El 341 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Privernat i Hipseu (o, més rarament, any 413 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «341 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre341 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià341 aC (cccxli aC)
Islàmic992 aH – 991 aH
Xinès2356 – 2357
Hebreu3420 – 3421
Calendaris hindús-285 – -284 (Vikram Samvat)
2761 – 2762 (Kali Yuga)
Persa962 BP – 961 BP
Armeni-
Rúnic-90
Ab urbe condita413
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC
Anys
344 aC 343 aC 342 aC - 341 aC - 340 aC 339 aC 338 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • Filip II de Macedònia marxa cap a Tràcia i derrota a Cersobleptes I en diverses batalles i estableix com a rei vassall a Seutes III que ha de pagar un fort tribut anyal. No se sap si Cersobleptes va morir o va abdicar en Seutes.[2]
  • Atenes organitza una expedició al Quersonès traci, dirigida per Diòpites, que s'enfronta als habitants de Càrdia i saqueja el territori. Filip II de Macedònia envia una carta ala atenesos queixant-se i demanant la retirada de Diòpites. Demòstenes el defensa amb èxit i pot conservar el seu comandament. El discurs de Demòstenes es conserva: Περὶ τῶν ἐν Χερσοονήσῳ ('Sobre les coses del Quersonès').[3]
  • Menip, tirà d'Òreos a Eubea, que havia pres el poder juntament amb Filístides contra Eufreu, amb el suport de Filip II de Macedònia. són derrocats per una força enviada pels atenesos, dirigits per Foció.[4]

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Hèrmies, tirà d'Atarneu, a l'Eòlida, que havia obtingut la promesa de no ser molestat en el seu domini, per part del general Mentor de Rodes al servei de Pèrsia, s'entrevista amb ell sota promesa de seguretat. Mentor el fa presoner, l'obliga a segellar la submissió dels governadors de les ciutats del seu regne i l'envia a la cort d'Artaxerxes III de Pèrsia on poc després és executat, segons diuen Estrabó[8] i Diodor de Sicília.[9]
  1. Lua, segons Pierre Grimal, era una divinitat romana molt antiga associada a Saturn en una fórmula de devotio de les despulles dels enemics. (Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLV, 33)

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 71
  3. Smith, William (ed.). «Diopeithes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 10 febrer 2023].
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 74
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 27
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 17
  7. Konstan, David. «Epicurus». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 10 febrer 2024].
  8. Estrabó. Geografia, XII, 610
  9. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 52