Regne de Lídia

Antic estat a Àsia Minor

Lídia (en llatí Lydia, en grec antic Λυδία), el país dels lidis, va ser un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.Homer l'anomena Meònia. La seva capital en tots els temps era Sardes. S'hi parlava el lidi, llengua que es va perdre al segle i aC.[1]

Infotaula de geografia políticaRegne de Lídia
Lydia (la)
Λυδία (grc) Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of the Kingdom of Lydia.png Modifica el valor a Wikidata
 40° N, 30° E / 40°N,30°E / 40; 30Coord.: 40° N, 30° E / 40°N,30°E / 40; 30

CapitalSardes Modifica el valor a Wikidata
Població
Idioma oficiallidi Modifica el valor a Wikidata
Religiópoliteisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle VI aC
Dissolució546 aC Modifica el valor a Wikidata
Economia
MonedaEstàter Modifica el valor a Wikidata

El regne de Lídia va dominar la major part de l'Àsia Menor excepte Cilíciai Lícia. El límits del regne van ser modificats sota domini persa, quan la part occidental va ser reduïda fins al riu Licos (incloïa aleshores una part de Frígia) i amb el Meandre com a límit sud en direcció a Cària. És possible que les ciutats càries d'Aromata, Tralles, Nisa i Magnèsia del Meandre fossin abans ciutats de Lídia. Estrabó esmenta el riu Meandre com a límit entre Lídia i Cària.

Sota domini romà tenia al nord la Mísia o Frígia Hel·lespòntica de la que estava separada pel riu Hermos i al nord-est la Frígia, a les muntanyes de Temnos, a l'est la Frígia, i al sud la Cària amb el riu Meandre i les muntanyes Mesogis com a límit. Per l'oest tenia la mar Egea, però la Jònia, estrictament parlant formava un districte diferenciat.[2]

Muntanyes, rius i llacsModifica

Les muntanyes principals del país eren:

Els rius més importants eren:

El llac més important era el Gygaea Lacus al nord de l'Hermus. Hi havia altres llacs propers a Efes d'on s'obtenia bona pesca.[2]

EconomiaModifica

Les seves produccions principals eren el vi, el safrà i l'or. La riquesa del rei Cresos, llegendària,[3] era suposadament deguda a l'or de les arenes del riu Pactol i de les mines del Tmolos, però s'ha comprovat que ambdues produïen molt poc or. Les planes de la vall de l'Hermos i del Caystros eren les parts més fèrtils exceptuant el districte costaner de Jònia. Aquestes planes i valls portaven noms característics i els principals eren:[2]

  • La vall Cilbiana
  • La vall Caystriana
  • La vall Hircània
  • I la plana de Catacecaumene

HistòriaModifica

Pobles meoni i lidisModifica

El primer que esmenta als lidis va ser el poeta líric Mimnerm, que havia nascut Colofó. La seva ciutat va ser sotmesa pel rei de Lídia. Heròdot diu que els habitants s'anomenaven originalment meonis, però que van adoptar el nom de lidis per Lidos, fill d'Atis. Però altres autors pensen que meonis i lidis eren pobles diferents, i que els lidis havien sotmès als meonis. La distinció va durar temps i el territori de l'alt Meandre era conegut encara al segle i aC com a Meònia. Claudi Ptolemeu ja parla de Meònia com una part de Lídia i situa als maeonii (meonis) entre Filadèlfia i Tralles. Els meonis serien nadius indoeuropeus.

Als lidis se'ls assigna un origen diferent dels meonis; la primera dinastia lídia hauria estat heràclida però l'origen dels lidis no seria pas grec, ja que eren diferents per la llengua i la religió, encara que van adoptar institucions semblants a les dels grecs. Heròdot connecta la dinastia amb Assíria. Els lidis, misis i caris haurien tingut un origen comú i compartien algunes característiques religioses i de llenguatge.

Dinastia mitològicaModifica

La història de Lídia ens ha arribat mercès als escrits de Xant de Sardes complementat amb les informacions d'Heròdot. Segons això hi va haver una dinastia primitiva de Meònia que va iniciar Lidos, fill d'Atis, de la que no es dona el nombre de reis. Va seguir la dinastia mitològica ja amb el nom de Lídia establerta potser amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita que va començar amb Agron i va acabar amb Candaules (anomenat Mirsilos pels grecs). Heròdot relaciona a aquesta dinastia amb Assíria i la fundació de Nínive bé com a dinastia sotmesa o com a descendent de la família reial. Va durar segons la tradició més de cinc segles.

La darrera part d'aquesta dinastia heràclida és coneguda com a dinastia Sandònida o Tolònida, una branca de la heràclida, però millor testimoniada de retruc per les fonts assíries i en part encara quasi llegendària, a partir del segle viii aC, amb Ardis I, Aliates I, Mirsos (Meles) i Candaules (Mirsilos), que va durar gairebé tot el segle.

MermnadesModifica

A la fi del segle viii aC va pujar al poder una nova dinastia, els Mermnades, ja millor documentada. La cavalleria lidia era en aquesta època considerada la millor del món. Segons Xant i Heròdot aquesta dinastia va pujar al poder l'any 713 aC o potser el 716 aC (Eusebi situa el seu començament cap a l'any 695 aC o 690 aC. El primer rei Giges va matar a Candaules i va prendre el poder. Giges va regnar fins al 682 aC o el 678 aC i va conquerir Mísia, la costa del Hel·lespont, i algunes ciutats gregues com Colofó o Magnèsia. El va succeir Ardis II que va regnar fins a una data entre el 633 i el 629 aC i va continuar les conquestes del seu predecessor; va conquerir Priene, però les seves conquestes es van aturar quan van aparèixer els cimmeris sota el rei dels Treres. El va succeir el rei Sadiates, del que res és recordat excepte que va regnar uns dotze anys fins a una data entre el 621 aC i 617 aC. El seu successor va ser Aliates II (cap a l'any 621/617 aC fins al 564/560 aC) que va aconseguir expulsar als cimmeris de l'Àsia Menor i va conquerir moltes ciutats jòniques, arribant a l'est fins al riu Halis on va entrar en contacte amb els medes que tenien per rei a Ciaxares de Mèdia. Cressus, el darrer rei (cap a l'any 564/560 aC fins al 546 aC) va estendre les seves conquestes per tota l'Àsia Menor, excepte Lícia on va ser rebutjat, i Cilícia, on no va arribar o no va poder conquerir. Va governar segons sembla amb justícia i moderació i les nacions sotmeses no van intentar rebel·lar-se.

Domini persaModifica

Article principal: Satrapia de Lídia

Els medes van ser substituïts pels perses i només el riu Halis separava Pèrsia de Lídia. Després d'una batalla en la qual els perses van obtenir el triomf i van entrar a Lídia, ocupant tot el país. Les ciutats, tribus i pobles es van sotmetre al rei de Pèrsia l'any 546 aC. Cir II el gran va prohibir al lidis utilitzar armes i els va fer dedicar al cant i la dansa. El seu país era considerat el centre vital de tota l'Àsia Menor persa. Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II o Satrapia de Lídia i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lidia, es va convertir en la capital del sàtrapa persa que tenia autoritat sobre altres sàtrapes com el de Cària, el de Lícia i el de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica.[2] El príncep aquemènida Cir el jove era sàtrapa de Lídia quan es va revoltar. En el seu exèrcit, que finalment resultà derrotat, hi havia uns deu mil mercenaris grecs, i l'Anàbasi de Xenofont relata els fets.[4]

Període hel·lenísticModifica

El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el Gran. Asandre de Cària en va ser nomenat sàtrapa i el 331 aC el va succeir Menandre. A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que l'any 321 aC va ser donada a Clitos. El 318 aC es va establir com a centre del domini d'Antígon el borni que l'any 306 aC s'hi va proclamar rei. Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent. Els selèucides la van conservar fins al 189 aC. El Tractat d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam l'any 188 aC. Era la part principal del regne, i es va incorporar a Roma quan el darrer rei va llegar els seus dominis al Senat romà l'any 133 aC.

Província romanaModifica

Article principal: Lídia (província romana)

Sota domini romà va formar el nucli de la província d'Àsia. En aquest temps la llengua lidia s'havia perdut o estava a punt, i Estrabó informa d'aquest fet al segle següent. El grec era la llengua dominant.

Va formar una província separada en temps de Dioclecià quan va establir la seva reforma cap a l'any 296 aC, però de dimensions reduïdes, formada pel territori entorn de Sardes.[2]

Llista de reisModifica

Reis mitològicsModifica

Dinastia mítica heràclidaModifica

  • Hèracles l'heroi
  • Molonos
  • Cotis
  • Atis
  • Lidos
  • Aciasmos
  • Ermonos
  • Alkimos
  • Kamblitos
  • Tmolos
  • Teoklemenos
  • Marsios
  • Iardanos
  • Omfalos
  • Filemenos
  • Alkaios
  • Belos
  • Ninos
  • Agrom

Branca Sandònida o TolònidaModifica

Dinastia dels MermnadesModifica

Satrapia de Pèrsia 546 aC - 333 aCModifica

Satrapia de Macedònia (334 aC - 301 aC) i de l'Imperi Selèucida (301 aC - 189 aC)Modifica

ReferènciesModifica

  1. «Lídia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Smith, William (ed.). «Lydia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 30 agost 2022].
  3. 3,0 3,1 «Cressus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Sandler, Stanley. Ground Warfare: An International Encyclopedia (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2002, p. 226. ISBN 1576073440. 

BibliografiaModifica

  • Heròdot. Històries (en catalá, grec antic). I, 6-94. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Col·lecció Bernat Metge). ISBN 978-8429762457. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Lídia