Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024
Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 es celebraran el 5 de novembre de 2024. Les eleccions determinen els electors del Col·legi Electoral dels Estats Units i aquest grup de delegats elegeix un nou president i vicepresident o en reelegeix els titulars.[1] Els candidats dels dos principals partits seran l'expresident republicà Donald Trump i el president sortint, el demòcrata Joe Biden.
Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2020 2028 → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data | 5 novembre 2024 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | eleccions presidencials dels Estats Units | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Càrrec a elegir | president dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys vicepresident dels Estats Units. Durada del mandat: 4 anys | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Candidat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les eleccions es produeixen sobretot després dels intents de Trump de revocar els resultats de les eleccions de 2020 i l'atac al Capitoli dels Estats Units del 6 de gener. És la primera revanxa d'eleccions presidencials des de les celebrades en 1956, que van enfrontar Dwight D. Eisenhower i Adlai Stevenson.
Procediment
modificaL'article dos de la Constitució dels Estats Units estableix que perquè una persona exerceixi com a president, l'individu ha de ser ciutadà nascut als Estats Units, tenir almenys 35 anys i haver estat resident als Estats Units durant almenys 14 anys. La Vint-i-Segona esmena prohibeix que qualsevol persona sigui elegida president més de dues vegades.[2]
Els principals candidats dels partits cerquen la nominació mitjançant una sèrie d'eleccions primàries i caucus que seleccionen els delegats que trien el candidat a President a les convencions de nominació presidencials de cada partit, que també trien un company de candidatura a vicepresident, que sol triar el candidat a President i després és ratificat pels delegats a la convenció del partit.[2]
Les eleccions generals se celebren el dimarts després dels primers dilluns del mes de novembre o el dimarts després del primer de novembre[3] per sufragi indirecte, en les quals els electors votan per a una llista de membres del Col·legi Electoral que després elegeixen directament el president i el vicepresident.[2]
El Col·legi Electoral dels Estats Units està format per 538 membres, repartits entre cada estat (i el districte de Colúmbia) segons l'últim cens.[4] Cada circumscripció té com a mínim tres delegats al Col·legi electoral.[5] Respecte el col·legi electoral de la dècada de 2010, sis estats han incrementat els escons a la Cambra: Colorado, Florida, Montana, Carolina del Nord i Oregon en van guanyar un, Texas en va guanyar dos, mentre que Califòrnia, Illinois, Michigan, Nova York, Ohio, Pennsilvània i Virgínia Occidental van perdre un seient cadascun.[6]
Candidats
modificaPartit Demòcrata
modificaEl 25 d'abril de 2023, el president Joe Biden va anunciar la seva precandidatura a la reelecció pel Partit Demòcrata,[7] mantenint la vicepresidenta Kamala Harris com a companya de fórmula.[8] Fins al superdimarts del 5 de març només Biden, Jason Palmer i Marianne Williamson van ser candidats importants per a la nominació presidencial demòcrata i el 12 de març de 2024, Biden es va convertir oficialment en el candidat demòcrata a la presidència.[9]
Partit Republicà
modificaUna setmana després de les eleccions de mig mandat del 2022, l'expresident Donald Trump va anunciar a Mar-a-Lago que tornaria a presentar-se a la presidència el 2024. Als caucus d'Iowa del 15 de gener, Donald Trump va aconseguir una victòria contundent, amb Ron DeSantis superant per poc a Nikki Haley pel segon lloc i Vivek Ramaswamy en un llunyà quart.[10] Després dels caucus d'Iowa, Ramaswamy i DeSantis van abandonar la carrera i van donar suport a Trump, deixant Trump i Haley com els únics candidats importants restants. Trump va derrotar a Haley a les primàries de Nova Hampshire del 23 de gener, encara que amb un marge de victòria més petit que el que va aconseguir a Iowa, i la va derrotar de nou a les primàries de Carolina del Sud del 24 de febrer. Després de les aclaparadores victòries de Trump a tot el país el superdimarts, Haley va suspendre la seva campanya el 6 de març, després d'haver guanyat només Vermont i el Districte de Columbia.[11]
Partit Llibertari
modificaEl 26 de maig el Partit Llibertari va escollir l'exsenador per Geòrgia Chase Oliver, que es va imposar a les opcions que proposaven donar suport al republicà Donald Trump[12] o l'independent Robert F. Kennedy Jr.[13]
Altres candidats
modificaCandidats de tercers i independents també han anunciat candidatures presidencials, entre ells Robert F. Kennedy Jr. i Cornel West. Alguns tercers partits establerts, com el Partit de la Solidaritat Americana, el Partit de la Prohibició, el Partit de la Constitució i el Partit pel Socialisme i l'Alliberament, han anunciat candidatures presidencials, mentre que el Partit Verd ha començat les seves primàries. Tot i que els candidats independents o de tercers solen tenir millors resultats en les enquestes d'opinió que en el rendiment electoral real, els candidats de tercers, a l'abril de 2024, tenen el pronòstic més elevat a les enquestes des de les xifres de les enquestes de Ross Perot en la dècada de 1990.[14]
Sondejos
modificaEnquestadora/Mitjà de comunicació | Data | Mostra | % vot registrat per a
Biden/P. Demòcrata |
% vot registrat per a
Trump/P. Republicà |
---|---|---|---|---|
Ipsos/Reuters[15] | 7 a 13 maig 2024 | 2.144 | 46,0% | 46,0% |
Ipsos/Reuters[16] | 3 a 9 gener 2024 | 4.677 | 40,0% | 38,0% |
Escrutini eleccions 2020 | 3 novembre 2020 | 51,31% | 46,86% |
Referències
modifica- ↑ "3 U.S.C. § 7 – U.S. Code – Unannotated Title 3. The President § 7. Meeting and vote of electors", FindLaw.com.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «US Election guide: how does the election work?» (en anglès). The Telegraph, 06-11-2012. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Valverde, Llorenç. «El primer dimarts després del primer dilluns». Diari de Balears, 26-10-2008. Arxivat de l'original el 2021-07-28. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Neale, Thomas. The Electoral College: How It Works in Contemporary Presidential Elections. Congressional Research Service, 2012.
- ↑ «Distribution of Electoral Votes» (en anglès). National Archives, 06-03-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Geoffrey Skelley, Nathaniel Rakich. «Which States Won — And Lost — Seats In The 2020 Census?». five thirty eight, 26-04-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Evans, Gareth. «President Joe Biden launches 2024 re-election campaign» (en anglès). BBC, 26-04-2023. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Rafford, Claire. «Biden commits to Harris as his running mate for 2024» (en anglès). Politico, 19-01-2022. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Aditi Sangal, Elise Hammond, Jack Forrest, Maureen Chowdhury. «Biden and Trump head toward rematch after securing party nominations» (en anglès). CNN, 13-03-2024. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ Stephen Gruber-Miller, F. Amanda Tugade. «Nikki Haley takes third in Iowa Caucuses but says Iowans have made it a '2-person race'» (en anglès). Des Moines Register, 15-01-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Steve Peoples, Meg Kinnard. «Nikki Haley suspends her campaign and leaves Donald Trump as the last major Republican candidate». Associated Press, 07-03-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Bowden, John. «Trump furiously jeered as he taunts Libertarians for winning ‘3%’ in elections at their convention» (en anglès). Independent, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Gibson, Brittany. «Libertarians pick Chase Oliver as presidential nominee» (en anglès). Politico, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Aaron Blake. «Third-party candidates see some of their best polls since Ross Perot» (en anglès). The Washington Post, 27-10-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Ipsos 2024 U.S. National Election Survey – May 2024» (en anglès). Ipsos, 16-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ «Reuters/Ipsos Issues Survey - January 2024» (en anglès). Ipsos, 16-01-2024. [Consulta: 20 maig 2024].