Persecució dels pagans

Triomf del Cristianisme, de Tommaso Laureti, de la sala de Constantí del Palau Vaticà.
Imatge divinitzada d'August, desfigurada i amb una creu gravada en el front.
Hipàtia, per Charles William Mitchell, la més famosa víctima de la persecució dels pagans.
Relleu de Ceres desfigurat i llançat a una font del monestir de Montier-en-Der, on va ser trobat.
Imatge de Germànic, desfigurada i amb una creu gravada en el front.
Imatge cristiana de l'interior del Panteó d'Agripa, temple romà que no va ser destruït en ser reconvertit en Església.

La persecució dels pagans durant l'Imperi Romà es va començar a produir gradualment després de la legalització del cristianisme amb Galeri (Edicte de Tolerància de Nicomèdia de 311) i Constantí (Edicte de Milà de 313). A poc a poc el cristianisme va anar ocupant les esferes del poder (primer, recolzat per Constantí i Constanci), per després convertir-se en la religió oficial de l'Imperi amb Teodosi (Edicte de Tessalònica de 380). Durant aquest període de 70 anys el cristianisme va anar arraconant legalment al paganisme, destruint els seus temples i eliminant el seu finançament davant la indiferència de l'Estat, encara que teòricament hi havia llibertat de culte. Durant el govern de Flavi Claudi Julià es va produir un breu ressorgiment pagà, si bé Julià va copiar en gran manera l'organització cristiana i va intentar crear una església pagana a la seva imatge. Aquest intent de restauració religiosa va durar poc i va tenir escàs suport popular, tornant a ser aparcada en favor del cristianisme per part del seu successor Jovià. El 392 es va produir una nova però breu restauració amb l'usurpador Eugeni, que encara que teòricament era cristià recolzava la causa pagana. El conflicte es va resoldre en el riu Wippach entre Teodosi (en realitat, el seu general Arbogast) i Eugeni, resolent-se en favor de la causa cristiana. El paganisme va quedar així desprestigiat i no tornaria ja a ressuscitar. El cristianisme va ser la religió oficial romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC i l'Imperi romà d'Orient el 1453.

Legislació antipagana entre el 315 i el 392Modifica

Segueix una llista de la legislació antipagana promulgada pels emperadors entre Constantí i Teodosi. S'indica la font (que íntegrament es tracta del Codex Theodosianus o C.T.), nombre de referència i l'Emperador o emperadors que dicten la llei. S'inclouen les mesures contra els jueus i els maniqueus, encara que no fossin considerats exactament pagans.

  • 315 Si un jueu es converteix al cristianisme no podrà ser castigat per la seva comunitat (C.T. 16.8.1). Per Constantí.
  • 317/319 Els mags que usin el seu art en contra de la població seran considerats culpables i seran castigats; en canvi si usen el seu art pel bé, la llei no els perseguirà (C.T. 9.16.3). Per Constantí.
  • 319 Els endevins no podran accedir a cap llar, ni tan sols si els seus amos són amics seus (C.T. 9.16.2). Per Constantí.
  • 319 Els endevins no podran apropar-se a les residències alienes. Els actes supersticiosos dels endevins es limitaran a les cerimònies públiques (C.T. 9.16.1). Per Constantí.
  • 321 Si un edifici públic és tocat per un raig, tal com dicta el costum es faran sacrificis per esbrinar el motiu del raig (C.T. 16.10.1). Per Constantí.
  • 321 Els jueus poden i han d'optar als consells municipals; encara que poden obtenir permís per eximir-se del servei públic obligatori (C.T. 16.8.3). Per Constantí.
  • 323 No es podrà obligar als cristians a participar en sacrificis pagans; qualsevol que ho faci serà copejat en públic tret que ocupi un càrrec honorable, en aquest cas se li multarà a benefici del tresor públic (C.T. 16.2.5). Per Constantí.
  • 330 Els jueus d'avançada edat queden exempts del servei públic obligatori. Si són decurions, queden lliurats de viatjar (C.T. 16.8.2). Per Constantí.
  • 336 No es permetrà als jueus assetjar als jueus convertits al cristianisme, sent castigats d'acord amb la seva acció. A més, si un jueu circumcida a un esclau no jueu, l'esclau quedarà lliure (C.T. 16.8.5 i C.T. 16.9.1). Per Constantí.
  • 339 Els jueus que circumcidin a esclaus no jueus seran executats. Els esclaus cristians d'amos jueus queden lliures (C.T. 16.9.2). Per Constanci, Constant.
  • 341 Es prohibeixen completament els sacrificis i les supersticions paganes (C.T. 16.10.2). Per Constanci.
  • 346 Encara que les pràctiques religioses paganes estiguin prohibides (vegeu llei anterior), els edificis situats a fora dels murs de la ciutat es conservaran per a espectacles com el circ (C.T. 16.10.3). Per Constanci.
  • 346 Els temples pagans queden tancats, es prohibeix l'accés a ells sota pena de mort. Es confiscaran les propietats dels quals violin aquesta llei i es lliuraran al tresor públic. Els governadors que no apliquin aquesta llei seran castigats (C.T. 16.10.4). Per Constanci.
  • 352 Si un cristià es converteix al judaisme, les seves propietats seran confiscades i lliurades al tresor públic (C.T. 16.8.7). Per Constanci, Julià.
  • 353 Es tornen a prohibir els sacrificis nocturns (havien estat permesos per l'usurpador Magnenci) (C.T. 16.10.5). Per Constanci.
  • 356 Els culpables d'idolatria o de practicar sacrificis pagans seran castigats amb la pena capital (C.T. 16.10.6). Per Constanci.
  • 356 Es declaren maleïts aquells que practiquin la màgia (C.T. 9.16.5). Per Constanci.
  • 357 Qualsevol que consulti a un endeví per endevinar el futur sofrirà la pena capital (C.T. 9.16.4). Per Constanci.
  • 357 La pràctica de la màgia serà castigada amb la tortura sigui la que sigui la classe social del reu (C.T. 9.16.6). Per Constanci
  • 364 Queden prohibides l'adivinació i els sacrificis en les hores nocturnes (C.T. 9.16.7). Per Valentinià, Valent.
  • 365 Cap cristià ha de servir en un temple pagà. Si algun jutge l'obliga, serà executat i les seves propietats confiscades (C.T. 16.1.1). Per Valentinià, Valent.
  • 371 L'adivinació no té relació amb la màgia, per tant és permissible sempre que no es practiqui amb la finalitat de fer mal (C.T. 9.16.9). Per Valentinià, Valent, Gracià.
  • 372 Els maniqueus i altres grups similars no podran reunir-se. Els seus mestres seran castigats, els seus seguidors dissolts i els seus llocs de culte confiscats (C.T. 16.5.3). Per Valentinià, Valent.
  • 373 Ensenyar o aprendre astrologia es castigarà amb la mort (C.T. 9.16.8). Per Valentinià, Valent.
  • 378? Els altars i altres llocs secrets d'adoració de les religions no catòliques seran confiscats, fins i tot si el culte ha tingut lloc amb el permís d'un jutge local (C.T. 16.5.4). Per Valent, Gracià, Valentinià II.
  • 380 Els actes contra la Llei Divina es consideraran sacrilegi (tenia implicacions criminals a més de religioses) (C.T. 16.2.25). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 381 Els cristians que s'hagin convertit al paganisme (apòstates) no podran fer testament. Qualsevol testament fet per aquestes persones queda invalidat (C.T. 16.7.1). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 381 Els maniqueus no poden heretar o llegar els seus béns en testament. Qualsevol propietat heretada d'un maniqueu serà confiscada, tret que l'hereu es converteixi al cristianisme. A més, es prohibeixen les reunions i el culte dels maniqueus (C.T. 16.5.7). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 381 Es confiscaran les propietats de qui practiqui sacrificis pagans o practiqui els seus ritus (C.T. 16.10.7). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 382 Els maniqueus han de llegar en els seus testaments les seves propietats als cristians en comptes de la seva família o amics. Es prohibeixen les assemblees secretes. S'habiliten corts especials per escoltar les acusacions contra els maniqueus i diferents heretgies (C.T. 16.5.9). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 382 S'ordena que un temple segueixi obert al públic i que es puguin celebrar els festivals, però es prohibeixen els sacrificis pagans (segurament es tracta del temple d'Edesa) (C.T. 16.10.8). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 384 Es prohibeix que els jueus posseeixin o comprin esclaus cristians, que han de ser sostrets i venuts a cristians. Si un mestre jueu converteix a un cristià al judaisme, serà castigat (C.T. 3.1.5). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 385 L'adivinació del futur mitjançant l'examen de les entranyes dels sacrificis queda prohibida. Els que violin aquesta llei seran severament castigats amb la tortura (C.T. 16.10.9). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 386 Els governants locals podran triar als sacerdots dels temples pagans entre aquells que no s'hagin convertit al cristianisme (C.T. 12.1.112). Per Gracià, Valentinià II, Teodosi.
  • 388 Es prohibeixen els matrimonis mixts entre jueus i cristians. Un matrimoni així es considerarà adulteri (C.T. 3.7.2). Per Valentinià II, Teodosi, Arcadi.
  • 388 Queden prohibits les discussions i els debats sobre religió (C.T. 16.4.2). Per Valentinià II, Teodosi, Arcadi.
  • 389 Els maniqueus han de ser expulsats de Roma i de l'Imperi. Les seves propietats quedaran confiscades, i els seus testaments queden anul·lats (C.T. 16.5.18). Per Valentinià II, Teodosi, Arcadi.
  • 389 Si algú sospita d'un altre que practica la màgia ha de portar-lo davant dels tribunals (C.T. 9.16.11). Per Valentinià II, Teodosi, Arcadi.
  • 391 Es prohibeixen els sacrificis pagans, l'adoració d'imatges i altres formes de culte. Els que violin aquesta llei seran multats (C.T. 16.10.10). Per Valentinià II, Teodosi, Arcadi.
  • 391 No es permetrà a ningú l'entrada en els temples pagans, celebrar sacrificis o adorar imatges. Fins i tot els jutges queden subjectes a aquesta prohibició i seran multats si la violen. El personal del temple també serà multat en cas que no respecti aquesta llei (C.T. 16.10.11). Per Valentinià II, Teodosi, Arcadi.
  • 392 Cap persona de cap classe podrà fer sacrificis a una imatge, ni tan sols encara que no es refereixin a l'Emperador o encara que no facin peticions antinaturals. Es prohibeix així mateix la veneració d'imatges mitjançant l'encens (C.T. 16.10.12). Per Teodosi, Arcadi, Honori.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica