- Països Catalans
- Resta del món;
- Països Catalans
- 1857, Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora (m. 1913)[4]
- 1886, La Granadella, les Garrigues: Emili Pujol i Villarrubí, músic català (m. 1980).[5]
- 1890, Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
- 1895, Vilanova i la Geltrú: Eduard Toldrà i Soler, violinista, compositor i director d'orquestra (m. 1962).[6]
- 1911, Barcelonaː Anna Maria Tugas i Masachs, atleta dels anys 30, campiona de Catalunya i d'Espanya (m. 2015).[7]
- 1920, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (m. 2011).[8]
- 1950, València: Carmen Calvo Sáenz de Tejada, artista conceptual, destacada per la seva aportació a l'art contemporani.[9]
- 1953, Castelló de la Plana: Rosa María Morte Julián, mestra i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- 1955, Barcelona: Tortell Poltrona, pallasso català.
- 1966, Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya: Maria Betriu Català, atleta especialitzada en curses de fons i mig fons.
- 1977, Palafrugell: Laura Guillen Romero, «La Bicha», balladora de flamenc i percussionista de caixó.
- 1983, Valls: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana.
- 1990, Palma: Vicky Luengo, actriu mallorquina.
- Resta del món
- 1652: Florència (Itàlia): Lorenzo Corsini, Climent XII, Papa de Roma (m. 1740).[10]
- 1770, Cockermouth, Cúmbria, Anglaterra: William Wordsworth, poeta romàntic anglès (m. 1850).[11]
- 1772, Besançon (França): Charles Fourier, filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme (m. 1837).[12]
- 1782, Malmedy: Marie-Anne Libert, botànica i micòloga belga i una de les primeres dones fitopatòlogues (m. 1865).
- 1803, París: Flora Tristán, escriptora i activista social francesa d'origen peruà, una de les fundadores del feminisme modern (m. 1844).[12]
- 1838, Hamburg: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
- 1889, Vicuña, Coquimbo, Xile: Gabriela Mistral, poetessa xilena.Premi Nobel de Literatura de l'any 1945 (m. 1957).[13]
- 1890, Buenos Aires, Argentina: Victoria Ocampo, escriptora i editora argentina.[14]
- 1915, Baltimore: Billie Holiday, cantant, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (m. 1959).[15]
- 1926, Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso.
- 1930,
- 1939, Detroit, Michigan (EUA): Francis Ford Coppola, director de cinema.[17]
- 1942, Londres, Anglaterra: Gabrielle Beaumont, escriptora i directora de cinema.
- 1944, Nagoya, Aichi, Japó: Makoto Kobayashi, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008.[18]
- 1951, Bronx, Nova York: Janis Ian, cantautora nord-americana que destaca als anys 60 i 70.
- 1954:
- 1955, Filadèlfia: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc.
- 1964, Wellington, Nova Zelanda: Russell Crowe, actor, director i productor de cinema neozelandès.
- 1965, Madrid: Ángeles González-Sinde, guionista i directora de cinema espanyola; ha estat Presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i Ministra de Cultura.[19]
- 1971, París, França: Guillaume Depardieu, actor francès.
- 1983: Franck Ribéry, futbolista francès.
- 1987, Montevideo, l'Uruguai: Martín Cáceres, futbolista nascut a l'Uruguai.
- Països Catalans
- 1899 - Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (n.1818).[20]
- 1944 - Barcelona: Concordi Gelabert i Alart, compositor, professor de música i crític musical català (n. 1882).[21]
- 1975 - Barcelona: Joan Gual i Torras, baríton (n. 1918).[22]
- 2005 - Castelló de la Plana: Josep Sánchez Adell, historiador i cronista valencià (n. 1923).
- 2014 - Barcelona: Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català (n. 1927).[23]
- 2017 - Madrid: Alicia Agut, actriu catalana (n. 1929).[24]
- Resta del món
- 1614 - Toledo, Regne de Castella: El Greco, artista manierista (n. 1541).[25]
- 1719 - Rouen (França): sant Jean-Baptiste de la Salle, sacerdot i pedagog, fundador dels Germans de les Escoles Cristianes (n. 1651).[26]
- 1816 - Brandenburg an der Havel, Marcgraviat de Brandenburg - Christian Konrad Sprengel, naturalista alemany conegut sobretot pels seus treballs sobre la sexualitat de les plantes (n. 1750).[27]
- 1877 - Sevilla: Cecilia Böhl de Faber y Larrea, Fernán Caballero, novel·lista d'origen suís establerta a Espanya (n. 1796).[28]
- 1879 - Manchester, Anglaterra: Andrea Crestadoro, bibliotecari, pioner de la indexació de matèries en els catàlegs de biblioteca (n. 1808).
- 1891 - Bridgeport, Connecticut, P. T. Barnum, empresari i artista circense estatunidenc (n. 1810).[29]
- 1908 - Viena: Ludwig Karl Schmarda, zoòleg i explorador austríac.
- 1938 - París: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (n. 1865).[30]
- 1943 - Versalles, França: Alexandre Millerand, advocat, periodista i polític francès, President de la República Francesa (n. 1859).[12]
- 1950 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Walter Huston, actor estatunidenc.
- 1961 -
- 1980 - París, França: Ginette Maddie, actriu francesa.
- 1986 - Moscou (Rússia): Leonid Kantoróvitx, economista i matemàtic rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1912).[32]
- 1994 - Kigali (Ruanda): Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa (n. 1953).
- 2002 - Amsterdam, Països Baixos: Conny Vandenbos, cantant neerlandesa.
- 2009 - Múrcia: Mari Trini, cantant espanyola (n. 1947).[33]
- 2013 - Madrid, Espanya: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol.
- 2018 - Saragossa, Espanya: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc.
- 2019 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Seymour Cassel, actor i compositor estatunidenc (n. 1935).
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ «"Flor de nit", un musical con el que Dagoll Dagom homenajea y reivindica el Paral·lel» (en castellà). La Vanguardia, 5 abril del 1992, p. 53.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ 3,0 3,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Dolors Aleu i riera» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Emili Pujol i Vilarrubí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Eduard Toldrà i Soler» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Anna Maria Tugas Masachs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Jordi Barre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Calvo, artista conceptual». Heroínas. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Clemènte XII papa» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Parrish, Stephen Maxfield. «William Wordsworth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Gabriela Mistral. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Hace 30 años fallecía Victoria Ocampo». La Nación, 27-01-2009.
- ↑ «Billie Holiday. American jazz singer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Homenaje a la investigadora Gabriella Morreale de Castro» (en castellà). Canal UGR. Universitat de Granada, 13-02-2020.
- ↑ «Francis Ford Coppola». Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Makoto Kobayashi. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ángeles González-Sinde. Biografía». Instituto Cervantes. Departamento de Bibliotecas y Documentación. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Joaquim Rubió i Ors» (en català). Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Concordi Gelabert i Alart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Joan Gual i Torras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Subirachs i Sitjar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mor l'actriu barcelonina Alicia Agut als 87 anys». NacióDigital. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - saint Jean-Baptiste de La Salle» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Christian Konrad Sprengel | German botanist» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Biografía autora». A: La hija del Sol (Anotada) (en castellà). eBookClasic, 2016-01-25.
- ↑ «P.T. Barnum | Biography, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La pintora trapecista, Suzanne Valadon (1867-1938)». Mujeres en la historia, 02-12-2011. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Godayol, Pilar. Dones de Bloomsbury. Universitat Jaume I, 2006, p. 47-74. ISBN 978-84-8021-556-5.
- ↑ «Leonid Vitaliyevich Kantorovich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Fallece la cantante Mari Trini» (en castellà). Cadena SER, 07-04-2009. [Consulta: 19 maig 2020].