Francis Poulenc

compositor francès

Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis, amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre. Va englobar els ideals del grup, almenys tal com els va formular Cocteau, i també va ser el més compromès amb l'esperit original de la formació.[1]

Infotaula de personaFrancis Poulenc
Francis Poulenc and Wanda Landowska (cropped).jpg
Biografia
Naixement7 de gener de 1899
París
Mort30 de gener de 1963 (64 anys)
París
Causa de mortCauses naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 5
ReligióCatolicisme
FormacióLiceu Condorcet
Activitat
OcupacióCompositor, pianista, coreògraf, músic i llibretista
GènereÒpera, música clàssica i música religiosa
MovimentModernisme musical i música clàssica
ProfessorsCharles Koechlin i Ricard Viñes i Roda
InstrumentPiano
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0693590 Allocine: 36964 Allmovie: p365481 IBDB: 12261
Spotify: 4IAWVxo2fpTBPn6k7GZ3eY iTunes: 221524 Last fm: Francis+Poulenc Musicbrainz: 5e1ef22b-310a-46ad-885b-4897b8c9c85a Songkick: 510854 Discogs: 361814 IMSLP: Category:Poulenc,_Francis Allmusic: mn0000188079 Find a Grave: 7729
Modifica les dades a Wikidata
Placa commemorativa en honor a Francis Poulenc situada a la ciutat de París.

Poulenc va néixer en una família parisenca acomodada i va créixer al centre de la ciutat, a prop del palau de l'Elisi. El seu pare posseïa la gran empresa farmacèutica de Rhône Poulenc i la seva mare provenia d'una llarga línia dels parisencs nadius.[2] Poulenc estimà tota la vida París per la seva elegància i energia. Amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la música, encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes, el qual el presentà a Satie, Casella i Auric. Un cop obtingué el diploma al Lycée Condorcet i féu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudià amb Koechlin.

Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutjà el gust contemporani pel Romanticisme i l'Impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Malgrat el seu entusiasme inicial pels compositors radicals i rebels de París, i tot i que va fer per ser a Viena el 1921 per trobar-se amb Schönberg, el mateix Poulenc era essencialment un tradicionalista, encara que amb enginy i una sana ratxa d'irreverència.[2] Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i Paul Éluard, i acompanyà Pierre Bernac en els seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.

Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de la invenció espontània i testimonien sempre una gran independència d'esperit.

ObresModifica

D'entre les obres de Poulenc cal destacar:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Poulenc
  1. Morgan, Robert P. Twentieth-Century Music: A History of Musical Style in Modern Europe and America. W W Norton & Company Incorporated, 1991, p. 182. ISBN 9780393952728. 
  2. 2,0 2,1 Huscher, Phillip. «Programa d'un concert». Chicago Symphony Orchestra.