Robert Burns Woodward
Robert Burns Woodward (Boston, EUA 1917 - Cambridge, EUA 1979) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1965.
BiografiaModifica
Va néixer el 10 d'abril de 1917 a la ciutat de Boston, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts, fill d'immigrants britànics. Va estudiar química a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, on es va llicenciar el 1936 i doctorar el 1937. Posteriorment realitzà una tesi postdoctoral a la Universitat d'Illinois, i a partir de 1950 fou professor de química i catedràtic a la Universitat Harvard.
Woodward morí el 8 de juliol de 1979 a la seva residència de Cambridge, població de l'estat de Massachusetts, víctima d'un infart de miocardi.
Recerca científicaModifica
Interessat en la síntesi química de substàncies orgàniques, aconseguí sintetitzar la quinina l'any 1944, el colesterol i la cortisona el 1951, l'estricnina el 1954, la reserpina el 1956 i la vitamina B₁₂ el 1971. Així mateix també va aconseguir reproduir en un laboratori la molècula de la clorofil·la, el pigment responsable del color verd de les plantes.
El 1965 li fou concedit el Premi Nobel de Química pels seus treballs en la síntesi de materials naturals.
Els seus treballs teòrics inclouen la seva col·laboració amb Roald Hoffmann, amb el qual va fer estudis dels mecanismes de reacció dels productes químics, instaurant la regla Woodward-Hoffmann.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Burns Woodward |
- «Robert Burns Woodward» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.