Primera Guerra Samnita
La Primera guerra Samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites entre el 343 aC i el 341 aC.
Guerres samnites ![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
Tipus | guerra ![]() | ||
Data | 343 aC - 341 aC | ||
Període | República romana primerenca ![]() | ||
Escenari | Itàlia | ||
Lloc | Sàmnium ![]() | ||
Resultat | Victòria romana | ||
Campanya | Guerres Samnites | ||
antiga Roma i Samnita ![]() | |||
Bàndols | |||
| |||
Cronologia | |||
Antecedents Modifica
Quan els samnites en guerra contra els campanis van atacar als sidiquins (sidicini), veïns i aliats de Càpua, aquesta ciutat va demanar ajut a Roma. El Senat romà va oferir només la mediació degut a un tractat d'aliança amb el Samni, però llavors Càpua es va entregar a Roma i els romans quedaven obligats a defensar-la. Probablement fou tot un estratagema dels romans que van permetre del territori dels sidicini per sotmetre després més fàcilment a Càpua i tancar la sortida al mar del poder emergent samnita.
La guerra Modifica
La guerra es va declarar inevitablement el 343 aC però els primers mesos no hi va haver combats. Els romans es van aliar amb els pobles del Latium i la Campània contra els samnites.
Quan Marc Valeri Corv i Aule Corneli Cos Arvina van ser nomenats cònsols van portar un exèrcit a Campània. Marc Valeri Corv va vèncer a la Batalla del Mont Gaurus, una batalla especialment decisiva a les portes de Càpua completada per la derrota de les restes de l'exèrcit samnita a la batalla de Suessula, i Aule Corneli Cos Arvina va vèncer a la batalla de Saticula. L'exèrcit romà, amb forta presència dels llatins auxiliars, es va amotinar a Lautulae i va proclamar Marc Valeri Corv com a dictador i va intentar marxar contra Roma, però Corv no va acceptar i va poder acabar amb el motí.
El 341 aC es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la victòria romana, deixava als sidiquins abandonats.
Conseqüències Modifica
Els pobles de la lliga llatina enviaren en 340 aC una ambaixada al senat romà a demanar la formació d'una sola república entre Roma i el Laci, amb les dues parts al mateix nivell i amb la negativa romana va esclatar la Guerra llatina. Els llatins van combatre al costat dels campanes mentre Roma es va canviar de bàndol, unint-se als samnites per atacar els llatins.