El 513 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República Romana i a l'Imperi, era conegut com a any 241 ab urbe condita. L'ús del nom «513 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre513 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià513 aC (dxiii aC)
Islàmic1169 aH – 1168 aH
Xinès2184 – 2185
Hebreu3248 – 3249
Calendaris hindús-457 – -456 (Vikram Samvat)
2589 – 2590 (Kali Yuga)
Persa1134 BP – 1133 BP
Armeni-
Rúnic-262
Ab urbe condita241
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vii aC - segle vi aC - segle v aC
Dècades
540 aC 530 aC 520 aC - 510 aC - 500 aC 490 aC 480 aC
Anys
516 aC 515 aC 514 aC - 513 aC - 512 aC 511 aC 510 aC

Esdeveniments modifica

  • El xahanxà de l'Imperi Aquemènida, Darios el Gran, dirigeix una expedició contra els escites, conquereix Tràcia i Macedònia (el rei Amintes li va pagar tribut) i arriba fins al Danubi acompanyat pels grecs, entre ells el jove Milcíades, futur heroi de Marató.[2][3]
  • Histieu, tirà de Milet, va dirigir un contingent de jonis al servei de Darios I durant la invasió del país dels escites i va quedar en custòdia del pont de naus amb què l'exèrcit va creuar el Danubi. El rei li va dir que s'esperés seixanta dies. L'exèrcit persa no va tornar a temps i Milcíades d'Atenes va aconsellar als vigilants de destruir el pont i retirar-se, però Histieu va voler esperar. Quan els perses van tornar, Histieu els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu. Darios li va agrair aquest servei i en tornar a Sardes li va concedir el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrímon a Tràcia, deixant el govern de Milet al seu parent Aristàgores.[4]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 17. ISBN 9788420652818. 
  3. Heròdot. Històries, IV, 137
  4. Heròdot. Històries, IV, 137-138; V, 105-107