Partit Demòcrata dels Estats Units
El Partit Demòcrata (en anglès, Democratic Party) és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Republicà, el seu principal rival. Hereu del Partit Demòcrata-Republicà de Thomas Jefferson i James Madison, el Partit Demòcrata va ser fundat cap al 1828 pels partidaris d'Andrew Jackson, cosa que el converteix en el partit polític en actiu més antic del món.[1]
|
|||||
Mascota | ase demòcrata ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Nom curt | D i Dem ![]() | ||||
Tipus | partit polític ![]() | ||||
Ideologia | liberalisme modern dels Estats Units socioliberalisme ![]() | ||||
Alineació política | centrisme ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 8 gener 1828 | ||||
Fundador | Andrew Jackson i Martin Van Buren ![]() | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Estats Units d'Amèrica ![]() | ||||
Membre de | Aliança Progressista ![]() | ||||
Membres | 80.097.731 (2017) ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Jaime Harrison (2021–) ![]() | ||||
Joventuts | Joves Demòcrates d'Amèrica ![]() | ||||
Senat dels Estats Units | 45 / 100 | ||||
Cambra de Representants dels Estats Units | |||||
Altres | |||||
Color | ![]() | ||||
Lloc web | democrats.org ![]() | ||||
El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del socialisme democràtic fins al conservadorisme moderat.
Història
modificaAbans de 1860, el partit donava suport a una sobirania governamental i estatal limitada, mentre s'oposava a un banc nacional i als aranzels elevats. A finals del segle xix, va continuar oposant-se als aranzels alts. A principis del segle xx, va donar suport a les reformes progressistes i es va oposar a l'imperialisme. Des de la dècada de 1930, Franklin D. Roosevelt i la seva coalició cel New Deal, el Partit Demòcrata ha defensat majoritàriament una ideologia social liberal.[2][3] El New Deal va atreure un fort suport al partit per part dels immigrants europeus recents, molts dels quals eren catòlics amb residència a les ciutats, però va provocar una pèrdua de votants de l'ala conservadora i pro-empresarial del partit.[4][5][6] Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, les bases fonamentals dels dos partits principals del país van canviar: els estats del sud es van tornar més fermament republicans en la política presidencial i els estats del nord-est van reforçar les posicions demòcrates. El moviment sindical es va reduir després dels anys setanta, tot i que la classe obrera continua sent un component important de la base demòcrata.
L'elecció de Bill Clinton a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1992 va marcar un canvi per al partit cap al centrisme i la Tercera Via com a resposta als dubtes teòrics sobre la viabilitat econòmica de les polítiques d'intervencionisme econòmic popularitzades pel keynesianisme i que havien perdut popularitat arran de l'estagflació a les crisis de la dècada de 1970 i l'auge del liberalisme econòmic i la Nova Dreta.[7] canviant la seva postura econòmica cap a polítiques basades en el mercat. Barack Obama va supervisar l'aprovació per part del partit de la Llei d'Assistència Mèdica Assequible el 2010.
Joe Biden va vèncer a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 al president titular Donald Trump, però en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 la pressió del seu partit el va fer renunciar a la candidatura a la reelecció el 21 de juliol donant suport a Kamala Harris,[8]
Ideologia
modificaLes persones que viuen a zones urbanes, les dones, els graduats universitaris i els mil·lennials, a més de les minories sexuals, religioses i racials, tendeixen a donar suport al Partit Demòcrata.[9][10][11][12]
La filosofia de liberalisme modern del Partit Demòcrata combina les nocions de llibertat civil i igualtat social amb el suport a una economia mixta.[13] Al Congrés, el partit actua com a partit d'arreplega amb ales centristes, progressistes i conservadores.[14] La reforma del govern corporatiu, la protecció del medi ambient, el suport a la mà d’obra organitzada, l’ampliació de programes socials, la matrícula universitària assequible, l’atenció sanitària universal, la igualtat d’oportunitats i la protecció del consumidor formen el nucli ideològic de l’agenda econòmica del partit.[15][16] En matèria social, defensa la reforma del finançament de campanya,[17] els drets LGBT,[18] la reforma de la justícia penal, la reforma del sistema en matèria d'immigració,[19] l'aplicació de lleis de possessió d'armes més estrictes,[20] el dret a l'avortament[21] i la legalització de la marihuana.[22]
Càrrecs de poder
modificaUn total de 16 demòcrates han ocupat la presidència dels Estats Units, inclòs l'expresident Joe Biden. Des de 2021, el partit té el control de tots els poders executius i legislatius a nivell federal: ocupa la presidència, la vicepresidència i les majories tant a la Cambra de Representants com al Senat dels Estats Units. A més, ocupa 23 governacions estatals, té majoria a 18 cambres legislatives estatals i ostenta l'alcaldia de la majoria de ciutats importants.[23] Pel que fa al poder judicial, tres dels nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units van ser nomenats per presidents demòcrates.
Presidents dels Estats Units del Partit Demòcrata
modificaNúm. | Nom | Estat d'origen | Temps a la Presidència |
---|---|---|---|
7è | Andrew Jackson (1767–1845) | Tennessee | 1829-1837 |
8è | Martin Van Buren (1782–1862) | Nova York | 1837-1841 |
11è | James K. Polk (1795–1849) | Tennessee | 1845-1849 |
14è | Franklin Pierce (1804–1869) | Nou Hampshire | 1853-1857 |
15è | James Buchanan (1791–1868) | Pennsilvània | 1857-1861 |
17è | Andrew Johnson (1808–1875) | Tennessee | 1865-1869 |
22è | Grover Cleveland (1837–1908) | Nova York | 1885-1889 |
24è | 1893-1897 | ||
28è | Woodrow Wilson (1856–1924) | Nova Jersey | 1913-1921 |
32è | Franklin D. Roosevelt (1882–1945) | Nova York | 1933-1945 |
33è | Harry S. Truman (1884–1972) | Missouri | 1945-1953 |
35è | John F. Kennedy (1917–1963) | Massachusetts | 1961-1963 |
36è | Lyndon B. Johnson (1908–1973) | Texas | 1963-1969 |
39è | Jimmy Carter (1924) | Geòrgia | 1977-1981 |
42è | Bill Clinton (1946) | Arkansas | 1993-2001 |
44è | Barack Obama (1961) | Illinois | 2009-2017 |
46è | Joe Biden (1942) | Delaware | 2021-2025 |
Referències
modifica- ↑ "The Democratic Party, founded in 1828, is the world's oldest political party" states Kenneth Janda. The Challenge of Democracy: American Government in Global Politics. Cengage Learning, 2010, p. 276. ISBN 9780495906186.
- ↑ Arnold, N. Scott. Imposing values: an essay on liberalism and regulation. Florence: Oxford University Press, 2009, p. 3. ISBN 978-0-495-50112-1.
- ↑ Grigsby, Ellen. Analyzing Politics: An Introduction to Political Science. Florence: Cengage Learning, 2008, p. 106–107. ISBN 978-0-495-50112-1.
- ↑ Prendergast, William B. The Catholic Voter in American Politics. The Passing of the Democratic Monolith (en anglès). Washington, D.C.: Georgetown University, 1999. ISBN 978-0-87840-724-8.
- ↑ Marlin, George J. The American Catholic Voter. 200 Years of Political Impact (en anglès). South Bend, Indiana: St. Augustine, 2004. ISBN 978-1-58731-029-4.
- ↑ Michael Corbett et al. Politics and Religion in the United States (2nd ed. 2013).
- ↑ Lewis, Jane; Surender, Rebecca. Welfare State Change: Towards a Third Way? (en anglès). Oxford University Press, 2004, p. 3-4, 16.
- ↑ «Joe Biden renuncia a ser candidat a la presidència i proposa Kamala Harris» (en castellà). Vilaweb, 21-07-2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «1. Trends in party affiliation among demographic groups» (en anglès americà). Pew Research Center, 20-03-2018. [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ Brownstein, Ronald. «The Democratic Party is being transformed. These House votes show how.». CNN, 21-05-2019. Arxivat de l'original el 21 maig 2019. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Women More Likely to Be Democrats, Regardless of Age». Gallup.com. Arxivat de l'original el 14 juny 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
- ↑ Larry E. Sullivan. The SAGE glossary of the social and behavioral sciences (2009) p 291, "This liberalism favors a generous welfare state and a greater measure of social and economic equality. Liberty thus exists when all citizens have access to basic necessities such as education, healthcare, and economic opportunities."
- ↑ Allott, Daniel. «Biden could lose Georgia Senate races all by himself» (en anglès), 14-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ Levy, Jonah. The State after Statism: New State Activities in the Age of Liberalization. Florence: Harvard University Press, 2006, p. 198. ISBN 978-0-495-50112-1.
- ↑ «A Mixed Economy: The Role of the Market». U.S. Department of State.
- ↑ «Democratic Party on Government Reform». Ontheissues.org. [Consulta: 19 gener 2015].
- ↑ «Democratic Platform Endorses Gay Marriage». All Things Considered. Npr.org, 04-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ Chammah, Maurice. «Two Parties, Two Platforms on Criminal Justice». The Marshall Project, 18-07-2016. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Preventing Gun Violence». Democrats.org. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «Democratic Party on Abortion». OnTheIssues.org. [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «The 2016 Democratic Platform». Democrats.org. [Consulta: 22 maig 2019].
- ↑ «State government trifectas». Ballotpedia. [Consulta: 13 gener 2018].