Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns. Situada al nord-oest de Suïssa, sobre el Rin i fronterera amb Alemanya i França, Basilea és un centre industrial d'importància per a la indústria química i farmacèutica. La regió de Basilea, que culturalment s'estén cap a Baden-Württemberg (Alemanya) i cap a l'Alsàcia (França) reflecteix l'herència dels tres estats en el nom modern en llatí: Regio TriRhena. Disposa de la universitat més antiga de la Confederació Helvètica (1460).
 Basilea | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Basel (de)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Suïssa | ||||
| Cantó | Basilea-Ciutat | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 177.827 (2021) | ||||
| • Densitat | 7.456,06 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | alemany | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23,85 km² | ||||
| Banyat per | Rin i Birs | ||||
| Altitud | 260 m-247 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Beat Jans | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 061 | ||||
| Codi BFS | 2701 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | bs.ch | ||||
   | |||||
Els orígens de Basilea es remunten a l'assentament romà d'Augusta Raurica, tot i que s'han descobert assentaments celtes més antics. La posició estratègica de la ciutat, amb l'únic pont sobre el Rin entre el llac Constança i el mar, afermà la seva importància. A partir de 999 la ciutat fou governada per bisbes-prínceps sota domini nominal de l'emperador. El 1225-1226 el bisbe Heinrich von Thun construí un pont sobre el Rin i es va fundar l'actual barri de Kleinbasel (la petita Basilea) com a protecció del nou pont.
Economia modifica
La ciutat de Basilea, situada al cor de la regió fronterera on conflueixen Suïssa, França i Alemanya (anomenada Dreiländereck) és una de les regions econòmiques més dinàmiques de Suïssa.
L'any 2016, Basilea tenia una taxa d'atur del 3,7%.[1] El 2008 hi havia 18 persones empleades al sector primari i uns 9 negocis dedicats a aquest sector. 34.645 persones estaven empleades al sector secundari i hi havia 1.176 negocis dedicats a aquest sector. 120.130 persones estaven empleades al sector terciari, amb 8.908 negocis en aquest sector.[2] Hi havia 82.449 residents del municipi empleats d'alguna manera, dels quals el 46,2% eren dones.
El 2008 el nombre total de llocs de treball equivalents a temps complet era de 130.988. El nombre de llocs de treball al sector primari era de 13, dels quals 10 eren en l'agricultura i 4 en la gestió forestal o producció de fusta. El nombre de llocs de treball en el sector secundari era 33.171 dels quals 24.848 (74,9%) eren en la manufactura, 10 en la mineria i 7.313 (22,0%) en la construcció. El nombre de llocs de treball en el sector terciari era de 97.804. En el sector terciari, 12.880 (13,2%) eren en la venda majorista o minorista o la reparació de vehicles de motor, 11.959 (12,2%) eren en el transport i emmagatzematge de béns, 6.120 (6,3%) en l'hostaleria i la restauració, 4.186 (4,3%) en la indústria de la informació, 10.752 (11,0%) en la indústria financera i d'assegurances, 13.695 (14,0%) eren professionals tècnics o científics, 6.983 (7,1%) a l'educació i 16.060 (16,4%) en la salut.[3]
Persones il·lustres modifica
- Categoria principal: Persones de Basilea
- Luci Munaci Planc (87 aC -15 aC), fundador de la ciutat.
- Erasme de Rotterdam (1466-1536), humanista
- Johann Bernoulli (1667-1748), matemàtic.
- Daniel Bernoulli (1700-1782) matemàtic.
- Leonhard Euler (1707-1783), matemàtic.
- Karl Barth (1886-1968), teòleg protestant.
- Patty Schnyder (1978), tenista.
- Roger Federer (1981), tenista.
- Idith Zertal, historiadora.
- Friedrich Hegar (1841-1927) compositor de música
- Granit Xhaka (27 de setembre de 1992), jugador de futbol.
- Karl Alexander Müller (27 d'abril de 1927),físic, Premi Nobel de Física de 1987.
- Walter Frey (1898-1985) pianista i pedagog musical.
- Rudolf Fueter (1880-1950), matemàtic.
- Andreas Speiser (1885-1970), matemàtic.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Gossman, Lionel. Basel in the Age of Burckhardt: A Study in Unseasonable Ideas. Arxivat 2008-06-16 a Wayback Machine. Chicago: University of Chicago Press, 2000. ISBN 0-226-30498-1
- Kearney, Shirley. Basel: A Cultural Experience, Spalentor Verlag, ISBN 3-908142-23-7
Referències modifica
- ↑ «Basel Kompakt» (en alemany). Statistisches Amt, Präsidialdepartement des Kantons Basel-Stadt. Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Swiss Federal Statistical Office Arxivat 5 de gener de 2016 a Wayback Machine. Accés 18 d'abril de 2011
- ↑ Swiss Federal Statistical Office STAT-TAB Betriebszählung: Arbeitsstätten nach Gemeinde und NOGA 2008 (Abschnitte), Sektoren 1-3 Arxivat 25 de desembre de 2014 a Wayback Machine. accés 28 de gener de 2011
Enllaços externs modifica
| Guia de viatges de Basilea a Wikivoyage. |