Sidiquins

(S'ha redirigit des de: Sidicins)

Els sidiquins (en llatí sidicini, en grec Σιδικῖνοι) foren un poble de la península Itàlica, a la vora dels samnites i dels campanis, que tenien per capital Teanum i es van estendre cap al nord a la vall del Liris, dominant fins a Fregellae que després va passar als volscs. Estrabó diu que eren un poble osc, prova d'això és que les monedes de Teanum tenen inscripcions en oscà. Foren aliats de les ciutats campànies (al sud) i dels àusons i auruncs (a l'oest).

Infotaula de grup humàSidiquins
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Els sidiquins en un mapa de la primera guerra samnita

Després de ser atacats pels samnites i resultar sotmesos (primera guerra samnita), s'uniren als llatins i altres pobles per fer la guerra contra els romans i els samnnites (guerra llatina) i en van tornar a ser derrotats. Poc després van declarar la guerra als auruncs, els quals van demanar la intervenció de Roma i finalment devien quedar derrotats o assimilats. El nom de sidiquins va desaparèixer de la història i, a partir d'aquí, són considerats una part dels campanis, com els àusons de Cales i els auruncs de Suessa. Estrabó en parla com un poble osc extingit.

Primera guerra samnita (343-341 aC)Modifica

Són esmentats per primer cop a la història el 343 aC quan foren atacats pels samnites i van demanar ajut a Cumes i altres ciutats de la Campània. L'exèrcit que van enviar fou derrotat pels samnites, llavors Cumes va demanar ajut de Roma i la intervenció d'aquesta va originar la primera guerra samnita.[1] Va ser la primera vegada que Roma combatia en territoris més enllà del Latium. De la banda de Roma i Cumes també lluitava la lliga llatina. La guerra fou breu, al començament els romans van derrotar els habitants de les muntanyes —notable va ser la batalla del Mont Gaurus—, però també van patir pèrdues i el resultat no fou decisiu.[2] Des del senat romà es va pressionar per signar una treva amb els samnites.[3][4] Els romans acceptaven que els sidiquins quedarien sota l'esfera d'influència samnita i, a canvi, Roma mantindria el control sobre Càpua. La pau del 341 aC entre Roma i el Samni va deixar els samnites lliures per tornar a fer la guerra als sidiquins si volien.[5][6]

La guerra llatina (340-338 aC)Modifica

Llavors els sidiquins van demanar ajut a la Lliga Llatina; en realitat els sidiquins encara van haver d'ajudar els llatins en la gran guerra llatina al final de la qual encara conservaven la seva independència.

Pels habitants de Teanum fou un cop fort el sentir-se abandonats pels samnites. L'economia comercial dels llatins es va veure ressentida i van demanar suport als sidiquins. A més, molts campanis se sentien traïts per la renovació de l'aliança entre romans i samnites, llevat de Càpua que se salvava de possibles atacs mitjançant les condicions del pacte. Hi havia moltes parts insatisfetes i això va fer que tornés a haver enfrontament armat.[7]

El 340 aC, la lliga més els sidiquins, alguns campanis, els volscs i els auruncs —els dos darrers recentment sotmesos—, van entrar en guerra contra Roma i els samnites.[4][8] Aquesta acabaria per la dissolució de la lliga el 338 aC després de la victòria romanosamnita. El resultat fou la pèrdua d'independència de les ciutats del Latium en benefici de Roma i el seu domini sobre part de la Campània.[9][10] Els sidiquins van quedar sotmesos als samnnites.[11]

Guerra romanosidiquina (336-332 aC)Modifica

 
Moneda encunyada a Teanum c. 265-240 cC, capital dels sidiquns. Representa:el cap d'Apol·lo (esq.) i un bou coronat per Niké (dr).

Tot seguit van començar una guerra contra els auruncs; aquests foren derrotats i els sidiquins van ocupar la capital dels auruncs, Suessa. Els sidiquins foren aliats en aquesta guerra dels àusons de Cales. Els romans van defensar els auruncs i van derrotar els sidiquins i àusons; Cales fou ocupada i el 332 aC el territori dels sidiquins fou devastat llevat de la capital, Teanum, que va resistir.[3] El resultat final del conflicte no és conegut però el 297 aC se suposa que els sidiquins ja estaven sota poder de Roma com a sotmesos o aliats, ja que en aquest any es va fer un atac als samnites des del seu territori.[6]

Sobirania romanaModifica

El 305 aC, a finals de la segona guerra samnita, dos exèrcits romans guiats respectivament per cadascun dels cònsols porten a terme una activitat de destrucció per tot el Samni, a vegades sortint des del territori dels sidiquins.[12][13]Això va forçar els samnites a demanar un acord de pau.

Les condicions del tractat no foren massa dures per als samnites, que només van cedir els territoris limítrofs: la Campània, a l'oest, i la Pulla a l'est. La vall del Liris va passar totalment a mans dels romans i també el territori dels auruncs, mentre que els samnnites conservaren la fortalesa d'Atina a les muntanyes més properes.[14][15] Els sidiquins no són esmentats en el tractat però està clar que, si havien sobreviscut estaven sotmesos, ja que el 297 aC, durant la tercera guerra samnita, els cònsols van passar sense cap inconvenient per l'antic territori dels sidiquins per fer la seva campanya.[16]

En l'època d'August, al segle ii, Estrabó va escriure sobre ells dient que eren un poble osc desaparegut.[17]

ReferènciesModifica

  1. Heurgon, 1993, p. 321.
  2. Grant, 1998, p. 48.
  3. 3,0 3,1 Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII, 15
  4. 4,0 4,1 Cébeillac-Gervasoni, 2006, p. 68.
  5. Salmon, 1967, p. 202.
  6. 6,0 6,1 Titus Livi, Ab Urbe Condita, VIII, 17
  7. Briquel, 2000, p. 258-259.
  8. Briquel, 2000, p. 256.
  9. Heurgon, 1993, p. 321-327.
  10. Cébeillac-Gervasoni, 2006, p. 69.
  11. Briquel, 2000, p. 260-261.
  12. Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 44
  13. Briquel, 2000, p. 274-275.
  14. Briquel, 2000, p. 275.
  15. Flobert, 1999, p. 365.
  16. Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 14
  17. Estrabó, Geografia, V, 3,9

BibliografiaModifica

  • Briquel, Doinique. Histoire romaine des origines à Auguste. Fayard, 2000. 
  • Cébeillac-Gervasoni, Mireille. Histoire romaine. Armand Colin, 2006. 
  • Flobert, Annette. Histoire romaine, volume II. Flammarion, 1999. 
  • Grant, Michael. The History of Rome. Londres: Faber, 1998. 
  • Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques. PUF, 1993. 
  • Salmon, Edward Togo. Samnium and the Samnites. Cambridge University Press, 1967.