Pierre Grimal
Pierre Grimal (15è districte de París, 21 de novembre de 1912 - 5è districte de París, 2 de novembre de 1996) va ser un llatinista francès.
Especialista en llengua, literatura i filologia llatines[1] i en civilització romana, reconegut sobre el pla internacional, va contribuir a promoure el coneixement de l'herència cultural de la Roma antiga, tant per als especialistes com per al gran públic,[2] amb obres com ara el Diccionari de mitologia grega i romana (1951).
Biografia modifica
Admès a l'Escola normal superior l'any 1932, rebut tercer a l'agregació de lletres clàssiques l'any 1935, va ser membre de l'Escola francesa de Roma (1935-1937).[3] Va ensenyar al liceu de Rennes, i posteriorment, com professor de llengua i de civilització llatines, a les facultats de Caen i Bordeus (de 1945 a 1954), i finalment a Paris-Sorbonne (París IV) durant trenta anys (entre 1952 i 1982).[4] Va ser elegit l'any 1977 com a membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, de la que n'obtingué la presidència l'any 1985,.[5][6][7][8]
És l'autor molts estudis sobre la civilització romana, de la qual diversos volums a la col·lecció Que sais-je ?, així com de traduccions d'autors clàssics llatins (Ciceró, Sèneca el Jove, Tàcit, Plaute, Terenci, Petroni). Al jubilar-se, va publicar també biografies i les ficcions històriques novel·lades (Memòries de T. Pomponius Atticus, Memòries d'Agripina, El procés de Neró), destinades al gran públic.
Va rebre, com a més notori, el Gran premi Gobert de l'Acadèmia francesa l'any 1987.[9] Durant la seva vida va militar, amb la seva col·lega Jacqueline de Romilly, per la salvaguarda de l'ensenyament de les humanitats a l'ensenyament secundari. Va defensar i promoure la llengua francesa en tant que membre del Comitè d'honor de l'«Associació per a la salvaguarda i l'expansió de la llengua francesa» (ASSELAF), conjuntament amb Philippe de Sant Robert, Roger Minne, Christian de Duve o Maurice Rheims.[10] Va participar en la promoció de la cultura llatina amb l'associació Vita Latina[8] així com amb l'associació internacional Academia Latinitati Fovendae (ALF) amb seu a Roma i de la qual va ser un dels nombrosos cofundadors l'any 1967.[11] Aquesta última té per objectiu difondre la cultura llatina tot posant al dia la llengua d'acord amb les condicions modernes.[12] Va ser director de la publicació de la Revue des études latines entre 1977 i 1989.[13]
Notes i referències modifica
- ↑ «Pierre Grimal (1912-1996), par Alain Michel». l’Encyclopædia Universalis. [Consulta: 26 juny 2013].
- ↑ Arcellaschi André «Pierre Grimal (1912-1996)». Vita Latina, 146, 1997, pàg. 2-5.. DOI: 10.3406/vita.1997.964 [Consulta: 26 juny 2013].
- ↑ «Annuaire des anciens membres de l'École française de Rome» (pdf) (en italià). [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ «Au temps de la Faculté des Lettres». 1886.u-bordeaux-montaigne.fr. [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ «Notice d’autorité personne». la BNF. [Consulta: 26 juny 2013.].
- ↑ «Académiciens depuis 1663». l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 23 juny 2015.].
- ↑ Toubert, Pierre «Allocution à l'occasion du décès de M. Pierre Grimal, académicien ordinaire». Comptes rendus des séances de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 4, 1996, pàg. 1089-1091.
- ↑ 8,0 8,1 Hervé Danesi. «GRIMAL Pierre Antoine». Comité des travaux historiques et scientifiques. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ «Pierre Grimal sur le site de l'Académie française». [Consulta: 7 agost 2016].
- ↑ «Comité d’honneur de l’Asselaf». asselaf.fr. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ «Brève histoire sur l'association internationale Academia Latinitati Fovendae» (en llatí). Arxivat de l'original el 2015-10-05. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ «Commentaire sur l'Academia Latinitati Fovendae». [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ «Fiche Bibliothèque Nationale de France». [Consulta: 24 juny 2015].