Major League Soccer

La Major League Soccer (MLS) és la principal lliga del sistema de lligues de futbol dels Estats Units i el Canadà. Està supervisada per la Federació de Futbol dels Estats Units (U.S. Soccer), que és membre de la FIFA.

Plantilla:Infobox sports competitionMajor League Soccer
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuslliga de futbol Modifica el valor a Wikidata
Lliga superiorcap valor Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorUSL Championship, NASL i USSF Division 2 Professional League (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants28 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióNova York (Nova York) 40° 42′ N, 74° 00′ O / 40.7°N,74°O / 40.7; -74 Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica i Canadà Modifica el valor a Wikidata
Vigència1993 –
1993 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadamarçnovembre Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Organització
Executiu en capDon Garber (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webmlssoccer.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mls Twitter (X): mls Instagram: mls Youtube: UCSZbXT5TLLW_i-5W8FZpFsg Modifica el valor a Wikidata

Està integrada per 29 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporters' Shield). Els 14 millors equips classificats en la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS.

El 2019 l'MLS va anunciar la seva futura expansió fins als 30 equips. Amb una assistència mitjana de més de 20.000 espectadors per partit, l'MLS té la tercera assistència mitjana més alta de qualsevol lliga d'esports dels Estats Units després de l'NFL i l'MLB,[1] i és la setena lliga de futbol professional amb l'assistència mitjana més alta del món.[2]

Història

modifica
 
Brooklyn Celtic el 1914.
 
Selecció dels Estats Units que participà en el Mundial de 1930.
 
Pelé jugant al New York Cosmos.

Inicis del futbol als Estats Units

modifica

Anteriorment, solament una lliga professional, la NASL que es va disputar entre 1968 i 1984, havia tingut un seguiment mediàtic i d'afeccionats important. El 1913 es va crear la copa domèstica, la Lamar Hunt U.S. Open Cup, sota el nom de National Challenge Cup. En l'actualitat és la competència de futbol més antiga dels Estats Units. La primera lliga es va formar el 1921, amb el nom d'American Soccer League, aquesta lliga va ser molt popular, considerada com la segona lliga més popular del país després de la Major League Baseball, i com totes les lligues d'aquesta època tenia tots els seus equips situats al nord-est del país. Va ser disputada entre els anys 1921 fins a 1933. En els últims anys, el torneig es va afeblir a causa dels conflictes amb la Federació de Futbol dels Estats Units i la FIFA, així com les conseqüències que va deixar la Gran Depressió, ha portat que el campionat nord-americà deixés d'existir el 1933. Fins a 1920 aquest esport era conegut al país amb el nom de football i fins als anys 20 no va aparèixer el nom soccer com és conegut actualment, nom que ve de football association.

Les primeres lligues a nivell nacional van ser fundades en els anys 1960, la United Soccer Association i la National Professional Soccer League. El 1968 aquestes es van fusionar per a crear la North American Soccer League. Aquesta última va ser relativament un èxit, arribant fins i tot a tenir 24 equips i el mític equip New York Cosmos, però eventualment va ser dissolta el 1985 per culpa d'una forta crisi econòmica com a resultat d'una mala gestió que va provocar un gran deute. La NASL no tenia estadis propis, llogava estadis de futbol americà i la majoria dels jugadors eren estrangers i cars que no connectaven amb el públic americà.

Fundació

modifica
 
David Beckham va ser el primer Jugador Franquícia de l'MLS el 2007.
 
El Columbus Crew Stadium, l'estadi del Columbus Crew i el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. .
 
El Red Bull Arena, l'estadi dels New York Red Bulls.
 
El CenturyLink Field, l'estadi dels Seattle Sounders FC.

La Major League Soccer es formà el 17 de desembre de 1993, complint una promesa a la FIFA d'Alan Rothenberg i la US Soccer Federation de crear una Primera Divisió professional de futbol als Estats Units com a canvi de la concessió de la Copa del Món de futbol de 1994. L'objectiu de la Major League Soccer era convertir-se en una de les grans lligues de futbol del món i en una de les grans lligues esportives dels Estats Units. La lliga s'inicià el 1996 amb 10 equips i va gaudir de xifres d'assistència prometedores. Els nombres van declinar lleument després del primer any, però han augmentat en anys posteriors. Els 10 equips originals estaven dividits en dues conferències:

Expansió

modifica

La lliga s'amplià a 12 equips el 1998, amb Chicago Fire a l'Oest i Miami Fusion a l'Est. El 2000, la lliga es reorganitzà en tres conferències, Est, Central i Oest. Els equips de Chicago, Tampa Bay, Dallas i Columbus ingressaren a la nova Conferència Central. Tanmateix, la temporada 2001, els equips de Florida (Miami i Tampa Bay) es van dissoldre i la lligà passà de nou a 10 equips, amb dues conferències, passant Chicago a l'est. Davant la crisi econòmica que patí la lliga, creada en part per jugar en estadis de futbol americà, el nou president Don Garber, antic cap de l'NFL Internacional, va idear la construcció de nous estadis específics de futbol per garantir la supervivència econòmica dels clubs i de la lliga. El primer va ser el Columbus Crew Stadium inaugurat el 1999, de 22.000 espectadors, el primer estadi específic de futbol construït als Estats Units. Li seguiren el Toyota Park de Chicago de 20.000 espectadors, The Home Depot Center de Los Angeles de 27.000 espectadors, el Pizza Hut Park de Dallas de 22.000, el nou estadi del Colorado Rapids, el BMO Field de Toronto de 20.000, el Rio Tinto Stadium de Salt Lake City de 20.000, el modern Red Bull Arena de Nova York amb 25.000 seients coberts i el PPL Park de Filadèlfia amb 18.500.

La Copa del Món de Futbol de 2002, en la qual Estats Units inesperadament va arribar als quarts de final guanyant contra Portugal i Mèxic, va provocar un ressorgiment del futbol nord-americà i de l'MLS. La final de la Copa MLS 2002, que va tenir lloc quatre mesos després del final de la Copa del Món d'aquest any, va establir un rècord d'assistència en el Gillette Stadium que va veure Los Angeles Galaxy guanyar el seu primer títol.

A la temporada 2004 de nou s'amplià la lliga a 12 clubs amb l'aparició del Real Salt Lake, de Salt Lake City, que juga al Rio Tinto Stadium de 20.000 espectadors i CD Chivas USA, de Los Angeles, que comparteix estadi amb Los Angeles Galaxy. Els dos clubs foren ubicats a la Conferència Oest i Kansas City fou desplaçat a l'Est. El Real Salt Lake deu el seu nom al fet que el seu propietari és seguidor del Reial Madrid i amb qui va establir diversos acords, mentres que el Chivas USA el va fundar el propietari del Chivas de Guadalajara de Mèxic.

La temporada 2006, l'equip dels MetroStars fou rebatejat com a New York Red Bulls en ser adquirit per l'empresa de begudes energètiques del mateix nom (un equip germà al ja existent a Àustria, el Red Bull Salzburg). San José Earthquakes fou reubicat i canvià de nom esdevenint Houston 1836, que a les poques setmanes adoptà el nom de Houston Dynamo.

L'any 2007 s'acceptà el primer club canadenc, Toronto FC, que juga a l'estadi BMO Field de 30.000 espectadors i que en el seu primer any va esgotar tots els abonaments disponibles amb llista d'espera inclosa per la gran acollida que va tenir. I el 2008, San José Earthquakes tornà a ésser format, passant la lliga a 14 equips. Setmanes abans d'iniciar la temporada 2007 la lliga va tancar un acord amb la Bundesliga alemanya de cooperació, intercanviant coneixements de construcció d'estadis de futbol i finançament.

El 2007 va debutar a l'MLS David Beckham, fitxat per Los Angeles Galaxy gràcies a la nova regla del Jugador Franquícia, feta per atreure jugadors mediàtics a l'MLS després d'anys de domini de salaris relativament baixos. L'MLS va canviar les normes relatives als jugadors estrangers en la lliga per permetre un total de 8. Jugadors com Cuauhtémoc Blanco del Club América, firmat amb el Chicago Fire, i Juan Pablo Ángel, de l'Aston Villa als New York Red Bulls, són alguns dels primers jugadors designats. Les sortides de Clint Dempsey, Jozy Altidore i la cessió de Landon Donovan a la Premier League demostren l'intercanvi de promeses a Europa a canvi de veterans experimentats a l'MLS. Altres jugadors experimentats i mediàtics han seguit Beckham i Blanco a l'MLS, com Guillermo Barros Schelotto a Columbus, Freddie Ljungberg a Seattle, Wayne Rooney a l'equip de Washington, Kaká a Orlando, Juninho, Steven Gerrard i Zlatan Ibrahimović a Los Angeles, Thierry Henry, Rafael Márquez, Lampard i David Villa a Nova York.

L'MLS també ha fet un gran esforç pel planter i la formació de nous jugadors, tots els clubs tenen la seva acadèmia de futbol i diversos equips juvenils que juguen lligues i campionats juvenils organitzats per la mateixa MLS. Destaca pel seu prestigi la Red Bull Academy de Nova York, que forma joves en perill d'exclusió social que viuen en barris conflictius, i també la David Beckham Academy de Los Angeles.

L'any 2009 va ingressar un nou equip de la ciutat de Seattle a la conferència Oest, els Seattle Sounders FC, amb el nou estadi CenturyLink Field reconvertible en estadi específic de futbol amb uns 35.000 espectadors i que en el seu primer any ha batut el rècord d'assistència en un estadi de la Major League Soccer amb plens en la majoria de partits. L'any 2010 es va inaugurar el nou estadi Red Bull Arena de Nova York, un modern estadi específic de futbol d'estil europeu amb 25.000 seients coberts i considerat com la joia de la Major League Soccer. El 2010 va ingressar a la lliga un nou equip a Filadèlfia a la conferència Est, els Philadelphia Union, amb el nou estadi de futbol PPL Park de 18.500 espectadors. El 2011 la Major League Soccer va arribar als 18 equips, ja que van ingressar dos nous equips a la Conferència Oest, el Portland Timbers, amb la renovació del PGE Park en estadi de futbol per a 20.000 espectadors, i el Vancouver Whitecaps, amb la renovació de l'Estadi BC Place. El 2012 va ingressar un nou equip a la Conferència Est, el Montreal Impact, que juga a l'Stade Saputo de 20.000 espectadors.

Present

modifica
 
Seattle Sounders el 2009.
 
Los Angeles Galaxy el 2011.
 
Partit inaugural del FC Cincinnati a l'MLS.

La vintena franquícia finalment veu la llum al maig de 2013, quan l'MLS concedeix al Manchester City FC d'Anglaterra i als New York Yankees una plaça per a un nou equip anomenat New York City FC, que de moment juga al mític Yankee Stadium. Al novembre d'aquest mateix any, l'Orlando City SC també va ser anunciada com a nova franquícia. Tots dos clubs van entrar a la lliga l'any 2015.

El 2017 van començar a jugar dues noves franquícies, Minnesota United FC i Atlanta United FC. El 2018 una nova franquícia de Los Angeles entra a la lliga en substitució del Chivas USA, Los Angeles FC. L'MLS va anunciar que el 2019 la lliga tindrà 24 equips, 12 per a cada conferència. Com a part d'una sèrie de canvis globals en la institució a ser implementats per a la vintena temporada de la lliga, la Major League Soccer va presentar un nou logotip que és personalitzable per a cada franquícia i va entrar en ús a partir de 2015.[3] El 2019 l'MLS va anunciar la seva futura expansió fins als 30 equips. Amb una assistència mitjana de més de 20.000 espectadors per partit, l'MLS té la tercera assistència mitjana més alta de qualsevol lliga d'esports dels Estats Units després de l'NFL i l'MLB,[1] i és la setena lliga de futbol professional amb l'assistència mitjana més alta del món.[2]

El 20 de desembre de 2017 s'anuncia una nova franquícia d'expansió a la ciutat de Nashville, Tennessee, amb el nom de Nashville SC, que serà el 24è equip en ingressar a la Lliga.[4] Per a inicis de 2018 s'espera l'anunci d'una nova franquícia, la 25a de l'MLS, entre les ciutats de Cincinnati, Detroit i Sacramento.[5] A principis de l'any 2018 es va confirmar la franquícia número 25 per a Miami, Florida, amb el nom d'Inter de Miami, i el seu propietari és David Beckham, per debutar en la temporada 2020.

El 29 de maig de 2018 la ciutat de Cincinnati va oficialitzar la seva franquícia de l'MLS amb el nom de FC Cincinnati i per debutar en la temporada 2019, convertint-se en la franquícia número 26.[6][7] El gener de 2019 es va confirmar la franquícia número 27 per a la ciutat d'Austin (Texas), el club Austin FC, i per debutar en la temporada 2021. El 20 d'agost de 2019 es va confirmar la franquícia número 28 per a Saint Louis (Missouri), i per debutar en la temporada 2023. El 21 d'octubre de 2019 es va confirmar la franquícia número 29 per a Sacramento (Califòrnia), i també per debutar en la temporada 2023.

El 17 de desembre de 2019 s'anuncia la franquícia número 30 per a Charlotte, la qual debutarà en la temporada 2022. D'aquesta manera, culmina l'expansió estratègica de 30 equips de l'MLS, coincidint amb el creixement explosiu en la popularitat del futbol de punta a punta dels Estats Units i el Canadà.

Sistema de campionat

modifica
 
Partit de l'MLS de l'any 2009 entre el DC United i el Chicago Fire.

El sistema de campionat està integrat per 20 equips en dues conferències, Conferència Est i Conferència Oest. La temporada s'inicia al març i s'acaba al desembre. Cada equip juga 34 partits durant la temporada regular. El campió de la temporada regular rep l'Escut dels seguidors de l'MLS (MLS Supporter's Shield). Els 12 millors equips classificats de la temporada regular es classifiquen per al torneig d'eliminació directa denominat MLS Cup Playoffs que finalitza amb el partit final de la Copa MLS, que proclama el campió de la competició.

El campionat de la Major League Soccer es divideix en dues parts: la temporada regular, on juguen els 20 equips dividits en 2 conferències: Conferència Est i Conferència Oest, i els playoffs, el partit final dels quals, la Copa MLS, decideix el campió de la lliga.

Encara que el format ha variat a través dels anys, l'actual estableix que durant la temporada regular tots els equips juguin un total de 34 partits cadascun. D'aquests 34, 10 són davant dels equips de la conferència oposada, i els altres 24 es reparteixen entre els 9 rivals de la conferència pròpia, podent enfrontar-se davant d'aquests últims en dues o tres oportunitats. Al final de la fase regular, l'equip amb més punts entre tots els participants d'ambdues conferències obté l'Escut dels seguidors de l'MLS i la segona plaça a la Lliga de Campions de la CONCACAF, sent acompanyat a aquesta competició per aquell que hagi aconseguit major quantitat de punts a la conferència oposada. Així mateix, els 6 millors de cada conferència accedeixen als playoffs, classificant els 2 primers a les semifinals de conferència, i els 4 següents a la primera ronda.

A la primera ronda, el situat en 3r lloc s'enfronta al 6è, i el 4t al 5è. Les eliminatòries són a un sol partit, actuant com a locals el 3r i el 4t. Els guanyadors passen a les semifinals de conferència.

Les semifinals i la final de conferència es disputen amb partits d'anada i tornada. En la primera instància, el 1r juga davant del guanyador de la primera ronda que hagi quedat en pitjor posició en la temporada regular, i el 2n s'enfronta a l'altre classificat.

Els dos campions de conferència participaran a la final de la Copa MLS, que es disputa a un sol partit a casa d'aquell dels dos que hagi obtingut més punts durant la temporada regular. Qui aconsegueixi la victòria es consagrarà campió de l'MLS.

 
Trofeus guanyats per DC United a 2007: quatre Alan I. Rothenberg MLS Cup, Copa de Campions de la CONCACAF, la Copa Interamericana, la MLS Supporters' Shield, i la Lamar Hunt U.S. Open Cup.

L'MLS atorga tres dels quatre contingents que els Estats Units té a la Lliga de Campions de la CONCACAF:

Els clubs canadencs que participen en l'MLS queden exclosos d'aquestes vies de classificació, ja que ells accedeixen a la competició continental des del Campionat Canadenc de Futbol.

El topall salarial

modifica

A diferència de la resta de les lligues professionals mundials, els contractes i les transferències dels jugadors no ho manegen els clubs sinó que ho fa la Lliga. Així que tots els clubs de la lliga se li dona un salari equivalent a repartir entre els seus contractes de diversos jugadors. Aquesta quantitat és anomenada el topall salarial i el topall salarial era $ 2,55 milions de dòlars el 2010.

Des de l'any 2007, existeix una regla d'excepció anomenada Llei del Jugador Franquícia, també coneguda com la Llei Beckham. Aquesta regla permet a cada club a tenir fins a 3 "jugadors franquícies" en la seva nòmina per alliberar a una quantitat per 335.000 dòlars per jugador elegible en la seva nòmina total. Aquesta manera d'operació de l'MLS significa que la mitjana dels jugadors en aquesta lliga són menys remunerats que la mitjana dels jugadors de les lligues professionals d'Europa. La regla del jugador designat permet fitxar algunes de les grans estrelles internacionals tot i que té més impacte en els salaris dels jugadors de l'equip que tria tals reclutes.

Els canvis de regles

modifica

En els primers anys, l'MLS va experimentar canvis de regles tractant de fer l'esport més "nord-americà".

  • El rellotge, que compta a 90 minuts en el futbol internacional, a l'MLS comptaria cap enrere i pararia en les situacions de detenció del joc. Quan el rellotge arribés a 0:00, el temps acabaria. Després de la temporada de 1999, aquesta regla va ser abandonada a favor d'un rellotge normal en el futbol.
  • L'altre canvi era la definició per Shoot-Out, per resoldre els jocs empatats. Si el joc acabava amb un empat, es jugaria una mort sobtada:
    • Un jugador rebria la pilota a 35 metres del gol amb cinc segons per marcar. Igual que en un torn de penals, cada equip disposava de cinc intents. Si el resultat era encara empat, hi hauria una altra sèrie de Shoot-Out. L'equip que guanyava rebia un punt (a diferència de tres punts per a una victòria), l'equip que perdia rebia zero.
  • No obstant això, els canvis de regles, especialment la de Shoot-Out, no van suposar una millora dels nivells d'audiència en el públic nord-americà i, per contra, suposava l'antipatia d'alguns afeccionats tradicionals. El Shoot-Out es va suprimir després de la temporada de 1999.
  • L'MLS va fer ús del gol d'or des de l'any 2000 al 2003, però el 2004 va abandonar aquesta regla, en aplicar-se el model tradicional de definició dels partits.
Equip Estadi, Ciutat, Estat Any de fundació
Conferència Est
Atlanta United FC Mercedes-Benz StadiumAtlanta, Geòrgia 2017
Charlotte FC Bank of America StadiumCharlotte, Carolina del Nord 2022
Chicago Fire Soldier FieldChicago, Illinois 1998
FC Cincinnati TQL StadiumCincinnati, Ohio 2019
Columbus Crew Lower.com FieldColumbus, Ohio 1996
DC United Audi FieldWashington, DC 1996
Inter de Miami Inter Miami CF StadiumFort Lauderdale, Florida 2020
Montreal Impact Stade SaputoMont-real, Quebec 2012
Nashville SC Nissan Stadium (Nashville)Nashville, Tennessee 2020
New England Revolution Gillette StadiumFoxborough, Massachusetts 1996
New York City FC Yankee StadiumBronx, Nova York 2015
New York Red Bulls Red Bull ArenaHarrison, Nova Jersey 1996
Orlando City SC Orlando City StadiumOrlando, Florida 2015
Philadelphia Union[8] PPL ParkChester, Pennsilvània 2010
Toronto FC BMO FieldToronto, Ontàrio 2006
Conferència Oest
Austin FC Q2 StadiumAustin, Texas 2021
Colorado Rapids Dick's Sporting Goods ParkCommerce City, Colorado 1996
FC Dallas Toyota StadiumFrisco, Texas 1996
Houston Dynamo BBVA Compass StadiumHouston, Texas 2005
Los Angeles FC Banc of California StadiumLos Angeles, Califòrnia 2018
Los Angeles Galaxy StubHub CenterCarson, Califòrnia 1996
Minnesota United FC Allianz FieldSaint Paul, Minnesota 2017
Portland Timbers Providence ParkPortland, Oregon 2011
Real Salt Lake Rio Tinto StadiumSandy, Utah 2004
San Jose Earthquakes Avaya StadiumSanta Clara, Califòrnia 1996
Seattle Sounders FC[9] CenturyLink Field; Seattle, Estat de Washington 2009
Sporting Kansas City Children's Mercy ParkKansas City, Kansas 1996
St. Louis City SC CityparkSaint Louis, Missouri 2023
Vancouver Whitecaps Estadi BC Place; Vancouver, Colúmbia Britànica 2011

¹ Estadi exclusiu per a futbol
² Ha de ser reemplaçat per un estadi exclusiu per a futbol

Futurs equips (candidats d'expansió)

modifica
  • Sacramento
  • Las Vegas
  • San Diego

Antics equips

modifica

Historial

modifica

Campions de la Copa MLS i de l'escut dels Seguidors

modifica
Temporada Copa MLS
(Playoffs)
Escut dels Seguidors
(Temporada regular)
1996   DC United (1)   Tampa Bay Mutiny (1)
1997   DC United (2)   DC United (1)
1998   Chicago Fire (1)   Los Angeles Galaxy (1)
1999   DC United (3)   DC United (2)
2000   Kansas City Wizards (1)   Kansas City Wizards (1)
2001   San Jose Earthquakes (1)   Miami Fusion FC (1)
2002   Los Angeles Galaxy (1)   Los Angeles Galaxy (2)
2003   San Jose Earthquakes (2)   Chicago Fire (1)
2004   DC United (4)   Columbus Crew (1)
2005   Los Angeles Galaxy (2)   San Jose Earthquakes (1)
2006   Houston Dynamo (1)   DC United (3)
2007   Houston Dynamo (2)   DC United (4)
2008   Columbus Crew (1)   Columbus Crew (2)
2009   Real Salt Lake (1)   Columbus Crew (3)
2010   Colorado Rapids (1)   Los Angeles Galaxy (3)
2011   Los Angeles Galaxy (3)   Los Angeles Galaxy (4)
2012   Los Angeles Galaxy (4)   San Jose Earthquakes (2)
2013   Sporting Kansas City (2)   New York Red Bulls (1)
2014   Los Angeles Galaxy (5)   Seattle Sounders FC (1)
2015   Portland Timbers (1)   New York Red Bulls (2)
2016   Seattle Sounders FC (1)   FC Dallas (1)
2017   Toronto FC (1)   Toronto FC (1)
2018   Atlanta United FC (1)   New York Red Bulls (3)
2019   Seattle Sounders FC (2)   Los Angeles FC (1)
2020   Columbus Crew (2)   Philadelphia Union (1)
2021   New York City (1)   New England Revolution (1)
2022   Los Angeles FC (1)   Los Angeles FC (2)

Finals de la Copa MLS

modifica
Temporada Campió Resultat Subcampió Escut dels Seguidors de l'MLS
1996 D.C. United 3-2 (Pròrroga) Los Angeles Galaxy Tampa Bay Mutiny
1997 D.C. United 2-1 Colorado Rapids D.C. United
1998 Chicago Fire 2-0 D.C. United Los Angeles Galaxy
1999 D.C. United 2-0 Los Angeles Galaxy D.C. United
2000 Kansas City Wizards 1-0 Chicago Fire Kansas City Wizards
2001 San Jose Earthquakes 2-1 (Pròrroga) Los Angeles Galaxy Miami Fusion
2002 Los Angeles Galaxy 1-0 (Pròrroga) New England Revolution Los Angeles Galaxy
2003 San Jose Earthquakes 4-2 Chicago Fire Chicago Fire
2004 D.C. United 3-2 Kansas City Wizards Columbus Crew
2005 Los Angeles Galaxy 1-0 (Pròrroga) New England Revolution San Jose Earthquakes
2006 Houston Dynamo 1-1 (4-2 Penals) New England Revolution D.C. United
2007 Houston Dynamo 2-1 New England Revolution D.C. United
2008 Columbus Crew 3-1 New York Red Bulls Columbus Crew
2009 Real Salt Lake 1-1 (5-4 Penals) Los Angeles Galaxy Columbus Crew
2010 Colorado Rapids 2-1 (Pròrroga) FC Dallas Los Angeles Galaxy
2011 Los Angeles Galaxy 1-0 Houston Dynamo Los Angeles Galaxy
2012 Los Angeles Galaxy 3-1 Houston Dynamo San Jose Earthquakes
2013 Sporting Kansas City 1-1 (7-6 Penals) Real Salt Lake New York Red Bulls
2014 Los Angeles Galaxy 2-1 (Pròrroga) New England Revolution Seattle Sounders FC
2015 Portland Timbers 2-1 Columbus Crew New York Red Bulls
2016 Seattle Sounders FC 0-0 (5-4 Penals) Toronto FC FC Dallas
2017 Toronto FC 2-0 Seattle Sounders FC Toronto FC
2018 Atlanta United FC 2-0 Portland Timbers New York Red Bulls
2019 Seattle Sounders FC 3-1 Toronto FC Los Angeles FC
2020 Columbus Crew 3-0 Seattle Sounders Philadelphia Union
2021 New York City FC 1-1 (4-2 Penals) Portland Timbers New England Revolution
2022 Los Angeles FC 3-3 (3-0 Penals) Philadelphia Union Los Angeles FC

Títols per club

modifica
Equip Campió Subcampió Anys campió Anys subcampió
Los Angeles Galaxy
5
4
2002, 2005, 2011, 2012, 2014 1996, 1999, 2001, 2009
D.C. United
4
1
1996, 1997, 1999, 2004 1998
Seattle Sounders FC
2
2
2016, 2019 2017, 2020
Houston Dynamo
2
2
2006, 2007 2011, 2012
Sporting Kansas City
2
1
2000, 2013 2004
San Jose Earthquakes
2
0
2001, 2003
Chicago Fire
1
2
1998 2000, 2003
Colorado Rapids
1
1
2010 1997
Real Salt Lake
1
1
2009 2013
Columbus Crew
2
1
2008, 2020 2015
Toronto FC
1
2
2017 2016, 2019
Portland Timbers
1
2
2015 2018, 2021
Atlanta United FC
1
0
2018
New York City FC
1
0
2021
Los Angeles FC
1
0
2022
New England Revolution
0
5
2002, 2005, 2006, 2007, 2014
New York Red Bulls
0
1
2008
FC Dallas
0
1
2010
Philadelphia Union
0
1
2022

Classificació històrica

modifica

A continuació, es mostra la taula històrica de la fase regular de la Major League Soccer (1996-2020), en la qual les dades no comptabilitzen els playoffs.

Posició Equips Temporades Partits jugats Partits guanyats Partits empatats Partits perduts Gols marcats Gols rebuts Diferència de gols 1r 2n Punts
1 Los Angeles Galaxy 27 854 377 180 297 1365 1171 +193 5 4 1289
3 New York Red Bulls 27 855 353 175 327 1281 1217 +64 1 1212
3 Sporting Kansas City 27 854 350 186 318 1214 1147 +67 2 1 1204
4 FC Dallas 27 854 348 189 317 1257 1209 +48 1 1203
5 Columbus Crew 27 855 345 187 323 1227 1176 +51 2 1 1196
6 D.C. United 27 855 337 170 348 1264 1279 -15 4 1 1145
7 New England Revolution 27 856 328 185 343 1221 1285 -64 5 1135
8 Colorado Rapids 27 853 313 181 359 1122 1255 -133 1 1 1096
9 Chicago Fire 25 796 295 196 305 1142 1120 +22 1 2 1071
10 San Jose Earthquakes 25 793 286 187 320 1097 1173 -76 2 1007
11 Real Salt Lake 18 580 217 144 219 790 786 +4 1 1 795
12 Seattle Sounders FC 14 456 211 104 141 679 532 +147 2 2 737
12 Houston Dynamo 17 559 187 166 206 738 760 -22 2 2 727
14   Toronto FC 16 517 162 137 218 695 809 -114 1 2 623
15 Philadelphia Union 13 427 161 114 152 624 563 +61 1 597
16 Portland Timbers 12 397 155 110 132 597 566 +31 1 2 575
17   Vancouver Whitecaps FC 12 397 137 102 158 508 590 -82 513
18   Montreal Impact 11 363 135 73 155 519 564 -45 478
19 New York City FC 8 261 117 62 82 439 347 +92 1 413
20 Chivas USA 10 320 92 79 149 351 483 -132 355
21 Orlando City SC 8 261 86 71 104 361 426 -65 329
22 Atlanta United FC 6 193 83 46 64 314 248 +66 1 295
23 Los Angeles FC 5 158 79 36 43 319 217 +102 1 273
25 Minnesota United FC 6 191 72 40 79 273 304 -31 256
25 Tampa Bay Mutiny 6 187 83 6 98 312 336 -24 235
26 Miami Fusion 4 122 56 10 56 199 219 -20 158
27 Nashville SC 3 91 33 37 21 131 96 +35 136
28 Inter de Miami 3 91 33 14 44 108 144 -36 113
29 FC Cincinnati 4 125 26 31 68 144 241 -97 109
30 Austin FC 2 68 25 12 31 100 105 -5 87
31 Charlotte FC 1 34 13 3 18 44 52 -8 42
     Actualment a la Major League Soccer

Estadístiques

modifica

Jugadors amb més gols

modifica
 
Chris Wondolowski és el golejador històric de l'MLS amb 166 gols.
  • Actualitzat el 22 de desembre de 2020.[10]
N.º Jugador País Gols
1 Chris Wondolowski   Estats Units 166
2 Landon Donovan   Estats Units 145
3 Jeff Cunningham   Estats Units 134
4 Kei Kamara 134
5 Jaime Moreno   Bolívia 133
6 Bradley Wright-Phillips   Anglaterra 122
7 Ante Razov   Estats Units 114
8 Jason Kreis   Estats Units 108
9 Dwayne De Rosario   Canadà 104
10 Taylor Twellman   Estats Units 101

En negreta jugadors actius a l'MLS.

Jugadors amb més partits

modifica
  • Actualitzat el 22 de desembre de 2020.[11][12]
N.º Jugador País Partits
1 Nick Rimando   Estats Units 514
2 Kyle Beckerman   Estats Units 498
3 Jeff Larentowicz   Estats Units 437
4 Kevin Hartman   Estats Units 416
5 Chad Marshall   Estats Units 409
6 Brad Davis   Estats Units 392
7 Drew Moor   Estats Units 390
8 Dax McCarty   Estats Units 382
9 Chris Wondolowski   Estats Units 381
10 Steve Ralston   Estats Units 378

En negreta jugadors actius a l'MLS.

Afluències mitjanes

modifica
Any Nombre d'espectadors Afluència mitjana
1996 2.785.001 17.406[13]
1997 2.336.529 14.603
1998 2.747.897 14.312
1999 2.742.102 14.282
2000 2.641.086 13.756
2001 2.363.889 14.961
2002 2.214.978 15.821
2003 2.234.747 14.898
2004 2.333.797 15.559
2005 2.900.716 15.108
2006 2.976.787 15.504
2007 3.270.210 16.770
2008 3.456.641 16.460
2009 3.609.048 16.040
2010 4.002.053 16.675
2011 5.468.849 17.872
2012 6.074.729 18.807
2013 6.005.991 18.594
2014 6.184.350 19.147
2015 7.335.053 21.574
2016 7.345.265 21.692
2017 8.270.187 22.113
2018 8.553.245 21.875
2019 8.676.109 21.305
2020 Pandèmia de COVID-19

Rivalitats i Competicions de Copa a dos

modifica

Comissaris de l'MLS

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «The expansion, refs, Cascadia: MLS Commissioner Don Garber covers it all in annual address». MLSsoccer.com, 27-02-2013. Arxivat de l'original el 22 març 2015. [Consulta: 19 abril 2019].
  2. 2,0 2,1 MLSsoccer.com, The expansion, refs, Cascadia: MLS Commissioner Don Garber covers it all in annual address, February 27, 2013, http://www.mlssoccer.com/news/article/2013/02/27/expansion-refs-cascadia-commissioner-garber-covers-it-all-march-soccer-addre Arxivat 2015-03-22 a Wayback Machine.
  3. cita web|url= http://www.foxdeportes.com/mls/story/mls-revela-nuevo-logo-para-aniversario-20/%7Ctítol=MLS revela nou logotip pel seu 20è aniversari|data=18 de setembre de 2014|dataaccés=18 de setembre de 2014|obra=Fox Sports
  4. «La Major League Soccer atorga a la ciutat de Nashville un club d'expansió». Univisión Deportes, 20-12-2017.
  5. «S'allarga el suspens d'expansió: MLS es perllonga fins al 2018 per a triar al seu nou integrant». Univisión Deportes, 21-12-2017.
  6. «MLS awards expansion club to Miami». MLS Communications, 29-01-2018.
  7. «MLS atorga equip d'expansió a Cincinnati». MLS Communications, 29-05-2018.
  8. MLS to make major announcement in Philly: http://www.mlsnet.com/news/mls_news.jsp?ymd=20080227&content_id=140899&vkey=pr_mls&fext=.jsp Arxivat 2008-03-02 a Wayback Machine.
  9. «Seattle to get expansion MLS franchise for 2009». ESPNsoccernet, 09-11-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-25. [Consulta: 20 gener 2008].
  10. Error en el títol o la url.«» (en anglès). MLSsoccer.com.
  11. Error en el títol o la url.«» (en anglès). MLSsoccer.com.
  12. «ALL-TIME».
  13.  PDF (anglès) MLS 2015 fact & record book Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Major League Soccer

Enllaços externs

modifica