322 aC
any
El 322 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Rul·lià i Curi (o també any 432 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «322 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 322 aC (cccxxii aC) |
| Islàmic | 972 aH – 971 aH |
| Xinès | 2375 – 2376 |
| Hebreu | 3439 – 3440 |
| Calendaris hindús | -266 – -265 (Vikram Samvat) 2780 – 2781 (Kali Yuga) |
| Persa | 943 BP – 942 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -71 |
| Ab urbe condita | 432 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC | |
| Anys | |
| 325 aC 324 aC 323 aC - 322 aC - 321 aC 320 aC 319 aC | |
Esdeveniments modifica
Regne de Macedònia. Antiga Grècia modifica
- Expansió de Macedònia després de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC). Perdicas, nomenat regent, va fer matar a Melèagre, que havia nomenat successor d'Alexandre a Filip III Arrideu. Perdicas s'assegura el poder i inicia la conquesta de Capadòcia que Alexandre havia ignorat i es mantenia com un regne independent sota Ariarates I. Ariarates és derrotat en dues batalles i fet presoner i executat; el govern de Capadòcia el dona al seu amic Èumenes de Càrdia. Perdicas segueix cap a Pisídia on sotmet les ciutats de Laranda i Isaura.[2]
- Antípatre, general macedoni, que havia estat nomenat regent de Macedònia per l'assemblea de generals que no acceptaven a Perdicas, torna a Macedònia i dona en matrimoni a la seva filla Fila a Cràter d'Orèstia en recompensa per l'assistència que li va donar a la guerra de Làmia.[3]
- Ptolemeu I Soter, general macedoni i un dels diàdocs, governador i després rei d'Egipte, va fer una aliança secreta amb Antípatre contra Perdicas. Ptolemeu va convèncer Arrideu, encarregat del funeral d'Alexandre, de portar el cos a Egipte en comptes de portar-lo a Macedònia. Pel mateix temps va incorporar Cirene als seus dominis a la mort de Timbró d'Esparta. Posa Cirene sota el mandat d'Ofel·les, que havia conquerit el territori.[4]
- Antípatre, amb el reforç de les tropes de Cràter d'Orèstia que arriben per mar, s'enfronta als aliats grecs a la batalla de Crannon, a Tessàlia.[5]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Luci Fulvi Curi. La guerra al Samni era la principal preocupació. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris veïns. Sembla que Màxim Rul·lià va ser a la Pulla on va derrotar els samnites.[6]
- Curi és el primer Fulvi que apareix a la història de Roma i és possible que hagués estat abans cònsol de Túsculum quan aquesta ciutat es va revoltar contra Roma, i al rebutjar la revolta i passar al camp romà va ser premiat amb el mateix càrrec que tenia. Derrota als tusculans i els Annals diuen que també, ell i el seu col·lega, van vèncer als samnites.[7]
- Papi Brútul, dirigent del Samni i un dels iniciadors de la Segona Guerra Samnita, després de continuades derrotes va veure com el consell del seu poble el volia entregar ala romans. Però Brútul posa fi a la seva pròpia vida abans de caure en mans de l'enemic.[8]
Naixements modifica
Necrològiques modifica
- Aristòtil, filòsof. Va haver de marxar d'Atenes per les acusacions d'impietat que havia llançat contra ell el hierofanta Eurimedont, i va marxar a l'illa d'Eubea, on va morir de causes naturals a l'edat de 62 anys. Havia nomenat conseller delegat el seu alumne Antípatre i va deixar un testament on demana de ser enterrat amb la seva dona.[9]
- Demòstenes, orador grec. Antípatre i Cràter, després d'haver vençut la resistència atenenca, van a Atenes i Demòstenes i els seus partidaris han de fugir. A proposta de Demades, el sentencien a mort en absència. Demòstenes es refugia a Calàuria al temple de Posidó. Àrquias el persegueix i el troba, i el convida a presentar-se davant Antípater. Demòstenes, per no caure a les seves mans, es suïcida.[10]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 14, 16, 22, 23
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 18
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 21
- ↑ Ashton, N. G «The Lamian War-stat magni nominis umbra». The Journal of Hellenic Studies, 104, 1984, pàg. 155.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII, 38
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita VIII, 39
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, V, 14
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demòstenes, XXI, 29
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 322 aC |