Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia. La satrapia va subsistir sota domini dels selèucides, fins a la pau d'Apamea el 188 aC.

Infotaula de geografia políticaSatrapia de Lídia
Achaemenid Shekel.jpg
modifica

Localització

Després d'una batalla en la qual els perses van obtenir el triomf sobre el rei Cressos de Lídia, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC), Cir II el gran. Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lídia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa. La gran satrapia de Lídia estava formada per dues satrapies: Lídia i Capadòcia (Katpatuka).

La satrapia de Lídia, al seu torn, estava formada per fins a cinc satrapies menors:

La satrapia menor de Lídia limitava al nord amb Mísia amb frontera al riu Caicos (Caicus modern Bakir Cay) i al sud amb Cària pel riu Meandre i el Mesogis; a l'est el límit era una columna erigida per Cressos i el naixement del Meandre, més enllà del qual hi havia la satrapia de Frígia o Gran Frígia.

Període hel·lenísticModifica

El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el gran. Asandre de Cària en fou nomenat sàtrapa i el 331 aC el va seguir Menandre. A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el 321 aC fou donada a Clitos. El 318 aC fou establerta com a centre del domini d'Antígon el borni que el 306 aC si va proclamar rei. Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent. Els selèucides la van conservar fins al 189 aC. El tractat de pau d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam (188 aC).

Satrapia de Pèrsia (546-333 aC)Modifica

Satrapia de Macedònia (334-301 aC)Modifica

Es desconeixen els sàtrapes des de 306 fins al 198 aC. A partir del 301 aC i fins al 189 aC, de l'Imperi Selèucida.