El samoà (o gagana sāmoa) és una llengua austronèsia parlada a l'arxipèlag de Samoa. Forma part de la família de llengües polinèsies i se situa dins el subgrup samoic, del qual n'és la llengua principal. Samoa fou, juntament amb Tonga –i Fiji en part–, el bressol de les comunitats immigrants colonitzadores de tota la Polinèsia vers el 300 aC.

Infotaula de llenguaSamoà
gagana sāmoa  ([ˈgaˈganaˈsaːˈmoa])
Tipusllengua i llengua viva modifica
Parlants
370.337 p. principalment a Illes Samoa i entès a Futuna
Parlants nadius415.720 modifica (2015 modifica)
RànquingNo és entre les 100 primeres
Parlat aSamoa i Samoa Americana
Oficial aSamoa i Samoa Americana
Autòcton deSamoa modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central
llengües polinèsies modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Institució de normalitzacióNo té regulació oficial
Codis
ISO 639-1sm
ISO 639-2sm
ISO 639-3smo
SILSMO
Glottologsamo1305 modifica
Ethnologue.comsmo modifica
ASCL9308 modifica
IETFsm modifica

Text d'exempleModifica

S'ha escollit els dos primers articles de la declaració universal dels drets humans com a text d'exemple en samoà, per tal com és un text el significat del qual pot ser conegut per gairebé qualsevol persona del món. La versió que s'ofereix és la traducció oficial proveïda per l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides.[1]

Mataupu 1

O tagata soifua uma ua saoloto lo latou fananau mai, ma e tutusa o latou tulaga aloaia faapea a latou aia tatau. Ua faaeeina atu i a latou le mafaufau lelei ma le loto fuatiaifo ma e tatau ona faatino le agaga faauso i le va o le tasi i le isi,

Mataupu 2

E agavaa tagata taitoatasi uma i aia tatau uma faapea saolotoga uma ua faatulagaina mai i totonu o lenei Tautinoga e aunoa ma le tuueseeseina o so o se itu, e pei o ituaiga tagata, lanu, alii pe tamaitai, gagana, tapuaiga, talitonuga faaupu fai o malo po o se isi talitonuga, tulaga tau tagatanuu, po o mafuaaga tau tupuaga, meatotino, tulaga na fanau mai ai po o se isi tulaga,

E le gata i lea, e leai se tuueseesega e tatau ona faia i luga o faavae faaupufai o malo, tulaga tau puleaga po o tulaga faava-o-malo o le atunuu po o atunuu i lalo o nisi puleaga o lo o aumau ai, pe tutoatasi, pe o se atunuu tausi, pe e le tutoatasi, po o i lalo o so o se isi tapulaa tau puleaga.

NotesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samoà
Hi ha una edició en samoà
de la Viquipèdia