Per a l'antic turó de Roma, vegeu Vèlia (Roma).

Vèlia (en grec antic Ὑέλη o Ἐλέα, en llatí Velia) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos. El seu primer nom era Hyele (Υέλη) i sembla, segons Estrabó i Diògenes Laerci, que més tard es va canviar a Elea, però com que a les monedes sempre diu ὙΕΛΗ i ὙΕΛΗΤΩΝ, sembla que el nom de Hyele va continuar en ús. Elea podria derivar, segons Estrabó, del nom d'una font de la ciutat, (Ἔλη). No és improbable que derivés del nom del riu Hales, tal com l'anomena Ciceró, al que Estrabó anomena sempre Ἐλέης ("Elees"), i Esteve de Bizanci Βελέα ("Velea"). Altres autors feien venir la paraula de (ἕλη) ("hele") les maresmes del mateix riu.

Infotaula d'edifici
Parc Nacional de Cilento, Vall de Diano amb els llocs arqueològics de Paestum i Vèlia, i la cartoixa de Padula
Imatge
Vèlia
Dades
TipusPolis i jaciment arqueològic grec Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície159.110 ha
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAscea (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióProvíncia de Salern
Campània
Flag of Italy.svg Itàlia
 40° 09′ 34″ N, 15° 09′ 16″ E / 40.1594°N,15.1544°E / 40.1594; 15.1544Coord.: 40° 09′ 34″ N, 15° 09′ 16″ E / 40.1594°N,15.1544°E / 40.1594; 15.1544
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusCultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1998 (22a Sessió), Criteris PH: (iii),(iv)
Identificador842
Lloc webarcheosa.beniculturali.it… Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Va ser una colònia de Focea, a Jònia, i va sorgir d'una expatriació voluntària dels foceus per a evitar quedar sota domini persa, al temps de la conquesta del seu país pel general Harpagos l'any 544 aC. Els emigrants es van establir primerament a Alàlia (Còrsega), colònia que els foceus havien fundat vint anys abans. Enfrontats ala tirrens i als cartaginesos pels seus actes de pirateria, els grecs d'Alàlia van ser derrotats en una batalla naval davant l'acció combinada d'aquestes dues potències i la colònia va entrar en decadència. Abans, es pensava que els habitants se n'havien anat tots, però només en va marxar una part i el final d'Alàlia es va produir més tard. Els emigrants d'Alàlia es van establir en part a Massàlia i en part a Rhegium, però els que van anar a aquesta ciutat en van sortir al cap d'un temps i van fundar aquesta ciutat de Vèlia o Hyele, a la costa de Lucània. Això és el que explica Heròdot, que coincideix amb el que Estrabó menciona que havia dit Antíoc de Siracusa. No es pot determinar la data exacta de la fundació de la ciutat, però se suposa que va ser cap a l'any 540 aC.

Al cap d'un temps, la ciutat, dedicada al cultiu de la terra i al comerç, es va fer pròspera. S'han trobat moltes monedes de plata, i el fet de que es convertís en la seu d'una escola de filosofia que va estar establerta durant diverses generacions, indica que la ciutat era un centre cultural important. Però de la seva història interna no es coneix gairebé res.

Estrabó diu que era coneguda pel seu bon govern. Se sap que Parmènides li va donar un codi de lleis que els magistrats juraven anualment. Però la confusa història de la mort de Zenó d'Elea, deixeble de Parmènides que es diu que va ser assassinat per un tirà anomenat Nearc o Diomedó sembla indicar que la ciutat va tenir també períodes de violència interna. Estrabó informa que els eleans van guanyar en un enfrontament amb Posidònia, però no sabem de què es tractava i també va derrotar els lucanis. L'escola de filosofia eleàtica la va fundar Xenòfanes, nascut a Colofó i establert a la ciutat, la va continuar Parmènides, autor del codi de lleis, i després per Zenó, ambdós nascuts a la ciutat. Natural de la ciutat es creu que podia ser també Leucip, fundador de la teoria atòmica, que d'altres fan natural d'Abdera o de Melos. Els atomistes (del grec atomos = 'indivisible') pensaven que el moviment existia en si mateix, mentre que els eleàtics no acceptaven el moviment com a realitat sinó com a fenomen.

No se sap quan, però aviat, la ciutat es convertir en una aliada de Roma. Ciceró l'anomena "foederata civitas" (ciutat federada) i durant la Segona Guerra Púnica va ser una de les ciutats que es va veure obligada a aportar la seva quota de naus a la flota romana, segons Titus Livi. Segurament amb la Lex Julia de civitate italis danda va quedar afranquida i convertida en un Municipi romà l'any 90 aC.

Sota domini romà, va continuar sent una ciutat pròspera i destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emili hi va viure per causa de la salut, i Horaci es va interessar per la ciutat com a substituta de Baiae. Gai Trebaci Testa, amic de Ciceró, hi va tenir una vil·la. No se'n parla durant la resta de l'imperi i ja no apareix als Itineraris, però va seguir existint. Trobem al Liber Coloniarum, que era una de les prefectures de Lucània i com a municipi, categoria que també es coneix per inscripcions trobades.

Al segle v, era seu d'un bisbat i encara ho era el 599, quan era papa Gregori el Gran. Probablement, no va desaparèixer fins al segle ix a causa de les incursions dels sarraïns.

A l'edat mitjana, es va construir al lloc una fortalesa que es va dir Castell‘a Mare della Brucca. Les ruïnes de la ciutat són al seu entorn, a uns tres km de la desembocadura del riu Alento (antic Hales), on es forma una espaiosa badia entre la punta Porticello (prop d'Ascea) i el cap Monte della Stella. En queden part de les muralles i alguns edificis ensorrats, a més de l'aqüeducte i cisternes.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Velia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 12 gener 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica