Satrapia de Tràcia

La satrapia de Tràcia (Skudra) fou un territori de la Pèrsia aquemènida entre els anys 512 aC i 479 aC (darrera possessió perduda el 476 aC).

Infotaula de geografia políticaSatrapia de Tràcia

Localització
 42° N, 26° E / 42°N,26°E / 42; 26Coord.: 42° N, 26° E / 42°N,26°E / 42; 26
Geografia
Part deImperi Aquemènida Modifica el valor a Wikidata

Va romandre autònoma sota un rei local (Amyntas =Amintes). Arribava teòricament fins al riu Danubi.

L'any 513 aC Darios I el gran de Pèrsia va creuar el Bòsfor amb un exèrcit en persecució dels escites i creuant el país no va trobar oposició. Els grecs el van haver d'acompanyar fins al Danubi, i entre ells el jove Milcíades el Jove, futur heroi de Marató, que llavors governava el Quersonès (com abans havia fet el seu oncle) i era casat amb la filla d'un rei de Tràcia. Quan Darios va tornar va passar per l'Hel·lespont i va creuar a Sestos, va erigir una fortalesa a Dorisc, prop de la boca del riu Hebros.

Megabazos fou enviat a sotmetre Tràcia amb 80.000 homes, i va iniciar la conquesta assetjant Perint, que havia patit els atacs dels peons, i fou ocupada. Després d'això tot el país (de fet només a la zona costanera) es va sotmetre als perses. El sàtrapa va arribar fins al riu Estrimó, segons se sap per la concessió que va fer Darios d'un districte de la zona a Histieos, que hi va fundar la ciutat de Murcinos.

Quan Megabazos va retornar a Àsia acompanyat de part de l'exèrcit (o potser de tot) el país es va perdre. Els peons van passar a Frígia creuant l'Estrimó; els jònics es van revoltar (498 aC) i van conquerir Bizanci i les altres ciutats. Aquest període coincideix amb les invasions escites que van arribar fins al Quersonès on Milcíades va haver de fugir. La Revolta Jònica fou sufocada el 493 aC i la flota fenícia va anar a l'Hel·lespont i va posar tot el país sota domini persa. Només la ciutat de Càrdia va resistir i els perses no la van poder sotmetre ni conquerir. Milcíades es va escapar del Quersonès cap a Atenes.

El 492 aC Mardoni amb un exèrcit va creuar l'Hel·lespont i va avançar cap a Macedònia, però els soldats patiren atacs tracis per terra i la flota fou en part destruïda a la muntanya Atos. Els grecs ocupaven llavors l'oest del Estrimó, però van abandonar la regió i se'n van anar a Àsia.

El 480 aC Xerxes, amb el seu exèrcit, va creuar l'Hel·lespont pels pont que creuaven d'Abidos a Sestos. Heròdot explica la marxa. Després de la batalla de Salamina, Xerxes i 60000 homes es van retirar per Tràcia i sembla que no foren inquietats. L'any següent (479 aC) el sàtrapa Artabasos amb 40000 homes (les restes de l'exèrcit persa) va passar per Tessàlia, Macedònia i Tràcia però no va destruir les ciutats gregues i va perdre bona part dels seus homes per cansament, gana i els atacs dels tracis, fins que finalment va arribar a Bizanci.

Els grecs van aprofitar el moment i van sotmetre Tràcia (excepte Dorisc) expulsant els pocs perses que restaven. Després de la batalla de Micale la flota grega va estar a l'Hel·lespont on els atenencs van posar setge a Sestos, que fou ocupada el 478 aC. El 477 aC l'espartà Pausanies va ocupar Bizanci. El 476 aC, després d'una llarga resistència, va caure a les mans de Cimó II d'Atenes la ciutat de Eion (el governador persa es va suïcidar després de matar la seva família) i els perses van perdre així la seva darrera possessió europea i les colònies gregues es van poder recuperar; la majoria van quedar sota influència d'Atenes.