El 323 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Llong i Cerretà (o també any 431 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «323 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre323 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià323 aC (cccxxiii aC)
Islàmic974 aH – 972 aH
Xinès2374 – 2375
Hebreu3438 – 3439
Calendaris hindús-267 – -266 (Vikram Samvat)
2779 – 2780 (Kali Yuga)
Persa944 BP – 943 BP
Armeni-
Rúnic-72
Ab urbe condita431
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Anys
326 aC 325 aC 324 aC - 323 aC - 322 aC 321 aC 320 aC

Esdeveniments

modifica

Alexandre El Gran

modifica
  • Alexandre el Gran torna a Babilònia on mana de construir una flota per conquerir la península aràbiga. Encarrega el comandament de l'esquadra a Nearc.[2]
  • Un dia del mes de juny, Alexandre va donar una festa esplèndida en honor a Nearc. Al final del dia es va adormir a la sala de bany després d'haver begut molt de vi. Va tenir molta febre que es va tractar amb constants banys d'immersió i sacrificis als déus, segons Plutarc, però al cap de deu dies va morir.[3]
  • A la mort d'Alexandre, Perdicas proposa que la corona s'ha de reservar pel fill d'Alexandre i Roxana (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Arístonous la regència li és confiada a Perdicas, i, a proposta de Pitó, s'anomena corregent a Lleonat. Part de l'exèrcit reconeix aquest acord però la infanteria dirigida per Meleagre no hi esta d'acord i defensa la corona per Filip III Arrideu, el germanastre d'Alexandre.[4][5]
  • Èumenes de Càrdia, a la mort d'Alexandre, intenta evitar la lluita entre les diverses faccions dels diàdocs que pugnaven per la successió. A Babilònia custodia el cos d'Alexandre, calma al cos de l'exèrcit i posa pau entre els generals.[6]
  • Guerra de Làmia. Esclata la guerra entre Antípatre, regent de Macedònia des de la mort d'Alexandre, amb el suport de Lleonat, i els atenesos, comandats per Antífil d'Atenes, amb el suport de la Lliga Etòliaque despleguen un exèrcit de 30.000 homes i capturen les Termòpiles, i aconsegueixen de mantenir l'exèrcit d'Antípater arraconat a Làmia. Després de la deserció de la Lliga Etòlia, els atenesos són derrotats a Amorgos, en el curs d'una important batalla marítima.[7]

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, VII, 20, 1
  3. 3,0 3,1 Plutarc. Vides paral·leles: Alexandre el Gran, XVII, 76
  4. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, X, 6-8
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 2
  6. Plutarc. Vides paral·leles: Èumenes, XVI, 3
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 13
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 37
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 15, 16
  10. Titus Livi, Ab Urbe Condita VIII. 22, 27
  11. Valeri Màxim, Factorum ac Dictorum Memorabilium IX 10. § 1