Rin

riu a l'Europa occidental

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa. Té una longitud de 1.230 quilòmetres[1] i un cabal mitjà de més de 2.000 m³/s.

Infotaula de geografia físicaRin
(de) Rhein Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusRiu principal, via navegable, Xarxa federal de vies navegables d'Alemanya i riu Modifica el valor a Wikidata
Part deconca del Rin
European Union–Switzerland border (en) Tradueix
Frontera entre Alemanya i Suïssa
Frontera entre Suïssa i Liechtenstein
Frontera entre França i Alemanya
Frontera entre Àustria i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaSuïssa, Liechtenstein, Alemanya, Països Baixos i França Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTujetsch (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlac de Toma Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHolanda del Sud Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraMar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 37′ 57″ N, 8° 40′ 20″ E / 46.6325°N,8.67222222°E / 46.6325; 8.67222222
51° 58′ 51″ N, 4° 05′ 35″ E / 51.9808°N,4.0931°E / 51.9808; 4.0931
Afluent
137
Limita ambIJssel, Waal i Nederrijn Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Rin Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.232,7 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica185.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal2.200 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Història
Codi de catàleg: 01. ,: 10506. Modifica el valor a Wikidata

Neix al llac de Toma (Grisons) als Alps suïssos, d'on s'allunya fluint essencialment cap al nord, on primer marca la frontera amb Suïssa i Liechtenstein; després es desvia cap a l'oest, forma el llac de Constança i fa frontera amb Alemanya i, més endavant, altra vegada en direcció nord, marca el límit entre aquest darrer estat europeu i França. Posteriorment es manté enterament dins d'Alemanya, on agafa de nou la direcció oest i, finalment, desemboca a la mar del Nord als Països Baixos, on juntament amb el Mosa forma un vast delta. La major part de la conca rau en territori alemany (100.000 dels 185.000 km2).

El nom "Rin" (llatí "Rhenus", alemany "Rhein" i neerlandès "Rijn") possiblement prové (com també els noms Roine, Rönne, o l'antiga denominació Rhaina per al Volga) de l'arrel indogermànica H1reiH per al concepte "fluir". D'aquesta arrel provenen, entre altres, paraules com "riu" en català, el verb alemany rinnen (escolar-se), o en el grec antic "rhëin" per fluir.

El Rin al cantó dels Grisons (Suïssa)

Canals modifica

El curs del Rin està marcat per nombrosos canals, que discorrent junt a ell (canal d'Alsàcia) o bé que el comuniquen a altres rius: canal Saint-Symphorien (amb el Roine-Saona) o el Rin-Main-Danubi.

Gran Canal d'Alsàcia modifica

 
Gran Canal d'Alsàcia

La construcció del Gran Canal d'Alsàcia, al costat francès, a partir de 1920, va permetre que França edifiqués dins el seu territori una sèrie de centrals hidroelèctriques i preses, que van fer que el nivell del riu baixés. Com a conseqüència d'allò, l'any 1935 el salmó havia desaparegut totalment, i el riu es va convertir en el més contaminat del continent.

Gràcies a la tasca coordinada dels estats de les ribes del Rin, el riu ha recobrat actualment part de la seva puresa i el salmó ha reaparegut a les seves aigües.

Canal Rin-Main-Danubi modifica

Aquest canal recorre la meitat meridional d'Alemanya amb una longitud de 677 kilòmetres. Aquest enllaç fluvial, iniciat després de la Primera Guerra Mundial i acabat l'any 1993, s'estén per l'estat de Baviera des d'Aschaffenburg (extrem nord-oest) fins a les proximitats de Passau, prop de la frontera amb Àustria. Passa per les vall del Main, Regnitz, Altmühl i permet la navegació des del mar del Nord al mar Negre.

Règim hidrogràfic modifica

 
Cascada de Schaffhausen

El règim hidrològic del Rin és harmoniós, tots els seus afluents fan aportacions complementàries: Aar (610 m³/s), Ill (58 m³/s), Neckar (145 m³/s), Main (190 m³/s), Mosel·la (400 m³/s), Lippe (100 m³/s), Ruhr (80 m³/s).

El seu règim del llac de Constança és nival i té una tendència a reduir la seva vitalitat. Després la cascada de Schaffhausen, que rep abundants aigües i està marcat per l'empremta de les glaceres. El Rin porta 410 m³/s i l'Aar 610 m³/s, i arriben fins a Basilea amb un cabal de 1.030 m³/s amb un màxim al juny i un mínim al gener. El Rin flueix amb aproximadament la meitat del seu cabal al 20% de la seva conca.

A Estrasburg, que rep les aigües de l'Ill, que ofereix uns 58 m³/s, atenua en un cert grau el seu règim nival. Va perdent aquest tipus de règim, ja que progressivament va rebent afluents de règim pluvial amb un elevat contingut d'aigua de l'hivern. Les contribucions del Neckar i el Main tendeixen a regular el seu flux. Però és a Coblença que el Rin perd el seu règim nival i passa a tenir un règim pluvial-nival, amb un moment d'aportació màxima amb la contribució del Mosel·la (400 m³/s), i el màxim propi del període hivernal. A partir de Coblença, el seu màxim a l'hivern (al febrer és de 2.540 m³/s) és superior al de l'estiu (al juny és de 2.090 m³/s), assolint el mínim a l'octubre (1.480 m³/s). El seu cabal mitjà de 2.000 m³/s. Posteriorment, rep poc dels principals afluents, deixant a part les aportacions del Lippe, i de la conca del Ruhr, que contribueixen ja a Lobith (Gelderland) a fer que el cabal arribi als 2.300 m³/s.

Dèbit mitjà mensual (en m³/s) mesurat a l'estació hidrològica de Ress. Altitud: 2 m- conca versant: 185.000 km² - calculat sobre el període 1930-1997.[2]

Economia modifica

 
La passarel·la Mimram, al Jardin des deux rives, entre Estrasburg i Kehl

La conca del riu Rin és una de les més densament poblades i intensament industrialitzades del món. És l'artèria fluvial més important del món per la densitat del seu trànsit de navegació.

Des de la 'Convenció de Mannheim de l'any 1868, el Rin és considerat com una regió "d'aigües internacionals" des de l'últim pont de Basilea fins al mar del Nord, assegurant a Suïssa un accés lliure al mar. La seu de la Comissió Central per a la Navegació del Rin (CCNR) està situada a Estrasburg. Fundada el 1815 durant el Congrés de Viena és l'organització internacional més antiga.

El Rin al llarg de la història modifica

 
Loreley, una sirena de la mitologia germànica, de gran bellesa i amb una deliciosa manera de cantar, que se col·locava en una roca sobre el Rin i amb el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'aixeca a la vora del riu en Renània.
 
El Rin al seu pas per Colònia

La característica de frontera nacional del Rin és relativament recent, amb excepció del període durant el qual l'Imperi Romà el va transformar en la seva barrera septentrional contra els bàrbars; era una frontera (limes) plena de fortificacions, amb nuclis com Colònia o Estrasburg. Entre la caiguda de l'Imperi romà i la conquesta d'Alsàcia per part de Lluís XIV, el Rin va formar part exclusivament del món germànic, que el denominava Vater Rhein (Pare Rin).

En qualsevol cas, el Rin està estretament lligat amb esdeveniments històrics. Alguns fets destacats són, per exemple:

  • La batalla del bosc de Teutoburg (any 9) en el qual les tropes romanes al nord del Rin (tres legions) van ser aniquilades pels queruscos, de manera que August va decidir establir el Rin com a frontera nord de l'imperi i renunciar a qualsevol expansió cap a Germània.
  • En una nit de desembre del 406, el sueus, alans i vàndals varen travessar el Rin que estava gelat al seu pas per Magúncia, i envaïren la Gàl·lia destruint el que pogueren al seu pas i escampant-se per l'imperi romà occidental.
  • En 1806, Napoleó I establí la Confederació del Rin, després d'haver conquerit gairebé tota la Renània.
  • El Rin ha estat històricament una font de problemes fronterers entre França i Alemanya. Per exemple, el 1840 la crisi del Rin va evolucionar a causa del fet que el primer ministre francès Thiers va començar a parlar de la frontera del Rin. La cançó nacionalista Die Wachter am Rhein (La guàrdia al costat del Rin) va ser composta en aquella època i durant la guerra francoprussiana es va elevar a la categoria d'himne nacional d'Alemanya. La cançó exalta a la defensa del Rin contra França i va seguir sent popular durant la Primera Guerra Mundial.
  • Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, el tractat de Versalles va especificar la desmilitarització indefinida de la Renània. Es tractava dels territoris situats entre la frontera francesa i el Rin, més una franja de 50 quilòmetres a l'est del Rin. Es pronuncià mitjançant plebiscit a favor de la reintegració. Renània quedaria més ocupada per tropes aliades durant 15 anys, fins al 1935 (després del tractat de Locarno, les tropes aliades es retiraria de Renània el 1930). Aquesta clàusula va crear molta amargor a Alemanya i es considera una de les causes que impulsaren la Segona Guerra Mundial. La reocupació i militarització de Renània per part de l'Alemanya nazi (1936) va incrementar la popularitat d'Adolf Hitler a Alemanya.
  • El pont sobre el Rin de Remagen es va fer famós també durant la Segona Guerra Mundial, quan la Wehrmacht no va poder demolir el pont a temps, permetent de manera sorprenent que les tropes aliades establissin un cap de pont en territori alemany.
  • A Colònia es pot veure uns dels ponts més bonics d'Europa, decorat amb milers de flors que és un dels orgulls d'aquesta ciutat. Aquest pont va ser construït per Stefan Schlütter.

Afluents modifica

El riu Rin i els seus afluents (i secundaris de més de 60 km)
Branca Nom afluent Desembocadura Longitud (km) Conca (km²) Cabal (m³/s) País per on flueix
- D Ill Rin 72 Àustria
- D Bregenzer Ache Llac de Constança 80 Àustria
- D Argen Llac de Constança 78 19,5 Alemanya
- D Schussen Llac de Constança 62 10,9 Alemanya
E - Thur Rin 134,6 1.696 45,5 Suïssa
- D Wutach Rin 90,2 1.123 9,57 Alemanya i Suïssa
E - Aar Rin 288,24 17.620 590 Suïssa
- - - Sarine Aar 126 1.892 20 Suïssa
- - - Emme Aar 81,9 983 19,8 Suïssa
- - - Reuss Aar 164,4 3.425 140 Suïssa
- - - Limago Aar 140 2.416 85,9 Suïssa
- - - Sihl Riu Limago 73 314 5,19 Suïssa
E - Birs Rin 73 924 Suïssa
- D Elz Rin 90 21,5 Alemanya
- D Kinzig Rin 95 22,9 Alemanya
E - Ill Rin 208 4.760 45 França
- - - Largue Ill 75 277 2,97 França
- - - Bruche Ill 76,8 727 7,9 França
E - Moder Rin 93 1.720 16,6 França
- - - Zorn Moder 102 757 7,41 França
E - Sauer Rin 70 806 6,07 França
- D Murg Rin 79 617 Alemanya
- D Pfinz Rin 60 2,06 Alemanya
E - Speyerbach Rin 60 596 2,27 Alemanya
- D Neckar Rin 367 14.000 145 Alemanya
- - - Fils Neckar 63 704 10,1 Alemanya
- - - Rems Neckar 78 567 6,98 Alemanya
- - - Enz Neckar 105,3 2.228 23,03 Alemanya
- - - Nagold Enz 92 7,82 Alemanya
- - - Kocher Neckar 182 1.932 7,81 Alemanya
- - - Jagst Neckar 189 1.830 18,60 Alemanya
- - - Eyach Neckar 50 349 3,41 Alemanya
- D Main Rin 524 27.292 225 Alemanya
- - - Itz Meno 80 1.029 9,29 Alemanya
- - - Wern Meno 63,46 602 Alemanya
- - - Saale francònic Meno 135 2.765 175 Alemanya
- - - Tauber Meno 130,63 1.810 9,29 Alemanya
- - - Kinzig Meno 86 1.058 10,84 Alemanya
- - - Nidda Meno 89,7 1.942 13,06 Alemanya
- - - Wetter Nidda 68,8 517 29,93 Alemanya
- - - Nidder Nidda 68,6 436 38,75 Alemanya
E - Selz Rin 63 389 0,77 Alemanya
E - Nahe Rin 125 4.067 30,3 Alemanya
- - - Glan Nahe 89,7 1.222 Alemanya
- D Lahn Rin 245,6 5.924 49,5 Alemanya
- - - Ohm Lahn 59,8 984 7,95 Alemanya
E - Mosel·la Rin 544 28.286 428 França, Luxemburg i Alemanya
- - - Meurthe Mosel·la 161 3.085 20 França
- - - Mortagne Meurthe 75 582 6,72 França
- - - Vezouze Meurthe 75 563 6,82 França
- - - Seille Mosel·la 138 1.348 10 França
- - - Saar Mosel·la 227 7.431 75 França i Alemanya
- - - Blies Saar 99,5 1.960 19,2 Alemanya i França
- - - Prims Saar 91 11 Alemanya
- - - Nied Saar 114 1.370 13 Alemanya i França
- - - Madon Mosel·la 98 1.032 11,1 França
- - - Orne Mosel·la 80 1.268 12 França
- - - Sauer Mosel·la 173 4.259 34 Bèlgica, Luxemburg i Alemanya
- - - Alzette Sauer 73 1.172 11 França i Luxemburg
- - - Our Sauer 78 187 10 Bèlgica, Luxemburg i Alemanya
- - - Prüm Sauer 85 573 Alemanya
- - - Nims Prüm 59 264 Alemanya
- - - Kyll Mosel·la 142 834 Alemanya
- - - Lieser Mosel·la 73,6 402 Alemanya
- - - Salm Mosel·la 63,4 298 Alemanya
- - - Elz Mosel·la 58,9 221 Alemanya
- D Wied Rin 102 771 Alemanya
E - Ahr Rin 89 900 Alemanya
- D Sieg Rin 155,2 2.832 56,6 Alemanya
- - - Nister Sieg 64 246 Alemanya
- - - Agger Sieg 69,5 816 Alemanya
- D Wupper Rin 116,5 827 15,4 Alemanya
E - Erft Rin 106,6 1.838 Alemanya
- D Ruhr Rin 219,3 4.485 76,3 Alemanya
- - - Möhne Ruhr 65,1 469 Alemanya
- - - Lenne Ruhr 129,1 1.352 30,3 Alemanya
- D Emscher Rin 83,1 775 16 Alemanya
- D Lippe Rin 220,1 4.888 46 Alemanya
- - - Alme Lippe 59,1 763 4,6 Alemanya
E - Mosa (fins al 1904) Rin 925 34.548 400 França, Bèlgica i Països Baixos
- D IJssel (Delta) Rin 123 280 Països Baixos
- - - Berkel IJssel 114,6 Alemanya i Països Baixos
- - - Schipbeek IJssel 85,3 Alemanya i Països Baixos

Referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica