Azucena Villaflor

Azucena Villaflor de De Vincenti (Avellaneda, província de Buenos Aires, 7 d'abril de 1924 - desapareguda, 10 de desembre de 1977)[1] va ser una activista argentina, una de les fundadores[2] de l'associació de les Asociación Madres de Plaza de Mayo dedicada a buscar els desapareguts del terrorisme d'Estat a Argentina.

Infotaula de personaAzucena Villaflor
Azucena Villaflor de De Vincenti.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata
Avellaneda (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Desaparició10 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata, Buenos Aires (desaparició forçada) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Avellaneda (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCaiguda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Azucena Villaflor procedia d'una família de classe obrera.[3] La seva mare, Emma Nitz, la va donar a llum amb només quinze anys; el seu pare, Florentino Villaflor, en tenia 21 i treballava en una fàbrica de llana.

Als setze anys va començar a treballar com a telefonista en una empresa d'electrodomèstics. Allí va conèixer a Pedro De Vincenti, delegat sindical, amb qui es va casar el 1949 i amb qui va tenir quatre fills.

Mares de la Plaça de maigModifica

El 30 de novembre de 1976, vuit mesos després del començament de la dictadura militar que es va autodenominar "Procés de Reorganització Nacional", un dels fills d'Azucena Villaflor, Néstor, i la seva dona, Raquel Mangin, van ser segrestats.[4] Villaflor va iniciar la seva recerca dirigint-se al Ministeri d'Interior i intentant demanar l'ajuda del militar Adolfo Tortolo, tot i que només va aconseguir parlar amb el seu secretari, Emilio Grasselli.

Durant aquestes gestions va conèixer a altres dones que també estaven buscant a parents desapareguts, i després de sis mesos d'infructuoses indagacions van decidir iniciar un seguit de manifestacions per donar publicitat al seu cas. El 30 d'abril de 1977 Villaflor i tretze mares més es van manifestar a la Plaça de Maig, al centre de Buenos Aires, davant de la seu del govern, la Casa Rosada. Davant l'orde militar de no aturar-se ni agrupar-se, sinó "circular", van decidir caminar al voltant de la plaça.[5] La primera marxa va tenir lloc un dissabte i amb prou feines va tenir repercussió; la segona va ser un dijous i des de llavors es va convertir en costum realitzar-la tots els dijous al voltant de dos quarts de quatre de la tarda.

Segrest, tortura i mortModifica

El 8 de desembre Alfredo Astiz va denunciar una reunió a l'església de la Santa Creu, on es van segrestar a cinc persones comptant-hi Teresa Careaga i María Ponce, ambdues mares de desapareguts, i la monja francesa Alice Domon. Azucena Villafor era a casa d'Emilio Mignone treballant amb l'esposa d'aquest i altres mares, molt espantades pel que havia passat, per acabar una llista amb els noms dels seus fills desapareguts. El dia 9 de desembre, Azucena i altres mares van lliurar els originals de la llista, els diners i les signatures necessàries per procedir a la seva publicació.

L'endemà, el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, els van publicar l'anunci en un diari. Aquella mateixa nit Azucena Villaflor va ser segrestada per un grup armat clandestí de l'Armada a la cantonada de casa a Sarandí, Avellaneda, Buenos Aires. La van colpejar per introduir-la en un cotxe però ella es va tirar a terra i va cridar. Llavors la van tornar a colpejar. Segons alguns testimonis, va ser reclosa en el camp de concentració de l' Escola de Mecànica de l'Armada, ESMA, on hi operaven, entre d'altres repressors, Alfredo Astiz. La van portar a l'altell, el lloc on portaven els segrestats que mantenien amb més secret. Aquella mateixa nit va ser torturada i va tornar al calabós sense coneixement. Al cap de pocs dies, Azucena va ser assassinada al costat de les monges franceses i els altres segrestats a l'església de la Santa Creu.[6][7]

Aparició del cos i enterramentModifica

 
Cendres d'Azucena Villaflor, a la Piràmide de maig .
 
Solar de la Memòria a l'Església de la Santa Creu, on es troben les restes d'Azucena Villaflor, amb els de María Ponce, Esther Ballestrino i Léonie Duquet.

El 20 de desembre de 1977 van començar a aparèixer cadàvers provinents del mar a les platges de la província de Buenos Aires a l'altura dels balnearis de Santa Teresina i Mar del Tuyú. Els metges policials que van examinar els cossos van indicar que la causa de la mort havia estat "el xoc contra objectes durs des de gran altura", com indicaven el tipus de fractures òssies constatades, succeïdes abans de la mort.[8] Sense fer més esbrinaments les autoritats locals van demanar immediatament que els cossos fossin enterrats com sense nom al cementiri de la ciutat de General Lavalle. Documents secrets del govern dels Estats Units desclassificats el 2002 proven que el govern nord-americà sabia des 1978 que els cossos sense vida de les monges franceses Alice Domon i Léonie Duquet i les mares de la Plaça de maig Azucena Villaflor, Esther Ballestrino i María Ponce, havien estat trobades a les platges de Buenos Aires. Aquesta informació va ser mantinguda en secret i mai va ser comunicada als governs argentins.

La dada va ser extreta del Document Nº 1978-BUENOS-02346 dirigit pel llavors ambaixador dels Estats Units a l'Argentina, Raúl Castro, al Secretari d'Estat dels Estats Units, amb data del 30 de març de 1978 i esmenta com a objecte Informe sobre monges mortes. Textualment el document diu que "activistes dels drets humans van ser identificats entre els cossos a prop de la Bahía blanca" i que aquests cossos corresponien a "monges que van ser segrestades per agents de seguretat argentins i en algun moment van ser transferides al poble de Junín que es troba 150 milles a l'oest de Buenos Aries". "Dues monges i cinc mares (...) desaparegudes entre el 8 i el 10 de desembre del 1977 (...) van ser segrestades per membres de les forces de seguretat actuant sota el seu ampli mandat contra terroristes i subversius".[9]

El 1984 en el marc de la investigació de la CONADEP i del Judici a les Juntes es van realitzar excavacions al cementiri de General Lavalle i s'hi van trobar una gran quantitat de restes òssies provinents dels cadàvers trobats a les platges de Sant Bernat i Lucila del Mar. Aquestes restes van ser utilitzades en el judici a les Juntes i guardades després en 16 bosses. A partir de llavors el jutge Horacio Cattani va començar a acumular causes sobre desapareguts. Malgrat les lleis de Punt Final i Obediència Deguda que van paralitzar les investigacions, Cattani va acabar acumulant un arxiu de 40 metres quadrats on va conservar totes aquestes proves.

En 2003 l'intendent de General Lavalle va informar que s'havien localitzat noves tombes de sense noms en el cementiri de la ciutat. El jutge Cattani va ordenar llavors realitzar noves excavacions amb l'Equip Argentí d'Antropologia Forense (EAAF), descobrint dues línies de tombes, una per sobre de l'altra. Es van descobrir així 8 esquelets, 5 corresponents a dones, 2 corresponents a homes i un, classificat com GL-17, que es va definir com probablement masculí. Cattani va enviar els ossos al laboratori d'Inmunogenètica i Diagnòstic Molecular (LIDMO) de Còrdova, pertanyent al EAAF. Els resultats del laboratori van ser determinant que les restes pertanyien al grup de segrestats entre els dies 8 i 10 de desembre de 1977. El 8 de juliol de 2005 el jutge Cattani va rebre l'informe establint que un de les restes individualitzats pertanyien a Azucena Villaflor.[10]

LlegatModifica

Les restes de Villaflor van ser incinerades i les seves cendres enterrades als peus de la Piràmide de Maig, al centre de la Plaça de Maig, el 8 de desembre de 2005, al final de la vint-i-cinquena marxa de resistència de les Mares. Els seus fills supervivents van escollir el lloc.[11]

El 1997, l'historiador Enric Arrosagaray va publicar una biografia d'Azucena Villaflor titulada Els Villaflor d'Avellaneda. [12]

El 2003 va constituir-se el premi anual "Azucena Villaflor de Devincenti",[13][14] destinat a reconèixer als ciutadans i entitats amb una trajectòria destacada en defensa dels drets humans.

Diversos carrers [15][16] i escoles [17][18][19] de l'Argentina porten el nom d'Azucena Villaflor.

ReferènciesModifica

  1. Clarín. «Hace 25 años, Astiz secuestraba a las monjas francesas y a varias Madres» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2019].
  2. «La primera Madre secuestrada por la dictadura argentina : crónica de una pasión – lavaca» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2019].
  3. Susana, Viau «La fundadora de las Madres». , 09-12-2005, p. https://www.pagina12.com.ar+[Consulta: 20 febrer 2012].
  4. Gulman, Agustín «A 40 años de las Madres, la emoción de la hija de Azucena Villaflor, la fundadora». , 30-04-2017, p. https://www.bigbangnews.com+[Consulta: 20 febrer 2018].
  5. «Azucena Villaflor, a 20 años del secuestro». , 11-11-1997, p. https://www.lanacion.com.ar+[Consulta: 20 febrer 2018].
  6. «La pionera de las Madres». Clarín. [Consulta: 9 febrer 2013].
  7. «Día 92. Inspección ocular en la Iglesia de la Santa Cruz». Arxivat de l'original el 2018-02-21. [Consulta: 28 setembre 2019].
  8. «Por primera vez hallan cuerpos de los vuelos de la muerte, Río Negro, 9 de juliol de 2005». Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2007. [Consulta: 4 novembre 2006].
  9. «Documento Secreto de la Embajada de EEUU en Argentina, Nº 1978-BUENOS-02346, 30 de març de 1978, informe sobre monjas muertas».
  10. «Hallaron los restos de la fundadora de las Madres de Plaza de Mayo». Clarín, , 8 juliol 2005.
  11. «Las cenizas de Azucena, junto a la Pirámide». Diario Página 12, 09-12-2005.
  12. Cappiello, Myrna «"Antes, sólo podía comprar azucenas para llorarla"». , 28-08-2018, p. http://www.diariopublicable.com+[Consulta: 20 febrer 2018].
  13. «Decreto 1200/2003». http://servicios.infoleg.gob.ar.
  14. «PREMIO ANUAL "AZUCENA VILLAFLOR DE DE VINCENTI"».
  15. «Mapa de la ciudad».
  16. «Azucena Villaflor tiene su esquina en Sarandí». , 20-09-2015, p. http://inforegion.com.ar+[Consulta: 20 febrer 2018].
  17. «La Escuela 76 ahora se llama "Azucena Villaflor"». , 07-12-2009, p. https://www.eldia.com+[Consulta: 20 febrer 2018].
  18. «La Escuela nro. 69 lleva el nombre de “Azucena Villaflor”». , 12-12-2014, p. http://www.infobaires24.com.ar+[Consulta: 20 febrer 2018].
  19. «Denominan “Azucena Villaflor” a la escuela Nº 12». , 20-05-2012, p. http://www.mdanoticias.com.ar+[Consulta: 20 febrer 2018].

BibliografiaModifica

  • Arrosagaray, Enrique. Los Villaflor de Avellaneda. Buenos Aires:, 1997.  Arrosagaray, Enrique. Los Villaflor de Avellaneda. Buenos Aires:, 1997.  Arrosagaray, Enrique. Los Villaflor de Avellaneda. Buenos Aires:, 1997.