450 aC
any
El 450 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 304 ab urbe condita, o de la fundació de Roma. La denominació 450 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 450 aC (cdl aC) |
Islàmic | 1104 aH – 1103 aH |
Xinès | 2247 – 2248 |
Hebreu | 3311 – 3312 |
Calendaris hindús | -394 – -393 (Vikram Samvat) 2652 – 2653 (Kali Yuga) |
Persa | 1071 BP – 1070 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -199 |
Ab urbe condita | 304 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC | |
Anys | |
453 aC 452 aC 451 aC - 450 aC - 449 aC 448 aC 447 aC |
Esdeveniments
modifica- Data aproximada en què Parmènides i el seu deixeble Zenó d'Elea, fan un viatge diplomàtic a Atenes, per tal d'intentar convèncer a Pèricles que fes una aliança entre les ciutats d'Elea i Atenes. Coneixen al jove Sòcrates, i tenen amb ell una llarga conversa que, pel que sembla, Plató va copiar aproximadament, en el futur diàleg platònic Parmènides, unes dècades després. Zenó d'Elea es va quedar molts anys a viure a Atenes, a diferència de Parmènides, que, un cop acabada la feina diplomàtica, va tornar a Elea, la seva ciutat natal.[2][3]
- Ducetius, rei dels sículs, va organitzar un atac a una ciutat propera a Agrigent, que va provocar la guerra d'aquesta ciutat i de Siracusa. Les dues ciutats conjuntament el van derrotar en una gran batalla. Els seus seguidors es van dispersar. Ducetius, en veure's abandonat i amb por que el traïssin, es va entregar als siracusans com a suplicant i demanant gràcia. No el van matar, i el van enviar exiliat a Corint.[4]
- A Roma van ser elegits per un segon decemvirat que havia de continuar les tasques legislatives (Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio): Api Claudi Cras, Marc Corneli Maluginense, Luci Sergi Esquilí, Luci Minuci Esquilí Augurí, Quint Fabi Vibulà, Quint Peteli Libó Visol, Tit Antoni Merenda, Cesó Duïli Llong, Espuri Opi Còrnicen i Mani Rabuleu.[5]
Naixements
modifica- Alcibíades, general i polític d'Atenes. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 113
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plató. Parmènides, 127b
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, IX, 23
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 91, 92
- ↑ Smith, William (ed.). «Decemviri». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 30 desembre 2023].