El 322 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Rul·lià i Curi (o també any 432 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «322 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre322 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià322 aC (cccxxii aC)
Islàmic972 aH – 971 aH
Xinès2375 – 2376
Hebreu3439 – 3440
Calendaris hindús-266 – -265 (Vikram Samvat)
2780 – 2781 (Kali Yuga)
Persa943 BP – 942 BP
Armeni-
Rúnic-71
Ab urbe condita432
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Anys
325 aC 324 aC 323 aC - 322 aC - 321 aC 320 aC 319 aC

Esdeveniments

modifica

Regne de Macedònia. Antiga Grècia

modifica
  • Expansió de Macedònia després de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC). Perdicas, nomenat regent, va fer matar a Melèagre, que havia nomenat successor d'Alexandre a Filip III Arrideu. Perdicas s'assegura el poder i inicia la conquesta de Capadòcia que Alexandre havia ignorat i es mantenia com un regne independent sota Ariarates I. Ariarates és derrotat en dues batalles i fet presoner i executat; el govern de Capadòcia el dona al seu amic Èumenes de Càrdia. Perdicas segueix cap a Pisídia on sotmet les ciutats de Laranda i Isaura.[2]
  • Antípatre, general macedoni, que havia estat nomenat regent de Macedònia per l'assemblea de generals que no acceptaven a Perdicas, torna a Macedònia i dona en matrimoni a la seva filla Fila a Cràter d'Orèstia en recompensa per l'assistència que li va donar a la guerra de Làmia.[3]
  • Ptolemeu I Soter, general macedoni i un dels diàdocs, governador i després rei d'Egipte, va fer una aliança secreta amb Antípatre contra Perdicas. Ptolemeu va convèncer Arrideu, encarregat del funeral d'Alexandre, de portar el cos a Egipte en comptes de portar-lo a Macedònia. Pel mateix temps va incorporar Cirene als seus dominis a la mort de Timbró d'Esparta. Posa Cirene sota el mandat d'Ofel·les, que havia conquerit el territori.[4]
  • Antípatre, amb el reforç de les tropes de Cràter d'Orèstia que arriben per mar, s'enfronta als aliats grecs en la batalla de Crannon, a Tessàlia.[5]

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Luci Fulvi Curi. La guerra al Samni era la principal preocupació. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris veïns. Sembla que Màxim Rul·lià va ser a la Pulla on va derrotar els samnites.[6]
  • Curi és el primer Fulvi que apareix a la història de Roma i és possible que hagués estat abans cònsol de Túsculum quan aquesta ciutat es va revoltar contra Roma, i al rebutjar la revolta i passar al camp romà va ser premiat amb el mateix càrrec que tenia. Derrota als tusculans i els Annals diuen que també, ell i el seu col·lega, van vèncer als samnites.[7]
  • Papi Brútul, dirigent del Samni i un dels iniciadors de la Segona Guerra Samnita, després de continuades derrotes va veure com el consell del seu poble el volia entregar ala romans. Però Brútul posa fi a la seva pròpia vida abans de caure en mans de l'enemic.[8]

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Aristòtil, filòsof. Va haver de marxar d'Atenes per les acusacions d'impietat que havia llançat contra ell el hierofanta Eurimedont, i va marxar a l'illa d'Eubea, on va morir de causes naturals a l'edat de 62 anys. Havia nomenat conseller delegat el seu alumne Antípatre i va deixar un testament on demana de ser enterrat amb la seva dona.[9]
  • Demòstenes, orador grec. Antípatre i Cràter, després d'haver vençut la resistència atenenca, van a Atenes i Demòstenes i els seus partidaris han de fugir. A proposta de Demades, el sentencien a mort en absència. Demòstenes es refugia a Calàuria al temple de Posidó. Àrquias el persegueix i el troba, i el convida a presentar-se davant Antípater. Demòstenes, per no caure a les seves mans, es suïcida.[10]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 14, 16, 22, 23
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 18
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 21
  5. Ashton, N. G «The Lamian War-stat magni nominis umbra». The Journal of Hellenic Studies, 104, 1984, pàg. 155.
  6. Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII, 38
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita VIII, 39
  9. Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, V, 14
  10. Plutarc. Vides paral·leles: Demòstenes, XXI, 29