Pierre Grimal

Pierre Grimal (París, 21 de novembre de 1912 - París, 2 de novembre de 1966), va ser un llatinista francès.

Infotaula de personaPierre Grimal
Biografia
Naixement(fr) Pierre Antoine Grimal Modifica el valor a Wikidata
21 novembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
5è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues

← Robert-Henri BautierAndré Caquot → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióllatinista, filòleg clàssic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAlexandre Grandazzi, Nicole Boëls-Janssen, Henri Lavagne (en) Tradueix, Jean Andreau, André Arcellaschi i Jean-Louis Ferrary Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClaude-Edmonde Magny Modifica el valor a Wikidata
FillsNicolas GrimalFrançois GrimalFlorence DupontClaire Grimal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Especialista en llengua, literatura i filologia llatines[1] i en civilització romana, reconegut sobre el pla internacional, va contribuir a promoure el coneixement de l'herència cultural de la Roma antiga, tant per als especialistes com per al gran públic.[2]

BiografiaModifica

Admès a l'Escola normal superior l'any 1932, rebut tercer a l'agregació de lletres clàssiques l'any 1935, va ser membre de l'Escola francesa de Roma (1935-1937).[3] Va ensenyar al liceu de Rennes, i posteriorment, com professor de llengua i de civilització llatines, a les facultats de Caen i Bordeus (de 1945 a 1954), i finalment a Paris-Sorbonne (París IV) durant trenta anys (entre 1952 i 1982).[4] Va ser elegit l'any 1977 com a membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, de la que n'obtingué la presidència l'any 1985,.[5][6][7][8]

És l'autor molts estudis sobre la civilització romana, de la qual diversos volums a la col·lecció Que sais-je ?, així com de traduccions d'autors clàssics llatins (Ciceró, Sèneca el Jove, Tàcit, Plaute, Terenci, Petroni). Al jubilar-se, va publicar també biografies i les ficcions històriques novel·lades (Memòries de T. Pomponius Atticus, Memòries d'Agripina, El procés de Neró), destinades al gran públic.

Va rebre, com a més notori, el Gran premi Gobert de l'Acadèmia francesa l'any 1987.[9] Durant la seva vida va militar, amb la seva col·lega Jacqueline de Romilly, per la salvaguarda de l'ensenyament de les humanitats a l'ensenyament secundari. Va defensar i promoure la llengua francesa en tant que membre del Comitè d'honor de l'«Associació per a la salvaguarda i l'expansió de la llengua francesa» (ASSELAF), conjuntament amb Philippe de Sant Robert, Roger Minne, Christian de Duve o Maurice Rheims.[10] Va participar en la promoció de la cultura llatina amb l'associació Vita Latina[8] així com amb l'associació internacional Academia Latinitati Fovendae (ALF) amb seu a Roma i de la qual va ser un dels nombrosos cofundadors l'any 1967.[11] Aquesta última té per objectiu difondre la cultura llatina tot posant al dia la llengua d'acord amb les condicions modernes.[12] Va ser director de la publicació de la Revue des études latines entre 1977 i 1989.[13]

Notes i referènciesModifica

  1. «Pierre Grimal (1912-1996), par Alain Michel». l’Encyclopædia Universalis. [Consulta: 26 juin 2013]..
  2. Arcellaschi André «Pierre Grimal (1912-1996)». Vita Latina, 146, 1997, pàg. 2-5.. DOI: 10.3406/vita.1997.964 [Consulta: 26 juin 2013]..
  3. «Annuaire des anciens membres de l'École française de Rome» (pdf) (en italià). [Consulta: 24 juin 2015]..
  4. «Au temps de la Faculté des Lettres». 1886.u-bordeaux-montaigne.fr. [Consulta: 26 gener 2020].
  5. «Notice d’autorité personne». la BNF. [Consulta: 26 juin 2013.]..
  6. «Académiciens depuis 1663». l’Académie des inscriptions et belles-lettres. [Consulta: 23 juin 2015.]..
  7. Toubert, Pierre «Allocution à l'occasion du décès de M. Pierre Grimal, académicien ordinaire». Comptes rendus des séances de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 4, 1996, pàg. 1089-1091..
  8. 8,0 8,1 Hervé Danesi. «GRIMAL Pierre Antoine». Comité des travaux historiques et scientifiques. [Consulta: 24 juin 2015]..
  9. «Pierre Grimal sur le site de l'Académie française». [Consulta: 07 août 2016].
  10. «Comité d’honneur de l’Asselaf». asselaf.fr. [Consulta: 24 juin 2015]..
  11. «Brève histoire sur l'association internationale Academia Latinitati Fovendae» (en llatí). [Consulta: 5 octubre 2015]..
  12. «Commentaire sur l'Academia Latinitati Fovendae». [Consulta: 5 octubre 2015]..
  13. «Fiche Bibliothèque Nationale de France». [Consulta: 24 juin 2015]..