Estrona

compost químic

Estrona (E1, i també oestrone) és una hormona estrogènica secretada per l'ovari com també pel teixit adipós.[1]

Infotaula de fàrmacEstrona
Malaltia objectecarcinoma endometrial i menopausal and postmenopausal disorder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològicestrane steroid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCG03CC04 i G03CA07 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H22O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular270,162 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió259 °C Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS53-16-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5870 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2818 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00655 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider5660 Modifica el valor a Wikidata
UNII2DI9HA706A i X9XKA379T9 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00067 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI17263 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1405 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDJ3Z Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.150

L'estrona és un dels diversos estrogens naturals els quals també inclouen l'estriol i l'estradiol. L'estrona és la menys abundant d'entre les tres hormones; l'estradiol és present gairebé sempre en el cos reproductiu de la femella i l'estriol és abundant principalment durant l'embaràs.

L'estrona és rellevant per la salut i els estats de malaltia per la seva conversió a sulfat d'estrona, un derivat de llarga vida. El sulfat d'estrona actua com a reservori que es pot convertir segons la necessitat en el més actiu estradiol.

L'estrona és l'estrogen predominant en la dona postmenopàusica.[2]

Biosíntesi

modifica

L'estrona se sintetitza via l'aromatasa de l'androstenediona, un derivat de la progesterona. La conversió consisteix en la desmetilació del carboni 19 i l'aromaticitat de l'anell A. Aquesta reacció és similar a la de conversió de la testosterona a estradiol.

Imatges

modifica

Referències

modifica
  1. «Estrone -PubChem». National Center for Biotechnology Information. [Consulta: 6 setembre 2009].
  2. Helen Varney, Jan M. Kriebs, Carolyn L. Gegor. Varney's midwifery, Fourth Edition. Jones and Bartlett Publishers, 2004, p. 340.