Atarneu
Atarneu (grec antic: Άταρνεύς) és una antiga polis de la regió d'Eòlida, situada a Mísia, a la costa oest d'Anatòlia.[1][2] L'illa de Lesbos n'està enfront. La localitat actual més propera n'és la ciutat turca de Dikili.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Províncies | Província d'Esmirna | |||
| Districte | Dikili (en)   | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
_Dikili_Turkey.jpg)
És esmentada en temps de l'antiga Grècia, en particular en la biografia d'Aristòtil.
Geografia modifica
El topònim és Άταρνεύς.[2][3][4] El gentilici n'és Άταρν(ε)ίπης.[5][6][7] L'anomenen polis en el sentit urbà del terme en el Periple de Pseudo Escílax, 98; i en el sentit polític figura en un tractat de mitjan segle iv aC entre Hèrmies d'Atarneu i Èritres.[8]
Heròdot (VI. 29. 1) anomena el seu territori Άταρνείτις χώρη.
La plana del riu Bakir Çay és a 20 km al sud-sud-est d'Atarneu. La comarca era cerealística.
Història modifica
Estrabó diu que les riqueses del rei Cresos procedien de les mines de Lídia, i de les d'una ciutat deserta situada al territori comprés entre Atarneu i Pèrgam, que en temps del geògraf grec ja no estaven en ús.[9]
La ciutat pertangué a Quios fins a l'any 398 ae. Xenofont narra com el general espartà Dercil·lides se l'apropià després de vuit mesos de setge.[10] Els habitants de l'illa de Quios, que tenia superpoblació, collien el blat d'Atarneu.[11]
Quasi un segle abans, en la primavera del 493 ae, Histieu de Milet es traslladà amb les seues tropes des de Lesbos a Atarneu, i hi van recol·lectar blat. El general persa Hàrpag al capdavant d'un nombrós exèrcit isqué al pas de l'expedició d'Histieu, mentre s'estava aprovisionant a plana del Caicos. En la batalla que va tenir lloc al territori d'Atarneu, a la població de Malene, el milesi caigué presoner i el portaren a Sardes, on l'empalaren per ordre d'Hàrpag.[12]
Segons Diodor de Sicília, els de Quios que tornaren del seu exili el 409 ae expulsaren els seus adversaris polítics. Establiren la seua base a Atarneu per fer-los la guerra, perquè la ciutat estava ben dotada de defenses naturals.[13] Durant la tirania d'Hermies (c. 355 ae), Quios encara hi mantenia alguns interessos.[14]
La composició ètnica dels atarneus no s'ha pogut determinar amb certesa. Quan els de Quios lliuraren a Cir II el lidi Pacties a canvi d'Atarneu, pot ser que l'habités població no grega, de la qual es desconeix si fou expulsada pels colons de Quios.[1] Himeri suggereix que el procés d'hel·lenització no havia conclòs en temps d'Aristòtil.[15] L'autor bitini denomina Atarneu πόλις Μνσῶν, però no indica per què.[16]
Arqueologia modifica
El jaciment arqueològic es localitzà a Kale Tepe, que té importants restes d'edificis del s. IV ae[8] i una secció llarga de la muralla defensiva, del s. V o IV ae. Aquesta defensa emmurallada l'esmenta Xenofont.[17][18] També Aristòtil, que relata, com l'atenés, els setges a què sotmeteren Atarneu, el 398 ae, i c. 350 ae.[4]
Sobre el s. IV ae s'hi començà a encunyar monedes d'argent i bronze, amb la llegenda ΑΤΑ o ΑΤΑΡ.[19]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Heròdot, Històries I.160.4
- ↑ 2,0 2,1 Isòcrates, Discursos, IV. 144.
- ↑ Heròdot, op. cit, VI. 28. 2, VIII. 106. 1.
- ↑ 4,0 4,1 Aristòtil, Política, 1267a32.
- ↑ Heròdot, op. cit., VI. 4. 1.
- ↑ IG, XII, suplement 142.117 (mitjans del s. II ae).
- ↑ Cal·límac, Epigrames, 1. 1.
- ↑ 8,0 8,1 Hansen, p. 1.039.
- ↑ Estrabó, Geografia, XIV. 5. 28.
- ↑ Xenofont, Hel·lèniques, III. 2. 1.
- ↑ Tucídides, Història de la guerra del Peloponès, VIII. 40. 2.
- ↑ Heròdot, op. cit., VI. 29-30. 1.
- ↑ Diodor de Sicília, Bibliotheca historica, XIII. 65. 4.
- ↑ Teopomp de Quios, 291.
- ↑ Himeri, Orationes, XL. 6-7, en Aristòtil, fr., 675.
- ↑ Hansen, p. 1.040.
- ↑ Stauber, p. 269-272
- ↑ Xenofont, op. cit., III. 2. 11.
- ↑ Stauber, vol. 2, pàgs. 270-279.
Bibliografia modifica
- Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen. «Aiolis and Sout-westhern Mysia». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nueva York: Oxford University Press, 2004, p. 1039-1040. ISBN 0-19-814099-1.
- Stauber, Josef. Die Bucht von Adramytteion, vol.1: Topographie (Lokalisierung antiker Orte, Fundstellen von Altertümern). IGSK, 50 (en alemany). Bonn: Habelt, 2004, p. 269-272. ISBN 978-3-7749-2749-9.
Enllaços externs modifica
- «Places: 550470 (Atarneus sub Pitanem)». [Consulta: 10 març 2012]. (en anglés)