Baviera

estat federat alemany

L'Estat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern [ˈbaːjɐ̪n]; Freistaat Bayern Freistaat Bayern (pàg.)) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya. El nom oficial és Freistaat Bayern, Estat Lliure de Baviera o República de Baviera, atès que històricament Freistaat és un sinònim de república.[1] Antigament rebia els noms de Bavera o Bavària en català. És la regió alemanya amb una personalitat històrica i política més diferenciada de la resta; l'antic regne de Baviera va ser autònom fins que el 1871 es va annexionar a l'imperi alemany.[2] La capital és Múnic (München)

Plantilla:Infotaula geografia políticaBaviera
Freistaat Bayern (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneImne de Bavièra (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Epònimbàvars Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 04′ 43″ N, 11° 23′ 08″ E / 49.0786°N,11.3856°E / 49.0786; 11.3856
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalMúnic Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població13.124.737 (2019) Modifica el valor a Wikidata (186,03 hab./km²)
Idioma oficialalemand estandard (oc) Tradueix
bavarès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície70.551 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua2 % Modifica el valor a Wikidata
Altitud503 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altZugspitze (2.962,06 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixKahl am Main (110 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació12 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
PatrociniVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública parlamentària Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern de Baviera Modifica el valor a Wikidata
• Ministre-president (oc) Tradueix Modifica el valor a WikidataMarkus Söder (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLandtag de Baviera , (Escó: 205) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialBavarian Constitutional Court (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Pressupost71.424.666.800 € (2023) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.bayern (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2DE-BY Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE2 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya09 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbayern.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: bayern Instagram: bayern.de LinkedIn: bayernde Youtube: UCfdT0WlvDerbcQ5E0CjJAZA Youtube: Bayern Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

 
Capella de Laibarös prop de Bamberg (Alta Francònia), al nord de Baviera
 
Teatre del festival de Wagner, a Bayreuth.
 
Església de Wies.

Baviera limita amb Àustria pel sud, amb la República Txeca a l'est, amb l'estat lliure de Saxònia pel nord-est, amb l'estat lliure de Turíngia pel nord, amb l'estat de Hessen pel nord-oest i amb el land de Baden-Württemberg per l'oest.

Amb els seus 70.549,11 km² de superfície és el land més gran d'Alemanya, i la seva població és d'uns 12,9 milions d'habitants (2016), cosa que dona una densitat de població de 183 hab./km².

La capital de Baviera és la ciutat de Múnic (München en alemany), i les principals ciutats, a banda de la capital, són: Nuremberg (Nürnberg), Augsburg, Ratisbona (Regensburg), Würzburg, Ingolstadt, Fürth, Erlangen i Landshut.

Els principals rius són el Danubi (Donau) i el seu afluent l'Inn, així com el Main, afluent del Rin (Rhein).

Història modifica

Entre el 3900 i el 3500 aC va desenvolupar-s'hi la cultura Altheim, quan els assentaments agrícoles ja eren voltats per fortificacions. Hi ha també nombroses restes de l'edat de bronze (1800 aC-1200 aC), i finalment de l'edat del ferro, que en aquesta zona es denomina època Hallstatt.

Època cèltica modifica

Durant el període Hallstatt trobem l'aparició a Baviera dels celtes. Una de les seues característiques socials eren els seus forts llaços familiars i de clans. Una d'aquestes tribus, els vindileci s'assentaren en el territori comprés entre els rius Inn i Lech, i van fundar la seua capital a Manching, prop d'Ingolstadt.

Els celtes bàvars tingueren una gran relació amb l'àmbit mediterrani, especialment amb etruscos i grecs, amb els quals comerciaven. Ciutats com Ratisbona (Regensburg), Kempten, Straubing i Passau són fundacions cèltiques.

Època romana modifica

L'any 15 aC, les legions romanes, sota el comandament de Drus i Tiberi van derrotar els pobles cèltics i van arribar fins al Danubi. Aquest riu es va constituir com a frontera (limes) de l'imperi. El sud de Baviera es va dividir en dues províncies, Raetia i Noricum. La ciutat de Vindelicorum, actualment Augsburg, va ser fundada per l'emperador August, d'on prové el seu nom (ciutat d'August), i va ser la ciutat principal d'aquesta àrea.

Al segle iii, Raetia i Noricum van ser atacades per les tribus germàniques dels marcomans i els alamans. Les primeres incursions van ser rebutjades per Marc Aureli, però les dues províncies van ser devastades a finals del segle iii per les invasions i les guerres civils. Una vegada pacificades, van viure cent anys de tranquil·litat, fins que noves invasions van deixar finalment la zona sota domini germànic.

Grans migracions i origen del cristianisme modifica

No està clar l'origen dels pobles bàvars, però es creu que provenen d'una tribu coneguda pels romans com els baiovars, que s'instal·laren al sud de Baviera entre el 450 i el 550 dC, i es pensa que provenien de l'actual Bohèmia (oest de l'actual República Txeca). Les tribus d'alamans es convertiren en els veïns occidentals dels baiovars, separats pel riu Lech, mentre que la regió situada al nord, a l'altra banda del Danubi va ser ocupada pels francs. La situació va romandre estable fins a l'actualitat, amb la suma d'aquests tres territoris i amb l'annexió de Francònia el 1803.

En un principi el paganisme va perviure llarg temps, fins que missioners irlandesos, anglosaxons i francs van començar a cristianitzar aquesta regió des de principis del segle vii. En aquesta època es fundaren els bisbats de Passau, Freising, Passau i l'actual Salzburg, que estaven sota el control directe del bisbe missioner anglosaxó Bonifaci de Crediton.

Els monestirs benedictins, com el de Weltenburg i Benediktbeuern també tingueren gran importància en l'establiment del cristianisme i el desenvolupament cultural des de finals del segle VII i principis del VIII.

Ducat de Baviera modifica

El ducat de Baviera va ser fundat a mitjan segle vi, amb la dinastia dels Agilofing, que provenia probablement dels territoris de l'estat merovingi situat a l'oest, del qual era vassall.

El primer duc de Baviera de qui es té notícia fou Garibald I (555-591). Segons la Lex Naiuvariorum, el primer codi legal bavarès, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.

Per a perpetuar el seu estatus, els Agilofing van iniciar una política de matrimonis amb dinasties d'alamans, longobards i francs. El paper dels ducs en aquesta època era bàsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona i el ducat va créixer cap al que després va ser Àustria.

Sota el regnat de Tassil III (748-788), últim duc de la dinastia Agilofing, el ducat va estendre's fins a la regió austríaca de Caríntia.

Va ser un estat independent fins al 1871, en què s'incorporà al segon imperi alemany[2] (Alemanya pròpiament dita) sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del 1806, amb la dissolució del primer imperi). La monarquia bavaresa, com l'imperi alemany, fou abolida al final de la Primera Guerra Mundial, quan fou proclamat l'actual estat lliure federat, que s'incorporà a la República de Weimar.

Economia modifica

Baviera és des de fa molt temps una de les economies més importants d'Alemanya i d'Europa; el seu PIB va sobrepassar els 434.000 milions d'Euros l'any 2007. Aquest PIB supera el de 20 de 27 països de la UE. El PIB per habitant és de 34.716 €.

Destaquen de manera significativa les regions metropolitanes de Múnic i Nuremberg.

Altament agrícola fa tot just mig segle, l'Estat Lliure de Baviera s'ha convertit en la "meca europea de l'alta tecnologia" Bill Gates i en un soci comercial amb presència mundial. El recent rècord d'exportació amb més de 154 mil milions d'euros l'any 2007 subratlla l'alta capacitat competitiva de l'economia bavaresa a nivell internacional.

L'economia bavaresa es conforma, a banda de les companyies amb presència global com Allianz, Infineon, European Aeronautic Defence and Space company EADS, Siemens, BMW, Audi, Adidas, Puma i MAN, d'una densa xarxa d'empreses petites i mitjanes de la indústria, artesanals i de serveis. El sector de serveis ocupa una posició destacada a Baviera. És així que Baviera s'ha convertit en la seu asseguradora número 1 i bancària número 2 d'Alemanya. En el sector turisme, Baviera es troba a la punta. Els recintes firals de Múnic i Nuremberg gaudeixen de gran importància internacional.

Fonts: Invest in Baviera (Ministeri d'Economia, Infraestructura, Transports i Tecnologia de l'Estat de Baviera). La Vanguardia (26/01/2011)

Divisions administratives modifica

 
Les Regierungsbezirke de Baviera

Baviera es divideix en set regions administratives anomenades Regierungsbezirke (en singular Regierungsbezirk). Aquestes set regions administratives són compostes per 71 districtes rurals anomenats Landkreise i 25 districtes urbans (kreisfreien Städte).

Regierungsbezirk en català Capital Superfície Població
(Set 2005)
h./km²
Oberbayern Alta Baviera Múnic 17.529,63 km² 4.232.962 241
Niederbayern Baixa Baviera Landshut 10.329,91 km² 1.197.631 116
Oberpfalz Alt Palatinat Ratisbona 9.691,03 km² 1.090.318 113
Oberfranken Alta Francònia Bayreuth 7.231,00 km² 1.103.239 153
Mittelfranken Francònia Mitjana Ansbach 7.244,85 km² 1.708.841 236
Unterfranken Baixa Francònia Würzburg 8.530,99 km² 1.342.308 157
Schwaben Suàbia Augsburg 9.992,03 km² 1.789.698 179
Bayern Baviera Múnic 70.549,11 km² 12.464.997 177
 
Districtes de Baviera

Els 71 Districtes rurals de Baviera són:

  1. Aichach-Friedberg (AIC)
  2. Altötting (AÖ)
  3. Amberg-Sulzbach (AS)
  4. Ansbach (AN)
  5. Aschaffenburg (AB)
  6. Augsburg (A)
  7. Bad Kissingen (KG)
  8. Bad Tölz-Wolfratshausen (TÖL)
  9. Bamberg (BA)
  10. Bayreuth (BT)
  11. Berchtesgadener Land (BGL)
  12. Cham (CHA)
  13. Coburg (CO)
  14. Dachau (DAH)
  15. Deggendorf (DEG)
  16. Dillingen an der Donau (DLG)
  17. Dingolfing-Landau (DGF)
  18. Donau-Ries (DON)
  19. Ebersberg (EBE)
  20. Eichstätt (EI)
  21. Erding (ED)
  22. Erlangen-Höchstadt (ERH)
  23. Forchheim (FO)
  24. Freising (FS)
  25. Freyung-Grafenau (FRG)
  26. Fürstenfeldbruck (FFB)
  27. Fürth (FÜ)
  28. Garmisch-Partenkirchen (GAP)
  29. Günzburg (GZ)
  30. Haßberge (HAS)
  31. Hof (HO)
  32. Kelheim (KEH)
  33. Kitzingen (KT)
  34. Kronach (KC)
  35. Kulmbach (KU)
  36. Landsberg am Lech (LL)
  37. Landshut (LA)
  38. Lichtenfels (LIF)
  39. Lindau (LI)
  40. Main-Spessart (MSP)
  41. Miesbach (MB)
  42. Miltenberg (MIL)
  43. Mühldorf am Inn (MÜ)
  44. München (M)
  45. Neuburg-Schrobenhausen (ND)
  46. Neumarkt in der Oberpfalz (NM)
  47. Neustadt an der Aisch-Bad Windsheim (NEA)
  48. Neustadt an der Waldnaab (NEW)
  49. Neu-Ulm (NU)
  50. Nürnberger Land (LAU)
  51. Districte d'Oberallgäu (OA)
  52. Districte d'Ostallgäu (OAL)
  53. Districte de Passau (PA)
  54. Districte de Pfaffenhofen an der Ilm (PAF)
  55. Districte de Regen (REG)
  56. Ratisbona (R)
  57. Rhön-Grabfeld (NES)
  58. Districte de Rosenheim (RO)
  59. Districte de Roth (RH)
  60. Districte de Rottal-Inn (PAN)
  61. Districte de Schwandorf (SAD)
  62. Districte de Schweinfurt (SW)
  63. Districte de Starnberg (STA)
  64. Straubing-Bogen (SR)
  65. Districte de Tirschenreuth (TIR)
  66. Districte de Traunstein (TS)
  67. Unterallgäu (MN)
  68. Weilheim-Schongau (WM)
  69. Weißenburg-Gunzenhausen (WUG)
  70. Wunsiedel im Fichtelgebirge (WUN)
  71. Würzburg (WÜ)
Els 25 districtes urbans o ciutats sense districte de Baviera:
  1. Amberg (AM)
  2. Ansbach (AN)
  3. Aschaffenburg (AB)
  4. Augsburg (A)
  5. Bamberg (BA)
  6. Bayreuth (BT)
  7. Coburg (CO)
  8. Erlangen (ER)
  9. Fürth (FÜ)
    1. Hof (HO)
    2. Ingolstadt (IN)
    3. Kaufbeuren (KF)
    4. Kempten (KE)
    5. Landshut (LA)
    6. Memmingen (MM)
    7. Múnic (M)
    8. Nürnberg (N)
    1. Passau (PA)
    2. Ratisbona (R)
    3. Rosenheim (RO)
    4. Schwabach (SC)
    5. Schweinfurt (SW)
    6. Straubing (SR)
    7. Weiden in der Oberpfalz (WEN)
    8. Würzburg (WÜ)


Llista de ministres-presidents de Baviera modifica

Ministres-Presidents de Baviera
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Fritz Schäffer 1888–1967 CSU 28 de maig de 1945 28 de setembre de 1945
2 Wilhelm Hoegner 1887–1980 SPD 28 de setembre de 1945 21 de desembre de 1946
3 Hans Ehard 1887-1980 CSU 21 de desembre de 1946 14 de desembre de 1954
4 Wilhelm Hoegner 1887-1980 SPD 14 de desembre de 1954 16 d'octubre de 1957
5 Hanns Seidel 1901-1961 CSU 16 d'octubre de 1957 26 de gener de 1960
6 Hans Ehard 1887-1980 CSU 26 de gener de 1960 11 de desembre de 1962
7 Alfons Goppel 1905-1991 CSU 11 de desembre de 1962 7 de novembre de 1978
8 Franz Josef Strauß 1915-1988 CSU 7 de novembre de 1978 3 d'octubre de 1988
9 Max Streibl 1932-1998 CSU 3 d'octubre de 1988 28 de maig de 1993
10 Edmund Stoiber * 1941 CSU 28 de maig de 1993 9 d'octubre de 2007
11 Günther Beckstein * 1943 CSU 9 d'octubre de 2007 27 d'octubre de 2008
12 Horst Seehofer * 1949 CSU 27 d'octubre de 2008 13 de març de 2018
13 Markus Söder * 1967 CSU 16 de març de 2018 actualitat

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Freistaat Bayern» (en alemany), 13-07-2011. [Consulta: 8 setembre 2011].
  2. 2,0 2,1 Serra, Oriol. «Per què a Alemanya no és notícia la prohibició del referèndum de Baviera?». 324.cat, 06-01-2017. [Consulta: 7 gener 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baviera