El 325 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Camil i Esceva (o també any 429 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «325 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre325 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià325 aC (cccxxv aC)
Islàmic976 aH – 975 aH
Xinès2372 – 2373
Hebreu3436 – 3437
Calendaris hindús-269 – -268 (Vikram Samvat)
2777 – 2778 (Kali Yuga)
Persa946 BP – 945 BP
Armeni-
Rúnic-74
Ab urbe condita429
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC
Anys
328 aC 327 aC 326 aC - 325 aC - 324 aC 323 aC 322 aC

Esdeveniments

modifica

Conquestes d'Alexandre el Gran a Àsia

modifica
  • Nearc, militar de confiança d'Alexandre el Gran, pren el comandament de la flota construïda al riu Hidaspes. Durant el descens de l'Indus no té problemes i en arribar a la costa, Alexandre l'envia de tornada seguint la línia costanera. Poc després de salpar s'està 24 dies (del 20 de setembre al 23 d'octubre) varat per manca de vents, a un lloc que va anomenar Port d'Alexandre. Després segueix fins a Cocala on fa reparacions. Lleonat, governador de la província dels oreites, li envia provisions. Segueix fins un port de pescadors on lloga els serveis d'un pilot que coneixia la costa, i al cap de 80 dies tira l'àncora a la desembocadura del riu Anamis, al districte d'Harmòzi. A uns quilòmetres a l'interior hi acampa Alexandre.[2]
  • Barsina, coneguda també com Estàtira, la filla gran de Darios III, es casa a Susa amb Alexandre el Gran.[3]
  • Lleonat, general macedoni, dirigeix una divisió de cavalleria que acompanya per la riba dreta a la flota d'Alexandre quan baixa per l'Indus. A la tornada luit contra els oreites i altres tribus bàrbares. Com a recompensa Alexandre li entrega una corona d'or quan arriba a Susa, com va fer amb els generals més destacats.[4][5]
  • Sitalces i Cleandre de Bizanci, generals d'Alexandre, són detinguts i condemnats a mort acusats d'extorsió, segons Flavi Arrià i Quint Curci Ruf.[6][7]

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, XXX, 1
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 7
  4. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, VII, 5
  5. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, IX, 10
  6. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, VI, 27
  7. Quint Curci Ruf. Història d'Alexandre el Gran, X, 1
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita XII, 29
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 13, 16
  10. Titus Livi, Ab Urbe Condita VIII, 28, 29
  11. Titus Livi, Ab Urbe Condita VIII, 30
  12. Sext Juli Frontí, Stratagemata IV, 1, 39