Wyoming

estat dels Estats Units d'Amèrica
Per a altres significats, vegeu «Wyoming (desambiguació)».

Wyoming és un estat de l'oest dels Estats Units d'Amèrica, situat al nord de les muntanyes Rocoses. La seva capital és Cheyenne. Amb 576.851 habitants és l'estat menys poblat dels Estats Units.

Plantilla:Infotaula geografia políticaWyoming
State of Wyoming (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusestat dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata

HimneWyoming Modifica el valor a Wikidata

Lema«Equal Rights (en) Tradueix» Modifica el valor a Wikidata
SobrenomEquality State Modifica el valor a Wikidata
EpònimWyoming Valley Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 00′ N, 107° 30′ O / 43°N,107.5°O / 43; -107.5
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
CapitalCheyenne Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població576.851 (2020) Modifica el valor a Wikidata (2,28 hab./km²)
Llars233.231 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície253.348 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,74 % Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.040 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altpic Gannett (4.207 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixBelle Fourche Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació10 juliol 1890 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuGovern de Wyoming Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Wyoming , Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataMark Gordon (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de Wyoming Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-WY Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS1779807 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwyoming.gov Modifica el valor a Wikidata

Fa frontera amb Montana al nord; Dakota del Sud i Nebraska a l'est; Colorado al sud; Utah a la seva cantonada sud-oest i Idaho a la resta de l'oest.

Al nord-oest de l'estat s'hi troben els parcs nacionals de Yellowstone i Grand Teton.

Població

modifica

Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 15.381 amerindis nord-americans (3,1%). Les principals tribus eren els arapaho (4.285), xoixon (3.296), cherokees (1.263), sioux (1.153), chippewa (378), navaho (360), xeiene (289), crow (236), blackfoot (220) i apatxe (202).

Història

modifica

El Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat dels EUA on es va instaurar el «sufragi igual»[1] (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).

Geografia

modifica

A Wyoming, la regió de les Grans Planúries es topa amb les muntanyes Rocoses. L'estat és un gran altiplà travessat per diverses cadenes muntanyenques: al nord-oest, les serralades Absaroka, Owl Creek, Gros Ventre, Wind River i Teton; al nord central, les muntanyes Big Horn; al nord-est, les Black Hills; i a la regió sud, les muntanyes Laramie, Medicine Bow i Serralada Mare.

La serralada nevada de la zona sud central és una extensió de les Muntanyes Rocoses de Colorado, tant geològicament com d'aparença. La serralada Wind River, a la zona oest central, és la més allunyada i inclou el cim Gannett (4207 m), el cim més alt de l'estat. Les muntanyes Big Horn, a la zona nord central, estan separades de la massa muntanyenca de les Muntanyes Rocoses.

La serralada Teton, al nord-oest, s'estén uns 80 km, i representa la secció muntanyenca més impressionant de l'estat. És la llar del Grand Teton, el segon cim més alt de Wyoming i del Parc Nacional Grand Teton, que comprèn la secció més apreciable de la serralada.

Wyoming és un estat àrid; la major part del sòl rep menys de 10 polzades d'aigua de pluja anual, i per això el terreny no es presta per a l'agricultura. El bestiar és criat especialment a prop de les zones muntanyenques.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. (anglès) Patricia Ward D'Itri, Cross currents in the international women's movement, 1848-1948, p.17