Arrideu (diàdoc)
Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IV aC ![]() |
Mort | p. segle IV aC ![]() |
Sàtrapa | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | regent ![]() |
Família | |
Germans | Amfímac ![]() |
Quan Perdicas d'Orèstia va morir assassinat a Egipte, l'any 321 aC, Arrideu i Pitó van ser nomenats regents de Macedònia, per la minoria d'edat d'Alexandre IV, però sota les intrigues de la reina consort Eurídice, hagueren de renunciar al seu càrrec a la reunió de Triparadisos, a Síria, on l'imperi es va dividir. A Arrideu li va correspondre la Frígia Hel·lespòntica. El 319 aC, després de la mort d'Antípater, regent de Macedònia, Arrideu va fer un atac sense èxit a Cízic i Antígon el Borni va utilitzar la derrota com a pretext per exigir-li la renúncia de la satrapia, però s'hi negà i es va tancar a Cios.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 2.Arrhidaeus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 350