Christian de Duve

Christian René de Duve (Thames-Ditton, Anglaterra 1917-Grez-Doiceau, Bèlgica 2013) va ser un bioquímic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.

Infotaula de personaChristian de Duve
Christian de Duve.tif
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Christian René de Duve Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Thames Ditton (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 2013 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Nethen (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEutanàsia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat catòlica de Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia cel·lular i bioquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBiòleg, professor d'universitat, bioquímic, acadèmic, catedràtic, químic, metge i fisiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Rockefeller
Universitat catòlica de Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
GermansJacques de Duve Modifica el valor a Wikidata
Premis

Armes de la famille de Duve.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 120867312 Modifica el valor a Wikidata

Fou fill de pares belgues exiliats durant alguns anys al Regne Unit. L'any 1920 la família va retornar a Bèlgica. De Duve va estudiar medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina, on es va doctorar l'any 1941 en bioquímica i d'on fou professor de bioquímica.

Va iniciar la seva recerca en la secreció endocrina del pàncrees, fonamentalment sobre la insulina, arribant a descobrir una altra hormona pancreàtica, el glucagó. També va investigar les funcions físiques dels lisosomes i els peroxisomes, descrivint el procés pel qual l'acció dels lisosomes permet la introducció d'algunes substàncies en l'interior del nucli cel·lular. Realitzant investigacions sobre l'origen biològic de la vida el seu treball ha contribuït al consens que emergia que la Teoria endosimbiòtica és correcta, una idea que proposa que el mitocondri, cloroplast i altres orgànuls de cèl·lules eucariotes es van originar a partir de l'endosimbiosi procariota associades a cèl·lules eucariotes primitives.

L'any 1974 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules amb George Emil Palade i Albert Claude.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian de Duve