Obre el menú principal

El samoà (o gagana sāmoa) és una llengua austronèsia parlada a l'arxipèlag de Samoa. Forma part de la família de llengües polinèsies i se situa dins el subgrup samoic, del qual n'és la llengua principal. Samoa fou, juntament amb Tonga –i Fiji en part–, el bressol de les comunitats immigrants colonitzadores de tota la Polinèsia vers el 300 aC.

Infotaula de llenguaSamoà
gagana sāmoa  ([ˈgaˈganaˈsaːˈmoa])
Tipus verb subjecte objecte
Parlants
370.337 p. principalment a Illes Samoa i entès a Futuna
Parlants nadius 415.720 (2015)
Rànquing No és entre les 100 primeres
Parlat a Samoa i Samoa Americana
Oficial a Samoa i Samoa Americana
Autòcton de Samoa
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central
llengües polinèsies
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització No té regulació oficial
Codis
ISO 639-1 sm
ISO 639-2 sm
ISO 639-3 smo
SIL SMO
Glottolog samo1305
Ethnologue.com smo
ASCL 9308
IETF sm
Modifica les dades a Wikidata

Text d'exempleModifica

S'ha escollit els dos primers articles de la declaració universal dels drets humans com a text d'exemple en samoà, per tal com és un text el significat del qual pot ser conegut per gairebé qualsevol persona del món. La versió que s'ofereix és la traducció oficial proveïda per l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides.[1]

Mataupu 1

O tagata soifua uma ua saoloto lo latou fananau mai, ma e tutusa o latou tulaga aloaia faapea a latou aia tatau. Ua faaeeina atu i a latou le mafaufau lelei ma le loto fuatiaifo ma e tatau ona faatino le agaga faauso i le va o le tasi i le isi,

Mataupu 2

E agavaa tagata taitoatasi uma i aia tatau uma faapea saolotoga uma ua faatulagaina mai i totonu o lenei Tautinoga e aunoa ma le tuueseeseina o so o se itu, e pei o ituaiga tagata, lanu, alii pe tamaitai, gagana, tapuaiga, talitonuga faaupu fai o malo po o se isi talitonuga, tulaga tau tagatanuu, po o mafuaaga tau tupuaga, meatotino, tulaga na fanau mai ai po o se isi tulaga,

E le gata i lea, e leai se tuueseesega e tatau ona faia i luga o faavae faaupufai o malo, tulaga tau puleaga po o tulaga faava-o-malo o le atunuu po o atunuu i lalo o nisi puleaga o lo o aumau ai, pe tutoatasi, pe o se atunuu tausi, pe e le tutoatasi, po o i lalo o so o se isi tapulaa tau puleaga.

NotesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samoà  
Hi ha una edició en samoà
de la Viquipèdia