Colonització grega
La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i de la mar Negra, i després també per extenses regions d'Àsia.
Períodes
modificaAntiga Grècia
modifica
A l'antiguitat, les activitats comercials de les tribus gregues des del seu nucli originari van portar els grecs a instal·lar-se en colònies al voltant de tota la Mediterrània i la mar Negra, a partir de l'any 800 aC. Es van fundar més de 400 noves ciutats estat a la Magna Grècia (Sicília i sud de la península Itàlica), a la Cirenaica, a les costes d'Hispània i la Gàl·lia, a l'Àsia Menor i al voltant de la mar Negra.[2] Era un procés organitzat, on un membre designat per la polis, anomenat ecista,[3] liderava la fundació d'una nova ciutat que mantenia els lligams amb la metròpoli, de manera que es va produir una hel·lenització de les regions mediterrànies i zones properes.
Període hel·lenístic
modifica
La conquesta de l'Imperi Aquemènida per Alexandre el Gran va assenyalar l'inici del període hel·lenístic, que es caracteritza per una nova onada de colonització en territoris asiàtics i nord-africans. Diverses noves dinasties gregues, envoltades de les elits corresponents es van fer càrrec de l'Egipte ptolemaic, de l'Imperi Selèucida a Pèrsia, i del Regne indogrec al nord-oest de l'Índia.[4]
Molts grecs van emigrar a les noves ciutats hel·lenístiques fundades per Alexandre i pels seus generals, a llocs tan llunyans com l'actual Uzbekistan, l'actual Pakistan,[5] o Kuwait.[6] Les ciutats hel·lenístiques de Selèucia del Tigris, Antioquia de l'Orontes i Alexandria d'Egipte eren les ciutats més grans del món durant el període hel·lenístic i sota l'Imperi Romà.[7]
Imperi Romà
modificaSota l'Imperi Romà, els grecs es van escampar per tot l'imperi, i a les seves províncies orientals el grec va esdevenir la lingua franca en lloc del llatí, que ho era a la part occidental. Durant aquest període, els grecs ja no eren un subjecte polític diferenciat, i per aquest motiu ja no van seguir fundant noves colònies, però en canvi la seva forta personalitat i la presència que tenien arreu els van convertir en el cos central de la ciutadania romana a la part oriental de l'imperi.
La majoria dels cristians dels primers segles eren, sobretot, de parla grega, l'Imperi Romà va acabar de ser cristianitzat en el segle iv, i a l'Imperi Romà d'Orient subsegüent l'Església ortodoxa grega esdevingué una marca definidora de la identitat nacional dels grecs dispersos.[8]
Llista de colònies gregues
modificaHispània
modifica- Hemeroscopèon (insegura)
- Empúries
- Rode (Roses)
Gàl·lia
modificaReferències
modifica- ↑ Woodard, Roger D. «Greek dialects». A: The Ancient Languages of Europe. Cambridge University Press, 2008, p. 51. ISBN 978-0-521-68495-8.
- ↑ «Early development of Greek society». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ Ancient Greece: Social and Historical Documents from Archaic Times to the Death of Socrates. Routledge, 2005-10-24. ISBN 978-1-134-60371-8.
- ↑ «Hellenistic Civilization». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ "Menandre I va esdevenir el governant d'un regne que s'estenia per la costa oest de l'Índia, i que incloïa tota la península de Saurashtra i el port de Bharuch. Aquest territori incloïa també Mathura, el Panjab, Gandhara i la vall de Kabul", Bussagli, pàg. 101
- ↑ Failaka Island
- ↑ «Growth of the Greek Colonies in the First Millennium BC». princeton.edu.
- ↑ Peregrine Horden, Nicholas Purcell, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History, 2000, Blackwell Publishin, ISBN 0-631-21890-4