Christian de Duve
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Christian René de Duve (Thames-Ditton, Anglaterra 1917-Grez-Doiceau, Bèlgica 2013) va ser un bioquímic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.
Fou fill de pares belgues exiliats durant alguns anys al Regne Unit. L'any 1920 la família va retornar a Bèlgica. De Duve va estudiar medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina, on es va doctorar l'any 1941 en bioquímica i d'on fou professor de bioquímica.
Va iniciar la seva recerca en la secreció endocrina del pàncrees, fonamentalment sobre la insulina, arribant a descobrir una altra hormona pancreàtica, el glucagó. També va investigar les funcions físiques dels lisosomes i els peroxisomes, descrivint el procés pel qual l'acció dels lisosomes permet la introducció d'algunes substàncies en l'interior del nucli cel·lular. Realitzant investigacions sobre l'origen biològic de la vida el seu treball ha contribuït al consens que emergia que la Teoria endosimbiòtica és correcta, una idea que proposa que el mitocondri, cloroplast i altres orgànuls de cèl·lules eucariotes es van originar a partir de l'endosimbiosi procariota associades a cèl·lules eucariotes primitives.
L'any 1974 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules amb George Emil Palade i Albert Claude.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian de Duve |