Regne de l'Epir

Un regne i un estat grecs antics, situat a la regió geogràfica de l’Epir.

Epir (en grec antic Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC. Es localitza a la regió històrica de l'Epir.

Infotaula de geografia políticaRegne de l'Epir

Localització
 39° 14′ 11″ N, 20° 42′ 53″ E / 39.23651°N,20.71472°E / 39.23651; 20.71472Coord.: 39° 14′ 11″ N, 20° 42′ 53″ E / 39.23651°N,20.71472°E / 39.23651; 20.71472
Població
Idiomagrec dòric Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle V aC
Dissolució146 aC Modifica el valor a Wikidata
SegüentMacedònia Modifica el valor a Wikidata
Regnes de l'Epir

Els epirotes estaven dividits en tribus, cadascuna amb un rei. La més important era inicialment la dels tesprotis, però després, cap al segle v aC, la va substituir la dels caons. En temps de la invasió persa de Grècia per Xerxes I, el rei de la tribu dels molossos era Admetos, a qui va visitar Temístocles per demanar-li ajut. Els seus successors no es coneixen fins a Taripes (Tharyps), net o besnet d'Admetos, que era menor d'edat quan va esclatar la Guerra del Peloponès i es va educar a Atenes.

La capital del regne era la petita Passaron. En aquests anys, es va abolir el govern monàrquic dels caons i dels tesprotis. Els caons abans de la guerra, els tesprotis durant aquesta. Els caons van elegir un magistrat en cap, que triaven, però, de dins d'una família concreta. Després de la guerra, es va incrementar el poder dels molossos, i arribà a ser important amb Alexandre I d'Epir (342-326 aC), conegut per Alexandre Molós, que es va convertir en cunyat de Filip II de Macedònia en casar-s'hi la seva germana Olímpia. Va aconseguir dominar quasi totes les tribus epirotes i va agafar el títol de rei de l'Epir. A la seva mort, el va succeir Neoptòlem III, amb una breu presa del poder del rei Arimbes, antecessor d'Alexandre, i el va seguir Aecides (322-317 aC), i a aquest Alcetes II (313-307 aC), antecessor del famós Pirros de l'Epir, que va assolir-hi el màxim poder, va traslladar la capital a Ambràcia, que havia annexionat, i va arribar a dominar Macedònia. El 272 aC, el va succeir el seu fill Alexandre II i el van seguir els seus dos fills Pirros II i Ptolemeu sota regència de la reina Olímpia. La dinastia es va extingir a la mort del segon fill i de Pirros III, cap a l'any 233 aC, i s'hi va proclamar la República.

Llista de reisModifica

...

...

...

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Epeirus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 21 juliol 2021].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de l'Epir