Antípater (regent de Macedònia)

Antípater(en grec antic Ἀντίπατρος) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre.

Infotaula de personaAntípater
Antipatro rè - Fanelli Francesco - 1695.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀντίπατρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement397 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort319 aC Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
regne de Macedònia (Regne de Macedònia) Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit macedoni Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuèrra Lamiaca Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNicea (filla d'Antípater)
Iolaos de Macedònia
Filip
Alexarcos de Macedònia
Plistarc de Macedònia
Cassandre
Fila
Eurídice
Nicànor (germà de Cassandre) Modifica el valor a Wikidata
GermansCassander (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va servir a Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va marxar a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC, i va combatre a Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípater i Olímpies, mare d'Alexandre.

El 324 aC va ser cridat a Àsia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antípater com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes.

Antípater va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonatos amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonatos era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífilos que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípater es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípater va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar a Demòstenes i als líders del partit democràtic de la seva execució.

Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípater que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas.

El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat en presentar-se proves de què havia mantingut correspondència amb Perdicas.

A la seva mort va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.[1]

ReferènciesModifica

  1. Antipater a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 201-202