El 335 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Règul Calè (o, més rarament, any 419 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «335 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre335 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià335 aC (cccxxxv aC)
Islàmic986 aH – 985 aH
Xinès2362 – 2363
Hebreu3426 – 3427
Calendaris hindús-279 – -278 (Vikram Samvat)
2767 – 2768 (Kali Yuga)
Persa956 BP – 955 BP
Armeni-
Rúnic-84
Ab urbe condita419
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC
Anys
338 aC 337 aC 336 aC - 335 aC - 334 aC 333 aC 332 aC

Esdeveniments modifica

Antiga Grècia modifica

  • Aristòtil obre el seu Liceu.[2]
  • Glàucies d'Il·líria ajuda al rei Clitos, cap d'una de les tribus il·líries contra Alexandre el Gran. Tots dos són derrotats i Clitos es refugia al territori dels taulantis on Alexandre no els persegueix al conèixer la notícia de la revolta de Tebes.[3]
  • Alexandre el Gran conquereix Tebes.[4]
  • Filotes, general macedoni, era el comandant de la guarnició de Cadmea, la ciutadella de Tebes, quan els tebans en van rebel·lar. Va poder mantenir la posició fins a l'arribada del rei amb un exèrcit, i va contribuir a la conquesta de la ciutat, amb una victoriosa sortida des de la ciutadella, segons diu Diodor de Sicília.[5]

Antiga Roma modifica

Naixements modifica

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. «Scienza greco-romana: la scuola di Aristotele». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 3 desembre 2023].
  3. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 5, 6
  4. Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 9, 10
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 8, 12
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 16
  7. Titus Livi, Ab Urbe Condita IX, 40-41
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 20
  9. Craig, Edward (ed.). The Shorter Routledge Encyclopedia of Philosophy. Londres: Rouletge, 2006, p. 1076. ISBN 9780415324953.