8 de juliol
data
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne.
- 1708 - Tortosa: L'exèrcit francès ocupa la ciutat després del Setge de Tortosa (1708) durant la Guerra de Successió a Catalunya.
- 1837 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): els carlins no poden ocupar la ciutat durant la batalla de Castelló i s'han de retirar a València durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina.
- 1903 - Barcelona: obre l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
- 1908 - Barcelona: es funda l'Esbart Català de Dansaires.[1]
- 1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.[2]
- 1923 - Creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres [3]
- 2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins al dia 13 de juliol.
- 2007 - Catalunya: nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.
- Resta del món
- 1775 - Alger (Algèria): La flota espanyola fa l'Expedició contra Alger per a conquerir la ciutat però aquesta acaba fracassant.
- 1758 - Ticonderoga (estat de Nova York, EUA): les tropes franceses guanyen tot i que tenien inferioritat de forces la batalla de Fort Carillon en el curs de la Guerra Franco-Índia.
- 1808 - Constitució de Baiona.
- 1853 -Tòquio (Japó):El comodor Matthew Perry arribà prop de l'actual Tòquio sent rebut per representants del shogunat Tokugawa, que l'aconsellaren que viatgés cap a Nagasaki, l'únic port japonès obert pels estrangers en aquella època. Perry refusà la idea i demanà permís per presentar la carta escrita pel president nord-americà Millard Fillmore a l'emperador, amenaçant d'usar la força armada si no se l'hi concedia.[4]
- 1889 - Nova York (Estats Units): primer número del diari financer The Wall Street Journal.
- 1879 - San Francisco: el vaixell USS Jeannette salpa iniciant una expedició malmesa fins al Pol Nord.
- 1933 - Es disputa ek primer partit amistós de rugbi entre els Wallabies d'Austràlia i els Springboks de Sud-àfrica es juga en l'Estadi Newlands a Ciutat del Cap.
- 1948 - La força aèria dels Estats Units accepta les seves primeres dones reclutes en un programa que es diu Dones en la Força Aèria (WAF).
- 1994 - Kim Jong-il, comença a assumir el lideratge suprem de Corea del Nord després de la mort del seu pare, Kim Il-sung.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1913 - València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola (m. 2017).[5]
- 1920 - Granollers, Vallès Oriental: Ricard Pedrals i Blanxart, pedagog català.
- 1923 - Benicarló, Plana Baixa: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic valencià.
- 1948 - Cervelló, Baix Llobregat: Carles Camps Mundó, poeta català.
- 1958 - València: Nuria Espí de Navas, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.[6]
- 1964 - Palma, Mallorca: Joan Valent, músic mallorquí.
- Resta del món
- 1048 - Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe.
- 1593 - Roma: Artemisia Gentileschi, pintora caravaggista italiana (m. vers el 1654).[7]
- 1621 - Château-Thierry, Aisne (França), Jean de La Fontaine, poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francès (m. 1695).[8]
- 1836 - Londres (Anglaterra): Joseph Chamberlain ,líder britànic de gran influència en política exterior (m. 1914).[9]
- 1839 - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company (m. 1937).[10]
- 1851 - Nash Mills, (Anglaterra): Sir Arthur Evans, arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos (m. 1941).[11]
- 1867 - Königsberg: Käthe Kollwitz, pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya (m. 1945).[12]
- 1882 - Melbourne, Austràlia: Percy Aldridge Grainger, compositor i pianista australià (m. 1961).[13]
- 1885 - Ludwigshafen, Renània-Palatinat: Ernst Bloch, filòsof alemany marxista (m. 1977).[14]
- 1892 - Hampshire (Anglaterra): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta Britànic (m. 1962).[15]
- 1893 - Villajimena, Palència: Isabel Esteban Nieto, mestra republicana assassinada als inicis de la Guerra Civil espanyola (m. 1936).[16]
- 1895 - Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic.
- 1900 - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).[17]
- 1904 -Nancy (França): Henri Cartan, matemàtic francès (m. 2008).
- 1908 - Bar Harbor, Maine (EUA): Nelson Aldrich Rockefeller, va ser un polític estatunidenc i Vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 (m. 1979).[18]
- 1919 - Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany.[19]
- 1921 - París, França: Edgar Morin, filòsof francès.
- 1926 - Zúric: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana, escriptora, pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort.[20]
- 1928 - Sydney, Austràlia: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià.
- 1944 - Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.
- 1945 - Sion (Valais): Micheline Calmy-Rey, política suïssa.[21]
- 1950 - Voorburg: Maria van Daalen, poetessa i escriptora neerlandesa.[22]
- 1951 - Santa Monicaː Anjelica Huston, actriu, directora i productora estatunidenca.[23]
- 1958 - Filadèlfia, Estats Units: Kevin Bacon, actor i músic estatunidenc.
- 1976 - Whatstandwell, Derbyshireː Ellen MacArthur, navegant anglesa, especialista en rutes de llarga distància en solitari.[24]
- 1985 - Santiago de Xile, Xile: Camila Moreno, cantautora xilena.[25]
- 1990 - Buenos Aires, Argentina: Nicolás Colazo, futbolista argentí.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1901 - Barcelona: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (n. 1823).[26]
- 1918 - Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català (n. 1846).
- 1981 - la Bisbal d'Empordà: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes.
- 1984 - Serinyà: Josep Maria Corominas Planellas, metge i prehistoriador.
- 2001 - Barcelona: Jordi Vendrell, periodista radiofònic i productor musical català.[27]
- 2013 - Buenos Aires, Argentina: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català.
- 2015 - Aiguaviva: Leopold Rodés i Castañé, empresari i advocat català (n. 1935).
- Resta del món
- 1641 - Anvers (Flandes): Balthasar Moretus, impressor i editor flamenc (n. 1574).
- 1695 - l'Haia, Països Baixos: Christiaan Huygens, matemàtic, físic i astrònom neerlandès (n. 1629).[28]
- 1823 - Edimburg, Escòcia: Henry Raeburn, pintor escocès especialitzat en retrats de personatges (n. 1756).[29]
- 1827 - Lisboa, Portugal: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya.
- 1913 - Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès (n.1880).[30]
- 1916 - Kassel: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
- 1927 - Berlín: Rudolf von Milde, baríton alemany.
- 1937 - Sant Sebastià: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.[31]
- 1939 - Hintlesham, Suffolk (Anglaterra): Havelock Ellis, sexòleg, metge i activista social britànic (n. 1859).[32]
- 1943 - prop de Metz (França): Jean Moulin, heroi de la resistència francesa.
- 1956 - Florència, Toscana (Itàlia): Giovanni Papini ,escriptor italià (n. 1881).[33]
- 1967 - Londres, Anglaterra: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema.[34]
- 1977 - Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació.
- 1979 -
- Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 (n. 1906).[35]
- Londres, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
- Cambridge, Massachusetts (EUA): Robert Burns Woodward, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (n. 1917).[36]
- 1982 - Rockville, Marylandː Virginia Hall, espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906).[37]
- 1985 - Cambridge, Massachusetts, Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.[38]
- 1987 - Madrid (Espanya): Gerardo Diego Cendoya, poeta i escriptor espanyol pertanyent a l'anomenada Generació del 27 (n. 1896).[39]
- 1994 - Pyongyang (Corea del Nord): Kim Il-sung (en coreà: 김일성), fou el primer líder de la República Democràtica Popular de Corea,d'ençà la seva fundació el 1948, fins a la seva mort (n. 1912).[40]
- 2017 - Roma: Elsa Martinelli, actriu italiana (n. 1935).[41]
- 2020 - Canton, Xinaː Flossie Wong-Staal, viròloga i biòloga molecular xinesa-estatunidenca, primera científica a clonar el VIH (n. 1947).[42]
Santoral modifica
Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.[43]
- Església Catòlica
- [44]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60);
- Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I);
- Pancraç de Taormina, bisbe (s. I);
- Procopi d'Escitòpolis, màrtir (s. III);
- Auspici de Toul, bisbe (ca. 475);
- Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689);
- Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690);
- Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (segle ix);
- Adrià III (885);
- Vitburga de Dereham, abadessa (+ 743)
- Joan Wu Wenyin, màrtir (1900).
- Beats al Martirologi romà (2011):
- Beat Eugeni III, papa (1153);
- Beat Manci Araki, màrtir (1626);
- Beat Pierre Vigne, prevere, fundador de la Congregació del Sant Sagrament (1740).
- Sants, beats, etc., no inclosos al Martirologi:
- Sant Palmeri d'Oristany, màrtir (303);
- Sant Apol·loni de Benevent, bisbe (362);
- Sant Llorenç de Farfa, abat (s. V);
- Sant Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana);
- Sant Grimbald de Winchester, abat (903);
- Sant Edgard d'Anglaterra, rei (975);
- Sant Sunniva de Selje, verge i màrtir (980);
- Sant Albert de Gènova, monjo eremita (1180);
- Sant Il·luminat de Rieti, eremita (segle xiii);
- Sant Urith de Chittlehampton, verge màrtir; translació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia.
- Sant Hug d'Urgellès, sant llegendari.
- Beat Pere Cendra, dominic (m. 1244);
- Beat Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268);
- Beat Juli de Montevergine, monjo (s. XVI).
- Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261)
- Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539).
- Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir.
- Església Ortodoxa Armènia
- 19 Margats: correspon al 25 de juny del calendari julià
- Sants: Febrònia de Nisibis, verge màrtir;
- Focas de Pomepeiòpolis, màrtir;
- Timó de Bostra, bisbe.
- Església Copta
- 1 Abib: Afrònia, verge màrtir; Bioca i Banamó de Tuna, preveres; Febrònia de Nisibis, màrtir.
- Església Ortodoxa d'Etiòpia
- 1 Hamle: Gabra Madhen, monjo
- Església Ortodoxa Síria
- Sants: Febrònia de Nisibis, màrtir; Joan el Baptista, profeta, màrtir; Tomàs de Germanícia, bisbe (542)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 21 de juliol del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
- Corresponen als sants del 25 de juny del calendari julià:
- Sant Vasilij, prevere màrtir (1940).
- Sant Jasó de Xipre, deixeble dels Apòstols;
- Sant Constantí i Teodor; Eufrosina i Teodora, màrtirs;
- Sant Leònida, Lívia i Eutròpia de Síria, màrtirs;
- Sant Febrònia de Nisibis, màrtir (304);
- Sant Orenci i els seus germans, màrtirs;
- Sant Gal·licià el Patrici, màrtir (362);
- Sant Martiri bisbe; Simó, monjo (s. V);
- Sant Simeó del Sinaí (s. V);
- Sant Barlaam Txutinskij, monjo (1192);
- Sant Pere de Murom, príncep i monjo;
- Sant Febrònia de Murom (1228);
- Sant Teolept de Filadèlfia (1322);
- Sant Jordi d'Attalia, màrtir (1832);
- Sant Heliodor de Glinsk, eremita;
- Sant Dionisi i Domeci de l'Atos (ca. 1380);
- Sant Procopi d'Atos (1810);
- Sant Nikolaj i Vasilij, màrtirs (1918);
- Sant Nikon d'Optina, monjo (1931);
- Església Evangèlica d'Alemanya
- Quilià de Würzburg, bisbe.
Notes modifica
- ↑ «Esbart Català de Dansaires | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Colomines, Agustí «De Nosaltres Sols! A ‘estem sols’. Les tres postguerres del separatisme radical català». Congrés internacional de recerca “POSTGUERRES / AFTERMATHS of WAR”, pàg. 1012 [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888/1931. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
- ↑ «Soler Gilabert, Alejandra» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Artemisia Gentileschi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean de La Fontaine» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «John D. Rockefeller | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Sir Arthur Evans | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ernst Bloch | German political scientist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Richard Aldington | English author» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Nelson Rockefeller | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Broom, Sarah M. «Milestones». TIME, Aug 30, 2004 [Consulta: de maig 10, 2021]. Arxivat August 17, 2013[Date mismatch], a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2009. [Consulta: de maig 10, 2021].
- ↑ Leisinger, Benjamin K. Human Security & Business (en anglès). BoD – Books on Demand, 2007, pàg. 293. ISBN 978-3-907625-39-2.
- ↑ «Daalen, Maria van». Digitale Bibliotheek voor de Nederlandse Letteren.
- ↑ «8 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ellen Patricia MacArthur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Biografía de Camila Moreno» (en castellà). música.com. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Commoció al món internauta per la mort de Jordi Vendrell, un dels grans divulgadors d'internet al nostre país». Vilaweb, 09-07-2001.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Christiaan Huygens» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Sir Henry Raeburn | Scottish painter» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Hémon» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Sagardia Sagardia, Ángel. «Zapirain Uribe, Buenaventura» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Havelock Ellis | British essayist and physician» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «PAPINI, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Anguita, Eduardo; Cecchini, Daniel. «La increíble historia de la “espía coja”, que volvió loco al nazi Klaus Barbie y fue la primera mujer en trabajar para la CIA» (en castellà). Infobae, 11-09-2021. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Gerardo Diego y Cendoya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ «Elsa Martinelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ Robbins, Gary. «Flossie Wong-Staal, pioneering UCSD virologist who helped identify AIDS cause, dies» (en anglès). The San Diego Union-Tribune, 10-07-2020. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de juliol |
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de juliol. |