Pierre Fournier

Per a altres significats, vegeu «Pierre Simon Fournier».

Pierre Fournier (París, 24 de juny de 1906 Ginebra, 8 de gener de 1986) fou un violoncel·lista francès.[1] El seu pare fou un famós general, i en la seva família hi hagué un ambient artístic i musical, que l'inicià en l'estudi del piano però una poliomielitis que patí als nou anys l'impulsà a dedicar-se al violoncel.

Infotaula de personaPierre Fournier
Pierre Fournier.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1906 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióVioloncel·lista i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPaul Bazelaire Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJean Fournier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 8ce5c26a-9b10-4a8b-a41b-f12e58d1066e Discogs: 834051 Modifica el valor a Wikidata

Estudià en el Conservatori de París amb Paul Bazelaire i Gérard Hekking, ensems que actuà en locals de cinema i teatre, com el Vieux Colombier, on formà part d'un conjunt del que també en fou component Arthur Honegger.

Després de debutar com a concertista en el mateix París, inicià una carrera internacional que el va portar a actuar amb solistes i directors de tant prestigi com Alfred Cortot, Jacques Thibaud, Artur Schnabel, Zino Francescatti, Wilhelm Furtwängler o Herbert von Karajan.

La seva tasca pedagògica es desenvolupà en l'Escola Normal de Música i en el Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué Maud Martin Tortelier,[2] i també donà cursos d'estiu en distintes ciutats europees, tenint entre els seus alunes Dietmar Schwalke[3] i, a Ginebra l'estatunidenc William Grant Naboré.

Frank Martin, Bohuslav Martinů, Hothmar Schoek, Arthur Honegger i Francis Poulenc li dedicaren algunes de les seves obres i estrenà el Concertino d'Albert Roussel el 1937.

Durant els anys cinquanta formà part del quartet format amb Joseph Szgeti, Clifford Curzon i William Primrose.

Discografia seleccionadaModifica

NotesModifica

  1. «Pierre Fournier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1467. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. https://www.berliner-philharmoniker.de/en/orchestra/musician/dietmar-schwalke/

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Fournier