Obre el menú principal

Núria Feliu i Mestres

actriu i cantant catalana
(S'ha redirigit des de: Núria Feliu)

Núria Feliu i Mestres (Barcelona, 21 de setembre del 1941) és una cantant i actriu catalana.[1]

Infotaula de personaNúria Feliu i Mestres
Núria Feliu - 001.jpg
Núria Feliu i Mestres en la Diada de Sant Jordi del 2008
Biografia
Naixement 21 de setembre de 1941 (1941-09-21) (78 anys)
Barcelona
  Membre de la junta AIE Tradueix

Activitat
Ocupació Cantant, actriu
Activitat des de 1965
Estil Cançó, jazz, bolero, sardana...
Instrument Veu
Artistes relacionats Nova cançó, Tete Montoliu
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0271289 Musicbrainz: 42a1f7e7-e074-4737-8c7e-31b3b04411cf Songkick: 425558 Discogs: 2190482
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 21 de setembre de 1941 al barri de Sants, de Barcelona, fet que porta com un honor. Els seus primers passos en el món artístic varen ser com a actriu. Debutà com a cantant el 1965 i ha destacat pels seus discs de cançons populars catalanes, boleros i cuplets. Així mateix ha popularitzat estàndards nord-americans, del country i del jazz, destacant especialment la seva col·laboració amb el pianista Tete Montoliu, portant l'idioma català per primer cop a alguns d'aquests estils musicals. També ha cantat cançons de cinema en català. Un dels seus lletristes ha sigut el poeta, Josep Maria Andreu i Forns, i també ha sigut acompanyada pel pianista català, Lucky Guri.[2]

El 1976 fou guardonada amb el Premi de Cultura Popular concedit pel Ministeri de Cultura pel seu disc Cançons d'Apel·les Mestres, el 1979 amb la Medalla del Cercle català de Madrid, el 1985 amb la Creu de Sant Jordi, el 1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per RNE i el Premi SGAE per la seva trajectòria.

El 2015 aparegué el volum "Dies i records d'infantesa",[3] (Ara Llibres), amb edició d'Albert Torras, on la cantatriu santsenca fa un repàs a la seva infantesa al barri de Sants.

Discografia (1965 - 2014)Modifica

Anys 60
  • 1965: Anirem tots cap al cel. 1965: Gent.
  • 1966: Cançons de pel·lícules.
  • 1966: JAM Session en el C.E.N.
  • 1967: Mai no goses.
  • 1967: El cant dels ocells.
  • 1968: Què n'ha quedat del nostre amor?.
  • 1968: Senzillament. 1969: No encenguis l'espelma.
Anys 70
  • 1970: Mitges brillants.
  • 1970: El cuplet a Barcelona.
  • 1971: Homenatge a Mistinguett.
  • 1972: Núria de nit.
  • 1972: El retaule del flautista.
  • 1973: El clar país.
  • 1973: Cançons de m'agraden.
  • 1973: Te per tots.
  • 1974: Cuplets tradicionals catalans.
  • 1974: Cinema ranci...cinema d'avui.
  • 1975: Núria Feliu y los Guacamayos.
  • 1976: Cançons d'Apel·les Mestres.
  • 1977: El cant del poble.
  • 1978: I les gavines seran de paper de xarol.
  • 1979: La Comèdia Musical Catalana.
Anys 80-90
  • 1981: Viure a Barcelona.
  • 1984: El Petit Príncep.
  • 1985: Més que mai.
  • 1986: Cançons d'entre-guerres.
  • 1987: Els Óscars de la Feliu.
  • 1989: Amb cor i ànima.
  • 1990: Núria Feliu. 25 anys.
  • 1990: Núria Feliu i Tete Montoliu (1965-1990)
  • 1994: Us ho devia.
  • 1995: Els nostres cuplets.
  • 1996: Per raons sentimentals.
Darrers anys
  • 2002: Amb un aire country.
  • 2005: Núria Feliu. 40 anys.
  • 2007: Les sardanes més populars. Disc-llibre.
  • 2013: Núria Feliu recita Poemes patriòtics. Disc-llibre.
  • 2014: Te'n recordes?. Recopilatori de Picap amb alguna cançó inèdita i altres no editades.

PublicacionsModifica

  • Feliu, Núria; Torras i Corbella, Albert. Dies i records d'infantesa. Barcelona: Ara Llibres, 2015. ISBN 9788416154449. Autobiografia on la santseca dedica aquestes pàgines al barri barceloní que l'ha vist créixer. El seu escenari primerenc com a artista, el record dels amors, les tafaneries, les olors i l'ambient d'una època i un barri, Sants.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Núria Feliu i Mestres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxits del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, febrer 2010, pp. 8-25. ISSN: 1136-7393.
  3. «Dies i records d'infantesa- Primeres pàgines» (en en). [Consulta: 12 desembre 2018].
  4. «Les novetats literàries (i musicals) de Sant Jordi» (en català). [Consulta: 20 abril 2016].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica