Regne de l'Epir

Epir fou un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.

Regne de l'Epir
Localització
40° N, 21° E

Regnes de l'Epir

Els epirotes eren dividits en tribus, cadascuna amb un rei. La més important fou inicialment la dels tesprotis, però després la va substituir la dels caonis. En temps de la invasió persa de Grècia, el rei de la tribu dels molossos era Admetos, que fou visitat per Temístocles per demanar-li ajut. Els seus successors no es coneixen fins a Tharipes (Tharyps), nét o besnét d'Admetos, que era menor d'edat quan va esclatar la Guerra del Peloponès i es va educar a Atenes. La capital del regne era la petita Passaron. En aquests anys, fou abolit el govern monàrquic dels caonis i dels tesprotis (els caonis abans de la guerra, els tesprotis durant aquesta). Els caonis van elegir un magistrat en cap, seleccionat, però, dins una família concreta. Després de la guerra, es va incrementar el poder dels molossos, i arribà a ser important amb Alexandre I d'Epir (342-326 aC), conegut per Alexandre Molós, la germana del qual, Olímpia, es va casar amb Filip II de Macedònia, el qual va dominar quasi totes les tribus epirotes i va agafar el títol de rei de l'Epir. A la seva mort, el va succeir Neoptòlem III (amb una breu presa del poder del rei Arimbes, antecessor d'Alexandre), i el va seguir Aecides (322-317 aC), i a aquest Alcetes II (313-307 aC), antecessor del famós Pirros de l'Epir, que va assolir-hi el màxim poder, va traslladar la capital a Ambràcia, que havia annexionat, i va arribar a dominar Macedònia. El 272 aC, el va succeir el seu fill Alexandre II i el van seguir els seus dos fills Pirros II i Ptolemeu sota regència de la reina Olimpíada. La dinastia es va extingir a la mort del segon fill i de Pirros III, vers el 233 aC, i s'hi va proclamar la República.

• Vegeu també: Regió de l'Epir.

Llista de reis

• Neoptòlem, fill d'Aquil·les, fou el llegendari rei que va dirigir els epirotes en la Guerra de Troia i va matar Príam.
• Helen, conseller de l'anterior.
• Molós, fill de Neoptòlem.

...

• Mostis (segle vi aC).

...

• Admetos 469 aC-vers 450 aC.

...

• Tharipes vers 423 aC-vers 395 aC.
• Alcetes I vers 395 aC-vers 370 aC.
• Neoptòlem I vers 370 aC-360 aC.
• Arimbes (Aecides) vers 360 aC-342 aC.
• Alexandre I 342 aC-326 aC.
• Neoptòlem II 326 aC-323 aC.
• Arimbes (Aecides) (segona vegada) 323 aC-322 aC.
• Aecides 322 aC-317 aC.
• Neoptòlem II (segona vegada) 317 aC-313 aC.
• Aecides (segona vegada) 313 aC.
• Alcetes II 313 aC-307 aC.
• Pirros I 307 aC-302 aC.
• Neoptòlem II (tercera vegada) 302 aC-297 aC.
• Pirros I (segona vegada) 297 aC-272 aC.
• Alexandre II 272-aC-vers 242 aC.
• Pirros II vers 242 aC-238 aC.
• Ptolemeu vers 242 aC-235 aC.
• Olimpíada (reina), regent vers 262 aC-235 aC.
• Didàmia (reina) vers 235 aC- vers 233 aC.
• Pirros III 235 aC- vers 234 aC.
• Lliga de l'Epir 235 aC-165 aC.
• Carops el jove (tirà) 165 aC-159 aC.
• a Roma, 159 aC i Bizanci 395.
• a Bulgària, 988-1014.
• a Bizanci, 1104-1204.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de l'Epir