellana.
- 30 d'octubre, Barcelona: Josep Ferrater i Móra, filòsof i assagista català.
- 19 de novembre, Barcelona: Joan Sales i Vallès, escriptor i editor català.
- 4 de desembre, Santa Maria del Camí, Mallorca: Miquel Dolç i Dolç, poeta i assagista mallorquí.
- 25 de desembre, Barcelona: Jaume Gubianas i Jovés, pintor català.
- Barcelona: Ruth von Wild, mestra
- Alcanar: Trinitari Fabregat i Chimeno, escriptor.
- Resta del món
- 19 de gener, Sant Petersburg, Rússia: Leonid Kantoròvitx, economista rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (m. 1986).
- 21 de gener, Nysa, Alemanya: Konrad Bloch, químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (m. 2000).
- 28 de gener, Cody (Wyoming), Estats Units: Jackson Pollock, pintor de l'expressionisme abstracte estatunidenc.
- 30 de gener, Hannover, Imperi Alemany: Horst Matthai Quelle, filòsof alemany.
- 3 de febrer, Montpeller, Occitània: Jacques Soustelle, antropòleg i polític francès.[5]
- 27 de març, Portsmouth, Anglaterra: James Callaghan, polític anglès, 70è Primer Ministre del Regne Unit. (m. 2005)
- 22 de maig, Londres (Anglaterra): Herbert Charles Brown, químic estatunidenc d'orien britànic, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 2004).
- 28 de maig:
- Grafton, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (m. 1981).
- Londres, Regne Unit: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura el 1973 (m. 1991).
- 30 de maig, Nova York, EUA: Julius Axelrod, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2004).
- 23 de juny, Paddington, Westminster, Londres, Regne Unit: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica.
- 31 de juliol, Nova York, EUA: Milton Friedman, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia el 1976.
- 13 d'agost, Torí, Itàlia: Salvador Luria, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (m. 1991).
- 25 d'agost, Neunkirchen, Imperi Alemany: Erich Honecker, polític alemany, president de l'RDA.
- 2 de setembre, Camerun: Ingeborg Syllm-Rapoport, metgessa alemanya especialitzada en neonatologia la persona més vella del món en defensar una tesi doctoral (102 anys)
- 13 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 19 de novembre, Iași, Romania: George Emil Palade, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 2008).
- 10 de desembre de 1912, Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
- Madrid: María Braña de Diego, arqueòloga, mestra i conservadora de museus espanyola.[6]
- Nordhansen, Turíngia: Rudolf Hagelstange, escriptor i periodista alemany.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 21 de febrer, Barcelona: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català.
- 20 d'abril, Dénia, Marina Alta: Roc Chabàs Llorens, religiós i historiador valencià (67 anys).
- 26 d'abril, Sabadell: Pau Gambús i Romeu, industrial i banquer català.
- 12 de maig, Barcelona: Enriqueta Martí i Ripollés, assassina en sèrie, proxeneta i segrestadora de nens. Morta per linxament de les seves companyes de presó (n.1868).
- 10 d'agost, Barcelona: Antoni de Paula Capmany i Borri, empresari, catalanista i mecenes
- Resta del món
- 4 de febrer, París, França: Franz Reichelt, sastre austríac mort després de saltar de la torre Eiffel amb el paracaigudes que havia inventat[7]
- 20 d'abril, Londres, Anglaterra: Bram Stoker, escriptor irlandès, autor de la novel·la de terror Dràcula.
- 2 de maig, Santander, Cantàbria, Espanya: Marcelino Menéndez Pelayo, filòleg i crític literari espanyol (56 anys).
- 14 de maig, Estocolm, Suècia: August Strindberg, escriptor suec (63 anys).
- 12 de juny, Neuilly-sur-Seine, França: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901.
- 17 de juliol, París: Henri Poincaré, matemàtic francès (n. 1854).
- 3 d'octubre, Londres: Guido Papini, violinista i compositor italià.
- 6 d'octubre, Lucerna, Suïssa: Auguste Beernaert: Advocat i polític flament, Premi Nobel de la Pau de 1909 (n. 1829).
- 12 de novembre, Madrid, Espanya: José Canalejas y Méndez, polític espanyol, President del Govern Espanyol (1910-1912).
- Lió: Alfred Fouillée, filòsof francès
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1912 |
- ↑ Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931 (en català). segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ Nelson, Harold D. Morocco, a country study. Foreign Area Studies, The American University, 1985, p. 43.
- ↑ Garcia Castel, Joan. Història del futbol català. 2a ed.. Aymà, 1968, p. 106.
- ↑ Martí Gómez, José «Julio Muñoz: Águilas sin vuelo» (
PDF) (en castellà). La Vanguardia, 06-11-1985, pàg. 28 [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ «Jacques Soustelle» (en francès). Académie Française.
- ↑ María Braña de Diego, una buena maestra.
- ↑ «L'inventeur d'un parachute se lance de la Tour Eiffel et s'écrasse sur le sol» (en francès). Petit parisien, 05-02-2012. [Consulta: 25 juny 2015].
