Paganisme
El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans. El cristianisme es va introduir primer en el món urbà, però entre la gent del camp van persistir encara molt més temps les creences religioses llatines i hel·lèniques antigues, de manera que pagà va esdevenir sinònim de no haver abraçat el cristianisme. Aquest sentit és anàleg al terme gentil entre els jueus o infidel entre els musulmans, ja que el paganisme sol ser un culte politeista, comparat amb el monoteisme religiós d'aquestes tres cultures.
El paganisme és, també en l'edat moderna, la tendència d'adoptar, sense modificacions, les religions europees antigues, especialment la celta, germànica, grega o llatina. En total, gairebé un 7% de la població mundial pot ser definida com a practicant d'alguna forma de paganisme. El paganisme també es pot relacionar amb les olimpíades, ja que abans no sols ho feien per competir, sinó per beneir els déus i per formar el seu físic.
El paganisme es pot dividir en tres tipus històrics:[1]
- paleopaganisme: cultes pagans originaris
- mesopaganisme: cultes que han mantingut trets pagans però que estan influïts pel monoteisme o altres creences de la seva zona d'influència
- neopaganisme: cultes que busquen reviure el paganisme entre comunitats on ja no es practica
Referències Modifica
- ↑ Vale, V.; Sulak, John (2001). Modern Pagans : an Investigation of Contemporary Pagan Practices. San Francisco, Calif.: RE/Search Publications. pp. 70–77. ISBN 1-889307-10-6.
Vegeu també Modifica
- Edicte de Tessalònica, mitjançant el qual el paganisme fou desplaçat com a religió de l'Imperi Romà.
- Persecució dels pagans
- Zàbul
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paganisme |