Obre el menú principal

Identitat de gènere

percepció subjectiva i privada del propi gènere
No s'ha de confondre amb identitat sexual ni amb orientació sexual.

La identitat de gènere és la percepció que una persona té sobre el seu propi gènere. Generalment, aquest es pot classificar en home, dona o no-binari.[1] Es pot correspondre amb el sexe assignat en néixer o en pot diferir.[2] En el primer cas, es parla d'una persona cisgènere, mentre que el segon és el cas de les persones transgènere. Totes les societats tenen un sistema de categorització de gèneres, que és la base de la formació de la identitat social d'una persona en relació a altres membres de la societat.[3] En la majoria de societats, hi ha una divisió bàsica entre els atributs assignats a homes i dones, un binarisme de gènere al qual la majoria de la població s'adhereix i que inclou certes expectatives sobre la masculinitat i la feminitat en tots els aspectes del sexe i el gènere: sexe, identitat de gènere i expressió de gènere.[4] Algunes persones no s'identifiquen amb alguns o amb cap dels aspectes considerats propis del seu sexe; en aquest cas es poden anomenar transgènere o no-binàries.[5] Algunes societats també tenen categories per un tercer gènere.

La identitat de gènere es forma, per norma general, al voltant dels tres anys.[6][7] Un cop passada aquesta edat, és molt difícil de canviar, i si s'intenta fer-ho pot aparèixer disfòria de gènere.[6][8] S'ha proposat que tant factors biològics com socials influeixen en la seva formació.

Edat de formacióModifica

L'estudi d'aquest tema és complex, perquè la manca de llenguatge en els infants sovint força els investigadors a recórrer suposicions. Tot i així, hi ha diverses teories sobre com i quan es forma la identitat de gènere.[8] John Money va suggerir que els infants començaven a ser conscients del gènere i donar-li importància dels divuit mesos als dos anys; Lawrence Kohlberg afirma que la identitat de gènere no es forma fins als tres anys, una teoria àmpliament acceptada.[6][7][8][9] En aquest moment, els infants tenen la capacitat de fer afirmacions fermes sobre els gènere i tendeixen a triar activitats i joguines que es consideren apropiades pel seu gènere (com nines per les nenes i eines pels nens), tot i que sense comprendre totalment les implicacions que això té.[10][11] Passats els tres anys, la identitat de gènere és molt difícil de canviar, i els intents de canviar-la poden resultar en disfòria de gènere.[6][12][13] La identitat de gènere continua formant-se fins que l'infant arriba a la joventut.[12][14]

Martin i Ruble conceptualitzen aquest procés de desenvolupament en tres etapes:[15]

  1. Els nadons i infants aprenen una sèrie de característiques determinades, que són aspectes socialitzats del gènere.
  2. Entre els cinc i set anys, la identitat es consolida i esdevé rígida.
  3. Després d'aquest "pic de rigidesa", la fluïdesa retorna i els rols de gènere definits socialment es relaxen una mica.

Barbara Newmann ho divideix en quatre parts:[11]

  1. Comprensió del concepte de gènere.
  2. Aprenentatge dels rols de gènere, dels estàndards i els estereotips.
  3. Identificació amb els pares.
  4. Formació d'una preferència de gènere.

Factors que influeixen en la formacióModifica

Innata o adquiridaModifica

Tot i que la formació de la identitat de gènere no es comprèn del tot, s'han proposat molts factors que influeixen en el seu desenvolupament. Destaca el debat psicològic de fins a quin punt està determinada per factors socials i de l'entorn o per factors innats i biològics. La teoria més acceptada defensa que ambdós factors hi tenen un paper important.

D'una banda, els factors biològics que influeixen la identitat de gènere inclouen els nivells hormonals d'abans i després del naixement.[16] Si bé la genètica també influeix la identitat de gènere, no la determina de manera inflexible.[17][18]

D'altra banda, els factors socials es basen en les idees sobre els rols de gènere que expressen la família, les figures d'autoritat, els mitjans de comunicació i altres persones influents en la vida d'un infant.[19] Quan són educats per persones que segueixen estrictament els rols de gènere típics, estan més predisposats a actuar de la mateixa manera, adherint-se al comportament estereotípic del seu gènere.[20] El llenguatge també hi té el seu paper: els infants, mentre adquireixen una llengua, aprenen a separar característiques masculines i femenines i, de manera inconscient, adapten el seu comportament a aquests rols predeterminats.[21] La teoria de l'aprenentatge social defensa que els infants desenvolupen encara més la seva identitat de gènere observant i imitant comportaments lligats al gènere, i després sent castigats o premiats per comportar-se d'aquesta manera.[22]

El psicòleg John Money va ser una figura clau en les primeres investigacions sobre la identitat de gènere, i va crear aquest terme "per descriure el sentiment intern d'una persona en veure's home o dona."[23] No estava d'acord amb la línia de pensament anterior, que defensava que el gènere estava determinat només per factors biològics. Ell afirmava que els infants neixen com un full en blanc i que els pares poden decidir el gènere dels seus fills.[24] En la seva opinió, si uns pares eduquessin el seu fill com si fos del sexe oposat, l'infant creuria que havien nascut en aquell sexe i actuaria en conseqüència.[23] Segons deia, l'educació tenia més pes que els factors biològics.[24]

Un exemple conegut sobre aquest debat és el cas de David Reimer. De petit, Reimer va passar per una circumcisió fallida i com a resultat va perdre els seus genitals masculins. John Money va convèncer els seus pares perquè l'eduquessin com una nena. Reimer va créixer com una nena, vestint-se amb roba femenina i envoltat de joguines típicament femenines, però ell no es veia a ell mateix com una nena. Després d'intentar suïcidar-se als 13 anys, van explicar-li que havia nascut amb genitals masculins i va operar-se per reconstruir-los.[25] Aquesta reacció contradeia la hipòtesi de Money que la biologia no té res a veure amb la identitat de gènere.[26]

Tot i així, la majoria encara no s'atrevia a contradir la teoria de Money. Milton Diamond, un científic, va ser un dels pocs que va mostrar obertament el seu desacord amb els seus arguments. Diamond havia col·laborat en una investigació utilitzant rates embarassades i havia conclòs que les hormones tenien un paper molt important en el comportament dels diferents sexes.[23] Els investigadors injectaven testosterona a la rata embarassada perquè passés a la sang de la cria.[24] Les femelles que naixien tenien genitals que semblaven masculins. També es comportaven com a rates mascle i fins i tot intentaven copular amb altres rates femella, provant que la biologia té una gran importància en el comportament animal.[23]

Factors biològicsModifica

Hi ha diversos factors biològics anteriors al naixement, incloent els gens i les hormones, que poden afectar la identitat de gènere.[16][27] La teoria bioquímica de la identitat de gènere suggereix que les persones adquireixen les seves identitats de gènere mitjançant aquests factors, i no la socialització.

Les influències hormonals també són complexes. Les hormones que determinen el sexe es produeixen al principi del desenvolupament del fetus, i si s'alteren els nivells hormonals prenatals, la progressió fenotípica també podria resultar alterada.[28] En aquest cas, la predisposició natural del cervell cap un sexe podria no concordar amb la genètica del fetus o els seus òrgans sexuals externs.[29]

Les hormones podrien afectar les diferències entre les habilitats espacials, la memòria i l'agressivitat en els homes i les dones; l'exposició prenatal a les hormones afecta la manera com més tard l'hipotàlem regula la segregació hormonal, ja que "les hormones sexuals femenines normalment segueixen un cicle mensual, mentre que les masculines no segueixen cap patró."[30]

Persones intersexualsModifica

Article principal: Intersexualitat

Un estudi de la recerca feta entre els anys 1955 i 2000 suggereix que més d'un de cada cent individuals té alguna característica intersexual.[31] Un animal o humà és intersexual quan posseeix qualsevol de les diverses variacions en els caràcters sexuals, incloent cromosomes, gònades, hormones sexuals o genitals que, segons l'Oficina de l'Alt Comissariat per als Drets Humans de l'ONU, "no s'adiuen a les típiques nocions binàries de cossos masculins o femenins."[32] Una variació intersexual podria complicar inicialment l'assignació en un sexe,[33] i en un futur aquesta assignació podria no concordar amb la identitat de gènere de l'infant.[34] Reforçar l'assignació d'un sexe per mitjans quirúrgics o hormonals es pot considerar una violació dels drets de la persona en qüestió.[35][36]

Un estudi de 2005 sobre la identitat de gènere en persones amb síndrome de Swyer que havien estat criades com a dones i que tenien agènesi gonadal, extròfia cloacal de la bufeta o ablació del penis va concloure que el 78% de les persones estudiades vivien com a dones, mentre que el 22% havia decidit iniciar una reassignació de gènere cap al masculí de manera que s'alineés amb el seu sexe genètic.[37] L'estudi conclou: "Els resultats indiquen clarament un increment en el risc que el pacient iniciï una reassignació al gènere masculí després de l'assignació femenina en la infància, però alhora són incompatibles amb la noció d'una determinació plena de la identitat de gènere per part dels androgens prenatals."

Una revisió clínica del 2012 va concloure que entre el 8,5% i 20% de persones amb variacions intersexuals tenien disfòria de gènere.[38] Una investigació sociològica a Austràlia, un país que disposa d'una tercera classificació de sexe, 'X', mostra que un 19% de les persones nascudes amb característiques sexuals atípiques van seleccionar una "X" o l'opció "altre"; el 52% van escollir "dona", el 23% "home" i el 6% "no n'estic segur". En néixer, s'havia assignat el gènere femení al 52% de participants i el masculí al 41%.[39][40]

Un estudi de Reiner i Gearhart explica què pot passar quan s'assigna el gènere femení a nens i se'ls educa com a noies,[41] segons la 'política del gènere òptim' desenvolupada per John Money:[35] en una mostra de catorze nens, vuit d'ells s'identificaven com a nens entre els cinc i dotze anys, i tots els estudiats presentaven algunes actituds i interessos típicament masculins,[41] cosa que dona suport a l'argument que les variables genètiques afecten la identitat de gènere i el comportament independentment de la socialització.

Causes biològiques de la transsexualitatModifica

Alguns estudis han investigat si hi ha o no una relació entre les variables biològiques i la identitat transgènere o transsexual.[42][43][44] Diversos estudis han demostrat que les estructures cerebrals sexualment dismòrfiques en les persones transgènere són diferents a les que s'associen amb el seu sexe de naixement i s'assemblen al que s'associa al sexe amb el qual s'identifiquen.[45][46] També s'han trobat diferències estructurals similars entre homes gai i heterosexuals, i entre dones lesbianes i heterosexuals.[47][48] Un altre estudi suggereix que la transsexualitat podria tenir un component genètic.[49]

Les investigacions suggereixen que les mateixes hormones que promouen la diferenciació dels òrgans sexuals abans del naixement també influeixen la pubertat i el desenvolupament de la identitat de gènere. Diferents quantitats d'hormones masculines o femenines poden resultar en un comportament o en uns genitals externs que no es corresponen amb els que dicta la norma pel seu sexe assignat en néixer, i en una persona actuant i tenint l'aspecte del gènere amb el qual s'identifiquen.[50]

Factors socials i de l'entornModifica

L'any 1955, John Money va proposar que la identitat de gènere era mal·leable i quedava determinada segons si l'infant era educat com un noi o una noia a l'inici de la infància.[51][52] La hipòtesi de Money s'ha descartat,[52][53] però els estudis sobre els efectes dels factors socials sobre la formació de la identitat de gènere continuen.[52] Durant els anys 60 i 70, es va proposar que alguns factors com l'absència del pare o que la mare desitgés tenir una filla podrien influir; algunes teories més recents, com la que suggereix que la psicopatologia dels pares podria influir parcialment la formació de la identitat de gènere, han rebut molt poques proves empíriques,[52] i un article de 2004 va fer notar que "manquen proves sòlides sobre la importància dels factors socials posteriors al naixement."[54] Un estudi de 2008 va concloure que els pares d'infants amb disfòria de gènere no mostraven símptomes de problemes psicopatològics més enllà d'una depressió lleugera en les mares.[52][55]

S'ha proposat que l'actitud dels pares de l'infant podria afectar-ne la identitat de gènere, tot i que les proves que hi ha són mínimes.[56]

Establiment patern dels rols de gènereModifica

Els pares que no recolzen la no-conformitat de gènere tendeixen a tenir fills amb una visió més estricta i ferma sobre la identitat i els rols de gènere.[50] Els estudis recents suggereixen una tendència cap a les identitats i rols de gènere menys ben definits. Per exemple, alguns estudis han trobat que hi ha pares que cada vegada més consideren neutrals la cuina i, en alguns casos, les nines, en comptes d'exclusivament femenines.[57] Tanmateix, Emily Kane va adonar-se que molts pares encara mostren respostes negatives cap a objectes, activitats o atributs que es consideraven femenins, com habilitats domèstiques, educació i empatia.[57] La investigació ha indicat que molts pares intenten definir el gènere pels seus fills d'una manera que els distancia de la feminitat.[57]

Molts pares es formen expectatives sobre el gènere dels seus fills abans que neixin, després de determinar el sexe de l'infant a través de tecnologies com els ultrasons. Així, el fill arriba amb un nom, jocs i fins i tot ambicions influïdes per un gènere.[27] Un cop s'ha determinat el sexe de l'infant, la majoria són educats segons un model masculí o femení definit, en part, pels pares.

En considerar la classe social dels pares, les famílies de classe baixa solen defensar rols de gènere tradicionals, en els quals el pare treballa i la mare, que treballaria només per necessitats econòmiques, té cura de la casa. Tanmateix, les parelles de classe mitjana treballadores normalment negocien la divisió de la feina i de la cura de la casa seguint una ideologia més igualitària. Aquestes visions diferents sobre el gènere per part dels pares poden canviar la comprensió que l'infant té sobre el gènere, així com el desenvolupament del seu gènere.[58]

En un estudi dirigit per Hillary Halpern es va provar que els comportaments dels pares, més que les seves creences, eren més influents a l'hora de predir l'actitud del fill cap al gènere. Es va concloure que el comportament de la mare era especialment influent en les assumpcions de l'infant sobre el seu propi gènere. Per exemple, les mares amb comportaments més tradicionals al voltant dels seus fills provocaven que el fill mostrés menys estereotips masculins mentre que la filla sí que mostrava més estereotips femenins. No es va trobar cap correlació entre el comportament del pare i els estereotips seguits pels seus fills. Tot i això, sí que es va concloure que els pares que creien en la igualtat de gènere tenien fills, especialment nois, que mostraven menys prejudicis sobre el seu gènere oposat.

Disconformitat de gènereModifica

Articles principals: Transgènere, Transsexual, i No-binari

La identitat de gènere pot portar a problemes de seguretat en les persones que no encaixen al model binari.[59] En alguns casos, la identitat de gènere d'algú és inconsistent amb les característiques sexuals biològiques (genitals i caràcters sexuals secundaris), cosa que resulta en persones que es vesteixen o es comporten d'una manera que es percep com a fora de les normes culturals sobre el gènere. Aquestes expressions del gènere es poden descriure com a transgènere o no-binari,[60] i les persones que tenen aquestes expressions a vegades tenen disfòria de gènere.

En les dècades més recents els procediments quirúrgics per reassignar el sexe s'han fet més assequibles. Algunes persones amb disfòria de gènere volen aquest tipus d'intervenció mèdica per fer que el seu sexe fisiològic concordi amb la seva identitat de gènere; d'altres mantenen els genitals amb els quals van néixer però adopten un rol de gènere consistent amb la seva identitat.

Història i definicionsModifica

DefinicionsModifica

El terme identitat de gènere va ser utilitzat per primera vegada amb el seu significat actual (l'experiència personal del propi gènere[61]) durant la dècada dels anys 60.[62][63] Actualment es continua utilitzant amb el mateix sentit gairebé sempre, tot i que alguns acadèmics també l'utilitzen per referir-se a la identitat sexual o a les orientacions sexuals gay, lesbiana i bisexual.[64]

Primers estudis mèdicsModifica

Els estudis mèdics de finals del segle XIX anomenaven les dones que no seguien els rols de gènere "invertides", i les descrivien dient que els interessava el coneixement i l'aprenentatge, i que en canvi els "desagradava cosir, a vegades fins i tot mostrant-s'hi incapaces". A mitjans de la primera dècada del segle XX, els metges insistien en sotmetre a una teràpia correctiva aquestes dones i nenes, cosa que significava que els comportaments que no encaixaven amb les expectacions socials es castigaven i es canviaven. L'objectiu d'aquesta teràpia era tornar els infants als seus rols de gènere "correctes" i, en conseqüència, reduir el nombre d'infants que esdevenien transgènere.[65]

Teories de Freud i JungModifica

L'any 1905, Sigmund Freud va presentar la seva teoria del desenvolupament psicosexual a Tres assaigs sobre la teoria de la sexualitat, aportant proves que demostraven que en la fase pregenital els infants no distingeixen entre sexes, sinó que assumeixen que els pares tenen els mateixos genitals i la mateixa capacitat reproductiva. En aquesta base, raonava que la bisexualitat era l'orientació sexual original i que l'heterosexualitat era el resultat de la repressió durant la fase fàl·lica, a partir de la qual es podia distingir la identitat de gènere. Segons Freud, durant aquesta fase els infants desenvolupaven un complex d'Èdip a causa del qual tenien fantasies sexuals amb el progenitor del gènere contrari i sentien odi cap al del seu mateix gènere, i que aquest odi es transformava en una transferència (inconscient) i una identificació (conscient) amb el progenitor odiat, que tant exemplificava un model per calmar els impulsos sexuals com amenaçava d'eliminar la capacitat de l'infant per calmar aquests mateixos impulsos.[22] El 1913, Carl Jung va proposar el complex d'Electra perquè creia que la bisexualitat no es trobava a l'inici de la vida psíquica, i que Freud no donava una descripció adequada de les nenes (Freud va rebutjar aquesta observació).[66]

Anys 50 i 60Modifica

Durant els anys 50 i 60, els psicòlegs van començar a estudiar el desenvolupament del gènere en infants petits, parcialment per entendre els orígens de l'homosexualitat (que en aquell moment es veia com un trastorn mental). El 1958, es va establir el Projecte de Recerca sobra la Identitat de Gènere al Centre Mèdic UCLA per estudiar les persones intersexuals i transsexuals. El psicoanalista Robert Stoller va generalitzar moltes de les troballes del projecte al seu llibre Sexe i gènere: sobre el desenvolupament de la masculinitat i la femininitat (1968). També se'l considera la persona que va introduir el terme identitat de gènere al Congrés Internacional de Psicoànalisi a Estocolm el 1963. John Money també va ser instrumental en el desenvolupament de les primeres teories sobre la identitat de gènere. La seva feina a la Clínica de la Identitat de Gènere del Col·legi mèdic de Hopkins (fundat el 1965) va popularitzar una teoria interaccionista sobra la identitat de gènere, suggerint que, fins a una certa edat, la identitat de gènere és relativament fluida i subjecte a una negociació constant. El seu llibre Home i dona, noi i noia (1972) va esdevenir un llibre de text universitari molt utilitzat, tot i que des de llavors gran part de les seves idees han estat posades en dubte.[67][68]

La visió de ButlerModifica

A finals dels anys 80, Judith Butler va començar a fer conferències regulars sobre la identitat de gènere, i l'any 1990 va publicar El problema del gènere: feminisme i la subversió de la identitat, introduint el concepte de la "performativitat del gènere" i defensant que tant el sexe com el gènere són artificials.[69]

Opinions actualsModifica

Àmbit mèdicModifica

A 2018, hi ha diverses visions i noves discrepàncies sobre la millor manera de gestionar les identitats que no s'adiuen al model social binari. Els metges, i també un nombre cada vegada més gran de pares, generalment ja no recolzen o creuen en la idea de la teràpia de conversió,[70] que ara ha quedat desacreditada i es considera no ètica i inefectiva.[71][72]

A Espanya, la teràpia de conversió no és il·legal a nivell estatal, tot i que algunes comunitat autònomes sí que han elaborat una llei per prohibir-la, per exemple la de Madrid.[73] A Catalunya, la llei 11/2014 prohibeix tractar les persones transgènere com a patologia i estableix que sempre s'haurien de tractar respectuosament i mai utilitzant teràpies aversives (un tipus de teràpia de conversió). Tanmateix, aquesta prohibició només pren efecte sobre les institucions mèdiques.[74] En la mateixa línia, les Corts Valencianes van aprovar també una llei prohibint aquest tipus de teràpia l'any 2018, encara que en aquest cas inclouen les teràpies de conversió en general i no es limita a la sanitat pública.[75]

D'una banda, encara hi ha molts clínics que continuen creient que hi hauria d'haver intervencions pels infants que no es conformen amb el seu gènere. Creuen que les joguines estereotípiques d'un gènere animaran els infants a comportar-se en el seus rols de gènere tradicionals.[65]

Les persones que s'identifiquen com a transsexuals a vegades volen operar-se per alterar els seus caràcters sexuals primaris, secundaris o tots dos, perquè creuen que estaran més còmodes amb uns genitals diferents. Això podria significar la remoció del penis, testicles o pits, o la reconstrucció del penis, vagina o pits. En el passat, les operacions de reassignació de sexe es duien a terme amb infants nascuts amb genitals ambigus, però l'opinió mèdica actual s'oposa a aquest procediment, ja que molts adults han acabat no estant d'acord amb les decisions que es van prendre per ells en néixer. Avui en dia, l'operació de reassignació de sexe només es fa a les persones que volen tenir aquest canvi perquè el seu sexe anatòmic s'adigui amb la seva identitat de gènere.[76]

Disfòria de gènereModifica

Article principal: Disfòria de gènere

La disfòria de gènere és la incongruència entre el gènere assignat en néixer d'una persona i el gènere amb el qual aquesta persona s'identifica. El DSM-5, publicat el 2013, considera que els símptomes en infants són diferents dels que es poden observar en adolescents o adults, però en general es poden resumir en el desig de ser tractat com a membre d'un altre gènere i la voluntat de comportar-se d'una manera típicament associada a un altre gènere.[77]

Identitats de gènere no-binàriesModifica

Vegeu també: Binarisme de gènere, Genderqueer, i Tercer gènere

Algunes persones i societats no consideren que el gènere sigui binari. Aquelles persones que no s'identifiquen amb el model del binarisme de gènere es poden considerar no-binaris o genderqueer. Algunes cultures també tenen rols de gènere específics que són diferents dels homes i les dones; sovint s'anomenen genèricament tercer gènere.

Fa'afafineModifica

En algunes societats de la Polinèsia, fa'afafine és un tercer gènere. Els fa'afafine tenen anatomia masculina, però es vesteixen i comporten d'una manera considerada típicament femenina. Segons Tamasailau Sua'ali'i, sovint els fa'afafine de Samoa no poden reproduir-se. S'accepten com un gènere natural, i no són ni menyspreats ni discriminats.[78] Els fa'afafine també reforcen la seva feminitat amb el fet que només senten atracció i reben atenció sexual per part d'homes heterosexuals. Generalment, s'identifiquen a causa de les seves preferència laborals, ja que normalment duen a terme tasques casolanes típicament femenines.[79] El primer ministre de Samoa és patrocinador de l'Associació de Fa'afafine de Samoa.[80] Traduït literalment, fa'afafine significa "femeninament."

HijrasModifica

En algunes cultures d'Àsia, hijra és un terme utilitzat per descriure persones que no es consideren ni homes ni dones. La majoria tenen una anatomia masculina o intersexual, però alguns també tenen anatomia femenina. Els hijra formen un tercer gènere, tot i que no gaudeixen de la mateixa acceptació i respecte que els homes i dones de les seves cultures. Es poden comparar amb els transvestits o drag queens de les cultures occidentals contemporànies.[81]

KhanithModifica

Khanith és un tercer gènere acceptat a Oman. Són generalment prostituts homosexuals que es vesteixen masculinament, amb colors pastel (en comptes de blanc, el típic dels homes), però tenen maneres femenines. Poden barrejar-se amb dones, i sovint ho fan en casaments o altres esdeveniments formals. Igual que els homes de la seva societat, els khaniths poden casar-se amb dones consumar el matrimoni. En cas de divorci o mort, tornen al seu estat de khanith al següent casament.[82]

Identitats dos-esperitsModifica

Molts pobles indígenes d'Amèrica del Nord tenien més de dos rols de gènere. Aquells que formen part de les categories de gènere addicionals, és a dir, excepte homes i dones cisgènere, actualment s'acostumen a anomenar col·lectivament "dos-esperits" (two-spirits en anglès). També hi ha gent que prefereix utilitzar una de les paraules específiques de la seva cultura, en comptes d'aquesta categoria més genèrica.[83]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Sexual Orientation and Gender Expression in Social Work Practice, edited by Deana F. Morrow and Lori Messinger (2006, ISBN 0231501862), page 8: "Gender identity refers to an individual's personal sense of identity as masculine or feminine, or some combination thereof."
  2. Campaign, Human Rights. «Sexual Orientation and Gender Identity Definitions - Human Rights Campaign».
  3. V. M. Moghadam, Patriarchy and the politics of gender in modernising societies, in International Sociology, 1992: "All societies have gender systems."
  4. Carlson, Neil R.; Heth, C. Donald. Psychology: the science of behaviour. 4th. Toronto, Canada: Pearson, 2009, p. 140–141. ISBN 9780205645244. «Sensation» 
  5. For example, "transvestites [who do not identify with the dress assigned to their sex] existed in almost all societies." (G. O. MacKenzie, Transgender Nation (1994, ISBN 0879725966), page 43.) — "There are records of males and females crossing over throughout history and in virtually every culture. It is simply a naturally occurring part of all societies." (Charles Zastrow, Introduction to Social Work and Social Welfare: Empowering People (2013, ISBN 128554580X), page 234, quoting the North Alabama Gender Center.)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Pamela J. Kalbfleisch; Michael J. Cody Gender, power, and communication in human relationships. Psychology Press, 1995, p. 366 pages. ISBN 978-0805814040 [Consulta: 3 juny 2011]. 
  7. 7,0 7,1 Ann M. Gallagher; James C. Kaufman Gender differences in mathematics: An integrative psychological approach. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-82605-1. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Boles, 2013. Pages 101-102.
  9. A few authorities say it forms between ages 3-4 rather than precisely at age 3, e.g. George J. Bryjak and Michael P. Soraka, Sociology: Cultural Diversity in a Changing World (ed. Karen Hanson), Allyn & Bacon, 1997; 209-245
  10. Christopher Bates Doob, Social Inequality and Social Stratification in US Society
  11. 11,0 11,1 Newmann, Barbara. Development Through Life: A Psychosocial Approach. Cengage Learning, 2012-12-20, p. 243. ISBN 9781111344665. 
  12. 12,0 12,1 J. A. Kleeman, The establishment of core gender identity in normal girls. I.(a) Introduction;(b) Development of the ego capacity to differentiate, in the Archives of Sexual Behavior, 1971: "Though gender identity formation continues into young adulthood and core gender identity establishment extends into the fourth year and possibly longer, core gender identity is fairly firmly formed by age 3[.]"
  13. E. Coleman, Developmental stages of the coming out process, in Journal of homosexuality, 1982: "Core gender and sex-role identities are well-formed by the age of 3 (Money & Ehrhardt, 1972). This is believed because attempts to reassign gender identity after age 3 result in further gender dysphoria."
  14. Stein MT, Zucker KJ, Dixon SD. December, 1997. "Gender Identity", The Nurse Practitioner. Vo. 22, No. 12, P. 104
  15. Martin, C.; Ruble, D. «Children's Search for Gender Cues Cognitive Perspectives on Gender Development». Current Directions in Psychological Science, 13, 2, 2004, pàg. 67–70. DOI: 10.1111/j.0963-7214.2004.00276.x.
  16. 16,0 16,1 Effects of male sex hormones on gender identity, sexual behavior, and cognitive function, Zhong Nan Da Xue Xue Bao, Yi Xue Ban (Journal of Central South University, Medical Sciences), April 2006, 31(2):149-61
  17. Money, John «The concept of gender identity disorder in childhood and adolescence after 39 years». Journal of Sex and Marital Therapy, 20, 3, 1994, pàg. 163–77. DOI: 10.1080/00926239408403428. PMID: 7996589.
  18. Susan Golombok, Robyn Fivush, Gender Development (1994, ISBN 0521408628), page 44: "When assigned and raised as boys, these genetic girls adopt a male gender identity and role, showing that a Y chromosome is not necessary for gender development to proceed in a male direction."
  19. Henslin, James M. Essentials of Sociology. Taylor & Francis, 2001, p. 65–67, 240. ISBN 978-0-536-94185-5. 
  20. «Factors Influencing Gender Identity».
  21. Williams, Michael, "Cultural Identity, Language Identity, Gender Identity", "The English Academy of South Africa", 2011
  22. 22,0 22,1 Myers, David G. (2008). Psychology. New York: Worth.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 1958-, Colapinto, John,. As nature made him : the boy who was raised as a girl. 1st Harper Perennial ed. Nova York: HarperCollins, 2006. ISBN 0061120561. OCLC 71012749. 
  24. 24,0 24,1 24,2 «NOVA | Transcripts | Sex: Unknown | PBS».
  25. Nolen-Hoeksema. Abnormal Psychology. 6. McGraw-Hill, 2014, p. 368. ISBN 9781308211503. 
  26. Martin, Carol; Diane Ruble; Joel Szkrybalo «Cognitive Theories of Early Gender Development». Psychological Bulletin, 128, 6, 2002, pàg. 903–913. DOI: 10.1037/0033-2909.128.6.903. PMID: 12405137.
  27. 27,0 27,1 Ghosh, Shuvo. «Gender Identity». MedScape. [Consulta: 29 octubre 2012].
  28. Lynda Birke, In Pursuit Of Difference, scientific studies of women and men, in The Gender and Science Reader, page 310
  29. Hines, Melissa «Prenatal endocrine influences on sexual orientation and on sexually differentiated childhood behavior». Frontiers in Neuroendocrinology, 32, 2, 02-02-2017, pàg. 170–182. DOI: 10.1016/j.yfrne.2011.02.006. ISSN: 0091-3022. PMC: 3296090. PMID: 21333673.
  30. Lynda Birke suggests that during the early stage of fetal development, specific hormones will enter the brain and “permanently affect how the hypothalamus works. As before, high levels of hormones known as androgens will stop the hypothalamus from ever organizing hormone cycles. If there are low levels, then it will be cyclic.” This early influence on brain determines the different frequency of hormone secretion later in male or female’s life. “Obviously, women’s sex hormones usually follow a monthly cycle,” while “men’s sex hormones do not follow such a pattern.” Birke, Lynda. The Gender and Science Reader, p. 313. 
  31. Blackless, Melanie; Charuvastra, Anthony; Derryck, Amanda; Fausto-Sterling, Anne; Lauzanne, Karl «How sexually dimorphic are we? Review and synthesis». American Journal of Human Biology, 12, 2, març 2000, pàg. 151–166. DOI: 10.1002/(SICI)1520-6300(200003/04)12:2<151::AID-AJHB1>3.0.CO;2-F. ISSN: 1520-6300. PMID: 11534012.
  32. «Free & Equal Campaign Fact Sheet: Intersex». United Nations Office of the High Commissioner for Human Rights, 2015.
  33. Mieszczak, J; Houk, CP; Lee, PA «Assignment of the sex of rearing in the neonate with a disorder of sex development». Curr Opin Pediatr, 21, 4, Aug 2009, pàg. 541–7. DOI: 10.1097/mop.0b013e32832c6d2c. PMC: 4104182. PMID: 19444113.
  34. Council of Europe; Commissioner for Human Rights. Human rights and intersex people, Issue Paper, abril 2015. 
  35. 35,0 35,1 Swiss National Advisory Commission on Biomedical Ethics NEK-CNE. On the management of differences of sex development. Ethical issues relating to "intersexuality".Opinion No. 20/2012, novembre 2012. 
  36. World Health Organization. Sexual health, human rights and the law. Geneva: World Health Organization, 2015. ISBN 9789241564984. 
  37. Meyer-Bahlburg, HF «Gender identity outcome in female-raised 46,XY persons with penile agenesis, cloacal exstrophy of the bladder, or penile ablation». Archives of Sexual Behavior, 34, 4, 2005, pàg. 423–38. DOI: 10.1007/s10508-005-4342-9. PMID: 16010465.
  38. Furtado P. S. «Gender dysphoria associated with disorders of sex development». Nat. Rev. Urol., 9, 11, 2012, pàg. 620–627. DOI: 10.1038/nrurol.2012.182. PMID: 23045263.
  39. «New publication "Intersex: Stories and Statistics from Australia"», 03-02-2016. [Consulta: 18 agost 2016].
  40. Jones, Tiffany; Hart, Bonnie; Carpenter, Morgan; Ansara, Gavi; Leonard, William. Intersex: Stories and Statistics from Australia. Cambridge, UK: Open Book Publishers, 2016. ISBN 978-1-78374-208-0 [Consulta: 2 febrer 2016]. 
  41. 41,0 41,1 Rosario, Vernon. «Reiner & Gearhart's NEJM Study on Cloacal Exstrophy – Review by Vernon Rosario, M.D., Ph.D».
  42. E. Vilain, Genetics of intersexuality, J. Gay Lesbian Psychother. 10 (2006) 9–26.
  43. A. Fleming, E. Vilain, The endless quest for sex determination genes, Clin.Genet. 67 (2005) 15–25.
  44. Savic, I.; Arver, S. «Sex dimorphism of the brain in male-to-female transsexuals». Cerebral Cortex, 21, 11, 2011, pàg. 2525–2533. DOI: 10.1093/cercor/bhr032. PMID: 21467211. Concluded that gynephilic trans women had brains like men's, but in a few areas, trans women's brains were different from both men's and women's brains.
  45. Gizewski, E. R.; Krause, E.; Schlamann, M.; Happich, F.; Ladd, M. E. «Specific cerebral activation due to visual erotic stimuli in male-to-female transsexuals compared with male and female controls: An fMRI study». Journal of Sexual Medicine, 6, 2, 2009, pàg. 440–448. DOI: 10.1111/j.1743-6109.2008.00981.x. PMID: 18761592. Found that a sample of androphilic trans women was shifted towards the female direction in brain responses.
  46. Rametti, G.; Carrillo, B.; Gómez-Gil, E.; Junque, C.; Zubiarre-Elorza, L. «White matter microstructure in female to male transsexuals before cross-sex hormonal treatment. A diffusion tensor imaging study». Journal of Psychiatric Research, 45, 2, 2011, pàg. 199–204. DOI: 10.1016/j.jpsychires.2010.05.006. PMID: 20562024. Found that the white matter pattern in gynephilic trans men was shifted in the direction of biological males even before the female-to-male transsexuals started taking male hormones.
  47. LeVay S «A difference in hypothalamic structure between heterosexual and homosexual men». Science, 253, 5023, agost 1991, pàg. 1034–7. DOI: 10.1126/science.1887219. PMID: 1887219.
  48. «The interstitial nuclei of the human anterior hypothalamus: an investigation of variation with sex, sexual orientation, and HIV status». Horm Behav, 40, 2, setembre 2001, pàg. 86–92. DOI: 10.1006/hbeh.2001.1680. PMID: 11534967.
  49. Male transsexual gene link found BBC News 26 October 2008 (accessed 26 October 2008)
  50. 50,0 50,1 Oswalt, Angela. «Factors Influencing Gender Identity». Seven Countries Services, Inc.. [Consulta: 29 octubre 2012].
  51. J. Money, J. G. Hampson, and J. L. Hampson, An examination of some basic sexual concepts, 1955
  52. 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 A. L. C. de Vries, et al., Gender Dysphoria and Disorders of Sex Development (2013, ISBN 1461474418)
  53. Anne Fausto-Sterling, Sexing the Body: Gender Politics and the Construct
  54. D. F. Swaab, Sexual differentiation of the human brain: relevance for gender identity, transsexualism and sexual orientation, in Gynecological Endocrinology, 2004: "...direct effects of testosterone on the developing fetal brain are of major importance for the development of male gender identity and male heterosexual orientation. Solid evidence for the importance of postnatal social factors is lacking."
  55. M. S. C. Wallien, Psychosexual outcome of gender-dysphoric children (2008)
  56. M Weinraub, LP Clemens, A Sockloff, T Ethridge, The development of sex role stereotypes in the third year: relationships to gender labeling, gender identity, sex-types toy preference, and family characteristics, in Child Development, 1984: "Previous investigators have failed to observe a relationship between parental attitudes and children's early sex role acquisition..."
  57. 57,0 57,1 57,2 Spade, Joan. The Kaleidoscope of Gender. Londres: SAGE, 2010-03-17, p. 177–184. ISBN 978-1-4129-7906-1. 
  58. Halpern, Hillary Paul «Parents' Gender Ideology and Gendered Behavior as Predictors of Children's Gender-Role Attitudes: A Longitudinal Exploration». Sex Roles, 74, 11–12, 2015, pàg. 527–542. DOI: 10.1007/s11199-015-0539-0. PMC: 4945126. PMID: 27445431.
  59. Hoogensen, Gunhild; Rottem, Svein Vigeland «Gender Identity and the Subject of Security» (en en). Security Dialogue, 35, 2, 29-06-2016, pàg. 155–171. DOI: 10.1177/0967010604044974.
  60. Blackless, Melanie; Besser, M.; Carr, S.; Cohen-Kettenis, P.T.; Connolly, P. «Atypical Gender Development – A Review». International Journal of Transgenderism, 9, 2003, pàg. 29–44. DOI: 10.1300/J485v09n01_04 [Consulta: 28 setembre 2008].
  61. Boles, 2013. Page 101: "Gender identity is the individual's personal and private experience of his/her gender."
  62. "The term 'gender identity' was used in a press release, November 21, 1966, to announce the new clinic for transsexuals at The Johns Hopkins Hospital. It was disseminated in the media worldwide, and soon entered the vernacular. ... gender identity is your own sense or conviction of maleness or femaleness." Money, John «The concept of gender identity disorder in childhood and adolescence after 39 years». Journal of Sex and Marital Therapy, 20, 3, 1994, pàg. 163–77. DOI: 10.1080/00926239408403428. PMID: 7996589.
  63. Handbook of the Psychology of Women and Gender (2004, ISBN 0471653578), page 102: "Gender identity was introduced into the professional lexicon by Hooker and Stoller almost simultaneously in the early 1960s (see Money, 1985). For example, Stoller (1964) used the slightly different term core gender identity..."
  64. Brym, Roberts, Lie, Rytina. "Sociology". Nelson Education Ltd., 2013.
  65. 65,0 65,1 Padawer, Ruth «What's So Bad About a Boy Who Wants to Wear a Dress?». The New York Times [Consulta: 29 octubre 2012].
  66. Freud, Sigmund «Female Sexuality». The Standard Edition of the Complete Psychological Works of Sigmund Freud, 21, 1931, pàg. 229.
  67. Haraway, Donna. Simians, Cyborgs, and Women: The Reinvention of Nature. London: Free Association Books, 1991, p. 133. ISBN 978-0-415-90386-8. 
  68. Fixing Sex: Intersex, Medical Authority, and Lived Experience by Katrina Karkazis, Duke University Press, November 2008
  69. Butler, Judith. Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. London: Routledge Classic, 1990, p. front/backmatter. ISBN 978-0415389556. 
  70. Error de Lua a package.lua a la línia 80: module 'Module:Citation/CS1/Utilities' not found.
  71. «Prayer and pain: why gay conversion therapy is still legal despite dangers» (en anglès). The Guardian. Guardian Media Group, 15-07-2016 [Consulta: 9 juliol 2018].
  72. «Conversion Therapy». Stonewall, 18-12-2015. [Consulta: 9 juliol 2018].
  73. «Ley 3/2016, de 22 de julio, de Protección Integral contra la LGTBifobia y la Discriminación por Razón de Orientación e Identidad Sexual en la Comunidad de Madrid.». [Consulta: 16 abril 2019].
  74. «LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.», 17-10-2014. [Consulta: 16 abril 2019].
  75. «LLEI 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI. [2018/11252]». [Consulta: 16 abril 2019].
  76. Diamond, Milton «Sex and Gender are Different: Sexual Identity and Gender Identity are Different». Clinical Child Psychology & Psychiatry, 7, 3, 2002.
  77. «What Is Gender Dysphoria?» (en anglès). [Consulta: 31 març 2019].
  78. Sua'ali'i, Tamasailau, "Samoans and Gender: Some Reflections on Male, Female and Fa'afafine Gender Identities", in: Tangata O Te Moana Nui: The Evolving Identities of Pacific Peoples in Aotearoa/New Zealand, Palmerston North (NZ): Dunmore Press, 2001, ISBN 0-86469-369-9
  79. Schmidt, Johanna «Paradise Lost? Social Change and Fa'afafine in Samoa». Current Sociology, 51, 3, maig 2003, pàg. 417–432. DOI: 10.1177/0011392103051003014.
  80. Field, Michael. «Transsexuals hailed by Samoan PM», 05-07-2011. [Consulta: 1r octubre 2011].
  81. Lorber, Judith. Paradoxes of Gender. Yale University Press:Yale, 1994. pp. 92–93.
  82. Lorber, Judith. Paradoxes of Gender. Yale University Press:Yale, 1994. pp. 94–95.
  83. Hunt, Sarah «An Introduction to the Health of Two-Spirit People: Historical, contemporary and emergent issues». National Collaborative Centre Aboriginal Health, 2016.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica