Pierre Fournier
Pierre Fournier (París, 24 de juny de 1906 – Ginebra, 8 de gener de 1986) fou un violoncel·lista francès.[1]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
24 juny 1906 París |
| Mort |
8 gener 1986 (79 anys) Ginebra |
| Formació | Conservatori nacional superior de música i dansa de París |
| Activitat | |
| Ocupació | Violoncel·lista i pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori nacional superior de música i dansa de París |
| Professors | Paul Bazelaire |
| Instrument | Violoncel |
| Família | |
| Germans | Jean Fournier |
|
Premis | |
|
| |
 | |
 | |
BiografiaModifica
El seu pare fou un famós general, i en la seva família hi hagué un ambient artístic i musical, que l'iicià en l'estudi del piano però una poliomielitis que patí als nou anys l'impulsà a dedicar-se al violoncel.
Estudià en el Conservatori de París amb Paul Bazelaire i Gérard Hekking, ensems que actuà en locals de cinema i teatre, com el Vieux Colombier, on formà part d'un conjunt del que també en fou component Arthur Honegger.
Després de debutar com a concertista en el mateix París, inicià una carrera internacional que el va portar a actuar amb solistes i directors de tant prestigi com Alfred Cortot, Jacques Thibaud, Artur Schnabel, Zino Francescatti, Wilhelm Furtwängler o Herbert von Karajan.
La seva tasca pedagògica es desenvolupà en l'Escola Normal de Música i en el Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué Maud Martin Tortelier,[2] i també donà cursos d'estiu en distintes ciutats europees.
Frank Martin, Bohuslav Martinů, Hothmar Schoek, Arthur Honegger i Francis Poulenc li dedicaren algunes de les seves obres i estrenà el Concertino d'Albert Roussel el 1937.
Durant els anys cinquanta formà part del quartet format amb Joseph Szgeti, Clifford Curzon i William Primrose.
Discografia seleccionadaModifica
- Johann Sebastian Bach: Suites per a violoncel n. 1-6, dirigit per Wilhelm Kempff
- Édouard Lalo: Concert per a violoncel i orquestra, amb l'Orquestra Lamoureux dirigida per Jean Martinon
- Recital Homenatage a Pierre Fournier, amb obres d'autors diversos.
BibliografiaModifica
- Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 166 d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84- 08-02160-5)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Fournier |
- ↑ «Pierre Fournier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1467. (ISBN 84-7291-226-4)