Obre el menú principal

Meleagre (Meleager, Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.

Infotaula de personaMeleagre
Biografia
Naixement segle IV aC
Mort 323 aC
Activitat
Ocupació Cap militar
Modifica les dades a Wikidata

Era un oficial macedoni que va servir amb distinció a Alexandre el Gran. Apareix a la guerra contra els getes el 335 aC i al Grànic el 334 aC on dirigia una de les divisions de la falange, lloc que va conservar en les següents campanyes. Després fou nomenat comandant junt amb Cenos i Ptolemeu (fill de Seleuc) per dirigir les tropes formades per noucasats que foren enviades de retorn a Macedònia i es van reunir amb Alexandre a Gòrdion el 333 aC. Va participar també a les batalles d'Issos i Arbela. Junt amb Cràter d'Orèstia va desallotjar als perses dels passos a Perside; també va participar en el creuament del riu Hidaspes i altres operacions a l'Índia. Tot i així mai no fou elevat a un comandament destacat.[1]

A la mort d'Alexandre, segons Justí fou el primer a proposar la proclamació com a reis de Filip III Arrideu o d'Hèrcules, en lloc d'esperar que Roxana donés a llum;[2] Quint Curti Ruf en canvi diu que va criticar a Perdicas d'Orèstia per la seva ambició i se'n va anar de la reunió. Diodor de Sicília diu que va anar a veure les tropes que estaven a punt del motí per calmar-les i que es va unir als amotinats. El cert és que Meleagre fou el primer opositor a Perdicas i va assolir el comandament de la infanteria, que s'havia declarat en favor de Filip Arrideu; va arribar a donar l'orde d'executar a Perdicas cosa que Perdicas va evitar al tenir el suport de la cavalleria (almenys la majoria) i de molts generals. Meleagre va romandre a Babilònia i la gent de Perdicas va sortir de la ciutat. Abans del trencament definitiu es va arribar a un acord, per mediació d'Èumenes de Càrdia, que dividia l'autoritat reial entre Arrideu i el fill pòstum d'Alexandra i Roxana i mentre Meleagre quedava associat a Perdicas en la regència.

Perdicas va deixar creure a Meleagre que tot estava assegurat però no va trigar a tenir a les seves mans Arrideu i un dia, en presència del rei, Perdicas va convocar l'exèrcit i va demanar el càstig de tots els que estaven implicats en els darrers disturbis; la infanteria, agafada per sorpresa, no va poder fer res i 300 acusats de motí foren executats; Meleagre no fou atacat però va considerar més segur de fugir. Es va refugiar a un temple on fou localitzat i assassinat[3] amb coneixement de Perdicas (323 aC).

ReferènciesModifica

  1. Arrian, Anabasis Alexandri, i. 4, 14, 20, 24, ii. 8, iii. 11, 18, v. 12; Curtius, Historiae Alexandri Magni, iii. 24, v. 14, vii. 27; Diodorus, Bibliotheca, xvii. 57
  2. Segons Justí (historiador)
  3. Curtius, x. 6-9; Justin, Epitome of Pompeius Trogus, xiii. 2-4; Focio, Bibliotheca, cod. 92; Diodorus, xviii. 2

Vegeu tambéModifica

  • Perilau, oficial macedoni enviat per la infanteria dirigida per Meleagre en el moment del conflicte entre cavalleria i infanteria a la mort d'Alexandre el Gran

Enllaços externsModifica