Colonització grega
La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Antiga GrèciaModifica
En l'antiguitat, les activitats comercials de les tribus gregues des del seu nucli originari van portar els grecs a instal·lar-se en colònies al voltant de tota la Mediterrània i del mar Negre, a partir de l'any 800 aC. Es van fundar més de 400 noves ciutats estat a la Magna Grècia (Sicília i sud de la península Itàlica), a la Cirenaica, a les costes d'Hispània i la Gàl·lia, a l'Àsia Menor i al voltant de la mar Negra.[1]
Període hel·lenísticModifica
La conquesta de l'Imperi Aquemènida per Alexandre el Gran va assenyalar l'inici del període hel·lenístic, que es caracteritza per una nova onada de colonització en territoris asiàtics i nord-africans. Diverses noves dinasties gregues, envoltades de les elits corresponents es van fer càrrec de l'Egipte ptolemaic, de l'Imperi Selèucida a Pèrsia, i del Regne indogrec al nord-oest de l'Índia.[2]
Molts grecs van emigrar a les noves ciutats hel·lenístiques fundades per Alexandre i pels seus generals, a llocs tan llunyans com l'actual Uzbekistan, l'actual Pakistan,[3] o Kuwait.[4] Les ciutats hel·lenístiques de Selèucia del Tigris, Antioquia de l'Orontes i Alexandria d'Egipte eren les ciutats més grans del món durant el període hel·lenístic i sota l'Imperi Romà.[5]
Imperi RomàModifica
Sota l'Imperi Romà, els grecs es van escampar per tot l'imperi, i a les seves províncies orientals el grec va esdevenir la lingua franca en lloc del llatí, que ho era a la part occidental. Durant aquest període, els grecs ja no eren un subjecte polític diferenciat, i per aquest motiu ja no van seguir fundant noves colònies, però en canvi la seva forta personalitat i la presència que tenien arreu els van convertir en el cos central de la ciutadania romana a la part oriental de l'imperi.
La majoria dels cristians dels primers segles eren, sobretot, de parla grega, l'Imperi Romà va acabar de ser cristianitzat en el segle iv, i a l'Imperi Romà d'Orient subsegüent l'Església ortodoxa grega esdevingué una marca definidora de la identitat nacional dels grecs dispersos.[6]
Llista de colònies greguesModifica
HispàniaModifica
- Hemeroscopèon (insegura)
- Empúries
- Rhode (Roses)
Gàl·liaModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Early development of Greek society». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ «Hellenistic Civilization». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ "Menandre I va esdevenir el governant d'un regne que s'estenia per la costa oest de l'Índia, i que incloïa tota la península de Saurashtra i el port de Bharuch. Aquest territori incloïa també Mathura, el Panjab, Gandhara i la vall de Kabul", Bussagli, pàg. 101
- ↑ Failaka Island
- ↑ «Growth of the Greek Colonies in the First Millennium BC». princeton.edu.
- ↑ Peregrine Horden, Nicholas Purcell, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History, 2000, Blackwell Publishin, ISBN 0-631-21890-4