Samoa
Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) és un estat de la Polinèsia que comprèn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxipèlag de Samoa, a l'oceà Pacífic. La seva capital és Apia, a l’illa d'Upolu.[1] La part oriental de l'arxipèlag és un territori dels Estats Units.
 Samoa | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Malo Sa’oloto Tuto’atasi o Samoa (sm) Independent State of Samoa (en) Sāmoa (sm)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Himne | The Banner of Freedom (en)  | ||||
| Lema | Faavae i le Atua Samoa (Samoa està basada en Déu) | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Apia | ||||
| Ciutat més gran | Apia | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 198.410 (2020) | ||||
| • Densitat | 69,81 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | anglès samoà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Polinèsia llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea | ||||
| Superfície | 2.842 km² | ||||
| • Aigua | 0,3% | ||||
| Punt més alt | mont Silisili (1.858 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Pacífic (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Independència | |||||
| Creació | 1962 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Monarquia Parlamentària | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Legislativa de Samoa | ||||
| • Primer ministre | Tuila'epa Sailele Malielegaoi (1998–) Naomi Mataʻafa (2021–) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 843.850.778 $ (2021) | ||||
| Moneda | tala | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .ws | ||||
| Prefix telefònic | +685 | ||||
| Telèfon d'emergències | 999, 994, 995 i 996 (en) | ||||
| Codi país | WS | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | samoagovt.ws | ||||
_(Polynesia_centered).svg)
Abans era conegut com a Samoa Alemanya (1900-1914) i posteriorment Samoa Occidental (en samoà Samoa i Sisifo) (1914-1997). El canvi de nom, tot abandonant l'adjectiu «Occidental», manifesta el desig de veure tot l'arxipèlag reunit sota una única sobirania.
Història modifica
La història de Samoa va començar quan immigrants de les illes Lau en l'est de Fiji van arribar a les illes samoanes aproximadament fa 3.500 anys i d'aquí es van establir en la resta de la Polinèsia. El contacte amb els europeus va començar en els primers anys del segle xviii, però no es va intensificar fins a l'arribada dels comerciants i missioners britànics en els anys de 1830.
Al llarg del segle xix, el Regne Unit, l'Imperi alemany i els Estats Units van reclamar parts del Regne de Samoa, i van establir enclavaments de comerç.
El rei Malietoa Laupepa va morir el 1898 i va ser succeït per Malietoa Tooa Mataafa. Els cònsols nord-americans i britànics van fer costat a Malietoa Tanu, fill de Laupepa. Vaixells de guerra nord-americans i britànics, inclòs l'USS Philadelphia, van bombardejar Apia el 15 de març de 1899.
En la Convenció Tripartida de Samoa, una comissió conjunta de tres membres, Bartlett Tripp pels Estats Units, C. N. I. Eliot, C.B. per Gran Bretanya, i Freiherr Speck von Sternberg per Alemanya, van acordar dividir les illes. Alemanya va rebre la part occidental (posteriorment coneguda com a Samoa Occidental, avui dia només Samoa), que contenia Upolu i Savaii i altres illes adjacents. Aquestes illes van passar a anomenar-se Samoa Alemanya. Els Estats Units van acceptar Tutuila i Manu'a, que avui dia conformen el territori de Samoa Americana. El Regne Unit va renunciar a les seves aspiracions a Samoa, a canvi que Alemanya cedís els seus protectorats en les Illes Salomó septentrionals. La monarquia va ser separada de l'estat.
Des de 1908, amb l'establiment del moviment Mau ('opinió'), els samoans occidentals van començar a reclamar la independència. Poc temps després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, a l'agost de 1914, Nova Zelanda va enviar una força expedicionària per prendre i ocupar Samoa Alemanya. Encara que Alemanya va refusar lliurar oficialment les illes, no va haver-hi cap resistència i l'ocupació va tenir lloc sense cap combat. Nova Zelanda va continuar l'ocupació de Samoa Occidental al llarg de la Primera Guerra mundial. En 1919, sota el tractat de Versalles, Alemanya va abandonar les seves reivindicacions per les illes.
Nova Zelanda primer va administrar Samoa Occidental com un mandat de la Societat de Nacions i després com un fideïcomís de les Nacions Unides fins que el país obtingués la seva independència l'1 de gener de 1962 amb el nom de Samoa Occidental. Samoa va ser la primera nació polinèsia a restaurar la independència al segle xx.
Al juliol de 1997, la constitució va ser esmenada per canviar el nom del país de "Samoa Occidental" a "Samoa". Samoa havia estat coneguda simplement com a Samoa en les Nacions Unides des de la seva unió a l'organització el 1976. El veí territori nord-americà de Samoa Americana va protestar el trasllat, sentint que el canvi disminuïa la seva pròpia identitat samoana. Els ciutadans de Samoa Americana encara usen els termes "Samoa Occidental" i "samoans occidentals".
Geografia modifica
Samoa està situat gairebé al centre de la Polinèsia al sud de l'equador, a mig camí entre Nova Zelanda i Hawaii. Des del 31 de desembre de 2011, està situada a l'oest de la línia internacional de canvi de data. Aquest canvi es va suprimir el dia 30 de desembre de 2011 en aquest estat, i també a Tokelau (estat veí). Aquesta mesura proposada pel primer ministre samoà, Tuilaepa Sailele, i aprovada pel parlament pretenia facilitar els intercanvis comercials amb Austràlia i Nova Zelanda.
L'àrea terrestre total és de 2.944 km². El 96% del total correspon a les dues illes principals: Upolu i Savai'i.
Destaquen els ciclons ocasionals, l'activitat volcànica, la desforestació, l'erosió del sòl, la invasió d'espècies i la sobreexplotació pesquera.
Illes modifica
_-_WSM_-_UNOCHA.svg)
L'estat de Samoa consta de dues illes principals, dues illes petites habitades i sis illots prop de la costa:
- Savai'i, la més gran i més occidental.
- Upolu, la més poblada, amb tres quarts de la població total, i amb la capital Apia.
- Illes a l'estret d'Apolima que separa les dues illes principals a una distància de 10 km:
- Illots deshabitats al voltant d'Upolu:
- Illes Aleipata, a l'est d'Upolu:
- Fanuatapu
- Namu'a
- Nu'utele
- Nu'ulua
- Nu'usafee, al sud d'Upolu, també anomenada illa del Dimoni, ja que era un centre cultural samoà.
- Illes Aleipata, a l'est d'Upolu:
A l'est de l'arxipèlag es troben les illes del territori de la Samoa Nord-americana, més petites i menys poblades.
Geologia modifica
Les illes són d'origen volcànic, amb muntanyes escarpades i rocoses a l'interior, i una estreta plana costanera. L'alçada màxima de l'arxipèlag és de 1.858 m al Mauga Silisili de l'illa de Savai'i. L'illa d'Upolu té una altitud màxima de 1.113 m al mont Fito.
Clima modifica
El clima és tropical amb abundant precipitació. L'estació de pluges és de novembre a abril, amb una precipitació mitjana anual de 2.880 mm. Els ciclons són freqüents i devastadors per a l'agricultura. La temperatura mitjana oscil·la entre els 20 °C i 30 °C.
Fauna i flora modifica
La fauna de les Samoa és escassa i poc diversa: serps, sargantanes i ocells.
La flora, en canvi, és molt rica, amb espècies endèmiques. A l'interior, els boscos tropicals són exuberants. A les costes es troben cocoters, pandanàcies i mangles. Els mariners polinesis, ja en temps antics, van portar arbres fruiters, com ara bananers i arbre del pa, i hortalisses com taro, nyam, tapioca i moniatos.
Infraestructures modifica
Les Samoa tenen, a la capital Apia, un aeroport internacional i un gran port de passatgers i càrrega. Disposen de servei internacional de telèfon amb el codi +685, de telefonia mòbil i d'accés a internet.
Economia modifica
L’agricultura és la principal activitat econòmica (40% del PIB i prop del 50% de la població activa el 1992), però és molt perjudicada pels ciclons que periòdicament devasten l’arxipèlag.[1] El 43% de la superfície és conreat, bàsicament amb plantacions de cocos —principal producte de l'exportació—, taros, mangos i alvocats.[1] Hom explota també el bosc (47% de la superfície) i la pesca té importància per al consum interior.[1] La indústria és molt poc desenvolupada (18% del PIB i prop del 4% de la població activa el 1993) malgrat l'establiment d’una fàbrica d’articles tèxtils i una de cables el 1992, a les quals s’afegí una planta per a la fabricació de peces d’automòbils el 1995.[1] Destaquen els productes elaborats del coco (copra, principal producte d’exportació), materials de construcció i articles de pell.[1] Pel que fa als serveis, té importància el turisme.[1] El 1989 la gran banca hi establí un centre financer offshore.[1] El comerç exterior té lloc sobretot amb Nova Zelanda, Austràlia, Singapur, EUA i Xina[2] i arrossega un gran dèficit, només eixugat en part pel turisme, la tramesa de divises per part de treballadors samoans emigrats i l’ajut extern (especialment de Nova Zelanda).[1] La unitat monetària és el tala o dòlar de Samoa.[1]
Demografia modifica
La població total és de 203.770 habitants (estimació juliol 2020).[2] Ètnicament, un 96% són samoans, un 2% mestissos i un 2% d'origen europeu.[2]
