2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
El primer de gener a Cullera (Ribera Baixa) | |
Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 2022 (mmxxii) |
Islàmic | 1444 – 1445 |
Xinès | 4718 – 4719 |
Hebreu | 5782 – 5783 |
Calendaris hindús | 2077 – 2078 (Vikram Samvat) 1944 – 1945 (Shaka Samvat) 5123 – 5124 (Kali Yuga) |
Persa | 1400 – 1401 |
Armeni | 1471 |
Rúnic | 2272 |
Ab urbe condita | 2775 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xx - segle xxi - segle xxii | |
Dècades | |
1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050 | |
Anys | |
2019 2020 2021 - 2022 - 2023 2024 2025 |
2022 ha sigut declarat Any Joan Fuster per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua pel centenari del naixement de l'escriptor suecà.[1]
Efemèrides
modificaEnguany farà vint anys de l'entrada en circulació de l'euro. També se celebraran els cent anys de la independència d'Egipte (28 de febrer) i de la fundació de l'extinta Unió Soviètica (30 de desembre), els dos-cents de les batalles equatorianes de Riobamba (21 d'abril) i el Pichincha (24 de maig) i de la independència del Brasil (7 de setembre) i els cinc-cents de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa.
-
Manresa 2022
-
Eclipsi d'abril
-
Joan Fuster
Cronologia
modificaM/d | Lloc | Esdeveniment | Àmbit |
---|---|---|---|
10/25 | Europa | eclipsi solar | astronomia |
02/04 | Pequín | XXIV Olimpíada d'Hivern | deport |
04/30 | Pacífic | eclipsi solar | astronomia |
11/21 | Qatar | XXII Mundial de Futbol | deport |
Esdeveniments
modifica- 14 de juliol, Ciutat del Vaticà: El papa Francesc publica el motu proprio Ad charisma tuendum sobre el nou estatut d'Opus Dei[2]
- 8 de desembre - La Unió Europea accepta l'adhesió de Croàcia a l'espai Schengen, a partir de l'1 de gener, però Àustria i els Països Baixos veten les de Romania i Bulgària.[1]
Ciència i tecnologia
modifica- Alemanya preveu desmuntar l'última de les seves centrals nuclears
- L'Agència Espacial Europea té previst llançar el Jupiter Icy Moon Explorer
- Es preveu completar l'European Extremely Large Telescope i fer el primer viatge colonitzador al planeta Mart.[3]
Cinema
modifica- El 29 de gener es lliuraren els IX Premis Feroz a l'Auditori de Saragossa.
- Defuncions
El 10 de gener morí el realitzador colombià Paco Lucio (Gamín); el 29, el castellà Paco Lucio (Teo el pelirrojo); el 31, el canari Roberto Pérez Toledo (Como la espuma). L'11 de febrer, Isabel Torres (actriu). El 17 de març, l'actor anglés Peter Bowles (Off the Rails); el 24, la valenciana María Fernanda D'Ocón (Mala yerba. El 2 d'abril, el documentaliste lituà Mantas Kvedaravičius morí mentre fugia del setge de Mariúpol; el 15, l'actriu novaiorquesa Liz Sheridan (Qui és aquesta noia?); el 21 de maig, la documentalista neerlandesa Heddy Honigmann; el 25 de maig, la guionista hongaresa Lívia Gyarmathy. El 5 de juny, la dobladora catalana Rosa Guiñón i Soro; el 6, el guioniste palmesà Francesc de Paula Barceló i Fortuny. El primer d'agost, el realitzador valencià Salvador Bolta (Noche oscura). El 6 de setembre, el director alvernés Just Jaeckin (Emmanuelle). El 4 d'octubre, l'actriu madrilenya Beatriz Álvarez-Guerra (Te fuiste antes de tiempo); el 9, l'actor madrileny Paco Merino (Un franco, 14 pesetas); el 25, el productor estatunidenc Jules Bass (El hòbbit). El 8 de novembre, el realitzador valentí Llorenç Soler (Del roig al blau); el 16, la feminista estatunidenca Carol Leigh (creadora del concepte «treball sexual»); el 23, el portugués António da Cunha Telles (O Cerco). El 8 de desembre, el japonés Yoshishige Yoshida (Ningen no yakusoku); el 17, el realitzador anglés Mike Hodges (Crupier); el 26, l'animador xinés Yan Dingxian (Nezha Nao Hai); el 30, l'actriu Pepa Palau i Martí (Los últimos golpes de El Torete)…
Còmic
modificaAl març, Planeta Cómic mamprengué la publicació bimensual dels mangues Dr. Slump i My Hero Academia en català.[4] Durant el 40 Comic Barcelona, el Grup Enciclopèdia Catalana presentà el segell Kaji Manga, sota el qual publicà en català les obres Badducks, Dodoma, Grendel, Kijin Gentosho i Orange. Milo Manara ultima una adaptació d'El nom de la rosa. Jan anuncià que l'àlbum Sueños frikis de Superlópez serà l'últim en què treballarà. Liv Strömquist guanyà el premi Max und Moritz del Saló del Còmic d'Erlangen per l'edició alemanya d'Inne i spegelsalen. A les acaballes d'any tancà la llibreria Imágenes de València.[5]
El 25 de març morí l'autor italià Birago Balzano, dibuixant de Zora. El 7 d'abril traspassà el mangaka japonés Fujiko Fujio A, cocreador de Doraemon i Hattori el Ninja. El 18 d'agost, l'entintador novaiorqués Tom Palmer, el qual treballà per a Marvel. El 7 d'octubre, el guioniste burgalés Juanito Mediavilla, cocreador de Makoki.
Música
modificaM/d | Artistes | Títol | Estil |
---|---|---|---|
03/25 | Antònia Font | Un minut estroboscòpica | pop |
04/02 | Ginestà | Suposo que l'amor és això | indie |
04/29 | Els Pets | 1963 | rock |
04/08 | Xavi Sarrià | Causa | pop |
10/21 | Arctic Monkeys | The Car | indie |
05/06 | Bad Bunny | Un verano sin ti | trap |
08/12 | Hollywood Undead | Hotel Kalifornia | metal |
04/29 | Miranda Lambert | Palomino | country |
03/18 | Lisa Leblanc | Chiac Disco | pop |
09/02 | Jon Pardi | Mr. Saturday Night | country |
10/13 | Queen | Face It Alone | rock |
05/13 | Amaia Romero | Cuando no sé quién soy | pop |
03/18 | Rosalía | Motomami | pop |
05/13 | Sasha Alex Sloan | I Blame the World | folk |
05/20 | Harry Styles | Harry's House | pop |
10/21 | Taylor Swift | Midnights | |
01/07 | The Weeknd | Dawn FM | pop |
05/06 | Warpaint | Radiate Like This | rock alt. |
03/20 | Weezer | SZNZ: Spring (EP) | rock alt. |
06/21 | Weezer | SZNZ: Summer (EP) | rock alt. |
09/22 | Weezer | SZNZ: Autumn (EP) | rock alt. |
12/21 | Weezer | SZNZ: Winter (EP) | rock alt. |
El 10 de gener morí el pianiste barceloní Jordi Sabatés; el 13 de gener, el crític musical Jordi Maluquer i Bonet; el 3 de febrer, el tenor elder Evelio Esteve; el 14 de febrer, el director coral sabadellenc Francesc Olivella i Company. El 17 de setembre, la soprano eldera Ana María Sánchez Navarro (n. 1959).
Pilota
modificaEl 28 d'abril el mitger Félix anuncià que es retiraria a final d'any: l'última partida oficial que disputà va ser la del Trofeu Mestres el 15 de desembre, encara que tres dies més tard jugà una última partida d'homenatge al trinquet Rovellet de Dénia.[45] L'escalater Genovés II es retirà al setembre amb la intenció de presidir la Federació de Pilota Valenciana.[46] El 4 de novembre, el Congrés dels Diputats aprovà, a instàncies del diputat suecà Joan Baldoví i malgrat els vots en contra del PSOE, una nova Llei de l'Esport que reconeix la pilota valenciana com a deport federat i no, com llavors, solament un joc.[47] Al desembre, Soro III anuncià la retirada a final d'any, que tingué lloc divendres divendres 23 a Vila-real.[48]
Videojocs
modificaM/d | títols | sist. |
---|---|---|
01/28 | Pokémon Legends: Arceus | Switch |
03/16 | Rebecca to kikai no yōkan | PC |
03/25 | Kirby and the Forgotten Land | Switch |
06/16 | Shredder's Revenge | 8a gen. |
08/30 | The Cowabunga Collection | 8a i 9a gen. |
09/30 | FIFA 23 | 8a, 9a, Win. |
10/14 | Scorn | XS, Win. |
10/28 | Bayonetta 3 | Switch |
Naixements
modifica- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1 de gener - Badalona: Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de la cultura popular (n. 1941).[49]
- 4 de gener - Barcelona: Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1958).[50]
- 5 de gener - Igualada: Antoni Dalmau i Ribalta, escriptor i polític català (n. 1951).[51]
- 6 de gener - les Borges Blanques: Albert Tarrats i Farrerons, militant independentista, activista cultural i restaurador català (n. 1943).[52]
- 10 de gener - Barcelona: Jordi Sabatés, pianista català (n. 1948).
- 11 de gener - Barcelona: Jordi Sabatés, músic català especialitzat en el jazz (n. 1948).[53]
- 14 de gener - Barcelona: Ricard Bofill i Leví, arquitecte i urbanista català (n. 1939).[54]
- 16 de gener - Barcelona: Manuel Cabero i Vernedas, director coral català (n. 1926).[55]
- 24 de gener - Sabadell: Joan Aymamí Viadé, periodista especialitzat en esports de motor i copilot de ral·lis català (n. 1950).[56]
- 3 de febrer - Barcelona: Toni Miró, dissenyador de moda català (n. 1947).
- 5 de febrer - Jordi Roviralta i Alegría, fotoperiodista català (n. 1966).[57]
- 10 de febrer - Sencellesː Maria Antònia Oliver, escriptora mallorquina. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2016 (n. 1946).[58]
- 12 de febrer - Barcelona: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (n. 1972).
- 13 de febrer - Manlleu: Jacint Sala Codony, escriptor català (n. 1945).
- 14 de febrer - Girona: Jordi Soler i Font, Hèlios, fotògraf, dibuixant i periodista català (n. 1938).
- 17 de febrer
- Barcelona: Esperança Martí i Salís, dirigent de l'àmbit sanitari (n. 1935).
- Cardedeu: Andreu Canet i Català, supervivent de la Lleva del Biberó que va combatre a les batalles del Segre i de l'Ebre amb la 60a Divisió.[59]
- València: Martín Luis Quirós Palau, metge i polític, diputat a les Corts Valencianes en la III, IV i V Legislatures (n. 1929).
- 17 de febrer - Esperança Martí i Salís, presidenta vitalícia del Patronat de la Fundació Puigvert i presidenta de la Unió Catalana d'Hospitals.
- 21 de febrer
- Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, i dissenyador, publicista i il·lustrador, creador de Makoki (n. 1955).
- Madrid: Joaquín Bernadó Bertomeu, torero català (n. 1935).
- 22 de febrer - Barcelona: Miguel Gallardo, dibuixant i guionista de còmic, dissenyador, publicista i il·lustrador català (n. 1955).[60]
- 22 de febrer - Barcelona: José Martí Gómez, periodista valencià (n. 1937).[61]
- 5 de març - Palamós: Miquel Strubell i Trueta, sociolingüista català (n. 1949).
- 6 de març - Tiana: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic (n. 1948).
- 31 de març:
- Girona: Francesc Pardo i Artigas, sacerdot catòlic català, bisbe de Girona (n. 1946).
- Sabadell: Pere Casas Torres, compositor català (n. 1957).
- 5 d'abril - Valènciaː Manolo Algarra, artista faller (n. ?).[62]
- 6 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Domènec Romera i Alcázar, empresari i polític català (n. 1936).
- 7 d'abril - Barcelona: Mercè Durfort i Coll, biòloga catalana (n. 1943).[63]
- 13 d'abril - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (n. 1948).
- 24 d'abril - Monestir de Montserrat: Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista català (m. 2022).
- 29 d'abril - Girona: Maria Antònia Canals i Tolosa, mestra i matemàtica, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (n. 1930).[64]
- 11 de maig - Terrassa: Joan Amat i Fontanals, jugador d'hoquei sobre herba català (n. 1946).
- 17 de maig - Barcelona: Rodri, futbolista català (n. 1934).
- 5 de juny - Barcelona: Rosa Guiñón i Soro, actriu catalana de doblatge i videojocs (n. 1932).
- 6 de juny - Barcelona, Xesc Barceló, guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya (n 1943).
- 8 de juny - Barcelona: Aurora Altisent i Balmas, pintora, dibuixant i escultora catalana (n. 1928).[65]
- 9 de juny - Lleida: Àlex de Sárraga Gómez, advocat laboralista i polític català (n. 1946).
- 16 de juny - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (n. 1948).
- 17 de juny - Lleida: Manolo Solís del Valle, jugador d'hoquei sobre patins (n. 1929).
- 20 de juny - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (n. 1925).
- 19 de juliol:
- Barcelonaː Georgina Regàs i Pagès, cuinera i escriptora (n. 1932).
- Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (n. 1952).
- 22 de juliol - Barcelona: Núria Feliu, cantant i actriu catalana (m. 2022).
- 4 d'agost - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià (n. 1923).
- 8 d'agost - Fogars de la Selva: Lluís Trepat i Padró, pintor català (n. 1925).
- 12 d'agost - Ciutat de Mèxic: Marta Palau Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme (n. 1934).
- 14 d'agost - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (n. 1921).
- 20 d'agost - Barcelona: Josep Espar i Ticó, empresari, política i activista cultural català (n. 1922).
- 27 d'agost - Torroella de Montgrí: Vicenç Pagès i Jordà, escriptor i crític literari català (n. 1963).
- 30 d'agost - Girona: Francesc Granell i Trias, economista i advocat català (n. 1944).
- 10 de setembre - Balaguer: Josep Maria Morell i Bitrià, xef i gastrònom català (n. 1944).
- 17 de setembre - Elda: Ana María Sánchez Navarro, soprano valenciana (n. 1959).
- 1 d'octubre - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).
- 3 d'octubre - València: Antoni Ferrer i Perales, poeta valenciià (n. 1943).[67]
- 8 d'octubre - la Bisbal d'Empordà: Albert Solà i Jiménez, conegut com «El monarca de la Bisbal», va ser un cambrer català que afirmava ser fill no reconegut del rei Joan Carles d'Espanya (n. 1956).
- 9 d'octubre - Barcelona: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (n. 1935).
- 12 d'octubre - València: Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra, pianista i musicòleg valencià (n. 1942).
- 17 d'octubre - Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (n. 1940).
- 11 de novembre - Barcelona: Joan Vila i Grau, pintor i vitraller (n. 1932).
- 26 de novembre - Barcelona: María Dolores Juliano Corregido, antopòloga social argentina.
- 27 de novembre - Londres: Francesc Vendrell i Vendrell, diplomàtic català (n. 1940).
- 2 de desembre - Barcelona: Jaume Camps i Rovira, polític i advocat català (n. 1944).
- 10 de desembre - Argentona: Llorenç Soldevila i Balart, escriptor, filòleg i historiador de la literatura (n. 1950).
- 29 de desembre - Sabadell: Jordi Roca i Tubau, dissenyador gràfic i artista polifacètic català (n. 1933).
- 30 de desembre - Pepa Palau i Martí, actriu, directora, guionista, locutora de ràdio, teatre i televisió catalana (n. 1938).
- Resta del món
- 2 de gener - Anvers: Eric Walter Elst, astrònom belga, prolífic descobridor d'asteroides (n. 1936).
- 3 de gener - Nova York: Beatrice Mintz, embriòloga estatunidenca que va contribuir a la comprensió de l'enginyeria genètica, la diferenciació cel·lular i el càncer, particularment el melanoma (n. 1921).
- 5 de gener - Le Mure: Anatole Novak, ciclista francès (n. 1937).
- 11 de gener - Aviano: David Sassoli, polític, periodista i conductor televisiu (n. 1956).
- 4 de març, Kemper: Anne Beaumanoir, neurofisiòloga francesa, membre de la Resistència.[68]
- 11 d'agost - Empús: Sempé, dibuixant de còmic francès (n. 1932).
- 13 d'agost - Breslau (Polònia): Natalia Lach-Lachowicz, més coneguda com a Natalia LL, artista conceptual polonesa pionera en el moviment artístic feminista.
- 23 d'agost - Doral (EUA): Rolando Cubela, revolucionari cubà (n. 1933).[69]
- 13 de setembre - París (França): Jean-Luc Godard, crític i director de cinema franco-suís.
- 14 de setembre - Chiliomodi, Corint: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.[70]
- 8 d'octubre - Fornalutx, Mallorca: Gabrielle Beaumont, escriptora i directora de cinema.[71]
- 13 d'octubre - Nàpols: Costanzo Di Girolamo, filòleg romanista italià (n. 1948).[72]
- 29 de desembre - São Paulo: Pelé, futbolista brasiler.[73]
- 31 de desembre - Mater Ecclesiae: Benet XVI, 265è papa de l'Església Catòlica Romana (n. 1927).
2022 en la ficció especulativa
modificaLes pel·lícules futuristes Soylent Green (1977), Evasió d'Absolom (1994), The Purge (2013) i la sèrie de manga Deadman Wonderland (2007) estan ambientades en un 2022 distòpic, com l'argument de les novel·les de la saga Sword Art Online (2009). Els videojocs Cyberball (1988), Doom (versió SNES, 1995), Perfect Dark (2000) i Persona 5 (2016) també transcorren enguany.
Referències
modifica- ↑ «L'AVL tria 2022 per celebrar l'Any Joan Fuster coincidint amb el seu centenari». La Veu del País Valencià, 25-01-2017 [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ «Apostolic Letter issued «Motu Proprio» of the Supreme Pontiff Francis «Ad charisma tuendum»» (en anglès, italià). Dicastero per la Comunicazione - Libreria Editrice Vaticana, 14-07-2022.
- ↑ Rob Coppinger «Elon Musk outlines Mars colony vision» (en anglés). BBC News, 27-09-2016 [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ «Més manga en català!». CCMA, 29-03-2022. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Álvaro Devís. «Imágenes, ícono del cómic y cultura otaku en València, baja la persiana definitivamente» (en castellà). Valencia Plaza, 24-12-2022. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «XXXVI Campionat Individual CaixaBank d'Escala i Corda - Trofeu President de la Generalitat Valenciana». FunPiVal. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «XXXV Campionat Individual CaixaBank de Raspall - Trofeu President de la Generalitat Valenciana». FunPiVal. [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «Campionat Mà a Mà d'Escala i Corda». FunPiVal. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Campionat Mà a Mà de Raspall». FunPiVal. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Victoria Díez conquista el cinqué títol de l'Individual de raspall». À Punt Mèdia. [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «VIII Copa Caixa Popular de raspall». FunPiVal. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «XV Copa Caixa Popular d'Escala i Corda». FunPiVal. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Vercher, Seve i Lorja guanyen el IV Torneig Mancomunitats de raspall». Àpunt Mèdia, 21-05-2022. [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «XIV Trofeu Diputació de Castelló». FunPiVal. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ «IV Trofeu Mestres de Raspall». FunPiVal. [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ «IV Copa 2 Caixa Popular d'escala i corda». FunPiVal. [Consulta: 24 novembre].
- ↑ «Aida, Amparo i Fanni guanyen la primera Copa de raspall femenina». À Punt Mèdia. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Irene i Mar guanyen la Copa President de la Diputació d'Alacant de raspall». À Punt Mèdia, 30-04-2022. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ «Salelles II i Bossio guanyen la Lliga 2 de raspall». Àpunt Mèdia, 16-04-2022. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ «Salelles II i Bossio guanyen la Lliga 2 de raspall». Àpunt Mèdia, 16-04-2022. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ «Ana, Mar i Mireia campiones del I Trofeu Ciutat d'Alzira». Levante-EMV, 15-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
- ↑ «VI Trofeu Villarreal CF». FunPiVal. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ «Victoria i Mar revaliden el títol de l'Autonòmic de raspall». Àpunt Mèdia, 10-07-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Quart de les Valls revalida el títol de l'autonòmic de galotxa». Àpunt Mèdia, 17-07-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Trofeu de Dénia». FunPiVal. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Trofeu Ajuntament de Castelló de Rugat — Frutas Bollo». FunPiVal. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ 27,0 27,1 «VI Trofeu Mixt Masymas d'Escala i Corda i Raspall». FunPiVal. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «V Trofeu Ciutat de Torrent». FunPiVal. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «XXXII Trofeu Tio Pena - Massamagrell». FunPiVal. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «IX Trofeu Diputació d'Alacant d'Escala i Corda». FunPiVal. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «I Trofeu de Xeraco — Gran Premi Masymas». FunPiVal. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «IV Trofeu de la Pobla de Vallbona». FunPiVal. [Consulta: 21 agost 2022].
- ↑ «II Trofeu de Castelló». FunPiVal. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «I Trofeu de Vilamarxant». FunPiVal. [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ «II Trofeu La Marina de València». FunPiVal. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «XXIV Trofeu Gregori Maians d'Oliva». FunPiVal. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ «XVII Trofeu de Frontó Enerhi». FunPiVal. [Consulta: 6 setembre 2022].
- ↑ «II Trofeu La Llosa de Ranes». FunPiVal. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ «II Trofeu Família Bataller». FunPiVal. [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ «X Trofeu Vila de Benissa». FunPiVal. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «III Trofeu Nadalenc Pelayo». FunPiVal. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «XXXIII Memorial Vicente Pérez Devesa». FunPiVal. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «Bicorb guanya el Campionat Autonòmic de raspall». Àpunt Mèdia, 24-07-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Sella es pren la revenja en la Lliga de llargues». Àpunt Mèdia, 31-07-2022. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Maties Oliver. «La nova temporada que s’obri en la pilota professional trobarà a faltar a Genovés II, Félix i Soro III, els quals es van retirar en l’any 2022». Superdeporte, 04-01-2023. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ J. Cano. «Genovés II fica data a la seua retirada». Superdeporte, 23-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ Hèctor Salvador. «La pilota valenciana ja és un esport a tot l'estat». Àpunt Mèdia, 04-11-2022. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ «Soro III penja els guants». Àpunt Mèdia, 09-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ 324cat. «Mor Joan Soler i Amigó, un savi de la cultura popular», 02-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ Serra, Laura. «Mor als 63 anys el guitarrista Joan Vinyals a causa del covid», 04-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ ARA. «Mor el polític i escriptor Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona», 05-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ Redacció. «Mor Albert Tarrats, el creador de la Cafeteria Slàvia, referent a Ponent», 07-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ «El pianista Jordi Sabatés s'ha mort a 73 anys». [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ «S'ha mort Ricardo Bofill, un dels grans arquitectes contemporanis». [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ ARA. «Mor el pedagog i director de cors Manuel Cabero als 95 anys», 17-01-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Redacció. «Mor Joan Aymamí, fotògraf referent del món del motor», 25-01-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
- ↑ «Mor el fotoperiodista Jordi Roviralta | Col·legi de Periodistes de Catalunya». [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «S'ha mort l'escriptora Maria Antònia Oliver». Vilaweb, 10-02-2022 [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Mor a 101 anys, Andreu Canet, de Cardedeu, supervivent de la lleva del Biberó». [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Serra, Xavi. «Mor Miguel Gallardo, pare del Makoki i la María», 21-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Gutiérrez, Àlex. «Mor José Martí Gómez, el gran reporter dels perdedors», 22-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Gimeno, Santiago Botella Gil,Luis Fernández. «Fallece Manuel Algarra, el artista fallero con más ninots indultats de la historia de las Fallas de València» (en castellà), 05-04-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «Mercè Durfort i Coll | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ «Maria Antònia Canals i Tolosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Aurora Altisent i Balmas | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Mor Àngel Casas als 76 anys», 01-10-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «S'ha mort el poeta Antoni Ferrer». Vilaweb. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Anne Beaumanoir, French resistance member who aided Jews, dies at 98» (en anglès). Washington Post, 22-03-2022. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Muere Rolando Cubela, un aliado de Fidel Castro que intentó envenenarlo» (en castellà). El Comercio, 24-08-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «S'ha mort l'actriu Irene Papas». [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Hayward, Anthony «Gabrielle Beaumont obituary» (en anglès). The Guardian, 19-12-2022. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Costanzo Di Girolamo (1948-2022)». Narpan, 19-10-2022 [Consulta: 21 octubre 2022].
- ↑ «Mor Pelé, la llegenda que va canviar la història del futbol». CCMA. [Consulta: 29 desembre 2022].