Cecilia Böhl de Faber y Larrea

novel·lista espanyola del segle XIX

Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, Cantó de Vaud, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877), de pseudònim Fernán Caballero, fou una novel·lista d'origen suís establerta a Espanya.

Infotaula de personaCecilia Böhl de Faber y Larrea
Retrato de Cecilia Böhl de Faber (Museo del Romanticismo de Madrid).jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber y Ruiz de Larrea modifica
24 desembre 1796 modifica
Morges (Suïssa) modifica
Mort7 abril 1877 modifica (80 anys)
Sevilla (Andalusia) modifica
Lloc d'enterramentIglesia de la Anunciación (Sevilla), en la cripta 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióEscriptor
GènereNovel·la modifica
Nom de plomaFernán Caballero modifica
Obra
Obres destacables
Família
ParesJuan Nicolás Böhl de Faber modificaFrasquita Larrea modifica

Filla d'un negociant alemany establert a Espanya i de mare espanyola, va fer que la seva infantesa i adolescència es visqués a Suïssa i Alemanya entre els anys 1805 i 1813. La seva educació fou dins d'una residència francesa. Els seus pares van arreglar el casament amb el Capità Antonio Planells i Bardaxí a Cadis l'any 1816 i es traslladen a Puerto Rico, però els dos anys es queda vídua i torna cap a Espanya, després d'haver passat una temporada a Hamburg. Va tornar-se a casar amb el marquès de Arco Hermoso i fixa la residència a Sevilla. Però també durarà poc doncs es morí l'any 1835. Aquest segon matrimoni li proporcionaria una gran pau sentimental i és quan comença a escriure en l'idioma francès i alemany. Es va tornar a casar amb Antonio Arrom de Ayala, divuit anys més jove que ella. L'any 1849 la seva precarietat econòmica va fer que publiqués les obres escrites anys abans amb el nom de Fernán Caballero. Una de les obres va ser La Gavina, en llengua francesa i publicada el 1849. Aquesta obra vol expressa la visió de l'escriptora d'una Espanya que oblida els seus costums seculars per una vida fàcil i alegre i representada en el paper de Marisalda, dona feliçment casada amb un metge que arriba a un cercle social de nobles i poderosos on es deixa dur per les passions i la portarà a la seva infelicitat final. El 1859 es va tornar a quedar vídua del tercer marit. Ja no va deixar la literatura i la seva producció va ser amplia i en diferents estils. Entre elles destaquen Cuadros de costumbres populares andaluzas (1852), Clemencia (1852), Lágrimas (1853), La familia de Alvadera (1956), Un servilón y un liberalito (1857), Un verano en Bornos (1858), Cosa cumplida…sólo en otra vida (1861), El Alcázar de Sevilla (1862) i La corrupta (1868).

BibliografiaModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Cecilia Böhl de Faber y Larrea
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Núm. registre: M 3843-63. Dipòsit legal: B 20872-63(I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol V. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit legal: B 1.352-1959.