Colorado

estat dels Estats Units d'Amèrica

Colorado és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat a l'oest del país. Colorado és conegut perquè té els cims més alts de les muntanyes Rocoses que s'estenen per la part occidental de l'estat. La capital és Denver, que té una àrea metropolitana que concentra la meitat de la població de tot l'estat (2,5 dels 5 milions d'habitants). Pren el nom del Riu Colorado, en català riu roig.

Plantilla:Infotaula geografia políticaColorado
State of Colorado (en) Modifica el valor a Wikidata

HimneWhere the Columbines Grow (en) Tradueix (1915) Modifica el valor a Wikidata

Lema«Nil sine numine» Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialCalamospiza melanocorys (ocell)
Yule marble (en) Tradueix (roca)
Colorado state tartan (en) Tradueix (tartà) Modifica el valor a Wikidata
SobrenomThe Centennial State Modifica el valor a Wikidata
EpònimRiu Colorado Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 00′ N, 105° 30′ O / 39°N,105.5°O / 39; -105.5
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
CapitalDenver Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.773.714 (2020) Modifica el valor a Wikidata (21,4 hab./km²)
Llars2.137.402 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície269.837 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,43 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Colorado, riu Arkansas i South Platte Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.073 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Elbert (4.401 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixArikaree (992 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1r agost 1876 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGovernment of Colorado (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Governor of Colorado (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataJared Polis (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea General de Colorado , Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de Colorado Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-CO Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS1779779 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcolorado.gov Modifica el valor a Wikidata

El primer dia d'agost de 1876 el president Ulysses S. Grant va signar una proclamació admetent Colorado com l'estat número 38 dels Estats Units. Se l'anomena "estat del centenari", ja que va ser admès a la Unió el 1876, l'any del centenari de la Declaració d'Independència dels Estats Units.[1]

L'Oficina Postal dels Estats Units abreuja el nom d'aquest estat amb les lletres amb CO. Diversos vaixells anomenats USS Colorado van rebre aquest nom en honor de Colorado.

Geografia de Colorado modifica

 
Mont Elbert (4401 m), el punt més elevat de Colorado.

L'estat de Colorado es defineix com un rectangle geoesfèric, amb una geografia molt diversa que comprèn tant territoris muntanyosos molt accidentats com vastes planes. El cim més alt és l'Elbert, de 4.401 metres d'altitud, al Comtat de Lake que és alhora el punt més alt de l'estat i el punt més alt de totes les muntanyes Rocoses. Colorado té, aproximadament, 550 cims que superen els 4.000 metres. És també l'únic estat que es troba enterament per sobre dels 1.000 metres d'altitud. El punt de menor altitud té 1.010 metres i és el punt de la frontera oriental del Comtat de Yuma on desaigua el riu Arikaree. Aquestes conques, en particular la vall de San Luis, es troben al llarg d'una important depressió tectònica del riu Grande.

Les muntanyes Rocoses, a Colorado, tenen 54 cims de més de 14.000 peus (4.270 m), coneguts com els catorzemils («fourteeners»). Les muntanyes tenen boscos de coníferes i pollancres, fins a una altura d'aproximadament 4.000 m al sud de l'estat i d'uns 3.200 m al nord. Per sobre d'aquesta línia arbrada, només hi ha vegetació alpina. Les muntanyes Rocoses estan cobertes de neu només a l'hivern. Grand Junction és la ciutat més gran del vessant occidental i està connectada per l'autopista Interestatal I-70.

La plana ocupa gairebé un terç de l'estat, però no la formen praderies sinó que comprèn zones ocupades per boscos caducifolis, amb elevacions sobtades i gorges, semblant al paisatge que podem troba a Nou Mèxic. Una part de les planes es dedica al conreu.

Al sud-est de Grand Junction hi ha la Grand Mesa, una zona de 1.300 km² ocupada per muntanyes de forma aplatada anomenades mesa. Més a l'est, hi ha les estacions d'esquí d'Aspen, Vail, Crested Butte, i Steamboat Springs. El racó nord-oest de Colorado, que limita amb el nord-est de Utah i el sud-oest de Wyoming, té molt baixa densitat de població i es destina principalment a pastures.

D'oest a est, l'estat presenta conques desèrtiques, que es converteixen en altiplans, seguides de muntanyes alpines i, després, de les praderies de les Grans Planes. L'Elbert és el cim més alt de les muntanyes Rocoses. El famós cim Pikes està just a l'oest de Colorado Springs. Es tracta d'una muntanya solitària que es veu des de prop de la frontera de Kansas en els dies clars.

Govern i Política modifica

Com la majoria dels estats nord-americans la Constitució de Colorado reconeix tres poders separats: el legislatiu, l'executiu i el judicial. El poder legislatiu està representat per l'Assemblea General que consta de dues cambres: la Cambra dels Representants, amb 65 membres, i el Senat, amb 35. El governador actual (2011) és John Hickenlooper (Partit Demòcrata).

Colorado nomena dos senadors per al Senat Federal. Els seus actuals senadors són Mark Udall (demòcrata) i Michael Bennet (demòcrata). Compta amb 7 districtes a la Cambra de Representants nord-americana.

Economia modifica

 
Producció de blat de moro a Colorado.

L'economia de l'estat es va desenvolupar des de mitjans del segle xix a la vegada que es desenvolupava l'agricultura de regadiu. Més tard, a la fi d'aquest segle, la ramaderia va començar a tenir major importància. Quan a l'agricultura els conreus més destacats són: el blat de moro, blat, farratges, soja i civada. L'economia ramadera està dedicada al bestiar boví i porcí principalment. El primer desenvolupament de la indústria estava basat en l'extracció i processament de minerals i de productes agrícoles. Actualment aquests productes són: bestiar boví, blat, lactis, blat de moro i fenc.

El govern federal és una de les forces econòmiques de l'estat amb diverses importants instal·lacions com són:

  • Colorado Springs: el NORAD i la "US Air Force Academy" (Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units).
  • Boulder: NOAA i el "National Oceanic and Atmospheric Administration" (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica).
  • Lakewood: la "US Geological Survey" (Agència de Control Geològic dels Estats Units) i altres agències federals del Centre Federal de Denver.
  • Denver: la "Denver Mint" (Fàbrica de Moneda de Denver), la "10th Circuit Court of Appeals" (Tribunal d'Apel·lacions del 10è Districte).
  • Florence: la "Administrative Maximum Security Florence" (Presó de Màxima Seguretat de Florence).

Hi ha, per descomptat, altres agències governamentals dels Estats Units que tenen terres a l'estat, especialment Natural Forest ( "Boscos Naturals") i quatre Parcs Nacionals. Hi ha a més nombroses empreses privades que operen a Colorado i tenen negocis amb les agències governamentals en l'estat.

En la segona part del segle xx els sectors de la indústria i serveis es van expandir de manera important. L'economia de l'estat es va diversificar notablement per la concentració d'indústries de recerca i alta tecnologia. Altres indústries d'importància a Colorado són el processament d'aliments, l'equipament de transport, maquinària, productes químics, minerals com or i molibdè i el turisme. Denver és a més un important centre financer de la nació.

L'Oficina d'Anàlisi Econòmica[2] estima que la producció total de l'estat el 2003 va ser de 87.000 milions de dòlars i que la renda per capita en el mateix any va ser de 34.561 $, situant Colorado en el 8è lloc de la nació.

Demografia modifica

Població modifica

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 82.953 amerindis nord-americans (2%). Per tribus, les principals són els cherokees (13.326), navahos (6.858), sioux (4.897), apatxe (4.438), ute (3.312), choctaw (2.016), blackfoot (1.564), chippewa (1.555), pueblo (1.474), iroquesos (995) i xeienes (692).

Poblacions històriques
Cens Pob.
187039.864
1880194.327
1890412.198
1900541.483
1910799.024
1920939.629
19301.035.791
19401.123.296
19501.325.089
19601.753.947
19702.207.259
19802.889.964
19903.294.394
20004.301.261
20105.029.196
Cens de població de Colorado[3][4]


Ciutats més importants modifica

Principals ciutats de Colorado
 
Lloc Població
Estat EUA Ciutat 2000 2006
01 26 Denver 554.636 557.917
02 47 Colorado Springs 360.890 369.815
03 58 Aurora 276.393 297.235
04 172 Lakewood 144.396 140.671
05 179 Fort Collins 118.652 128.062
06 240 Westminster 100.940 105.338
07 223 Thornton ¹ 98.243 105.182
08 239 Arvada 102.153 103.966
09 245 Pueblo 102.134 103.495
10 - Centennial¹ 102.767 97.988
11 - Boulder 94.673 91.685
Les dades de població corresponen als Cens oficials de 2000 i 2005.[5]
El rànquings dels Estats Units correspon a 2007.

Les ciutats més poblades apareixen a la Taula a la dreta. Altres ciutats importants són les següents:

Commerce City

Longmont
Sherrelwood
Louisville
Golden
Superior
Welby
Greeley
Federal Heights
Grand Junction
Greenwood Village
Clifton
Thornton
Brighton
Highlands Ranch
Security-Widefield
Cànon City

Southglenn

Fountain
Castle Rock
Littleton
Cimarron Hills
Montrose
Broomfield
Black Forest
Durango
Wheat Ridge
Fort Carson
Fort Morgan
Englewood
Avon
Northglenn
Loveland

Silverthorne

Ken Caryl
Sterling
Castlewood
Poble West
Evergreen
Columbine
Woodland Park
Parker
Lafayette
Windsor
Aspen (Colorado) (estació d'esquí)
Leadville
Trinitat
Walsenburg
Alamosa

Espais naturals protegits modifica

Universitats i Escoles Superiors modifica

-

Esport modifica

Equips professionals modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Colorado:el estado centenario
  2. Oficina d'Anàlisi Econòmica
  3. «Historical Census Population». Obtingut 13/01/2011.
  4. «Resident Population Data - 2010 Census» Arxivat 2011-08-17 a Wayback Machine.. Obtingut 13/01/2011.
  5. «Annual Estimates of the Population for All Incorporated Places in Colorado» (CSV). 2006 Population Estimates. U.S. Census Bureau, Population Division, 28-06-2007. [Consulta: 20 agost 2007].
  6. «Bent's Old Fort National Historic Site - Bent's Old Fort National Historic Site».
  7. «Black Canyon of the Gunnison National Park - Black Canyon Of The Gunnison National Park».
  8. «Canyons of the Ancients National Monument». BLM. Arxivat de l'original el 23 de gener 2009. [Consulta: 2 gener 2015].
  9. «Colorado National Monument Home Page - Colorado National Monument».
  10. «Curecanti National Recreation Area - Curecanti National Recreation Area».
  11. «Dinosaur National Monument - Dinosaur National Monument».
  12. «Florissant Fossil Beds National Monument - Florissant Fossil Beds National Monument».
  13. 13,0 13,1 «Great Sand Dunes National Park and Preserve - Great Sand Dunes National Park & Preserve».
  14. «Hovenweep National Monument - Hovenweep National Monument».
  15. «Mesa Verde National Park - Mesa Verde National Park».
  16. «Rocky Mountain National Park - Rocky Mountain National Park».
  17. «Sand Creek Massacre National Historic Site - Sand Creek Massacre National Historic Site».
  18. «Yucca House National Monument - Yucca House National Monument».

Bibliografia modifica

  • Explore Colorado, A Naturalist's Handbook, The Denver Museum of Natural History and Westcliff Publishers, 1995, ISBN 1-56579-124-X. Excel·lent guia sobre les regions naturals de Colorado.
  • The Archeology of Colorado, Revised Edition, E. Steve Cassells, Johnson Books, Boulder, Colorado, 1997, trade paperback, ISBN 1-55566-193-9.
  • Chokecherry Places, Essays from the High Plains, Merrill Gilfillan, Johnson Press, Boulder, Colorado, trade paperback, ISBN 1-55566-227-7.
  • The Tie That Binds, Kent Haruf, 1984, hardcover, ISBN 0-03-071979-8, a fictional account of farming in Colorado.
  • Railroads of Colorado: Your Guide to Colorado's Historic Trains and Railway Sites, Claude Wiatrowski, Voyageur Press, 2002, hardcover, 160 pages, ISBN 0-89658-591-3