Tercera Guerra Samnita

(S'ha redirigit des de: Tercera guerra samnita)

La tercera guerra samnita fou un conflicte armat entre Roma i els samnites entre el 298 aC i el 290 aC.[1]

Infotaula de conflicte militarTercera Guerra Samnita
Guerres samnites Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data298 aC - 290 aC
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
EscenariItàlia
LlocSàmnium Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana
CampanyaGuerres Samnites
antiga Roma i Samnita Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
República de Roma Lliga samnita
Umbres
Lucans
Sabins
Sènons
Cronologia

Només cinc anys després de la segona guerra samnita, la Lliga samnita va formar una aliança amb les ciutats etrusques, amb els umbres, els lucans, sabins i gals sènons i va esclatar la guerra (298 aC) quan un partit dels lucans oposat a l'aliança amb Samni va cridar en ajut a Roma.

Les operacions en aquest cas no es van fer al Samni inicialment; els romans van enviar al cònsol Lluci Corneli Barbat que va sotmetre Lucània però els gals van atacar pel nord aliats als etruscs i umbres i van vèncer a Sentinum.

El 297 aC els romans van iniciar una nova tàctica i van començar a assolar de forma molt sistemàtica el Samni privant als seus habitants de recursos, cremant collites i matant al bestiar. El 295 aC els romans van obtenir una victòria decisiva a Sentinum, lloc on havien estat derrotats el 297 aC. La mort del general samnita Gal Egnaci, verdader cervell de la coalició i de la guerra, va posar quasi fi al conflicte, però l'esperit indomable dels samnites es va sobreposar. Els etruscs i gals encara resistien, i tot i les victòries romanes a Perusa i Volsinii, els gals van obtenir una victòria notable a Clúsium (Chiusi); però les ciutats etrusques van demanar la pau (394 aC) després de noves derrotes i els fou acordada pel senat per un termini de quaranta anys.

La resistència darrera dels etruscs va permetre als samnites aixecar el cap i el 293 aC amb un nou exèrcit de quaranta mil homes, va iniciar altre cop els atacs, però foren derrotats pels consols Lluci Papiri i Espuri Carvili en dos successives batalles a Aquilònia i Cominium, al sud del país i trenta mil samnites van morir.

El 392 aC el cap samnita Gai Ponci, vencedor a la batalla de les Forques Caudines, va reaparèixer i va derrotar a Quint Fabi Màxim Gurges en una batalla parcial, però fou derrotat després en una de decisiva en la que van morir vint mil samnites i el mateix Ponci fou fet presoner; la pèrdua dels llibres on s'expliquen aquestes campanyes fan que el seu desenvolupament sigui poc conegut. Pontius fou exhibit al triomf de Fabius i després executat.

Els samnites encara van aguantar dos anys però el 290 aC van haver de signar la pau amb el cònsol M. Curi Dentat, esdevenint aliats de Roma a la que haurien de subministrar soldats i materials, el que de fet els equiparava a la resta dels estats sotmesos a Roma que mantenien només una nominal independència.

Referències

modifica
  1. «Tercera Guerra Samnita (298 - 290 AC) - Arre caballo!» (en anglès). Arre caballo!, 21-06-2016.