- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1655, Castelló de la Planaː María Egual Miguel, poeta i dramaturga valenciana (m. 1735).[1]
- 1791, Ontinyent, Vall d'Albaida: Josep Melcior Gomis, compositor valencià del romanticisme (m. 1836).
- 1878, Barcelona: Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista (m. 1954).[2]
- 1908, Figueres, Alt Empordà: Anna Maria Dalí i Domènech, germana de Salvador Dalí (m. 1989).[3]
- 1912, Barcelona: Carmelita Aubert, cantant i actriu catalana de la revista de varietats dels anys trenta (m. 1979).[4]
- 1916, Barcelona: Mario Cabré, torero, actor i poeta català (m. 1990).
- 1918, Barcelona: Ignasi Mundó i Marcet, pintor català (m. 2012).
- 1923, València, l'Horta: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura des del 1996.
- 1933: Barcelona: Justo Tejada, futbolista espanyol.
- 1954, Sueca, Ribera Baixa: Emili Piera, periodista valencià.
- 1967, Viladecans, Barcelona: María Reyes Sobrino, atleta catalana especialitzada en les proves de marxa atlètica.[5]
- 1977, Barcelona: Anna Carreras Aubets, escriptora, crítica literària, correctora i traductora catalana.[6]
- 1996: Terrassa, Espanya: Miki Núñez, cantant català.
- Resta del món
- 1367: Bordeus, França: Ricard II, rei anglès (m.1400).
- 1412, Domrémy (Regne de França): Joana d'Arc, heroïna francesa de la Guerra dels Cent Anys (m. 1431).[7]
- 1500: Almodóvar del Campo, Ciudad Real: Joan d'Àvila, escriptor místic espanyol (m.1569).
- 1587: Roma, Itàlia: Gaspar de Guzmán, noble i polític espanyol (m.1645).
- 1655: Düsseldorf, Alemania: Elionor del Palatinat-Neuburg, emperadriu d'Àustria (m.1720).
- 1702: Calataiud, Saragossa: José de Nebra, compositor espanyol (m.1768).
- 1745: Annonay, França: Jacques-Étienne Montgolfier, pioner francès de l'aviació (m. 1810).
- 1795: París, França: Anselme Payen, químic francès (m.1871).
- 1799: Nova York, Estats Units: Jedediah Smith, caçador, paranyer, comerciant de pells i explorador nord-americà (m.1831).
- 1803: Viena, Àustria: Henri Herz, compositor i pianista austríac (m. 1888).
- 1808, París, França: Marie Josephine Mathilde Durocher, llevadora franc brasilera (m. 1893).
- 1822, Mecklenburg-Pomerània Occidental Alemanya: Heinrich Schliemann, empresari, milionari i arqueòleg prussià (m. 1890).
- 1832, Estrasburg, França: Gustave Doré, pintor i escultor francès (m.1883).
- 1838, Colònia (Alemanya): Max Bruch, director d'orquestra i compositor alemany (m.1920).
- 1850, Berlín, Alemanya: Eduard Bernstein, polític alemany (m. 1932).
- 1861, Gant, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (m. 1947).
- 1871, Lisboa, Portugal: Regina Pacini, soprano i primera dama argentina (m. 1965).[8]
- 1872, (25 de desembre de 1871 de l'antic calendari): Moscou, Rússia: Aleksandr Skriabin, compositor rus (m. 1915).[9]
- 1878, Gijón, Astúries: Nicanor Piñole, pintor espanyol (m.1978).
- 1878, Galesburg (Illinois): Carl Sandburg, poeta, novel·lista i historiador nord-americà (m.1967).
- 1880, Pennsilvània, Estats Units: Tom Mix, actor nord-americà (m.1940).
- 1886, Nova York, Estats Units: Florence Turner, actriu de cinema nord-americana (m. 1946).[10]
- 1900, Chasselay, Roine: Pierre-Octave Ferroud, compositor francès (m. 1936).
- 1905, Buin, Xile: Mariano Castillo Larenas, escaquista xilè (m. 1970).
- 1912, Celanova: Celso Emilio Ferreiro, poeta espanyol (m.1979).
- 1913, Porąbka, Polònia: Edward Gierek, polític polonès (m. 2001).
- 1913, Salt Lake City: Loretta Young, actriu nord-americana (m. 2000).
- 1920, Londres (Regne Unit): John Maynard Smith, genetista i investigador en biologia evolutiva (m. 2004).
- 1924, Haui-do, Corea del Sud: Kim Dae-jung, polític sud-coreà, President de Corea del Sud. Premi Nobel de la Pau any 2000 (m. 2009)
- 1925, Sevilla: Alfonso Grosso, escriptor espanyol (m.1995).
- 1931, Santiago de Xile, Xile: Enrique Hormazábal, futbolista xilè (m. 1999).
- 1931, Nova York: E. L. Doctorow, escriptor nord-americà (m. 2015).
- 1936, Tomelloso, Ciudad Real: Antonio López García, pintor espanyol.
- 1936, Montevideo, Uruguai: Julio María Sanguinetti, president uruguaià.
- 1937:
- 1938,
- 1939, Kíiv: Valeri Lobanovski, futbolista i entrenador ucraïnès (m. 2002).
- 1943, Londres, Regne Unit:Terry Venables, exjugador i entrenador britànic de futbol.
- 1944:
- 1946, Cambridge, Regne Unit: Syd Barrett, músic britànic, membre fundador de la banda Pink Floyd (m. 2006).
- 1947,
- 1948, Castejón (Navarra): Javier Tejada Palacios, físic espanyol.
- 1953, Glasgow, Regne Unit: Malcolm Young, guitarrista escocès-australià, de la banda AC/DC (m. 2017).
- 1954, Ryde, Regne Unit: Anthony Minghella, cineasta i guionista britànic (m. 2008).
- 1955, Consett, Regne Unit: Rowan Atkinson, actor i comediant britànic.
- 1956,
- 1966,
- 1968, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: John Singleton, cineasta nord-americà.
- 1969 - Hollywood: Norman Reedus, actor estatunidenc.
- 1970, Buenos Aires, Argentina: Leonardo Astrada, futbolista argentí.
- 1971, Milwaukee, Wisconsin, Estats Units: Kay Rush, presentadora nord-americana.
- 1972, Sassuolo, Itàlia: Nek, cantant italià.
- 1975, Hellín, Espanya: Josico, futbolista espanyol.
- 1978, Madrid, Espanya: David García Cubillo, futbolista espanyol.
- 1981, Hadano, Prefectura de Kanagawa, Japó: Rinko Kikuchi, actriu japonesa.
- 1982:
- 1986, Yemanzhelinsk, Rússia: Irina Shayk, actriu i model russa.
- 1986, Sheffield, Regne Unit: Alex Turner, músic britànic, de la banda Arctic Monkeys.
- 1989, Gateshead, Regne Unit: Andy Carroll, futbolista britànic.
- 1990, Buenos Aires, Argentina: Cristian Erbes, futbolista argentí.
- 1991, Cadis, Andalusia: Marta Carro, futbolista espanyola que juga com a defensa al València CF de la Primera Divisió d'Espanya.[16]
- 1998, Suwon, Corea del Sud: Lee Seung-woo, futbolista sud-coreà.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1693, París: Marguerite Hessein de la Sablière, salonnière francesa, mecenes i filòsofa (n. 1640).[18]
- 1827, Weimar: Charlotte von Stein, dama de companyia, escriptora i amiga de Goethe i Schiller (n. 1742).[19]
- 1840, Londres, Anglaterraː Fanny Burney, novel·lista i dramaturga anglesa (n. 1752).[20]
- 1852, París, França: Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809).
- 1861, Sant Petersburg: Andreas Osipovitx Sichra, compositor i guitarrista rus.
- 1884, Brünn, Imperi Austrohongarès: Gregor Mendel, botànic austríac (n. 1822).
- 1918, Halle (Saxònia-Anhalt): Georg Cantor, matemàtic i filòsof alemany nascut a Rússia, fundador de la teoria de conjunts moderna (n. 1845).
- 1919, Nova York, EUA: Theodore Roosevelt, 26è president dels Estats Units (n. 1858).
- 1942, La Sala, Occitània: Emma Calvé, soprano francesa, de la Belle Époque (n. 1942).[21]
- 1980, Palerm: Piersanti Mattarella, president de Sicília, assassinat per la màfia.
- 1990, Moscou: Pàvel Txerenkov, físic sovietic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1904)
- 2015, Roma: Uber Gradella, futbolista italià que jugava en la posició de porter.[22]
Festes i commemoracions
Modifica
- Al vespre s'atorguen a Barcelona els premis Josep Pla i Nadal.
- «Sorteig del nen» de la Loteria espanyola.
- Dia de Reis i festa de l'Epifania.
- Calendari cristià:[23] Adoració, sants Melcior, Gaspar i Baltasar; Julià i Basilissa, màrtirs; Macra de Reims, Fèlix de Nantes, bisbe; Pere Tomàs (sant), bisbe; Andreu Corsini, bisbe; sant Joan de Ribera; Carles de Sezze, franciscà; Pere de Canterbury, abat; santa Rafaela María Porras, fundadora de les Esclaves del Sagrat Cor; beat Frederic d'Arras, monjo; venerable Ramon de Blanes, màrtir.
- ↑ «Anna María Egual y Miguel». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «Salut Borràs Saperas (1878-1954)». Ateneu llibertari Estel negre. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Rodrigo, Antonina «Anna María Dalí, hermana de Salvador Dalí» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-1989. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Barreiro, Javier. «Carmen Recasens Aubert» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 octubre 2022].
- ↑ «María Reyes Sobrino Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Anna Carreras Aubets». Lleonard Muntaner, Editor. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «6 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Regina Pacini, la soprano portuguesa que abrazó y protegió a la cultura argentina» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Powell, Jonathan. «Skryabin [Scriabin, Aleksandr Nikolayevich]». A: Grove Music Online, 2001 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01. ISBN 978-0-8131-3745-2.
- ↑ «A Harrowing Exploration of War and the Meaning of Human Existence: The Ascent» (en anglès). Off Screen, març 2016. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ «Biographie et actualités de Andréa Ferréol» (en francès). France Inter. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «The Encyclopaedia Britannica 2010 Almanac». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2016].
- ↑ «Profile: Anglican Bishop of Durham Justin Welby» (en anglès). BBC, 09-11-2012. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Luisa Castro». America Reads Spanish. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Marta Carro». Soccer Way. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ Redacció. «Mor Albert Tarrats, el creador de la Cafeteria Slàvia, referent a Ponent», 07-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ Conley, John J. «La Sabliere, Marguerite Hessein de» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑ «Charlotte von Stein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ «Fanny Burney | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Emma Calvé» (en anglès). Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ Santi, Carlo. Lazio in lutto: è morto Uber Gradella storico portiere degli anni Quaranta (en italià). Il Messaggero, 6 de gener de 2015.
- ↑ The book of saints: a dictionary of servants of God canonized by the Catholic Church: extracted from the Roman & other martyrologies. Macmillan Co., 1947, p.620.
