300 aC
any
El 300 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Corvus i Pansa (o també any 454 ab urbe condita). La denominació «300 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 300 aC (ccc aC) |
| Islàmic | 950 aH – 949 aH |
| Xinès | 2397 – 2398 |
| Hebreu | 3461 – 3462 |
| Calendaris hindús | -244 – -243 (Vikram Samvat) 2802 – 2803 (Kali Yuga) |
| Persa | 921 BP – 920 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -49 |
| Ab urbe condita | 454 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 303 aC 302 aC 301 aC - 300 aC - 299 aC 298 aC 297 aC | |
Esdeveniments modifica
Antiga Grècia modifica
- Els temples anomenats Asclepeion (llocs curatius dedicats a Asclepi) són freqüentats a partir d'aquest any pels pelegrins que busquen curació. Dormen una nit i l'endemà expliquen els seus somnis a un sacerdot, que prescriu una cura, sovint una visita als banys o a un gimnàs. Les serps, consagrades a Asclepi, són usades en els rituals. A les serps no verinoses se les deixa reptar al terra dels dormitoris on els malalts i ferits dormen. Després del ritual de purificació els pelegrins ofereixen ofrenes o sacrificis.[2]
- Pirros, rei de l'Epir, pren com a ostatges alguns egipcis després de la batalla d'Ipsos i com a gest diplomàtic es casa amb la princesa Antígona, filla de Ptolemeu I Soter i Berenice I.[3]
Antic Egipte modifica
- Ptolemeu I firma una aliança amb Lisímac de Tràcia i dona la seva filla Arsínoe II en matrimoni. Lisímac repudia a Amastris d'Heracleia per casar-se amb ella.[4]
Imperi Selèucida modifica
- Seleuc I Nicàtor funda la ciutat d'Antioquia de l'Orontes a 32 quilòmetres del riu Orontes en honor del seu pare. Hi trasllada gran part dels habitants d'Antigonea, ciutat inacabada i molt propera, a 9 km més amunt del riu.[5]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són nomenats cònsols Marc Valeri Corvus i Quint Apuleu Pansa.[6]
- Corvus és cònsol per cinquena vegada. Durant el seu consolat s'aprova la lex Ogulnia, a proposta dels tribuns de la plebs Quint i Gneu Ogulni que va obrir als plebeus el Col·legi dels Pontífexs i el d'àugurs. El cònsol renova també la llei per la qual els ciutadans tenien dret d'apel·lació al poble (provocatio ad populum), la Lex Valeria de provocatione i estableix els càstigs per la seva transgressió.[7]
- Pansa assetja la ciutat de Nequinum a l'Úmbria, però no aconsegueix conquerir-la.[8]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Nutton, Vivian. Ancient medicine. Londres: Rouletge, 2006, p. 109-110. ISBN 9780415368483.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 15
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 109
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XX, 47
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 5
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 6-9
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita X, 9
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 300 aC |