Testosterona

compost químic

La testosterona és una hormona esteroide sexual del grup androgen i es troba en mamífers, rèptils,[1] aus[2] i altres vertebrats. En els mamífers, la testosterona és produïda principalment en els testicles dels mascles i en els ovaris de les femelles, a més, les glàndules suprarenals segreguen també petites quantitats. És la principal hormona sexual masculina i també un esteroide anabòlic.

Infotaula de fàrmacTestosterona
Testosteron.svg
Malaltia objectehypogonadism, male (en) Tradueix, hypogonadotropic hypogonadism 7 with or without anosmia (en) Tradueix, malaltia testicular, síndrome de Klinefelter, hipogonadisme i hipogonadisme Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
MedlinePlus003707 Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicandrogen i androstanes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCG03BA03 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC19H28O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular288,209 u Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió155 °C Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS58-22-0 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)6013 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2858 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00624 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider5791 Modifica el valor a Wikidata
UNII3XMK78S47O Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00075 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI17347 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL386630 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDTES Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.336

En els homes, la testosterona té un paper clau en el desenvolupament dels teixits reproductius masculins com els testicles i la pròstata, i també en la promoció dels caràcters sexuals secundaris com, per exemple, l'increment de la massa muscular i òssia i en el creixement del vel corporal.[3] A més, és essencial per a la salut i el benestar, 4 a més de la prevenció de l'osteoporosis.[4]

De mitjana, la concentració de testosterona en el plasma sanguini en un home adult és deu vegades més gran que la concentració en el plasma d'una dona adulta, però com el consum metabòlic de la testosterona en els homes és més gran, la producció diària és aproximadament 20 vegades més gran en els homes.[5] A més, les dones són més sensibles a l'hormona.[6]

La testosterona és conservada a través de la majoria dels vertebrats, encara que els peixos produeixen una lleugerament diferent anomenada 11-cetotestosterona.[7] El seu homòleg en els insectes és l'ecdisona.[8] Aquests esteroides ubics suggereixen que les hormones sexuals tenen una història evolutiva antiga.[9]

Efectes fisiològicsModifica

En general, els andrògens promouen la biosíntesi proteica i el creixement dels teixits amb receptors androgènics. Els efectes generats per la testosterona es poden classificar com virilizants i anabòlics, tot i que la distinció és una mica artificial, ja que molts dels efectes es podrien considerar com tots dos. La testosterona és anabòlica, que significa que promou el creixement de massa òssia i muscular.

  • Efectes anabòlics: inclouen el creixement de la massa muscular, l'increment de la densitat òssia i l'estimulació del creixement longitudinal i la maduració dels ossos.
  • Efectes androgènics: inclouen la maduració dels òrgans sexuals, particularment el penis i la formació de l'escrot en el fetus, i després del naixement (usualment en la pubertat) un aprofundiment de la veu, creixement de la barba i pèl axil·lar. Molts d'aquests cauen en la categoria de caràcters sexuals secundaris.

Els efectes de la testosterona també poden ser classificats per l'edat de la seva ocurrència. Per als efectes postnatals en ambdós homes i dones, aquests són majoritàriament dependents dels nivells i durada de la testosterona lliure circulant.

PrenatalsModifica

Els efectes androgènics prenatals ocorren entre les quatre i les sis setmanes de gestació.

Infància primerencaModifica

Els efectes androgènics en la infància primerenca són els menys entesos. En les primeres setmanes de vida de l'infant masculí, els nivells de testosterona augmenten. Els nivells es mantenen en el rang puberal per alguns mesos, però usualment arriben als nivells tot just detectables de la infantesa als 4-6 mesos de vida..[11][12] La funció d'aquest augment en els humans és desconeguda. S'ha especulat que la "masculinització de el cervell" està passant ja que no s'han identificat canvis significatius en altres parts del cos.[13] Sorprenentment, el cervell masculí és masculinitzat per la testosterona sent aromatitzada a estrogen, que creua la barrera hematoencefàlica i entra a el cervell masculí, mentre que els fetus femenins tenen alfa-fetoproteïna que s'uneixen als estrògens de manera que el cervell femení no és afectat.[14]

PrepuberalsModifica

Els efectes androgènics prepuberals són els primers efectes observables de l'increment en els nivells d'andrògens a la fi de la infància, ocorrent en els dos nens i nenes.

  • Olor corporal com els adults.
  • Increment oliós a la pell i pèl, acne
  • Pubarquia (aparició de borrissol púbic)
  • Pèl axil·lar
  • Creixement, maduració òssia accelerada.
  • Pèl al llavi superior i patilles.

PuberalsModifica

Els efectes androgènics puberals comencen a ocórrer quan els nivells androgènics han estat més alts que els d'un adult femení per mesos o anys. En els homes, aquests són usualment efectes puberals que ocorren més a la fi de la pubertat, i ocorren en dones després de períodes prolongats de nivells elevats de testosterona lliure a la sang.

  • Engrandiment de les glàndules sebàcies que és el conducte per on surt el pèl o el borrissol. Això podria causar acne.
  • Engrandiment fàl·lic o clitoromegalia no patològica.
  • Increment de la libi i freqüència d'ereccions o creixement clitoral.
  • Borrissol púbic s'estén cap a les cuixes i cap amunt cap al melic.
  • Borrissol facial (patilles, barba, bigoti).
  • Pèrdua de cabells (Alopècia androgènica).
  • Borrissol pectoral, borrissol periareolar, borrissol perianal.
  • Borrissol a les cames.
  • Borrissol axil·lar.
  • El greix subcutani disminueix.
  • Increment de la força i massa muscular.[15]
  • Aprofundiment de la veu.
  • Creixement de la nou del coll.
  • Creixement de el teixit espermatogènic en els testicles, fertilitat masculina.
  • Creixement de la mandíbula, celles, barbeta, nas, i remodelació dels contorns dels ossos facials.
  • Les espatlles es tornen més amplis i la caixa toràcica s'expandeix.
  • La terminació de la maduració òssia i creixement ossi. Això passa indirectament via els metabòlics de l'estradiol i per tant passa de forma més gradual en els homes que les dones.

AdultsModifica

Els efectes de la testosterona en adults són clarament més demostrables en l'home que la dona, però són igualment importants per a tots dos sexes. Alguns d'aquests efectes poden disminuir quan els nivells de testosterona disminueixen en les últimes dècades de la vida adulta.

 
Rangs de referència per a exàmens de sang, mostrant els nivells de testosterona para un adult masculí en blau clar.
  • La testosterona és necessària per al desenvolupament normal de l'espermatozoide. La testosterona activa gens en les cèl·lules de Sertoli qui promouen la diferenciació de l'espermatogoni.
  • Regula la resposta aguda de l'HHA (Eix hipotalàmic-hipofisiari-suprarenal) sota un desafiament de dominància.[16]
  • Energia física i mental.
  • Manteniment del trofisme muscular.
  • La testosterona regula la població dels receptors tromboxà A2 en megacariòcits i plaquetes i per tant l'agrupació de plaquetes a humans.[17][18]
  • La testosterona no causa o produeix efectes nocius en el càncer de pròstata. En gent que s'ha sotmès a teràpia de privació de testosterona, increments de testosterona més enllà de nivells de castrat han demostrat incrementar la rapidesa de propagació d'un càncer prostàtic existent..[19][20][21]
  • Estudis recents han mostrat resultats conflictius sobre la importància de la testosterona en el manteniment de la salut cardiovascular.[22][23] No obstant això, mantenir nivells normals de testosterona en homes de la tercera edat ha demostrat la millora de diversos paràmetres que es pensen que redueixen el risc de malalties cardiovasculars, com ara l'increment de la massa magra, les disminució del greix visceral, disminució del colesterol total, i el control sobre els nivells glucèmics.[24]
  • Sota un desafiament de dominància, la testosterona pot ser que jugui un paper en la regulació de la resposta de "lluita o fugida".[25]
  • Enamorar disminueix els nivells de testosterona en els homes mentre que incrementa els nivells de les dones. S'especula que aquests canvis en els nivells de testosterona resultin en la reducció temporal de les diferències de comportament entre els dos sexes.[26] S'ha comprovat que quan la testosterona i les endorfines al semen ejaculat es troben amb la paret cervical després d'una relació sexual, les dones reben un cop de testosterona, endorfina, i oxitocina, i els homes després de l'orgasme experimenten un increment d'endorfines i un increment marcat en els nivells d'oxitocina. Això s'afegeix a l'entorn fisiològic acollidor en el tracte reproductiu femení per a la concepció, i després per a l'alimentació de l'embrió, i estimula el sentiment d'amor, desig, i cura paternal en els homes (aquesta és l'única vegada que els nivells d'oxitocina de l'home rivalitzen amb els de les dones).[27]
  • Estudis recents suggereixen que els nivells de testosterona juguen un paper important en la presa de riscos durant decisions financeres.[28][29]
  • L'administració de testosterona fa als homes més egoistes i més probable que castiguin a altres per ser egoistes amb ells.[30]
  • La paternitat també disminueix els nivells de testosterona en els homes, suggerint que els canvis en el comportament i emocionals promouen la cura paternal.[31]
  • En els animals (tetraonins i els llangardaixos àgils), els nivells alts de testosterona han estat relacionats amb una reducció en l'activitat de el sistema immunològic. La testosterona sembla haver-se tornat part de el sistema de senyalització honesta entre les potencials parelles en el curs de l'evolució.[32][33]

ReferènciesModifica

  1. Cox, R. M., John-Alder, H. B. «Testosterone has opposite effects on male growth in lizards (Sceloporus spp.) with opposite patterns of sexual size dimorphism». J. Exp. Biol., 208, Pt 24, diciembre 2005, pàg. 4679-87. 10.1242/jeb.0194816326949.
  2. Reed, W. L., Clark, M. E., Parker, P. G., Raouf, S. A., Arguedas, N., Monk, D. S., Snajdr, E., Nolan, V., Ketterson, E. D. «Physiological effects on demography: a long-term experimental study of testosterone's effects on fitness». Am. Nat., 167, 5, mayo 2006, pàg. 667-83. 10.1086/50305416671011.
  3. Mooradian, A. D., Morley, J. E., Korenman, S. G. «Biological actions of androgens». Endocr. Rev., 8, 1, febrero 1987, pàg. 1-28. 10.1210/edrv-8-1-13549275.
  4. Tuck SP, Francis RM «Testosterone, bone and osteoporosis». Front Horm Res, 37,  2009, pàg. 123-32. 10.1159/00017604919011293.
  5. Southren, Louis A., Gordon, G. «Mean Plasma Concentration, Metabolic Clearance and Basal Plasma Production Rates of Testosterone in Normal Young Men and Women Using a Constant Infusion Procedure: Effect of Time of Day and Plasma Concentration on the Metabolic Clearance Rate of Testosterone». The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism, 27, 5, mayo 1967, pàg. 686-694. 10.1210/jcem-27-5-686.
  6. Dabbs, M., Dabbs, J. M.. Heroes, rogues, and lovers: testosterone and behavior. New York: McGraw-Hill, 2000. 
  7. Nelson, Randy F.. An introduction to behavioral endocrinology. Sunderland, Mass: Sinauer Associates, 2005, p. 143. 
  8. De Loof, A. «Ecdysteroids: the overlooked sex steroids of insects? Males: the black box». Insect Science, 13, 5, octubre 2006, pàg. 325-338. 10.1111/j.1744-7917.2006.00101.x.
  9. Mechoulam, R., Brueggemeier, R. W., Denlinger, D. L. «Estrogens in insects». Journal Cellular and Molecular Life Sciences, 40, 9, septiembre 1984, pàg. 942-944. 10.1007/BF01946450.
  10. Swaab, D. F., Garcia-Falgueras, A. «Sexual differentiation of the human brain in relation to gender identity and sexual orientation». Funct. Neurol., 24, 1,  2009, pàg. 17-28. 19403051.
  11. Forest, M. G., Cathiard, A. M., Bertrand, J. A. «Evidence of testicular activity in early infancy». J. Clin. Endocrinol. Metab., 37, 1, julio 1973, pàg. 148-51. 10.1210/jcem-37-1-1484715291.
  12. Corbier, P., Edwards, D. A., Roffi, J. «The neonatal testosterone surge: a comparative study». Arch Int Physiol Biochim Biophys, 100, 2,  1992, pàg. 127-31. 10.3109/138134592090352741379488.
  13. Dakin, C. L., Wilson, C. A., Kalló, I., Coen, C. W., Davies, D. C. «Neonatal stimulation of 5-HT(2) receptors reduces androgen receptor expression in the rat anteroventral periventricular nucleus and sexually dimorphic preoptic area». Eur. J. Neurosci., 27, 9, mayo 2008, pàg. 2473-80. 10.1111/j.1460-9568.2008.06216.x18445234.
  14. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 22 de febrero de 2012. [Consulta: 14 juliol 2011].
  15. Bhasin, S., Storer, T. W., Berman, N., Callegari, C., Clevenger, B., Phillips, J., Bunnell, T. J., Tricker, R., Shirazi, A., Casaburi, R. «The effects of supraphysiologic doses of testosterone on muscle size and strength in normal men». N. Engl. J. Med., 335, 1, julio 1996, pàg. 1-7. 10.1056/NEJM1996070433501018637535.
  16. Mehta, P. H., Jones, A. C., Josephs, R. A. «The social endocrinology of dominance: basal testosterone predicts cortisol changes and behavior following victory and defeat». J Pers Soc Psychol, 94, 6, junio 2008, pàg. 1078-93. 10.1037/0022-3514.94.6.107818505319 [Consulta: 14 juliol 2011].
  17. Ajayi, A. A., Halushka, P. V. «Castration reduces platelet thromboxane A2 receptor density and aggregability». QJM, 98, 5, mayo 2005, pàg. 349-56. 10.1093/qjmed/hci05415820970.
  18. Ajayi, A. A., Mathur, R., Halushka, P. V. «Testosterone increases human platelet thromboxane A2 receptor density and aggregation responses». Circulation, 91, 11, junio 1995, pàg. 2742-7. 7758179.
  19. Morgentaler, A., Schulman, C. «Testosterone and prostate safety». Front Horm Res, 37,  2009, pàg. 197-203. 10.1159/00017605419011298.
  20. Rhoden, E. L., M. A. Averbeck y P. E. Teloken «Androgen replacement in men undergoing treatment for prostate cancer». J Sex Med, 5, 9,  2008, pàg. 2202-8. 10.1111/j.1743-6109.2008.00925.x18638000.
  21. Morgentaler, A. y A. M. Traish «Shifting the paradigm of testosterone and prostate cancer: the saturation model and the limits of androgen-dependent growth». Eur Urol, 55, 2,  2009, pàg. 310-20. 10.1016/j.eururo.2008.09.02418838208.
  22. Haddad, R. M., Kennedy, C. C., Caples, S. M., Tracz, M. J., Boloña, E. R., Sideras, K., Uraga, M. V., Erwin, P. J., Montori, V. M. «Testosterone and cardiovascular risk in men: a systematic review and meta-analysis of randomized placebo-controlled trials». Mayo Clin. Proc., 82, 1, enero 2007, pàg. 29-39. 10.4065/82.1.2917285783.
  23. Jones, T. H., Saad, F. «The effects of testosterone on risk factors for, and the mediators of the atherosclerotic process». Atherosclerosis, 207, 2, abril 2009, pàg. 318-27. 10.1016/j.atherosclerosis.2009.04.01619464009.
  24. Stanworth, R. D., Jones, T. H. «Testosterone for the aging male; current evidence and recommended practice». Clin Interv Aging, 3, 1,  2008, pàg. 25-44. 184888762544367.
  25. Mehta, P. H., Josephs, R. A. «Testosterone change after losing predicts the decision to compete again». Horm Behav, 50, 5, diciembre 2006, pàg. 684-92. 10.1016/j.yhbeh.2006.07.00116928375.
  26. Marazziti, D., Canale, D. «Hormonal changes when falling in love». Psychoneuroendocrinology, 29, 7, agosto 2004, pàg. 931-6. 10.1016/j.psyneuen.2003.08.00615177709.
  27. Marazziti, D., Canale, D. «Hormonal changes when falling in love». , 29, 7, agosto 2004, pàg. 931-6. 10.1016/j.psyneuen.2003.08.00615177709.
  28. Sapienza, P., Zingales, L., Maestripieri, D. «Gender differences in financial risk aversion and career choices are affected by testosterone». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 106, 36, septiembre 2009, pàg. 15268-73. 10.1073/pnas.09073521061970639827412402009PNAS..10615268S.
  29. Apicella, C. L., Dreber, A., Campbell, B., Gray, P. B., Hoffman, M., Little, A. C. «Testosterone and financial risk preferences». Evolution and Human Behavior, 29, 6, noviembre 2008, pàg. 384-390. 10.1016/j.evolhumbehav.2008.07.001.
  30. Zak. P. J., et al. «Testosterone administration decreases generosity in the ultimatum game». PLoS ONE, 4,  2009, pàg. e8330. 10.1371/journal.pone.00083302009PLoSO...4.8330Z.
  31. Berg, S. J., Wynne-Edwards, K. E. «Changes in testosterone, cortisol, and estradiol levels in men becoming fathers». Mayo Clinic Proceedings, 76, 1,  2001, pàg. 582-592.
  32. Braude, S., Tang-Martinezb, Z., Taylor, G. T. «Stress, testosterone, and the immunoredistribution hypothesis». Behavioral Ecology, 10, 3, marzo 1999, pàg. 345-350. 10.1093/beheco/10.3.345.
  33. Olsson, M., Wapstra, E., Madsen, T., Silverin, B. «Testosterone, ticks and travels: a test of the immunocompetence-handicap hypothesis in free-ranging male sand lizards». Proc. Biol. Sci., 267, 1459, noviembre 2000, pàg. 2339-43. 10.1098/rspb.2000.1289114136531690810.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Testosterona