Viquipèdia

Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020

Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 es van celebrar el 3 de novembre de 2020. Les eleccions determinen els electors del Col·legi Electoral dels Estats Units i aquest grup de delegats elegeix un nou president i vicepresident o en reelegeix els titulars.[1] Les eleccions primàries i caucus es van celebrar entre el febrer i l'agost del 2020. Els candidats dels dos principals partits van ser el llavors president republicà Donald Trump i l'ex-vicepresident demòcrata Joe Biden. La candidatura de Joe Biden i de la senadora Kamala Harris guanyà les eleccions.

Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020
 ← 2016 Modifica el valor a WikidataEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data3 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys
538 membre del Col·legi Electoral dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#2020Election, #Election2020, #2020Elections, #ElectionDay, #Vote2020, #VoteEarly i #USElection Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat239.247.182 Modifica el valor a Wikidata
158.383.801
   66.2٪
Punt percentual 7.01
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Joe Biden  — Partit Demòcrata dels Estats UnitsElegit
Candidat a la vicepresidència: Kamala Harris
81.268.757   51.31٪
Vot electoral 306
Donald Trump  — Partit Republicà dels Estats Units
Candidat a la vicepresidència: Mike Pence
74.216.722   46.86٪
 Punt percentual 0.79
Vot electoral 232
Modifica el valor a Wikidata
Investidura de Joe Biden Modifica el valor a Wikidata
President dels Estats Units
Reemplaça:Persona elegida:
Donald TrumpJoe Biden Modifica el valor a Wikidata

Els principals temes de les eleccions foren l'impacte de la pandèmia de coronavirus, les protestes per l'assassinat de George Floyd i altres negres estatunidencs, la mort de la jutgessa del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg i la nominació d'Amy Coney Barrett, i la futura Affordable Care Act.[2] Amb tot, aquestes eleccions són considerades un referèndum sobre la presidència de Trump.

Trump s'assegurà la nominació pel Partit Republicà juntament amb l'actual vicepresident Pence sense cap oposició destacada. L'ex-vicepresident Joe Biden aconseguí la nominació pel Partit Demòcrata, per davant del seu rival més pròxim, el senador Bernie Sanders, en unes primàries competitives amb el nombre més elevat de candidats d'un partit polític en l'era moderna dels EUA. L'11 d'agost del 2020, Biden anuncià que compartiria candidatura amb la senadora Kamala Harris, el primer negre, la primera persona d'origen indi, el primer asiàtic i la tercera dona que esdevenia candidata a la vicepresidència d'un dels partits principals (després de Geraldine Ferraro el 1984 i de Sarah Palin el 2008).[3] Jo Jorgensen fou nominada pel Partit Llibertari amb Spike Cohen, i Howie Hawkins ho fou pel Partit Verd amb Angela Nicole Walker.

El 7 de novembre es declarà Joe Biden guanyador de les eleccions i fou investit president el 20 de gener de 2021.[4][5][6]

Procediment

modifica

L'article dos de la Constitució dels Estats Units estableix que perquè una persona exerceixi com a president, l'individu ha de ser ciutadà nascut als Estats Units, tenir almenys 35 anys i haver estat resident als Estats Units durant almenys 14 anys. La Vint-i-Segona esmena prohibeix que qualsevol persona sigui elegida president més de dues vegades.[7]

Els principals candidats dels partits cerquen la nominació mitjançant una sèrie d'eleccions primàries i caucus que seleccionen els delegats que trien el candidat a President a les convencions de nominació presidencials de cada partit, que també trien un company de candidatura a vicepresident, que sol triar el candidat a President i després és ratificat pels delegats a la convenció del partit.[7]

Les eleccions generals de novembre són eleccions indirectes, en les quals els electors votan per a una llista de membres del Col·legi Electoral que després elegeixen directament el president i el vicepresident.[7]

El Col·legi Electoral dels Estats Units està format per 538 membres, repartits entre cada estat (i el districte de Colúmbia) segons l'últim cens. Cada circumscripció té com a mínim tres delegats al Col·legi electoral.[8] Les eleccions generals se celebren el dimarts després dels primers dilluns del mes de novembre o el dimarts després del primer de novembre.[9]

Candidatures

modifica

Partit Republicà

modifica

Primàries

modifica

Donald Trump va declarar la seva candidatura per a la reelecció el primer dia de la seva presidència. Als Estats Units, un president en exercici normalment no s'enfronta a cap oposició a les primàries presidencials. No obstant això, es va especular que Trump podria tenir algun rival a les primàries.[10] El candidat del Partit Llibertari a la vicepresidència el 2016, William Weld, va formar un comitè exploratori el 15 de febrer de 2019 i va iniciar la seva campanya el 15 d'abril.[11]

El 19 de desembre de 2019, la Cambra de Representants va votar a favor de l'impeachment de Donald Trump.[12] És la primera vegada que un president busca un segon mandat durant un impeachment. El 5 de febrer, el Senat dels EUA va absoldre Donald Trump dels càrrecs.[13]

A les eleccions primàries del Partit Republicà, hi ha 2.440 delegats i un candidat en necessita una majoria per guanyar la nominació. Diversos estats van cancel·lar les respectives primàries i en van adjudicar els delegats a Trump.[14][15] El 10 de març, Trump va guanyar una majoria de delegats i va esdevenir el presumpte nominat del partit.

Nominats

modifica
 
Candidatura del Partit Republicà
Donald Trump Mike Pence
per la presidència per la vicepresidència
 
 
President dels Estats Units
(2017–actualitat) 		Vicepresident dels Estats Units
(2017–actualitat)
 
[16]

Candidats

modifica
Candidats ordenats per data de retirada de les primàries
Bill Weld Joe Walsh Rocky De La Fuente Mark Sanford
 
 
 
Governador de Massachusetts
(1991–1997) 		Representant del 8è districte d'Illinois
(2011–2013) 		Empresari Representant del 1r districte de Carolina del Sud
(1995–2001, 2013–2019)
Governador de Carolina del Sud
(2003–2011)
       
Retirada: 18 març 2020
387,712 vots
1 delegat 		Retirada: 7 febrer 2020
169,713 vots
Retirada: 23 abril 2020
85,306 vots
 		Retirada: 12 novembre 2019
4,258 vots
[17][18] [19][20] [21] [22][23]

Partit Demòcrata

modifica

Primàries

modifica

Després de la derrota de Hillary Clinton el 2016, el Partit Demòcrata no tenia un líder clar i estava fracturat entre l'ala centrista de Clinton i l'ala progressista de Sanders, divisió que ja s'havia evidenciat en les primàries.[24] El 2018, se celebraren primàries contencioses en alguns districtes congressuals que els demòcrates esperaven guanyar als republicans. Elena Schneider, de Politico, s'hi referí com una "guerra civil demòcrata". Es va produir un gir cap a l'esquerra en polítiques d'universitat, sistema sanitari i immigració entre els senadors demòcrates, possiblement de cara a les primàries.

En total, es van presentar 29 candidats a les primàries demòcrates, cosa que va batre el rècord de candidats en unes primàries presidencials modernes, establert pel Partit Republicà el 2016 amb 17 candidats. Moltes candidates dona s'hi van presentar, la qual cosa incrementà la possibilitat que els demòcrates nominessin una candidata dona per segona vegada consecutiva.

Només onze candidats van arribar als caucus d'Iowa el 3 de febrer de 2020. En Pete Buttigieg va vèncer en Bernie Sanders per poc a Iowa tot i que després Sanders el va derrotar l'11 de febrer a Nou Hampshire. Després que es retiressin Michael Bennet, Deval Patrick i Andrew Yang, Sanders va guanyar els caucus de Nevada el 22 de febrer. Joe Biden va guanyar les primàries de Carolina del Sud i això va fer que tant Buttigieg com Amy Klobuchar i Tom Steyer es retiressin de la cursa (tant Buttigieg com Klobuchar van donar suport a Biden immediatament). Després del superdimarts, el 3 de març, Michael Bloomberg i Elizabeth Warren se'n van retirar i només quedaren tres candidats: Biden i Sanders com a principals contrincants i Tulsi Gabbard, que romangué a la cursa malgrat les seves minses possibilitats de guanyar. Gabbard es retirà i donà suport a Biden després de les primàries d'Arizona, Florida i Illinois. El 8 d'abril de 2020, Sanders es va retirar de la cursa, després que l'ex-president Barack Obama l'en convencés, i Joe Biden esdevingué l'únic candidat principal i el presumpte nominat. Biden va guanyar el suport d'Obama, Sanders i Warren. El 5 de juny de 2020, Biden ja havia guanyat prou delegats per assegurar-se la nominació a la convenció demòcrata i proceguí a treballar amb Sanders per tal de negociar el programa electoral.

Nominats

modifica
 
Partit Demòcrata
Candidatura del Partit Demòcrata
Joe Biden Kamala Harris
per la presidència per la vicepresidència
 
 
Vicepresident dels Estats Units
(2009–2017) 		Senadora per Califòrnia
(2017–actualitat)
 
[25][26][27]

Candidats

modifica
Candidats ordenats per data de retirada de les primàries
Bernie Sanders Tulsi Gabbard Elizabeth Warren Michael Bloomberg Amy Klobuchar Pete Buttigieg Tom Steyer
 
 
 
 
 
 
 
Senador per Vermont
(des del 2007)
Representant de VT-AL
(1991 - 2007) 		Representant del 2n districte de Hawaii
(des del 2013) 		Senadora per Massachusetts
(des del 2013) 		Alcalde de Nova York
(2002 - 2013)
Executiu en cap de Bloomberg LP 		Senadora per Minnesota
(des del 2007) 		Alcalde de South Bend

(Indiana)
(2012 - 2020)

Empresari
             
Retirada: 8 abril 2020


8,790,155 vots
1,042 delegats

Retirada: 19 març 2020


230,074 vots
2 delegats

Retirada: 5 març 2020


2,664,382 vots
58 delegats

Retirada: 4 març 2020


2,439,547 vots
43 delegats

Retirada: 2 març 2020


500,730 vots
7 delegats

Retirada: 1 març 2020


873,325 vots
21 delegats

Retirada: 29 febrer 2020


250,438 vots


[28][29][30] [31][32] [33][34] [35][36] [37][38][39] [40][41] [42][43][44]
Deval Patrick Michael Bennet Andrew Yang John Delaney Cory Booker Marianne Williamson Julián Castro
 
 
 
 
 
 
 
Governador de Massachusetts
(2007 - 2015) 		Senador per Colorado
(des del 2009) 		Empresari Representant del 6è districte de Maryland
(2013 - 2019) 		Senador per Nova Jersey
(des del 2013)
Alcalde de Newark

(Nova Jersey)
(2006 - 2013)

Escriptora Secretari d'Habitatge i Desenvolupament Urbà
(2014 - 2017)
Alcalde de San Antonio (Texas)
(2009 - 2014)
             
Retirada: 12 febrer 2020


20.704 vots

Retirada: 11 febrer 2020


43.537 vots

Retirada: 11 febrer 2020


119.093 vots

Retirada: 31 gener 2020


15,985 vots

Retirada: 13 gener 2020


30,024 vots

Retirada: 10 gener 2020


21,932 vots

Retirada: 2 gener 2020


36,647 vots

[45][46] [47][48] [49][50][51] [52][53][54] [55][56][57] [58][59] [60][61]
Kamala Harris Steve Bullock Joe Sestak Wayne Messam Beto O'Rourke Tim Ryan Bill de Blasio
 
 
 
 
 
 
 
Senadora per Califòrnia
(des del 2017)
Fiscal general de Califòrnia
(2011 - 2017) 		Governador de Montana
(des del 2013)
Fiscal general de Montana
(2009 - 2013) 		Representant del 7è districte de Pennsilvània
(2007 - 2011)
Ex-vicealmirall de la Marina dels Estats Units 		Alcalde de Miramar

(Florida)
(des del 2015)

Representant del 16è districte de Texas
(2013 - 2019) 		Representant del 13è districte d'Ohio
(des del 2013)
Representant del 17è districte d'Ohio
(2003 - 2013) 		Alcalde de Nova York
(des del 2014)
    N/A        
Retirada: 3 desembre 2019


844 vots

Retirada: 2 desembre 2019


549 vots

Retirada: 1 desembre 2019


5,251 vots

Retirada: 19 novembre 2019


0 vots[a]

Retirada: 1 novembre 2019


1 vot[a]

Retirada: 4 octobre 2019


0 vots[a]

Retirada: 20 setembre 2019


0 vots[a]

[62][63][64] [65][66] [67][68] [69][70] [71][72][73] [74][75] [76][77][78]
Kirsten Gillibrand Seth Moulton Jay Inslee John Hickenlooper Mike Gravel Eric Swalwell Richard Ojeda
 
 
 
 
 
 
 
Senadora per Nova York
(des del 2009)
Representant del 20è districte de Nova York
(2007 - 2009) 		Representant del 6è districte de Massachusetts
(des del 2015) 		Governador de Washington
(des del 2013)
Representant del 1r districte de Washington
(1999 - 2012)
Representant del 4t districte de Washington
(1993 - 1995) 		Governador de Colorado
(2011 - 2019)
Alcalde de Denver

(Colorado)
(2003 - 2011)

Senador per Alaska
(1969 - 1981) 		Representant del 15è districte de Califòrnia
(des del 2013) 		Senador estatal de Virgínia de l'Oest
(2016 - 2019)
            N/A
Retirada: 28 agost 2019


0 vots[a]

Retirada: 23 agost 2019


0 vots[a]

Retirada: 21 agost 2019


1 vot[a]

Retirada: 15 agost 2019


1 vot[a]

Retirada: 6 agost 2019


0 vots[a]

Retirada: 8 juliol 2019


0 vots[a]

Retirada: 25 gener 2019


0 vots[a]

[79][80][81] [82]

[83]

[84][85][86] [87][88][89] [90][91][92] [93][94] [95][96]

Elecció vicepresidencial

modifica

El 15 de març de 2020, quan encara no havia guanyar prou delegats per assegurar-se la nominació, Joe Biden va anunciar en un debat amb Bernie Sanders que escolliria una candidata dona a la vicepresidència si guanyava les primàries.[97] Es van realitzar entrevistes fins a una dotzena de candidates en consideració i a investigar-ne el passat. Biden buscava algú capaç d'assumir la presidència en cas que li passés alguna cosa, ja que en cas de ser elegit seria el president de més edat de tota la història. A més a més, Biden va dir que no es presentaria a la reelecció en cas d'esdevenir president, per la qual cosa l'escollida tindria oberta la possibilitat de presentar-s'hi el 2024 i ser presidenta fins al 2033.[98][99]

La tria semblava dividida entre elegir una dona negra o llatina per tal de mantenir el suport d'afroamericans i llatins, elegir una dona de l'ala progressista del partit, elegir una candidata amb un perfil similar al de Biden, o bé un perfil radicalment diferent al del candidat. Entre les candidates, destaquen la senadora Kamala Harris, Stacey Abrams, la congressista Val Demings, l'exconsellera de Seguretat Nacional Susan Rice, l'alcaldessa Keisha Lance Bottoms, la senadora Catherine Cortez Masto, la governadora Michelle Lujan Grisham, la senadora Amy Klobuchar, la senadora Elizabeth Warren, la governadora Gretchen Whitmer, la congressista Karen Bass i la senadora Tammy Duckworth.[100][101][102] Després de la mort de George Floyd i de les protestes va esdevenir més probable l'elecció d'una vicepresidenta negra per tal d'ajudar Biden amb el vot negre, que va ser fonamental per ressuscitar-ne la campanya a les primàries de Carolina del Sud.[101]

L'11 d'agost de 2020, Joe Biden va anunciar que Kamala Harris seria la candidata a la vicepresidència.[103] Kamala Harris havia estat candidata (i contricant de Joe Biden) a les primàries de 2020.[104] Harris, senadora per Califòrnia del 2017 ençà, havia estat fiscal del districte de San Francisco i fiscal general de Califòrnia, on era coneguda per la seva mà dura.[102] Havia tingut una relació amistosa amb Biden abans de les primàries i havia conegut el seu fill difunt Beau quan ambdós eren fiscals generals.[102] Les crítiques de Harris a Biden per haver col·laborat amb senadors segregacionistes contra la integració dels busos escolars a la dècada de 1970 van ser un dels moments destacats de la campanya.[102] Harris és vista com a moderada encara que ha donat suport a polítiques progressistes i s'espera que ajudi Biden en estats amb una població afroamericana considerable com ara Geòrgia i Carolina del Nord (guanyats per Trump el 2016), i en estats de la regió del sud-est com ara Nevada i Arizona.[105]

Poc després que es conegués l'elecció de Kamala Harris com a candidata vicepresidencial, el president Donald Trump va penjar un vídeo on es criticava Harris per haver donat suport a la sanitat universal i a augmentar els impostos i també es destacaven les crítiques de Harris a Biden per les polítiques racials.[106]

Partit Llibertari

modifica
 
Candidatura del Partit Llibertari
Jo Jorgensen Spike Cohen
per la presidència per la vicepresidència
 
 
Professora de la

Universitat Clemson

Empresari
 
[107][108]

El 23 de maig de 2020, Jo Jorgensen va guanyar la nominació del Partit Llibertari a la Convenció Nacional Llibertària.[107] El 24 de maig, Spike Cohen va guanyar la nominació per la vicepresidència.[108]

Partit Verd

modifica
 
Candidatura del Partit Verd
Howie Hawkins Angela Walker
per la presidència per la vicepresidència
 
 
Cofundador del Partit Verd Líder sindical
 
[109][110]

L'11 de juliol de 2020, Howie Hawkins va guanyar la nominació del Partit Verd a la Convenció Nacional Verda.[109] Hawkins també va guanyar la nominació del Partit Socialista dels EUA.[111]

Campanya electoral

modifica

Convencions

modifica
 
 
Milwaukee
 
Charlotte
 
Orlando (virtual)
 
Detroit (virtual)
Llocs de les convencions nacionals dels partits de 2020.
Partit Demòcrata

La Convenció Nacional Demòcrata de 2020 estava prevista originalment que se celebrés entre els dies 13 i 17 de juliol a Milwaukee (Wisconsin), però es va ajornar a causa de la pandèmia per coronavirus.[112][113] El 24 de juny de 2020 es va anunciar que la convenció se celebraria en línia i presencial amb la major part de delegats assistint-hi remotament però amb uns quants assistint-hi en persona. El 5 d'agost, la part física de la covenció es va reduir encara més i es va anunciar que discursos importants com ara el de Biden serien en format virtual.

Partit Republicà

La Convenció Nacional Republicana estava prevista originalment que se celebrés el 24 d'agost a Charlotte (Carolina del Nord), la primera convenció d'un partit majoritari des de 1872 a durar un sol dia. Es va planejar organitzar una convenció de tres dies a Carolina del Nord però a causa de la insistència de Carolina del Nord que la convenció complís les normes de distanciació social de la COVID-19, els discursos i celebracions es van traslladar a Jacksonville (Florida); encara que oficialment la convenció se celebraria a Charlotte per obligacions contractuals. Tanmateix, a causa de l'empitjorament de la pandèmia a Florida, els plans de celebrar-hi la convenció es van cancel·lar i la convenció es va tornar a traslladar a Charlotte encara que amb una capacitat més reduïda.

Partit Llibertari

La Convenció Nacional Libertària estava prevista inicialment que se celebrés a Austin (Texas) del 22 al 25 de maig però es van cancel·lar totes les reserves de JW Marriott Downtown Austin per la convenció el 26 d'abril a causa de la pandèmia per coronavirus.[114] Es va acabar decidint que se celebrarien dues convencions, una en línia del 22 al 24 de maig per elegir els nominats a la presidència i a la vicepresidència i una de física a Orlando (Florida) del 8 al 12 de juliol.[115]

Partit Verd

La Convenció Nacional Verda estava prevista que se celebrés del 9 al 12 de juliol de 2020 a Detroit (Michigan).[116] A causa de la pandèmia per coronavirus, es va decidir celebrar-la en línia sense canviar-ne la data.[117]

Debats

modifica
 
 
Universitat Case Western Reserve
 
Universitat de Utah
 
Adrienne Arsht Center
 
Universitat Belmont
Seus dels debats de les eleccions presidencials de 2020

L'11 d'octubre de 2019, la Comissió de Debats Presidencials va anunciar que hi hauria tres debats presidencials i un debat vicepresidencial la tardor de 2020. Hi va haver sis ciutats finalistes per acollir els debats: Nashville (Tennessee), Hartford (Connecticut), Omaha (Nebraska), Ann Arbor (Michigan), Notre Dame (Indiana) i Salt Lake City (Utah).[118]

El primer debat tindrà lloc el 29 de setembre a Cleveland i està co-organitzat per la Universitat Case Western Reserve i la Cleveland Clinic. Originalment, el debat l'havia d'acollir la Universitat de Notre Dame, però van decidir no organitzar-lo a causa de la pandèmia per coronavirus. El segon debat tindrà lloc el 15 d'octubre al Adrienne Arsht Center for the Performing Arts a Miami. Originalment, el debat estava previst que l'acollís la Universitat de Michigan però se'n van desdir el juny de 2020 a causa de la pandèmia per coronavirus. El tercer debat tindrà lloc el 22 d'octubre a la Universitat Belmont a Nashville. El debat vicepresidencial tindrà lloc el 7 d'octubre a la Universitat de Utah a Salt Lake City.[119]

Debats entre candidats a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020
Número Data Amfitrió Ciutat Moderador(s) Participants Audiència

(milions)

P1 29 de setembre de 2020 Universitat Case Western Reserve Cleveland

(Ohio)

Per anunciar Donald Trump

Joe Biden

n/a
VP 7 d'octubre de 2020 Universitat de Utah Salt Lake City (Utah) Per anunciar Mike Pence

Kamala Harris

n/a
P2 15 d'octubre de 2020 Adrienne Arsht Center for the Performing Arts Miami

(Florida)

Per anunciar Donald Trump

Joe Biden

n/a
P3 22 d'octubre de 2020 Universitat Belmont Nashville

(Tennessee)

Per anunciar Donald Trump

Joe Biden

n/a

Resultats

modifica

El 7 de novembre de 2020, amb l'escrutini de Nevada, les principals cadenes de notícies van anunciar que els polítics demòcrates Joe Biden i Kamala Harris havien guanyat les eleccions.[120] El recompte dels vots es va allargar quatre dies, sent qüestionat pel candidat republicà, Donald Trump. Els demòcrates van recuperar les majories als estats industrials de Michigan i Wisconsin, que Trump havia obtingut el 2016, i Pennsilvània. Trump passa a ser el cinquè president que es queda sense un segon mandat en els darrers 100 anys.[121]

Resultats electorals
Candidat a president
Candidat a vicepresident 		Partit Vot
popular 		% Vots
electorals
Joe Biden
Kamala Harris 		Demòcrata 81.268.757 51,31% 306
Donald Trump
Mike Pence 		Republicà 74.216.722 46,86% 232
Jo Jorgensen
Spike Cohen 		Llibertari 1.865.720 1,18% 0
Howie Hawkins
Angela Walker 		Verd 405.034 0,26% 0
Altres 627.567 0,40% 0
Total
158.383.800
100%
538
Cens estimat i participació[122] 239.247.182 66,20% –

Resultats per estat

modifica
Llegenda
Estats on guanyà Biden/Harris
Estats on guanyà Trump/Pence
VE Vots electorals
† Resultats a l'engròs (per a estats que divideixen els vots electorals)
Estat o districte Biden/Harris
Demòcrata 		Trump/Pence
Republicà 		Jorgensen/Cohen
Llibertari 		Hawkins/Walker
Verd 		Altres Marge Variació
del marge 		Vots
totals 		Fonts
Vots % VE Vots % VE Vots % VE Vots % VE Vots % VE Vots % %
Alabama 849,624 36.57% – 1,441,170 62.03% 9 25,176 1.08% – [b] [b] – 7,312 0.31% – −591,546 −25.46% 2.27% 2,323,282 [123]
Alaska 153,778 42.77% – 189,951 52.83% 3 8,897 2.47% – – 6,904 1.92% – −36,173 −10.06% 4.67% 359,530 [124]
Arizona 1,672,143 49.36% 11 1,661,686 49.06% – 51,465 1.52% – 1,557 0.05% – 475 0.01% – 10,457 0.31% 3.81% 3,387,326 [125]
Arkansas 423,932 34.78% – 760,647 62.40% 6 13,133 1.08% – 2,980 0.24% – 18,377 1.51% – −336,715 −27.62% −0.70% 1,219,069 [126]
Califòrnia 11,110,250 63.48% 55 6,006,429 34.32% – 187,895 1.07% – 81,029 0.46% – 115,278 0.66% – 5,103,821 29.16% −0.95% 17,500,881 [127]
Carolina del Nord 2,684,292 48.59% – 2,758,775 49.93% 15 48,678 0.88% – 12,195 0.22% – 20,864 0.38% – −74,483 −1.35% 2.31% 5,524,804 [128]
Carolina del Sud 1,091,541 43.43% – 1,385,103 55.11% 9 27,916 1.11% – 6,907 0.27% – 1,862 0.07% – −293,562 −11.68% 2.59% 2,513,329 [129]
Colorado 1,804,352 55.40% 9 1,364,607 41.90% – 52,460 1.61% – 8,986 0.28% – 26,575 0.82% – 439,745 13.50% 8.59% 3,256,980 [130]
Connecticut 1,080,680 59.24% 7 715,291 39.21% – 20,227 1.11% – 7,538 0.41% – 544 0.03% – 365,389 20.03% 6.39% 1,824,280 [131]
Dakota del Nord 114,902 31.76% – 235,595 65.11% 3 9,393 2.60% – [b] [b] – 1,929 0.53% – −120,693 −33.36% 2.37% 361,819 [132]
Dakota del Sud 150,471 35.61% – 261,043 61.77% 3 11,095 2.63% – – – – – – – −110,572 −26.16% 3.63% 422,609 [133]
Delaware 296,268 58.74% 3 200,603 39.77% – 5,000 0.99% – 2,139 0.42% – 336 0.07% – 95,665 18.97% 7.60% 504,346 [134]
D.C. 317,323 92.15% 3 18,586 5.40% – 2,036 0.59% – 1,726 0.50% – 4,685 1.36% – 298,737 86.75% −0.03% 344,356 [135]
Florida 5,297,045 47.86% – 5,668,731 51.22% 29 70,324 0.64% – 14,721 0.13% – 16,635 0.15% – −371,686 −3.36% −2.16% 11,067,456 [136]
Geòrgia 2,473,633 49.47% 16 2,461,854 49.24% – 62,229 1.24% – 1,013 0.02% – 1,231 0.02% – 11,779 0.24% 5.37% 4,999,960 [137]
Hawaii 366,130 63.73% 4 196,864 34.27% – 5,539 0.96% – 3,822 0.67% – 2,114 0.37% – 169,266 29.46% −2.72% 574,469 [138]
Idaho 287,021 33.07% – 554,119 63.84% 4 16,404 1.89% – 407 0.05% – 10,063 1.16% – −267,098 −30.77% 1.00% 868,014 [139]
Illinois 3,471,915 57.54% 20 2,446,891 40.55% – 66,544 1.10% – 30,494 0.51% – 17,900 0.30% – 1,025,024 16.99% −0.07% 6,033,744 [140]
Indiana 1,242,416 40.96% – 1,729,519 57.02% 11 59,232 1.95% – 988 0.03% – 963 0.03% – −487,103 −16.06% 3.11% 3,033,118 [141]
Iowa 759,061 44.89% – 897,672 53.09% 6 19,637 1.16% – 3,075 0.18% – 11,426 0.68% – −138,611 −8.20% 1.21% 1,690,871 [142]
Kansas 570,323 41.56% – 771,406 56.21% 6 30,574 2.23% – – – −201,083 −14.65% 5.95% 1,372,303 [143]
Kentucky 772,474 36.15% – 1,326,646 62.09% 8 26,234 1.23% – 716 0.03% – 10,698 0.50% – −554,172 −25.94% 3.90% 2,136,768 [144]
Louisiana 856,034 39.85% – 1,255,776 58.46% 8 21,645 1.01% – – – – 14,607 0.68% – −399,742 −18.61% 1.03% 2,148,062 [145]
Maine † 435,072 53.09% 2 360,737 44.02% – 14,152 1.73% – 8,230 1.00% – 1,270 0.15% – 74,335 9.07% 6.11% 819,461 [146]
ME-1 266,376 60.11% 1 164,045 37.02% – 7,343 1.66% – 4,654 1.05% – 694 0.16% – 102,331 23.09% 8.28% 443,112
ME-2 168,696 44.82% – 196,692 52.26% 1 6,809 1.81% – 3,576 0.95% – 576 0.15% – −27,996 −7.44% 2.85% 376,349
Maryland 1,985,023 65.36% 10 976,414 32.15% – 33,488 1.10% – 15,799 0.52% – 26,306 0.87% – 1,008,609 33.21% 6.79% 3,037,030 [147]
Massachusetts 2,382,202 65.60% 11 1,167,202 32.14% – 47,013 1.29% – 18,658 0.51% – 16,327 0.45% – 1,215,000 33.46% 6.26% 3,631,402 [148]
Michigan 2,804,040 50.62% 16 2,649,852 47.84% – 60,381 1.09% – 13,718 0.25% – 11,311 0.20% – 154,188 2.78% 3.01% 5,539,302 [149]
Minnesota 1,717,077 52.40% 10 1,484,065 45.28% – 34,976 1.07% – 10,033 0.31% – 31,020 0.95% – 233,012 7.11% 5.59% 3,277,171 [150]
Mississipi 539,398 41.06% – 756,764 57.60% 6 8,026 0.61% – 1,498 0.11% – 8,073 0.61% – −217,366 −16.55% 1.28% 1,313,759 [151]
Missouri 1,253,014 41.41% – 1,718,736 56.80% 10 41,205 1.36% – 8,283 0.27% – 4,724 0.16% – −465,722 −15.39% 3.25% 3,025,962 [152]
Montana 244,786 40.55% – 343,602 56.92% 3 15,252 2.53% – – – – 34 0.01% – −98,816 −16.37% 4.05% 603,674 [153]
Nebraska † 374,583 39.17% – 556,846 58.22% 2 20,283 2.12% – [b] [b] – 4,671 0.49% – −182,263 −19.06% 5.99% 956,383 [154]
NE-1 132,261 41.09% – 180,290 56.01% 1 7,495 2.33% – [b] [b] – 1,840 0.57% – −48,029 −14.92% 5.80% 321,886
NE-2 176,468 51.95% 1 154,377 45.45% – 6,909 2.03% – [b] [b] – 1,912 0.56% – 22,091 6.50% 8.74% 339,666
NE-3 65,854 22.34% – 222,179 75.36% 1 5,879 1.99% – [b] [b] – 919 0.31% – −156,325 −53.02% 1.17% 294,831
Nevada 703,486 50.06% 6 669,890 47.67% – 14,783 1.05% – – – – 17,217 1.23% – 33,596 2.39% −0.03% 1,405,376 [155]
Nou Hampshire 424,921 52.71% 4 365,654 45.36% – 13,235 1.64% – 217 0.03% – 2,155 0.27% – 59,267 7.35% 6.98% 806,182 [156]
Nova Jersey 2,608,335 57.33% 14 1,883,274 41.40% – 31,677 0.70% – 14,202 0.31% – 11,865 0.26% – 725,061 15.94% 1.84% 4,549,353 [157]
Nou Mèxic 501,614 54.29% 5 401,894 43.50% – 12,585 1.36% – 4,426 0.48% – 3,446 0.37% – 99,720 10.79% 2.58% 923,965 [158]
Nova York 5,230,985 60.86% 29 3,244,798 37.75% – 60,234 0.70% – 32,753 0.38% – 26,056 0.30% – 1,986,187 23.11% 0.62% 8,594,826 [159]
Ohio 2,679,165 45.24% – 3,154,834 53.27% 18 67,569 1.14% – 18,812 0.32% – 1,822 0.03% – −475,669 −8.03% 0.10% 5,922,202 [160]
Oklahoma 503,890 32.29% – 1,020,280 65.37% 7 24,731 1.58% – – – – 11,798 0.76% – −516,390 −33.09% 3.99% 1,560,699 [161]
Oregon 1,340,383 56.45% 7 958,448 40.37% – 41,582 1.75% – 11,831 0.50% – 22,077 0.93% – 381,935 16.08% 5.10% 2,374,321 [162]
Pennsilvània 3,458,229 50.01% 20 3,377,674 48.84% – 79,380 1.15% – – – 80,555 1.16% 1.88% 6,915,283 [163]
Rhode Island 307,486 59.39% 4 199,922 38.61% – 5,053 0.98% – [b] – 5,296 1.02% – 107,564 20.77% 5.26% 517,757 [164]
Tennessee 1,143,711 37.45% – 1,852,475 60.66% 11 29,877 0.98% – 4,545 0.15% – 23,243 0.76% – −708,764 −23.21% 2.80% 3,053,851 [165]
Texas 5,259,126 46.48% – 5,890,347 52.06% 38 126,243 1.12% – 33,396 0.30% – 5,944 0.05% – −631,221 −5.58% 3.41% 11,315,056 [166]
Utah 560,282 37.65% – 865,140 58.13% 6 38,447 2.58% – 5,053 0.34% – 19,367 1.30% – −304,858 −20.48% −2.40% 1,488,289 [167]
Vermont 242,820 66.09% 3 112,704 30.67% – 3,608 0.98% – 1,310 0.36% – 6,986 1.90% – 130,116 35.41% 9.00% 367,428 [168]
Virgínia 2,413,568 54.11% 13 1,962,430 44.00% – 64,761 1.45% – [b] [b] – 19,765 0.44% – 451,138 10.11% 4.79% 4,460,524 [169]
Virgínia de l'Oest 235,984 29.69% – 545,382 68.62% 5 10,687 1.34% – 2,599 0.33% – 79 0.01% – −309,398 −38.93% 3.14% 794,731 [170]
Washington 2,369,612 57.97% 12 1,584,651 38.77% – 80,500 1.97% – 18,289 0.45% – 34,579 0.85% – 784,961 19.20% 3.49% 4,087,631 [171]
Wisconsin 1,630,866 49.45% 10 1,610,184 48.82% – 38,491 1.17% – 1,089 0.03% – 17,411 0.53% – 20,682 0.63% 1.40% 3,298,041 [172]
Wyoming 73,491 26.55% – 193,559 69.94% 3 5,768 2.08% – [b] [b] – 3,947 1.43% – −120,068 −43.38% 2.92% 276,765 [173]
Total 81,268,757
51.31%		 306 74,216,722
46.86%		 232 1,865,720
1.18%
–		 405,034
0.26%
–		 627,567
0.40%
–		 7,052,035
4.45%
2.35%		 158,383,800 Fonts
Biden/Harris
Demòcrata 		Trump/Pence
Republicà 		Jorgensen/Cohen
Llibertari 		Hawkins/Walker
Verd 		Altres Marge Variació
del marge 		Vots
totals

Dos estats (Maine i Nebraska) divideixen els vots entre els candidats per districtes congressuals. El guanyador en cada districte obté un vot electoral del mateix districte, i el guanyador de l'estat obté dos vots electorals addicionals.[174][175]

El vot telemàtic durant la COVID-19

modifica

Les eleccions de 2020 van coincidir amb la pandèmia mundial duta pel virus COVID-19, amb el que es van haver d'adaptar alguns dels mètodes per les votacions i així evitar qualsevol rebrot i assegurar la seguretat dels votants;[176] l'avanç de la tecnologia en el sector de la comunicació durant els últims anys va fer possible buscar alternatives davant un problema a tan gran escala. Durant el període electoral es va reiterar i aconsellar a la ciutadania de votar telemàticament per correu, amb campanyes procedents dels propis partits com el "Vote Like Trump. Request your ballot today"[177] del partit republicà. Es van oferir dos tipus de votació no-presencial, via mail (completament en línia) i via carta (el paper de la votació és físic). En tractar-se d'un país federalista, cada estat s'encarregava de la seva legislació i procediments requerits. Els Estats Units es va dividir en quatre mètodes envers la votació via mail/carta: estats que enviaven automàticament el fulletó del vot (com ara Washington, Utah o Califòrnia), els que enviaven el fulletó online automàticament (Wyoming, Minnesota, Maryland), els que no enviaven cap recurs a menys que el votant ho demanés (Nova York, Maine, Oklahoma) i per acabar aquells estats que només permetien el vot telemàtic en el cas que el votant estigués sota circumstàncies inhibidores per a fer-ho pressencialment (Texas, Missouri o Indiana).[178]

Tot ciutadà interessat en el vot telemàtic es va haver de registrar el dia determinat pel seu estat corresponent (tots en dies diferents, però durant el mes d'octubre de 2020) a la web programada per la votació (cada estat en tenia un diferent per evitar problemàtiques i risc de funcionament erroni), i un cop ficades les dades pertinents (i confirmada la seva autenticitat) s'havia de fer l'enviament de la votació com a màxim 29 dies abans[176] de dia oficial de les eleccions (3 de novembre).

Des de l'inici es va estimar que hi hauria més participació telemàtica de votants demòcrates, com també es va veure el candidat i president Trump animant als seus votants a votar en persona, definint el mètode impulsat com a "de poca confiança"[179] i així va ser: s'ha demostrat que de tots els sol·licitants de vots telemàtics, un 44,1% provenien de demòcrates registrats, mentre que un 25,7% de republicans registrats.[180] Aquesta situació va provocar que les eleccions de 2020 prenguessin un nou gir, que en els altres anys no havia estat tan significatiu: el 3 de Novembre el sistema de vot va poder fer el recompte de tots els fulletons fets de manera presencial, el que va assenyalar una prematura victòria per Donald Trump, però el recompte de vots telemàtics durant els dies posteriors va indicar que el guanyador de les eleccions presidencials era Joe Biden.[181]

Les eleccions van arribar a marcar tres rècords significatius: el primer és el nombre de votants durant aquesta campanya, amb una xifra total de 161 milions (Estats Units té una població de 328 milions, dels quals 239 són aptes per a votar),[182] el que es tradueix en un 66,8% de participació, el que fa de 2020 l'any amb més votacions de la història del país des de 1900. El segon es basa en la figura de Biden, determinat com el candidat a la presidència més votat de la història, amb un total de 74,4 milions de votacions. L'últim és l'índex de votació telemàtica: tot i que l'opció ja estava present en els últims anys, la participació via mail mai havia estat tan popularitzada com el 2020 amb més de 65 milions de vots.[183] Com a comparació, durant les eleccions de 2016 es van comptabilitzar 33,5 vots via mail, i a les eleccions de mig mandat de 2018 30,2 milions.[183]

Reaccions internacionals

modifica
Article principal: Reaccions internacionals a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020

Notes

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Aquest candidat no va aparèixer a cap papereta.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Aquest candidat podria haver rebut vots per escrit, que no es van fer públics individualment i s'inclouen a Altres.

Referències

modifica
  1. ↑ "3 U.S.C. § 7 – U.S. Code – Unannotated Title 3. The President § 7. Meeting and vote of electors", FindLaw.com.
  2. ↑
  3. ↑ Sancho, Víctor. «Kamala Harris fa història com la primera dona negra vicepresidenciable». El Punt Avui, 21-08-2020. [Consulta: 20 octubre 2020].
  4. ↑ «Joe Biden elected president». CNN, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
  5. ↑ «US Election 2020: Joe Biden wins the presidency». BBC News, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
  6. ↑ «Biden wins presidency, ending four tumultuous years under Trump». The New York Times, 07-11-2020 [Consulta: 7 novembre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «US Election guide: how does the election work?» (en anglès). The Telegraph, 06-11-2012. [Consulta: 18 maig 2024].
  8. ↑ «Distribution of Electoral Votes» (en anglès). National Archives, 06-03-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
  9. ↑ Valverde, Llorenç. «El primer dimarts després del primer dilluns». Diari de Balears, 26-10-2008. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 24 abril 2020].
  10. ↑ Barbeta, Jordi. «Quant durarà Donald Trump?». La Vanguardia, 21-01-2017. [Consulta: 31 març 2019].
  11. ↑ Battenfeld, Joe. «Bill Weld launches GOP presidential exploratory committee» (en anglès). Boston Harold, 15-02-2019. [Consulta: 31 març 2019].
  12. ↑ «Judici polític a Trump». El Punt Avui. [Consulta: 21 desembre 2019].
  13. ↑ Navarro, Beatriz «El Senado absuelve a Trump». La Vanguardia, 05-02-2020 [Consulta: 5 febrer 2020].
  14. ↑ «Hawaii GOP cancels caucus after Trump is only candidate». Associated Press, 13-12-2019. [Consulta: 6 gener 2019].
  15. ↑ Saunders, Debra «Nevada GOP binds delegates to Trump». Las Vegas Review-Journal, 22-02-2020 [Consulta: 23 febrer 2020].
  16. ↑ «DONALD J. TRUMP FOR PRESIDENT, INC.» (PDF). Docquery.fec.gov. [Consulta: 31 març 2019].
  17. ↑ Landrigan, Kevin. «Weld forms 2020 exploratory committee, defends GOP credentials». New Hampshire Union Leader, 14-02-2019. [Consulta: 31 març 2019].
  18. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF). docquery.fec.gov, 2019. [Consulta: 25 abril 2019].
  19. ↑ «Former Rep. Joe Walsh enters race as Trump challenger». Fox News, 26-08-2019.
  20. ↑ Stracqualursi, Veronica «Joe Walsh ends Republican primary challenge against Trump». CNN, 07-02-2020 [Consulta: 7 febrer 2020].
  21. ↑ «Rouqe De La Fuente presidential campaign, 2020». Ballotpedia.
  22. ↑ Burns, Alexander «Mark Sanford Will Challenge Trump in Republican Primary». The New York Times, 08-09-2019.
  23. ↑ Byrd, Caitlin «Former SC Gov. Mark Sanford has dropped out of presidential race». The Post and Courier, 12-11-2019 [Consulta: 12 novembre 2019].
  24. ↑ Noain, Idoya. «Duel en el Partit Demòcrata dels EUA». El Periódico de Catalunya, 30-03-2019. [Consulta: 31 març 2019].
  25. ↑ Chozick, Amy. «Hillary Clinton Announces 2016 Presidential Bid». The New York Times. [Consulta: 12 abril 2015].
  26. ↑ Karni, Annie. «Hillary Clinton formally announces 2016 run». Politico, 12-04-2015. [Consulta: 18 abril 2015].
  27. ↑ «Hillary Rodham Clinton FEC filing». FEC, 13-04-2015. [Consulta: 13 abril 2015].
  28. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  29. ↑ «He's In For 2020: Bernie Sanders Is Running For President Again» (en anglès). Vermont Public Radio. [Consulta: 19 febrer 2019].
  30. ↑ Abdullah, Halimah «Vermont Sen. Bernie Sanders suspends presidential bid». ABC News, 08-04-2020 [Consulta: 8 abril 2020].
  31. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  32. ↑ «Tulsi Gabbard says she will run for president in 2020». CNN, 12-01-2019.
  33. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  34. ↑ «Senador Elizabeth Warren officially launches 2020 presidential campaign». The Guardian, 09-02-2019 [Consulta: 9 febrer 2019].
  35. ↑ Peoples, Steve «Michael Bloomberg launches Democratic presidential bid». Associated Press, 24-11-2019 [Consulta: 24 novembre 2019].
  36. ↑ Parti, Tarini «Michael Bloomberg Ends Presidential Bid». Wall Street Journal, 04-03-2020 [Consulta: 4 març 2020].
  37. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  38. ↑ Golshan, Tara «Sen. Amy Klobuchar has won every one of her elections by huge margins. Now she’s running for president». Vox, 10-02-2019.
  39. ↑ Rodriguez, Lissette «Sen. Amy Klobuchar suspends her presidential bid». ABC News, 02-03-2020 [Consulta: 2 març 2020].
  40. ↑ «FEC Form 2 for Report FEC-1317598».
  41. ↑ Verhovek, John. «South Bend Mayor Pete Buttigieg launches presidential exploratory committee, could be nation's first openly gay nominee». ABC News, 23-01-2019. [Consulta: 31 març 2019].
  42. ↑ «FEC Form 2 for Report FEC-1337348». docquery.fec.gov. [Consulta: 15 agost 2019].
  43. ↑ Burns, Alexander. «Tom Steyer Will Run for President and Plans to Spend $100 Million on His Bid». The New York Times. [Consulta: 15 agost 2019].
  44. ↑ Shaw, Adam «Tom Steyer ends campaign after Biden wins South Carolina primary». Fox News, 29-02-2020 [Consulta: 1r març 2020].
  45. ↑ «Deval Patrick announces 2020 bid». ABC News, 14-11-2019 [Consulta: 14 novembre 2019].
  46. ↑ Chiacu, Doina «Former Massachusetts Governor Patrick to end 2020 presidential bid: CBS». Reuters [Consulta: 12 febrer 2020].
  47. ↑ «Statement of Candidacy by Michael F. Bennet» (PDF), 05-05-2019. Arxivat de l'original el 6 maig 2019.
  48. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Colorado Sen. Bennet enters presidential race after prostate cancer treatment» (en anglès). NBC News, 02-05-2019. [Consulta: 17 maig 2019].
  49. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  50. ↑ Roose, Kevin «His 2020 Campaign Message: The Robots Are Coming» (en anglès). The New York Times, 10-01-2018 [Consulta: 26 gener 2018].
  51. ↑ Garcia, Armando «Entrepreneur Andrew Yang ends his bid for the presidency». ABC News, 11-02-2020 [Consulta: 12 febrer 2020].
  52. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  53. ↑ Delaney, John «John Delaney: Why I'm running for president». The Washington Post, 28-07-2017.
  54. ↑ Egan, Lauren «Delaney ends presidential campaign, calls on candidates to stop 'unrealistic and divisive promises'». NBC, 31-01-2020 [Consulta: 31 gener 2020].
  55. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  56. ↑ Korecki, Natasha. «Cory Booker launches bid for president» (en anglès). Politico, 01-02-2019. [Consulta: 1r febrer 2019].
  57. ↑ Kelsey, Adam «Sen. Cory Booker suspends presidential campaign». ABC News, 13-01-2020 [Consulta: 13 gener 2020].
  58. ↑ Warrell, Maggie. «Marianne Williamson: Can A Presidential Bid Fueled By Love Transcend The Politics Of Fear?». Forbes. [Consulta: 15 agost 2019].
  59. ↑ Stewart, Briana «Marianne Williamson announces she is suspending her presidential campaign». ABC News, 10-01-2020 [Consulta: 10 gener 2020].
  60. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  61. ↑ J. Weber, Paul «Former Obama housing chief Julian Castro joins 2020 campaign» (en anglès). Associated Press, 12-01-2019 [Consulta: 12 gener 2019].
  62. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  63. ↑ Kelsey, Adam «Sen. Kamala Harris announces she will run for president in 2020». ABC News, 21-01-2019.
  64. ↑ Garcia, Armando «Sen. Kamala Harris ending her presidential bid». ABC News, 03-12-2019 [Consulta: 3 desembre 2019].[Enllaç no actiu]
  65. ↑ «Statement of Candidacy by Steve Bullock». docquery.fec.gov, 14-05-2019.
  66. ↑ «Bullock becomes 3rd governor to drop presidential campaign» (en anglès britànic). [Consulta: 2 desembre 2019].
  67. ↑ «Former Pennsylvania Congressman Joe Sestak announces presidential bid». The Morning Call, 23-06-2019.
  68. ↑ «Democrat Joe Sestak drops out of 2020 presidential race». Axios, 01-12-2019.
  69. ↑ Merica, Dan. «Florida Mayor Wayne Messam announces 2020 presidential bid» (en anglès). CNN, 28-03-2019. [Consulta: 17 novembre 2019].
  70. ↑ Messam, Mayor Wayne. «I am Suspending My 2020 Presidential Campaign But I’m Not Finished Yet» (en anglès), 20-11-2019. [Consulta: 21 novembre 2019].
  71. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  72. ↑ ; Santiago, Leyla«Beto O'Rourke announces he's running for president in 2020». CNN. [Consulta: 14 març 2019].
  73. ↑ «US election 2020: Democrat Beto O'Rourke ends White House bid». BBC. [Consulta: 2 novembre 2019].
  74. ↑ Vitali, Ali. «Ohio Rep. Tim Ryan throws his name into growing 2020 field». NBC News, 04-04-2019. [Consulta: 15 agost 2019].
  75. ↑ Merica, Dan. «Tim Ryan ends 2020 presidential campaign». CNN, 24-10-2019. [Consulta: 24 octubre 2019].
  76. ↑ «Statement of Candidacy by Bill de Blasio» (PDF), 16-05-2019.
  77. ↑ «L'alcalde de Nova York es presenta candidat a la presidència dels EUA». Ara.cat, 16-05-2019 [Consulta: 17 maig 2019].
  78. ↑ Pappas, Alex. «NYC Mayor Bill de Blasio drops out of presidential race». Fox News, 20-09-2019. [Consulta: 20 setembre 2019].
  79. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  80. ↑ «Kirsten Gillibrand officially jumps into 2020 race, teases speech at Trump hotel in New York» (en anglès).
  81. ↑ Burns, Alexander. «Kirsten Gillibrand drops out of Democratic Presidential Race». The New York Times, 28-08-2019. [Consulta: 28 agost 2019].
  82. ↑ Seitz-Wald, Alex «Rep. Seth Moulton is latest Democrat to enter 2020 field». NBC News, 22-04-2019.
  83. ↑ «Seth Moulton ends presidential campaign» (en anglès), 23-08-2019.
  84. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  85. ↑ Dan Merica «Washington Gov. Jay Inslee announces 2020 presidential bid». , 01-03-2019 [Consulta: 3 març 2019].
  86. ↑ «Jay Inslee drops out of 2020». Fox News, 21-08-2019 [Consulta: 22 agost 2019].
  87. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF), 2019.
  88. ↑ «Former Colorado Gov. John Hickenlooper, touting diverse background, joins 2020 presidential field» (en anglès).
  89. ↑ Hughes, Clyde. «Democrat Hickenlooper drops out of 2020 presidential race» (en anglès). United Press International, 15-08-2019. [Consulta: 15 agost 2019].
  90. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Gravel, Mike [@MikeGravel]. «».
  91. ↑ «Form 1 for Mike Gravel for President Exploratory Committee». [Consulta: 24 març 2019].
  92. ↑ Forgey, Quint. «Gravel and his campaign teens end presidential run». Politico, 02-08-2019. [Consulta: 5 agost 2019].
  93. ↑ «Statement of Candidacy» (PDF). docquery.fec.gov, 2019.
  94. ↑ Tolan, Casey «Eric Swalwell jumps into presidential race with long-shot White House bid». The Mercury News, 08-04-2019 [Consulta: 14 abril 2019].
  95. ↑ Grim, Ryan «Richard Ojeda, West Virginia Lawmaker Who Backed Teachers Strikes, Will Run for President». The Intercept, 11-11-2018.
  96. ↑ Grim, Ryan «Richard Ojeda Drops Out of Presidential Race» (en anglès). , 25-01-2019.
  97. ↑ Noain, Idoya. «Biden es referma davant de Sanders en un debat marcat pel coronavirus». El Periódico de Catalunya, 16-03-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  98. ↑ Fernandez Pintó. «Qui és Kamala Harris, la dona que pot ser clau per derrotar Trump?». Nació Digital, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  99. ↑ Fernandez Pintó, Ferran. «La dona que podria acabar amb Trump». Nació Digital, 19-07-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  100. ↑ Mir de Francia, Ricardo. «Biden busca la seva candidata a la vicepresidència». El Periódico de Catalunya, 25-05-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  101. ↑ 101,0 101,1 Mir de Francia, Ricardo. «Biden prepara l'anunci imminent de la seva vicepresidenta». El Periódico de Catalunya, 11-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  102. ↑ 102,0 102,1 102,2 102,3 Burns, Alexander. «Qui participa a la cursa per ser la vicepresidenta de Joe Biden?». Diari Ara, 24-06-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  103. ↑ Fernandez Pintó, Ferran. «Qui és Kamala Harris, la dona que pot ser clau per derrotar Trump?». Nació Digital, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  104. ↑ «La senadora afroamericana Kamala Harris, escollida per Biden com a vicepresidenta». 3/24, 11-08-2020. [Consulta: 11 agost 2020].
  105. ↑ Llorens Decesaris, Gerard. «Qui és Kamala Harris, la candidata de Biden a la vicepresidència?». 2020.cat, 12-08-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: 12 agost 2020].
  106. ↑ «L'afroamericana Kamala Harris, candidata a la vicepresidència dels Estats Units». À Punt, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
  107. ↑ 107,0 107,1 Doherty, Brian «Jo Jorgensen Wins Libertarian Party Presidential Nomination». Reason, 23-05-2020 [Consulta: 24 maig 2020].
  108. ↑ 108,0 108,1 Doherty, Brian «Libertarian Party Picks Spike Cohen as Its Vice-Presidential Candidate». Reason, 24-05-2020 [Consulta: 25 maig 2020].
  109. ↑ 109,0 109,1 Winger, Richard «Green Party Nominates Howie Hawkins for President on Fist Ballot». Ballot Access News, 11-07-2020 [Consulta: 1r agost 2020].
  110. ↑ Saturn, William «Howie Hawkins Announces Running Mate». Independent Political Report, 05-05-2020 [Consulta: 1r agost 2020].
  111. ↑ «Howie Hawkins wins Socialist Party USA nomination for 2020 presidential race». WSYR, 28-10-2019 [Consulta: 1r agost 2020]. Arxivat 4 de novembre 2019 a Wayback Machine.
  112. ↑ Merica, Dan «Democratic National Convention pushed back to August». CNN, 03-04-2020 [Consulta: 3 abril 2020].
  113. ↑ «Exclusive: Democrats, anticipating heated primary, set earlier 2020 convention date». CNN, 15-06-2018 [Consulta: 7 abril 2020].
  114. ↑ Winger, Richard. «Libertarian Party Sets Location and Date of 2020 Presidential Convention». Ballot Access News, 11-12-2017. [Consulta: 7 abril 2019].
  115. ↑ Winger, Richard. «Libertarian Party Will Use On-Line Process to Choose National Ticket in Late May, Then Hold an In-Person July Convention for Other Business». [Consulta: 24 maig 2020].
  116. ↑ «National Committee Voting». Green Party of the United States. [Consulta: 20 agost 2019].
  117. ↑ Winger, Richard. «Green Party Presidential Convention Will be Virtual». Ballot Access News. [Consulta: 24 maig 2020].
  118. ↑ Galioto, Katie. «Commission names 6 cities vying to host 2020 presidential debates». Politico, 03-04-2019. [Consulta: 28 agost 2019].
  119. ↑ ; Shepard, Steven «General-election debate schedule revealed for 2020». Politico, 11-10-2019 [Consulta: 21 novembre 2019].
  120. ↑ «Joe Biden conquereix també Nevada» (en anglès). El Nacional, 07-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  121. ↑ «Pennsilvània atorga la victòria a Biden: serà president dels EUA». Vilaweb, 07-11-2020. [Consulta: 12 novembre 2020].
  122. ↑ «2020g – United States Elections Project». electproject.org. [Consulta: 15 desembre 2020].
  123. ↑ «State of Alabama: Canvass of Results», 23-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  124. ↑ «2020 General Election Summary Report». Alaska Division of Elections. Alaska Division of Elections. [Consulta: 30 novembre 2020].
  125. ↑ «State of Arizona Official Canvass». Arizona Secretary of State, 01-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-31. [Consulta: 21 gener 2021].
  126. ↑ «2020 General Election and Nonpartisan Judicial Runoff». Arkansas Secretary of State, 25-11-2020.
  127. ↑ «Statement of Vote, General Election, November 3, 2020». California Secretary of State.
  128. ↑ «03 novembre 2020 General Election Results by Contest». North Carolina State Board of Elections.
  129. ↑ «2020 Statewide General Election Election Night Reporting». SC Vots, 01-11-2020.[Enllaç no actiu]
  130. ↑ «Statewide abstract of Vots cast for the November 3, 2020 General Election». Colorado Secretary of State, 08-12-2020.
  131. ↑ «2020 Presidential Election Official Results». Connecticut Secretary of the State, 01-12-2020.
  132. ↑ «Official (without recounts) 2020 General Election Results». North Dakota Secretary of State, 01-11-2020.
  133. ↑ «General Election – November 3, 2020». South Dakota Secretary of State, 10-11-2020. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2020. [Consulta: 21 gener 2021].
  134. ↑ «Delaware Election Results». Delaware Department of Elections, 01-11-2020.
  135. ↑ General Election 2020 – Certified Results Arxivat 2020-11-04 a Wayback Machine., District of Columbia Board of Elections, December 2, 2020.
  136. ↑ «3 novembre 2020 General Election». Florida Department of State, Division of Elections, 01-11-2020.
  137. ↑ «3 novembre 2020 Presidential Recount». Georgia Secretary of State, 04-12-2020. [Consulta: 5 desembre 2020]. 2020 Vots Cast for Certified Write-In Candidates Arxivat 2021-01-28 a Wayback Machine., Georgia Secretary of State.
  138. ↑ «General Election 2020 – State of Hawaii – Statewide November 3, 2020 **FINAL SUMMARY REPORT**». Hawaii Office of Elections, 19-11-2020. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
  139. ↑ 2020 General Election Results – Statewide, Idaho Secretary of State.
  140. ↑ Election Results, 2020 General Election[Enllaç no actiu], Illinois State Board of Elections.
  141. ↑ Indiana Election Results, Indiana Election Division.
  142. ↑ «State of Iowa Election Canvass Summary». Iowa Secretary of State, 01-11-2020.
  143. ↑ «2020 General Election Official Vote Totals». Kansas Secretary of State, 01-11-2020.
  144. ↑ «Official 2020 General Election Results». Kentucky Secretary of State, 01-11-2020.
  145. ↑ «Louisiana Secretary of State – Election Results». Louisiana Secretary of State, 01-11-2020.
  146. ↑ «Maine Official Election Results». Maine Secretary of State. [Consulta: 24 novembre 2020].
  147. ↑ «Official 2020 Presidential General Election results for President and Vice President of the United States». Maryland State Board of Elections, 01-11-2020.
  148. ↑ «2020 Massachusetts Official General Election Results». Election Stats Massachusetts, 24-11-2020. [Consulta: 24 novembre 2020].
  149. ↑ «2020 Michigan Official General Election Results». Michigan Elections, 23-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  150. ↑ «State of Minnesota Canvassing Report (incorporating Post-Election Review)». Minnesota Secretary of State.
  151. ↑ Election Summary Report, Mississippi Secretary of State, December 4, 2020.
  152. ↑ General Election, November 03, 2020, Official Results, Missouri Secretary of State, December 8, 2020.
  153. ↑ «Official Election Results». Montana Secretary of State.
  154. ↑ Official Report of the Nebraska Board of State Canvassers, General Election, November 3, 2020, Nebraska Secretary of State.
  155. ↑ «Silver State Presidential Election». Nevada Secretary of State, 01-11-2020.
  156. ↑ «NH-SOS – General Election». New Hampshire Secretary of State, 01-11-2020.
  157. ↑ Official List, Candidates for President for General Election 11/03/2020, New Jersey Division of Elections, December 7, 2020.
  158. ↑ «Official Results 2020 General Election». New Mexico Secretary of State, 24-11-2020.
  159. ↑ 2020 Election Results Arxivat 2021-01-15 a Wayback Machine., New York State Board of Elections, December 3, 2020.
  160. ↑ «2020 Official Elections Results». Ohio Secretary of State, 01-11-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-06. [Consulta: 21 gener 2021].
  161. ↑ «OK Election Results». Oklahoma Elections, 01-11-2020.
  162. ↑ «3 novembre 2020, General Election Abstract of Vots». Oregon Secretary of State, 01-11-2020.
  163. ↑ «PA Election Results». Pennsylvania Pressroom, 01-11-2020.
  164. ↑ «RI.gov: Election Results». Rhode Island Board of Elections, 01-11-2020.
  165. ↑ «State of Tennessee November 3, 2020 State General United States President». Tennessee Secretary of State. [Consulta: 2 desembre 2020].
  166. ↑ «Official Canvass Report – 2020 November 3rd General Election». Texas Secretary of State, 01-11-2020.
  167. ↑ 2020 General Election Canvass Arxivat 2020-12-10 a Wayback Machine., State of Utah, November 23, 2020.
  168. ↑ «Vermont Election Night Results». Election Results Vermont, 01-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-29. [Consulta: 21 gener 2021].
  169. ↑ «2020 November General». Virginia Department of Elections, 01-11-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-02. [Consulta: 21 gener 2021].
  170. ↑ Certificate of Ascertainment, West Virginia Secretary of State, December 9, 2020.
  171. ↑ «3 novembre 2020 General Election Results». Washington Secretary of State.
  172. ↑ «Statement of Canvass for President, Vice President and Presidential Electors – General Election, November 3, 2020». Wisconsin Elections Commission, 01-11-2020. Arxivat de l'original el de desembre 11, 2020. [Consulta: de gener 21, 2021].
  173. ↑ «Statewide Candidates Official Summary Wyoming General Election – November 3, 2020». Wyoming Secretary of State, 01-11-2020.
  174. ↑ 21-A §802. Representation, Maine Revised Statutes, Maine Legislature.
  175. ↑ Nebraska Revised Statute 32-1038, Nebraska Legislature.
  176. ↑ 176,0 176,1 «How To Vote by Mail». [Consulta: 13 novembre 2020].
  177. ↑ «"Vote like Trump": Campaign embraces mail-in voting in ad blitz» (en anglès americà). [Consulta: 13 novembre 2020].
  178. ↑ Wolfe, Nathaniel Rakich, Julia. «How To Vote In The 2020 Election» (en anglès), 14-08-2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
  179. ↑ Knowles, Hannah; Dawsey, Josh «Trump again suggests voting in person after mailing ballot, calling system untrustworthy» (en anglès). Washington Post. ISSN: 0190-8286.
  180. ↑ «USA Election 2020: how many people are voting by mail?» (en anglès), 01-10-2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
  181. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «US election: Which political party benefits from mail-in voting? | DW | 31.10.2020» (en anglès britànic). [Consulta: 13 novembre 2020].
  182. ↑ Goldsmith, Annie. «The 2020 Election Had the Highest Voter Turnout in Modern History» (en anglès americà), 07-11-2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
  183. ↑ 183,0 183,1 NW, 1615 L. St; Suite 800Washington; Inquiries, DC 20036USA202-419-4300 | Main202-857-8562 | Fax202-419-4372 | Media. «Most mail and provisional ballots got counted in past U.S. elections – but many did not» (en anglès americà). [Consulta: 13 novembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_dels_Estats_Units_de_2020&oldid=33940206»